CPC i ADPC, barcelona, 7.10.2010
El Col.legi de Periodistes de Catalunya i l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya
Convoquen a la roda de premsa que tindrà lloc el 8 d'octubre, divendres, a les 11 del matí a la Sala d'actes del Col.legi de Periodistes de Catalunya per presentar l'estudi
Qui figura a les notícies?
Informe del Global Media Monitoring Project 2010 ( GMMP )
Aquest projecte internacional, que es porta a terme cada cinc anys, s'encarrega de monitoritzar la informació apareguda als diaris i als informatius de ràdio i televísió per tal de fer un seguiment de la presència de dones i homes com a subjectes de les notícies. L'estudi també mostra la situació i les opcions professionals que emprenen dones i homes periodistes en la produció informativa.
Presentarà i moderarà l'acte
Llibert Ferri, de la Junta del Col.legi de Periodistes
Elvira Altés, coordinadora per l'Estat Espanyol del GMMP- 2010, presentarà els resultats del GMMP - 2010
Amb la presència de Marta Corcoy, de la Junta de ñ'Associació de Dones Periodistes de Catalunya.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris dones periodistes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris dones periodistes. Mostrar tots els missatges
7 d’oct. 2010
27 de set. 2010
Relatoria I Trobada de Periodistes Gallegues
27.09.2010 Foto: Áurea Sánchez.
(II) PONÈNCIA MARC
Isabel Menéndez, periodista experta en comunicació i gènere va ser l'encarregada de presentar la ponència marc: Gènere i comunicació: representació de les dones en els mitjans i situació de les periodistes a les empreses.
Isabel Menéndez és una companya molt apreciada a Santiago ja que va estudiar-hi la carrera de periodisme. Isabel va molt sovint a aquesta ciutat on imparteix cursos de comunicació i gènere, organitza tallers i redacta recomanacions per a les diferents administracions. Tampoc ha deixat mai la seva relació amb l'acadèmia, és investigadora i formadora i autora d’una tesi sota la sapiència d’ Amàlia Valcárcel i ella mateixa imparteix màster a la Facultat de Ciències de la Comunicació de Santiago. Moltes de les, i no sé si dels, presents han realitzat algun dels seus màster o tallers. Pertany a l'Associació de la Premsa de Santiago.
Aquesta experta va explicar que fa anys que no treballa en mitjans i que dubta que ho torni a fer ja que - segons la seva opinió - aquest és un moment especialment difícil per al periodisme i especialment per a les dones. Amb la feminització de la professió aquesta s'ha precaritzat, no per culpa de les dones certament! Està perdent també pel que fa a prestigi, i observa retrocessos en la qualitat de la informació. I el que és lògic per a aquesta formadora "si les dones periodistes no tenen formació en gènere faran un periodisme de l'anomenat neutre a dir androcèntric i sexista".
Per entrar en matèria, aporta les dades d'un estudi seu de 5 anys de premsa del País Basc sobre la violència de gènere. Hi ha trobat fotografies de la pròpia dona assassinada i plena de sang, termes a l'ús com a 'crim passional', etc. No s'ha avançat doncs molt després de tants tallers! La perspectiva de gènere hi és absent. La primera i més visible constatació és que els reportatges segueixen estant signats per homes.
Heus aquí algunes dades:
La radiografia de la professió ens dóna les següents dades majoritaries: Homes 63%; llicenciat 72%; jornada de 7 a 10 hores; salari entre 900 i 1200 euros (600 si es tracta de col·laboració), són partidaris de la col.legiació; sindicats 14 %; solteria 49'1%; sense fills, classe mitjana; només 1 de cada 3 és dona (32'5%).
Quins valors trobem? La manca de solidaritat deguda a la precarietat, la dificultat de conciliació de la vida familiar i professional (es destaca una entesa millor entre parelles de periodistes), en l'imaginari de l'alumnat que arriba a les facultats en un 40% vol escriure i la resta vol ser corresponsal de guerra. Això canvia amb la realitat de la professió però certament ara hi ha més dones en els conflictes bèl·lics i sens dubte és per l'espectacle. Fixem-nos: Com són?, Quina edat, quin físic tenen? Totes les que arriben són bones periodistes, sens dubte, ja que a totes les dones ens costa molt arribar però ... Què exigeixen les empreses a les periodistes dones que no exigeixen als homes? Hi ha una forta càrrega de premsa groga.
Els llocs de comandament. Les dones continuen tenint dificultat per accedir-hi. Ara tenim la primera dona directora d'un diari d'economia, Expansión. Però les periodistes que arriben a llocs de poder no adquireixen el poder simbòlic que tenen els periodistes homes líders d'opinió. El poder no et garanteix el lideratge. A més són llocs provisionals en relació als perpetus dels homes. És un poder al qual li falta la investidura. És la teoria del sostre de vidre.
Es retrocedeix en el model femení en clau de conflicte o negatiu (el feminista no existeix). L'agenda està marcada històricament pels homes i les dones periodistes segueixen aquest model sense adonar-se'n. Fins i tot sense aplicar les mínimes condicions que exigeix el periodisme tradicional com és la necessitat de citar fonts. O per exemple, sovint s'usa el to col·loquial, es marca una diferència de rang: Hillary contra Obama i Esperanza o pitjor Espe contra Gallardón. Les dones polítiques tenen un gran handicap (recordem que la ministra Chacón embarassada va provocar un debat sobre la maternitat i l'alt poder polític).
Va resumir així Isabel Menéndez el tractament de la dona en els mitjans: Sense nom; rol subordinat, tractament col·loquial, èmfasi en l'aspecte físic, androcentrisme, publicitats estereotipades (com en les publicitats de la neteja de la llar).
- A la premsa no s'han incorporat els nous valors. El talent i la formació universitària a Espanya és femenina i en canvi la premsa encara no ho reflecteix.
- En la majoria dels debats sobre l'avortament no hi ha hagut dones, són els homes els que diuen el que opinen les dones.
- El llenguatge no sexista és una batalla perduda. Hi ha desconeixement total i hostilitat sobre la utilització d'un llenguatge no sexista que estan impulsant les associacions de dones i les institucions. Ens ridiculitzen per l'ús del llenguatge no sexista. Les i els
lectors no coneixen les opinions de catedràtiques i si en canvi l'opinió de periodistes homes.
- Es creu erròniament que és un problema de dones periodistes i és de tot el periodisme.
Per acabar de il·lustrar-nos, l'experta va posar, entre altres, aquests exemples, trets dels mitjans de comunicació, alguns d'ells titulars:
El hijo adoptivo de Emma Thompson, la gran actriz británica de 48 años
La coqueta diva del piano. La nueva diva, Alicia Keys… no se mueve como Beyoncé
El terrible dolor de dos madres (no hi ha noms)
La madre del presunto asesino…acaba de ver a su hijo sentado en el banquillo
La ex de Sarkossi devuelve su vestido de Versace
Las vacaciones de Carolina son de interés general
La esposa de Pujol lamenta que Montilla sea un andaluz de nombre José
Físicos tan esplendidos como imposibles
...lo mismo que la guapa Carla, en la vieja Corte
Carme Chacón pasa revista a los militares … es la primera vez que los militares se cuadran ante una mujer…
Ellos tienen apellidos; ella es Soraya (aquest article és un exemple de bones pràctiques)
El poder de las “Zappettes” ( titular a la premsa estrangera)
El pronuncido escote de Merkel (notícia amb la fotografia d Àngela Merkel vestida de gala)
Pasarela Moncloa: triunfa el violeta y la chaqueta de buen corte
Carla Bruni y Letízia Ortiz eclipsan la vista de estado (els culs de Carla Bruni i Letizia Ortiz foren portada)
La culpa de Sara Carbonero...assegura ‘The Times’…la guapa novia de un deportista de éxito
O encara més recentment recordem que després de 6 anys es repeteix la portada de les ministres espanyoles a Vogue i que un diari alemany les anomena les ninetes de moda.
Doncs això! Tornant a citar a Isabel Menéndez: "Es creu erròniament que és un problema de dones periodistes i és de tot el periodisme".
28 d’abr. 2010
Consternació de la RIPVG per l'assassinat d'una periodista a Mèxic
RIPCVG, Comissió de Denúncies, Seguiment i acompanyament per a dones periodistes víctimes de a violència de gènere, 21/04/2010
La Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere (RIPVG) reitera enèrgicament seu repudi i consternació pels nous casos de violència perpetrats contra dones periodistes a Mèxic, que el passat 16 d'abril van cobrar la vida de Maria Isabella Cordero, qui va morir cosit a trets a bord del seu vehicle.
Maria Isabella Cordero, de 27 anys-que havia arribat notable popularitat en conduir durant tres anys un dels telenotícies de Televisa a Chihuahua-va morir quan un comando armat va disparar el divendres més de 20 vegades contra el seu automòbil mentre es trobava a l'aparcament d'un restaurant de costat d'una altra dona de 22 anys, Maria Catalina Flores Aguayo.
Fins al moment, la Procuradoria General de Justícia de l'Estat de Chihuahua no ha donat a conèixer avenços en la recerca que portin a aclarir el cruel assassinat, encara que tot apunta a les bandes armades que assolen el germà país sense que la resposta de l'Estat hagi estat eficaç. Recordem que la majoria dels casos no han estat resolts i, pitjor encara, en molts d'ells són institucions de l'Estat-policies, Procuraduries, militars i funcionaris civils-les assenyalades com a responsables de les agressions.
Precisament, el 3 d'abril la reportera de Ràdio Universitat de Guadalajara i guanyadora del Premi de Periodisme Rei d'Espanya, Jade Ramírez Cuevas Villanueva, va ser amenaçada de mort juntament amb pobladors de Temacapulín, en Cañadas d'Obregón, Jalisco, i activistes que es s'oposen a la construcció de la presa El Zapotillo en aquesta regió de l'occident de Mèxic. En aquest cas, segons la denúncia de Jade Ramírez, els agressors es van identificar com a empleats federals, i després d'un amenaçador i il.legal interrogatori, fotografiar i insultar als presents, que protesten perquè abans del 15 de maig hauran de deixar casa seva, que la construcció de la presa deixarà sota l'aigua.
Com si tot fos poc, el cap de setmana la corresponsal de Diari de Poza Rica, Irma Nelly Vázquez Colorado, va denunciar haver estat agredida físicament i amenaçada de mort el passat 19 de febrer, al municipi de Misantla, per empleats del director general de Prevenció i Readaptació Social del Govern de Veracruz, quan investigava un suposat tràfic d'influències per part de familiars del funcionari. La RIPVG, integrada per centenars de periodistes que treballen per visibilitzar els drets socials de les dones en 26 països de Llatinoamèrica, Europa i Àfrica, ja va advertir en un document emès el passat mes de març al Govern de Mèxic de la desprotecció alarmant que pateixen les i els periodistes que compleixen amb el seu treball en aquest país, recordant que segons els informes de diverses organitzacions socials, en l'últim any més de 180 treballadores i treballadors de premsa i una vintena de mitjans de comunicació van ser agredits per raons vinculades amb la seva tasca informativa .
És lamentable observar en els fets que no es va fer des de llavors per millorar les condicions de seguretat en què treballen les i els comunicadors, i el que és més greu, pràcticament en un de cada tres atacs contra periodistes estan involucrats elements uniformats o amb placa, mentre que en un de cada quatre hi ha participació d'un funcionari.
La Coordinació Internacional de la Xarxa de Periodistes amb Visió de Gènere exigeix una vegada més a les autoritats de Mèxic que investiguin a fons aquest nou assassinat d'una dona periodista i les amenaces que se succeeixen periòdicament, indicant que es reforçaran les accions tendents a visibilitzar a tot el món el reclam per l'esclariment dels casos, el combat frontal a la impunitat, el respecte sense restriccions a la llibertat d'expressió i al dret a la informació. Finalment, demanen al govern de Mèxic que es pronunciï públicament sobre aquests episodis de violència contra periodistes, i informe sobre les mesures que s'estan implementant per la seva aclariment i la prevenció de nous atemptats, com uv¡n deure ineludible de l'Estat davant la comunitat internacional, alarmada per successos cada dia més greus.
El paper de les dones i la cooperació internacional a Haití
Marie Andree St Aubin: “A Haití les dones van ser les principals organitzadores de las tasques d’emergència”
Invitada per Ajuda en Acció, la directora de Recursos Humans d’ActionAid Haití, va explicar a l’assemblea anual d’associats d’aquesta ONG el que s'ha fet amb els fons que es van aportar després del terratrèmol, i va comentar els reptes pendents al seu país, per arribar a una normalització de la vida quotidiana i per continuar amb les tasques de desenvolupament que portaven a terme gràcies a la cooperació solidaria.
St. Aubin, va fer una conferència a la sala d’Actes del Col·legi de Periodistes, en la que va explicar les tasques d'emergència després del terratrèmol d'Haití i va constatar el paper de les dones organitzades des del primer moment ajudar a sobreviure a les seves famílies i la comunitat: “ l'estratègia de reconstrucció prevista per al país caribeny per als propers mesos i a mitjà i a llarg termini, te en compte a les dones com a principals protagonistes dels canvis. Elles es van organitzar la logística per a sobreviure”
ActionAid Haití, forma part d’una organització internacional que ara està executant els fons donats a través d'Ajuda en Acció en el terreny per a la reconstrucció, però ja treballaven en diferents, projectes com a “partenaire” local de l’ONG. St Aubin reconeix que ni la seva organització ni els socis locals estaven preparats per fer front a al situació catastròfica desprès del terratrèmol i “Ens preguntaven que podien fer amb els escassos mitjans de que desponíem- explicava St.Aubin- Havíem sofert pèrdues humanes i materials, la feina d’anys es va ensorrar, i no estàvem organitzats per fer front a aquests tipus d’ emergències – però de seguida van adaptar la nostra logística per atendre les necessitats mes immediates de la gent”.
ActionAid treballa a Haití a 4 zones del país (Port-au-Prince, Thiotte, Lascahobas i Rousseau), on està realitzant programes de desenvolupament. Actualment, segueixen treballant per plantar cara a les conseqüències del desastre, i estan realitzant activitats a la zona de Port-au-Prince, als municipis de Mariani i Philippeau a Jacmel, zones molt afectades pel terratrèmol i on els socis locals dels projectes de cooperació treballen per què es puguin tornar a desenvolupar en condicions las tasques d'educació que promovien. També estan actuant en àrees no directament afectades pel terratrèmol com es Lascahobas, però que pateixin un flux important de població arribada de Port-au-Prince, cosa que ha provocat, entre altres coses, pujades en els preus dels aliments bàsics i problemes de convivència.
Fins al 31 de març, en la fase inicial de l'emergència, ActionAid va distribuir menjar per a unes 20.000 persones a l'àrea de desenvolupament de Mariani, un dels barris més deprimits de Port-au-Prince. Després d'acabar aquesta primera fase de la resposta. ActionAid està posant en marxa un programa integral per reconstruir la vida quotidiana de la gent, especialment d'aquells més vulnerables, apoderant-los perquè puguin participar en aquest procés en condicions de seguretat.
D'altra banda ActionAid també ha promou la organització de les mateixes dones per a protegir-se de assalts i violacions, i també per assumir el suport i la cura col·lectiva del nens, nenes, la gent més vella i les persones discapacitades. [consultar moncomunicacio.com]
Text i vídeo: Julia López
7 d’abr. 2010
La periodista catalana Mònica Bernabé Premi Internacional de Periodisme ' Julio A. Parrado '
Lola Fernandez 07.04.2010
SPA
Aquest dimecres 7 d'abril, a la tarda a la ciutat andalusa de Còrdova, es fa lliurament del Premi Internacinal de Periodisme 'Julio A. Parrado ' que convoca el Sindicat de Periodistes d'Andalusia en la seva quarta edició i que aquest any ha recaigut en la periodista Monica Bernabe Fernandez, corresponsal a l'Afganistan des de fa vuit anys.
Segons va destacar el mes de març el jurat "Monica Bernabe mereix aquest premi per la seva trajectòria periodística juntament amb la seva acció com a presidenta de l'Associació pels Drets Humans a l'Afganistan (ASDHA)". El jurat també va destacar la seva "exemplar tasca d'informar i la seva generosa dedicació al poble afganès així com el seu treball continuat com a periodista en una de les zones de conflicte armat més perilloses i complexes. El fet de ser l'única periodista de l'Estat espanyol que resideix permanentment a l'Afganistan permet conèixer a través de les seves cròniques la realitat del drama del poble afganès ".
El Sindicat de Periodistes d'Andalusia convoca aquest premi en homenatge al periodista cordovès Julio Anguita Parrado, mort a la guerra de l'Iraq el 7 d'abril de 2003 i té com a objectiu reconèixer una trajectòria professional brillant, compromesa amb la defensa dels drets humans, de periodistes o col • lectius de periodistes que hagin treballat en zones en conflicte bèl.lic o d'especial violència social.
En les anteriors edicions el premi Julio A. Parrado va ser per la periodista iraquiana Eman Ahamd (2007), el periodista Eduardo Marquez de CESO-FIP Colòmbia (2008) i per a la periodista de la RDCongo, Caddy Adzuba (2009)
Cliqueu l'enllaç amb les seves cròniques al bloc que té en el diari 'El Mundo', del qual és corresponsal.
http://www.elmundo.es/elmundo/blogs/2009/rumboalvalledelamuerte/index.html
SPA
Aquest dimecres 7 d'abril, a la tarda a la ciutat andalusa de Còrdova, es fa lliurament del Premi Internacinal de Periodisme 'Julio A. Parrado ' que convoca el Sindicat de Periodistes d'Andalusia en la seva quarta edició i que aquest any ha recaigut en la periodista Monica Bernabe Fernandez, corresponsal a l'Afganistan des de fa vuit anys.
Segons va destacar el mes de març el jurat "Monica Bernabe mereix aquest premi per la seva trajectòria periodística juntament amb la seva acció com a presidenta de l'Associació pels Drets Humans a l'Afganistan (ASDHA)". El jurat també va destacar la seva "exemplar tasca d'informar i la seva generosa dedicació al poble afganès així com el seu treball continuat com a periodista en una de les zones de conflicte armat més perilloses i complexes. El fet de ser l'única periodista de l'Estat espanyol que resideix permanentment a l'Afganistan permet conèixer a través de les seves cròniques la realitat del drama del poble afganès ".
El Sindicat de Periodistes d'Andalusia convoca aquest premi en homenatge al periodista cordovès Julio Anguita Parrado, mort a la guerra de l'Iraq el 7 d'abril de 2003 i té com a objectiu reconèixer una trajectòria professional brillant, compromesa amb la defensa dels drets humans, de periodistes o col • lectius de periodistes que hagin treballat en zones en conflicte bèl.lic o d'especial violència social.
En les anteriors edicions el premi Julio A. Parrado va ser per la periodista iraquiana Eman Ahamd (2007), el periodista Eduardo Marquez de CESO-FIP Colòmbia (2008) i per a la periodista de la RDCongo, Caddy Adzuba (2009)
Cliqueu l'enllaç amb les seves cròniques al bloc que té en el diari 'El Mundo', del qual és corresponsal.
http://www.elmundo.es/elmundo/
11 de nov. 2009
' HEREDERAS DE LILITH '
Per Ruth Ribó, ruthribo@gemmalienas.com, Barcelona, 09.11.2009
- Aquí teniu l'article de la Gemma: " Herederas de Lilith"
Recordeu que també el podeu llegir, i deixar comentris, al bloc:
http://gemmalienasmassot.blogspot.com/2009/11/herederas-de-lilith.html
i a la pàgina del País http://www.elpais.com/articulo/cataluna/herederas/lilith/elpepuespcat/20091102elpcat_3/Tes
on també podeu votar.
Podeu llegir-lo i deixar-ne comentaris al bloc:
http://gemmalienasmassot.blogspot.com/2009/11/la-historia-se-repite.html
i la pàgina del País on el podeu trobar:
http://www.elpais.com/articulo/cataluna/historia/repite/elpepuescat/20091109elpcat_5/Tes
- i altres fitxers adjunts
Una abraçada,
Ruth Ribó
Ajudant de Gemma Lienas
www.gemmalienas.com
http://gemmalienasmassot.blogspot.com
- Aquí teniu l'article de la Gemma: " Herederas de Lilith"
Recordeu que també el podeu llegir, i deixar comentris, al bloc:
http://gemmalienasmassot.blogspot.com/2009/11/herederas-de-lilith.html
i a la pàgina del País http://www.elpais.com/articulo/cataluna/herederas/lilith/elpepuespcat/20091102elpcat_3/Tes
on també podeu votar.
Podeu llegir-lo i deixar-ne comentaris al bloc:
http://gemmalienasmassot.blogspot.com/2009/11/la-historia-se-repite.html
i la pàgina del País on el podeu trobar:
http://www.elpais.com/articulo/cataluna/historia/repite/elpepuescat/20091109elpcat_5/Tes
- i altres fitxers adjunts
Una abraçada,
Ruth Ribó
Ajudant de Gemma Lienas
www.gemmalienas.com
http://gemmalienasmassot.blogspot.com
9 d’oct. 2009
LLiurats els Premis de l'ADPC: Per una Comunicació no sexista
Per Tona Gusi
Comuniquem en Xarxa i Clariana de comunicació
El passat dimecres dia 7 d'octubre l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya va lliurar el Premis de comunicació que concedeix anualment des de fa 15 anys.
Més de 200 persones varen assistir a aquest acte a la LLotja de Mar, seu actual de la Cambra de Comerç.
Hi haguerem moments emotius com la recollida per part de M. Milagros Pérez Oliva del Premi Bones Pràctiques en Comunicació no Sexista 2009 per fer un periodisme rigorós i evitant estereotips de gènere. També foren molt aplaudides la fotògrafa Colita, premiada amb el Trajectòria periodística 2009 i la sotsdirectora de la Revista ELLE per la defensa del codi professional de la revista.
Les polítiques Marta Selva (Presidenta de l'ICD), Elsa Blasco (regidoria Dones i Joventut de l'Ajuntament de Barcelona i Imma Moraleda (diputada de la Diputació de Barcelona Regidora de Nous Usos Socials del Temps de l'Ajuntament de Barcelona) varen voler incidir amb llurs discuros sobre la necessitat de fer polítiques públiques a favor de les dones, d'aconseguir més participació política per part de les dones i de la conveniència que els mitjans visualitzin els avenços en aquest sentit.
Karme Freixa, blocaire de 'Cicatrices Transgènicas' i membra activa de l'ADPC i de la XIDPIC.CAT llegí el text de la campanya ja iniciada ' Per una premsa de qualitat no compris diaris que portin anuncis de prostitució'.
La Presidenta de l'ADPC, Montserrat Puig, va destacar la importància de les xarxes i dels blocs en aquests darrers anys per la difusió de les notícies amb visió de gènere. Va destacar a banda de 'Cicatrices Transgènicas'; 'Clariana de comunicació i 'Clarianacomunicacion'; i 'Moncomunicació'. Anuncià que aquesta mateixa setmana ha de sortir la nova revista on-line de l'AADPC 'Dones digital', que neix amb la voluntat de contribuir a difondre el periodisme amb visió de gènere.
Durant l'acte i a través d'una pantalla es repetia la convocatòria del II Congrés de Dones de Barcelona que es realitzarà aquests propers 16 i 17 d'octubre.
Relació de premis, premiades i premiats:
. Premi Bones Pràctiques en Comunicació no Sexista 2009. Per produir eines que faciliten el treball periodístic i el tractament de la violència contra les dones: Diari "Público"
· Premi Bones Pràctiques en Comunicació no Sexista 2009. Per la publicació del MANIFEST defensant el treball professional de les dones: Revista "ELLE"
· Premi Bones Pràctiques en Comunicació no Sexista 2009 per fer un periodisme rigorós i evitant estereotips de gènere: M. Milagros Pérez Oliva (defensora del lector a El País)
· Premi Bones Pràctiques en Comunicació no Sexista 2009. Per les iniciatives tecnològiques i el foment de les TIC entre els col·lectius femenins: Dones en Xarxa
· Premi Bones Pràctiques en Comunicació no Sexista 2009. Per uns continguts equilibrats en la representació d’homes i dones en els programes d’entreteniment de TV Programa "El Club" de TV3, dirigit per Albert Om
· Premi Bones Pràctiques en Comunicació no Sexista 2009 per uns continguts no estereotipats en la representació d’homes i dones en programes d’entreteniment de TV: Programa "La Tarda" de BTV, dirigit per Elisenda Roca i Adam Martín
· Premi Bones Pràctiques en Comunicació no Sexista 2009 per uns continguts equitatius per a homes i dones en programes de TV: Programa "Angles" de la Xarxa Audiovisual Local, dirigit per Jordi Sacristán
· Premi Bones Pràctiques en Comunicació no Sexista 2009. Per introduir valors d’igualtat en una campanya de comunicació institucional Regidoria de Polítiques de Gènere i Usos del Temps de l' Ajuntament de Terrassa
· Premi Bones Pràctiques en Comunicació no Sexista 2009 per modificar el llenguatge que es fa servir a l’esport i visibilitzar les DONES: Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya i Unió de Federacions Esportives de Catalunya
· Premi a la Trajectòria periodística 2009. Per tota una trajectòria professional reproduint la realitat amb una “altra” mirada Fotògrafa "Colita"
· Premi Males Pràctiques en Comunicació no Sexista 2009. Per utilitzar la imatge de la dona com un OBJECTE: Club Harley Butts Bike Rally de Lloret de Mar
· Premi Males Pràctiques en Comunicació no Sexista 2009 per la campanya contra l’avortament i la utilització de la reproducció d’un fetus Revista "Alba"
Comuniquem en Xarxa i Clariana de comunicació
El passat dimecres dia 7 d'octubre l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya va lliurar el Premis de comunicació que concedeix anualment des de fa 15 anys.
Més de 200 persones varen assistir a aquest acte a la LLotja de Mar, seu actual de la Cambra de Comerç.
Hi haguerem moments emotius com la recollida per part de M. Milagros Pérez Oliva del Premi Bones Pràctiques en Comunicació no Sexista 2009 per fer un periodisme rigorós i evitant estereotips de gènere. També foren molt aplaudides la fotògrafa Colita, premiada amb el Trajectòria periodística 2009 i la sotsdirectora de la Revista ELLE per la defensa del codi professional de la revista.
Les polítiques Marta Selva (Presidenta de l'ICD), Elsa Blasco (regidoria Dones i Joventut de l'Ajuntament de Barcelona i Imma Moraleda (diputada de la Diputació de Barcelona Regidora de Nous Usos Socials del Temps de l'Ajuntament de Barcelona) varen voler incidir amb llurs discuros sobre la necessitat de fer polítiques públiques a favor de les dones, d'aconseguir més participació política per part de les dones i de la conveniència que els mitjans visualitzin els avenços en aquest sentit.
Karme Freixa, blocaire de 'Cicatrices Transgènicas' i membra activa de l'ADPC i de la XIDPIC.CAT llegí el text de la campanya ja iniciada ' Per una premsa de qualitat no compris diaris que portin anuncis de prostitució'.
La Presidenta de l'ADPC, Montserrat Puig, va destacar la importància de les xarxes i dels blocs en aquests darrers anys per la difusió de les notícies amb visió de gènere. Va destacar a banda de 'Cicatrices Transgènicas'; 'Clariana de comunicació i 'Clarianacomunicacion'; i 'Moncomunicació'. Anuncià que aquesta mateixa setmana ha de sortir la nova revista on-line de l'AADPC 'Dones digital', que neix amb la voluntat de contribuir a difondre el periodisme amb visió de gènere.
Durant l'acte i a través d'una pantalla es repetia la convocatòria del II Congrés de Dones de Barcelona que es realitzarà aquests propers 16 i 17 d'octubre.
Relació de premis, premiades i premiats:
. Premi Bones Pràctiques en Comunicació no Sexista 2009. Per produir eines que faciliten el treball periodístic i el tractament de la violència contra les dones: Diari "Público"
· Premi Bones Pràctiques en Comunicació no Sexista 2009. Per la publicació del MANIFEST defensant el treball professional de les dones: Revista "ELLE"
· Premi Bones Pràctiques en Comunicació no Sexista 2009 per fer un periodisme rigorós i evitant estereotips de gènere: M. Milagros Pérez Oliva (defensora del lector a El País)
· Premi Bones Pràctiques en Comunicació no Sexista 2009. Per les iniciatives tecnològiques i el foment de les TIC entre els col·lectius femenins: Dones en Xarxa
· Premi Bones Pràctiques en Comunicació no Sexista 2009. Per uns continguts equilibrats en la representació d’homes i dones en els programes d’entreteniment de TV Programa "El Club" de TV3, dirigit per Albert Om
· Premi Bones Pràctiques en Comunicació no Sexista 2009 per uns continguts no estereotipats en la representació d’homes i dones en programes d’entreteniment de TV: Programa "La Tarda" de BTV, dirigit per Elisenda Roca i Adam Martín
· Premi Bones Pràctiques en Comunicació no Sexista 2009 per uns continguts equitatius per a homes i dones en programes de TV: Programa "Angles" de la Xarxa Audiovisual Local, dirigit per Jordi Sacristán
· Premi Bones Pràctiques en Comunicació no Sexista 2009. Per introduir valors d’igualtat en una campanya de comunicació institucional Regidoria de Polítiques de Gènere i Usos del Temps de l' Ajuntament de Terrassa
· Premi Bones Pràctiques en Comunicació no Sexista 2009 per modificar el llenguatge que es fa servir a l’esport i visibilitzar les DONES: Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya i Unió de Federacions Esportives de Catalunya
· Premi a la Trajectòria periodística 2009. Per tota una trajectòria professional reproduint la realitat amb una “altra” mirada Fotògrafa "Colita"
· Premi Males Pràctiques en Comunicació no Sexista 2009. Per utilitzar la imatge de la dona com un OBJECTE: Club Harley Butts Bike Rally de Lloret de Mar
· Premi Males Pràctiques en Comunicació no Sexista 2009 per la campanya contra l’avortament i la utilització de la reproducció d’un fetus Revista "Alba"
6 d’oct. 2009
7.10.09 a les 20h: PREMIS DE COMUNICACIÓ NO SEXISTA
Per l'ADPC,http://hwww.adpc.com,17.09.2009,
Hola a totes i a tots,
una any més estem a prop de la Festa de l'ADPC, enguany serà el dimecres 7 d'octubre a les 20h al
Saló dels Cònsuls, a l’edifici de la Llotja de Mar de Barcelona (Passeig d’Isabel II, nº 1)
Durant la Festa es lliuraran els Premis de Comunicació no Sexista
Davant la imposibilitat d'enviar-vos la invitació per correu postal, aquesta la tindreu reservada a la taula de rebuda, oferiment de revistes i números del sorteig.
12 d’ag. 2009
Una voluntària lleidetana deportada d'Israel
Per Moviments.cat, http://www.moviments.cat, 11.08.2009
Natàlia G. T. de l'entitat cultural lleidetana: ISISH (Iniciativa Solidària Internacional de Suport Humanitari), membre de la Xarxa d’Enllaç amb Palestina., volà cap a Tel Aviv el passat dia 3 d’agost per coordinar l’arribada d’un grup de nens palestins que havien participat en unes activitats organitzades per ISISH a Lleida i altres indrets del territori català. En arribar a l’aeroport va ser tancada en un calabós durant tota la nit, al dia següent va ser interrogada durant hores i sense donar cap més explicació que la de “seguretat nacional”, que sembla justificar totes les vulneracions de drets individuals, va ser deportada en el primer vol de tornada a Madrid; ho explica aquesta entitat en un comunicat.
Els fets coincideixen amb la marxa cap a Palestina d'un grup de musics catalans per tocar en diferents espais públics i privats i compartir la seva experiència amb músics palestins.
Més info: palestina.cat
Enllaços a d'altres mitjans de comunicació a Moviments.cat*
Pots col·laborar amb moviments.cat pujant els continguts a la pàgina web (ara està desactualitzada) o d'altres maneres; si t'agradaria posa't en contacte.
Per Moviments.cat, http://www.moviments.cat, 11.08.2009
Natàlia G. T. de l'entitat cultural lleidetana: ISISH (Iniciativa Solidària Internacional de Suport Humanitari), membre de la Xarxa d’Enllaç amb Palestina., volà cap a Tel Aviv el passat dia 3 d’agost per coordinar l’arribada d’un grup de nens palestins que havien participat en unes activitats organitzades per ISISH a Lleida i altres indrets del territori català. En arribar a l’aeroport va ser tancada en un calabós durant tota la nit, al dia següent va ser interrogada durant hores i sense donar cap més explicació que la de “seguretat nacional”, que sembla justificar totes les vulneracions de drets individuals, va ser deportada en el primer vol de tornada a Madrid; ho explica aquesta entitat en un comunicat.
Els fets coincideixen amb la marxa cap a Palestina d'un grup de musics catalans per tocar en diferents espais públics i privats i compartir la seva experiència amb músics palestins.
Més info: palestina.cat
Enllaços a d'altres mitjans de comunicació a Moviments.cat*
Pots col·laborar amb moviments.cat pujant els continguts a la pàgina web (ara està desactualitzada) o d'altres maneres; si t'agradaria posa't en contacte.
21 de jul. 2009
Natalia Estemirova. In memoriam. No t'oblidem
Natalia Estemirova. In memoriam. No t'oblidem
Secretaria de Ca la Dona, http://www.caladona.org/, 16.06.09
TOTES A LA PLAÇA SANT JAUME DILLUNS 20 de JULIOL a les 8 DE LA TARDA (ENS AJUNTAREM AMB LA CONCENTRACIÓ CONTRA LES VIOLÈNCIES A LES DONES)
La Natalia, la nostra amiga activista feminista de Txexènia i pels drets humans va ser segrestada i assassinada ahir dimecres 15 de juliol. La Natalia era una de les dones del nostre llibre Feministes contra les guerres.
la Natalia, com també ho va ser l’Anna Politkóvskaia, ha estat assassinada... però la seva vida, la seves paraules, ens ajuden a seguir el seu camí, a seguir compromeses amb la pau i la no-violència, amb els drets humans de les persones que els hi ha costat la vida. Amb ella vam compartir un 8 de març de 2004 a la Plaça Sant Jaume i un acte a la Bonnemaison; a Jerusalem, a la trobada de Dones de Negre i a Sant Petersburg junt amb l’Elena Vilenskaia vam donar suport a un projecte entre mestres de Rússia i Txexènia per la pau.
Exigim al govern rus i txetxè la investigació i aclariment d’aquest monstruós assassinat.NATÀLIA, ANA no us oblidem, els vostres somriures i les vostres accions seran sempre amb nosaltres...
Les seves paraules:
“Jo em declaro obertament pacifista, perquè sé el que suposa per a la gent jove el militarisme i les guerres. Estic en contra de totes les guerres i la violència i tinc molt clar el que suposen per a les dones, com també la capacitat que tenen per reconstruir la vida, defensar-la i desarmar-la.
A Txetxènia, tot el pes de la guerra ha recaigut sobre les dones. Quan van començar els segrestos, vam ser les dones les que ens vam enfrontar denunciant aquests crims. El 1995 vam organitzar una marxa pacífica des de Moscou fins a Grozni. I no denunciem únicament els crims i la violència del govern rus, també la violència del nostre propi govern i dels grups armats.
El paper de les dones és indispensable, ha estat indispensable durant tot aquest temps, si no Txetxènia hauria desaparegut. Imagineu com ha canviat la nostra vida: de cop, la família tradicional txetxena fortament patriarcal, té al capdavant una dona que ha d’assumir totes les responsabilitats.
Hem demostrat gràcies al nostre treball de resistència pacífica que Txetxènia pot sobreviure sense Rússia.
És inimaginable pensar les diferents situacions a què s’han hagut d’enfrontar, els recursos i les estratègies que han generat per tirar endavant la vida. Soles i sense cap arma! Si pensem en el que els homes consideren actes d’heroisme, les nostres accions sí que són actes d’heroisme: el treball diari per la supervivència. Recordo quanno teníem menjar i no ens arribava cap tipus d’aliments, les dones van trobar la manera de travessar els controls militars i de transportar aliments per les seves famílies.
Primer negociant amb els militars i amb un carro, intentant arribar a Grozni, sense que ens disparessin. Després vam llogar un tanc i després un helicòpter. Vam reconduir l’armament de la guerra i la destrucció en eines per a la vida. Malgrat el paper important de les dones txetxenes, Txetxènia és una societat molt tradicional, conservadora i patriarcal.
Queda molta feina per fer, per continuar fent. Primer, crec que és indispensable tenir un país, després reconstruir-lo; reconstruir la vida de les persones, que es puguin recuperar de tants anys de guerra i violències. És ben cert, les dones tenim una oportunitat important pera la pau i el futur de Txetxènia."Dones x Dones
Secretaria de Ca la Dona, http://www.caladona.org/, 16.06.09
TOTES A LA PLAÇA SANT JAUME DILLUNS 20 de JULIOL a les 8 DE LA TARDA (ENS AJUNTAREM AMB LA CONCENTRACIÓ CONTRA LES VIOLÈNCIES A LES DONES)
La Natalia, la nostra amiga activista feminista de Txexènia i pels drets humans va ser segrestada i assassinada ahir dimecres 15 de juliol. La Natalia era una de les dones del nostre llibre Feministes contra les guerres.
la Natalia, com també ho va ser l’Anna Politkóvskaia, ha estat assassinada... però la seva vida, la seves paraules, ens ajuden a seguir el seu camí, a seguir compromeses amb la pau i la no-violència, amb els drets humans de les persones que els hi ha costat la vida. Amb ella vam compartir un 8 de març de 2004 a la Plaça Sant Jaume i un acte a la Bonnemaison; a Jerusalem, a la trobada de Dones de Negre i a Sant Petersburg junt amb l’Elena Vilenskaia vam donar suport a un projecte entre mestres de Rússia i Txexènia per la pau.
Exigim al govern rus i txetxè la investigació i aclariment d’aquest monstruós assassinat.NATÀLIA, ANA no us oblidem, els vostres somriures i les vostres accions seran sempre amb nosaltres...
Les seves paraules:
“Jo em declaro obertament pacifista, perquè sé el que suposa per a la gent jove el militarisme i les guerres. Estic en contra de totes les guerres i la violència i tinc molt clar el que suposen per a les dones, com també la capacitat que tenen per reconstruir la vida, defensar-la i desarmar-la.
A Txetxènia, tot el pes de la guerra ha recaigut sobre les dones. Quan van començar els segrestos, vam ser les dones les que ens vam enfrontar denunciant aquests crims. El 1995 vam organitzar una marxa pacífica des de Moscou fins a Grozni. I no denunciem únicament els crims i la violència del govern rus, també la violència del nostre propi govern i dels grups armats.
El paper de les dones és indispensable, ha estat indispensable durant tot aquest temps, si no Txetxènia hauria desaparegut. Imagineu com ha canviat la nostra vida: de cop, la família tradicional txetxena fortament patriarcal, té al capdavant una dona que ha d’assumir totes les responsabilitats.
Hem demostrat gràcies al nostre treball de resistència pacífica que Txetxènia pot sobreviure sense Rússia.
És inimaginable pensar les diferents situacions a què s’han hagut d’enfrontar, els recursos i les estratègies que han generat per tirar endavant la vida. Soles i sense cap arma! Si pensem en el que els homes consideren actes d’heroisme, les nostres accions sí que són actes d’heroisme: el treball diari per la supervivència. Recordo quanno teníem menjar i no ens arribava cap tipus d’aliments, les dones van trobar la manera de travessar els controls militars i de transportar aliments per les seves famílies.
Primer negociant amb els militars i amb un carro, intentant arribar a Grozni, sense que ens disparessin. Després vam llogar un tanc i després un helicòpter. Vam reconduir l’armament de la guerra i la destrucció en eines per a la vida. Malgrat el paper important de les dones txetxenes, Txetxènia és una societat molt tradicional, conservadora i patriarcal.
Queda molta feina per fer, per continuar fent. Primer, crec que és indispensable tenir un país, després reconstruir-lo; reconstruir la vida de les persones, que es puguin recuperar de tants anys de guerra i violències. És ben cert, les dones tenim una oportunitat important pera la pau i el futur de Txetxènia."Dones x Dones
22 de maig 2009
La crisis no pot servir com excusa als mitjans per reduir les plantilles dels mitjans de comunicació
Cal fer un sindicalisme amb un major protagonisme de les dones, principals afectades per la precarietat i inseguretat laboral
Sota el lema Salvem el Periodisme. Dignitat professional = Informació de qualitat, el II Congrés de Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP) que se ha desenvolupat a Espartinas (Sevilla) ha acordat un programa d’actuació unitària per recuperar el prestigi de la professió i estar alertes per que la crisis no empitjori les condicions de feina dels periodistes.
Mirar Vídeo a Youtube
Grup de la delegacio Catalana (SPC): Foto: Julia López
En aquest Congrés que ha reunit durant el 16 i 17 de maig a uns 100 periodistes representants de 7 sindicats de l’Estat espanyol, s’ha pogut analitzar a fons la relació entre disminució de la consideració a nivell social de l’exercici de la professió, amb l’empitjorament de les condicions de feina, la ineficàcia de la política general en el camp de la comunicació, i sobre tot, i la gestió empresarial. Malgrat que els problemes de la professió siguin tant diversos, cal destacar la unitat d'acció sindical aconseguida amb l’aprovació de una línia d’actuació per als pròxims quatre anys, que servirà de guia tant als sindicats actuals com els que es puguin fundar en el futur. També s’han escollit els nous càrrecs directius. Dardo Gómez, expresident del Sindicat de Periodistes de Catalunya, ha estat elegit nou secretari general, i Manuel Mediavilla, del Sindicat de Periodistes de Madrid, sotssecretari general.
Secretaria d'Igualtat a la Federació
Com a novetat a la Junta directiva actual s'afegirà una Secretaria d'Igualtat, que no només tractarà la problemàtica de les dones professionals, sinó que a més treballarà amb criteris de transversalitat, cuidant que en totes les àrees de la feina de la FeSP es tingui en compte la perspectiva de gènere. A mitjans de juny es farà una reunió a nivell estatal on es definiran les responsabilitats concretes dels seus membres, així com el nom de la persona que es podria encarregar de la nova secretaria, que molt be podria ser Lola Fernández, la actual Secretaria general del Sindicat de Periodistes d'Andalucia (SPA), i coordinadora del programa: Altavoz para el Silencio. (Consultar llista de Sindicats)Sota el títol "Defensem el dret a la informació pròpia d'una democràcia", es va aprovar un "Manifest", del que cal destacar la reclamació de l'aprovació urgent d'una llei que reguli el dret a la informació de la ciutadania i els drets i deures dels informadors, una altra llei general de l'Audiovisual que contempli la creació d'una autoritat audiovisual, i una llei laboral que inclogui els informadors a la peça en el règim general de la Seguretat Social
D'altra banda, entre las seves resolucions aprovades pel Congres de la FeSP cal subratllar la disconformitat amb la imposició dels blocs electorals minutats als mitjans públics audiovisuals: Per aquest motiu aquesta setmana han hagut mobilitzacions i vagues als mitjans públics. També se ha demanat que l'Estat assumeixi el finançament de RTVE i que s'asseguri la estabilitat de la plantilla: D'altra banda s'ha rebutjat a l'obligació que vol imposar l'agència EFE a molts dels seus corresponsals perquè es declarin professionals autònoms dependents, amb pitjors condicions de feina i sense drets.
El sindicalisme ha de crèixer entre els dones professionals
Com a participant per primera vegada en un Congrès federal, he pogut constatar que la presència de les dones és minoritària, encara que hi havia sindicats a només representació era femenina, com va ser la de Sindicat de periodistes de Canarias (UPC), representat per la seva secretaria Irma Cervino i per altres companyes. També cal reconèixer que el nivell de creixent dels sindicats que formen part de la FeSP te relació directa amb una més gran participació de les dones. Només cal tenir en compte que ja hi ha tres sindicats dirigits per dones. El sindicat de les Illes Balears el dirigeix Margarida Solivellas, corresponsal de Tv3 a Mallorca. Malgrat tot, encara manca molt camí a recórrer.
El SPC, el sindicat català, va aportar a aquest segon congrés la delegació majoritària, amb 16 persones (10 homes i 6 dones). També cal destacar que el SPC des del seus inicis va impulsar la existència d'una Secretaria de la Dona, que actualment s'anomena Secretaria d'igualtat, i la porta Elena Tarifa. Aconseguir la transversalitat, o sigui que en tots els temes sindicals es tingui en compte la perspectiva de gènere, i augmentar la sindicació de les dones formen part dels oblatius principals d'aquesta secretaria
En la actual situació de crisis, més que mai, es necessari que les dones adoptin un protagonisme sindical més actiu, s'impliquin als comitès d'empresa i a la feina del sindicat amb noves propostes per lluitar amb més eficàcia per millorar la seva situació.
Consultar +info sobre el 6º Congrés del SPC. També es interesant participar i registrar-se a la Xarxa Social del Professionals de la Comunicació.
Info, foto i vídeo: Julia López
12 de març 2009
Presentació de l'estudi 'Les Periodistes al franquisme i la transició (1966-1982)'
per ADPC
el proper dimarts 24 de març a les 19h al Col·legi de Periodistes presentem la recerca Les Periodistes al franquisme i la transició (1966-1982), realitzat per un equip de l'ADPC i dirigit per Mavi Carrasco Rocamora.
Programa:
Presentació de la investigació
Taula rodona amb les periodistes Maria Eugènia Ibáñez, Mª Ángels López, Marina Bru, Sara Masó i Teresa Rubio.
Conferència 'Premsa i Política', a càrrec de M. Dolors Calvet.
Cloenda amb Mª Jesús Bono, directora general de la Direcció General Memòria Democràtica. departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació. Generalitat de Catalunya.
Salutacions
ADPC
el proper dimarts 24 de març a les 19h al Col·legi de Periodistes presentem la recerca Les Periodistes al franquisme i la transició (1966-1982), realitzat per un equip de l'ADPC i dirigit per Mavi Carrasco Rocamora.
Programa:
Presentació de la investigació
Taula rodona amb les periodistes Maria Eugènia Ibáñez, Mª Ángels López, Marina Bru, Sara Masó i Teresa Rubio.
Conferència 'Premsa i Política', a càrrec de M. Dolors Calvet.
Cloenda amb Mª Jesús Bono, directora general de la Direcció General Memòria Democràtica. departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació. Generalitat de Catalunya.
Salutacions
ADPC
Subscriure's a:
Missatges (Atom)