Vídues del carbó
-Dones sense nom-
És un documental basat en fets reals, signat per la periodista feminista mexicana Sara Lovera. El fil conductor parteix de l’explosió d’una mina a Pasta de Conchos (Mèxic) el 19 de febrer del 2006, on van morir 65 miners. La situació de desampar de les vídues queda reflectida a través dels seus colpidors testimonis, que, en el procés del dol, poden servir-se de la paraula per, explicar-se i explicar-nos, la realitat en la que es troben. Parlen de les morts del marits i també de les seves pròpies morts en vida, de les que cal fugir, però com ? Saben que tant el record com l’oblit som imprescindibles per continuar vivint.
Les condicions socials i costumistes que les atrapa son terriblement potents. Els factors de discriminació, pel fet de ser dones i per pertànyer a les classes més desfavorides, és sumen dramàticament, en un sistema d’injustícia social flagrant.
No sabria dir si és un vídeo tècnicament ben resolt, ni si el discurs està prou ben ordenat, ni si el material es presenta de forma coherent, allò que se del cert, es que el missatge incordia. Parteix d’autèntiques veritats que incomoden i no deixen lloc a la indiferència.
Diria que tant ens fa que, aquesta mena de documentals que ens permeten reflexionar des de la perspectiva de gènere, tinguin imperfeccions. Crec que són absolutament útils per conscienciar, per aconseguir mobilitzacions individuals de sentiments i mobilitzacions col·lectives i... ara, potser penseu que exagero, si dic que són indispensables, per elaborar nous compromisos i fer una constant apologia del present.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada