Colòmbia a Barcelona:Les dones sol·liciten una Comissió Ètica Internacional

Les dones sol·liciten una Comissió Ètica Internacional i pressió exterior per l'Acord Humanitari

Per Lídia Vilalta

* Colòmbia ja pateix, desprès de Sudan, la crisi humanitària més gran del món.
* Des de fa 20 anys, tots els Informes Internacionals inculpen Colòmbia com a violadora dels Drets Humans (DDHH).
* No parlem de 'Izquierdos Humanos' sinó de Drets Humans
* El narcotràfic es el motor que travessa la nostra realitat i finança TOTS els actors armats.
* El president Uribe es com un deu i la santíssima trinitat: controla els tres poders de l ' Estat.
* El paramilitarisme ha transversalitzat l'Estat i té un projecte nacional, via Congrés.
* Els paramilitars tenen 1/3 del poder polític i bloquegen qualsevol negociació de pau.
* Molts consolats ja estan en mans dels paramilitars (casos concrets a Suïssa i Alacant).
* Només el segrest ha creat consens ja quee la persona ja és como una mercaderia.
* Volem el segrestament fora del conflicte armat intern.
* Tots els medis de comunicació juguen un paper pervers sobre el que ens passa a Colòmbia.
* El diari l'Espectador, El Tiempo i Caracol, recorden a Ruanda i la campanya contra els tutsis.
* Som les dones les que aixequem la vida, mentre els homes arrasen els pobles.
* Només les víctimes tenen la veritat verdadera .
* Per què hi hagi Justícia cal que hi hagi Veritat i per què hi hagi Reparació cal que hi hagi Veritat i Justícia.


Colòmbia ha entrat furiosament a la palestra informativa a finals d'abril per la inculpació de Mario Uribe Escobar, cosí del president, per vinculació amb els paramilitars. Això, que es coneix allà com el fenomen de la 'parapolítica' -pels nexes que hi ha entre legisladors i polítics amb els paramilitars desmobilitzats de les AUC ( Autodefensas Unidas de Colombia)- ja ha esquitxat de moment, més de 60 congressistes, 32 dels quals, ja estan a la presó. Fins i tot, pot abocar a la celebració d' eleccions anticipades. Ara està esclatant pública i obertament l' evidència de la 'parapolítica', però fa estona que ja és una realitat, tristament coneguda i sovint silenciada, que és cobra moltes víctimes, segons ens explicaven les participants de la trobada Dones i Conflicte a Colòmbia, celebrada a Barcelona (17 al 19 abril 2008).

Aquesta trobada va ser la sisena convocatòria del que es denomina la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia, que aplega anualment a representants de diferents organitzacions de la societat civil colombiana i responsables del govern d' Álvaro Uribe, amb diferents institucions públiques, socials i acadèmiques de Catalunya.
Aquesta 'tabla', -com deien algunes participants-, es va constituir a Barcelona a finals de 2002, justament per donar suport a totes les iniciatives civils i obrir espais de discussió i diàleg entre tots els actors del drama colombià. Un conflicte que està gairebé enquistat en l'estructura sociopolítica i mental d' aquell país, del qual la societat civil, n' és la principal víctima. I que, darrerament, dibuixa un panorama desolador en matèria de Drets Humans (DDHH) per l'ús sistemàtic de la violència en totes les seves ferotges expressions.

Segons dades confirmades per juristes, procuradores i diferents advocades i participants de les organitzacions de la Taula, hi ha més de 4 milions de colombians desplaçats interns (segons la Consultoria de DDHH y Desplazamiento-CODHES i d'altres fons). Pel govern nomes en són 2 milions -perquè no tothom es registra- 1 milió dels quals són dones; una mitjana anual de 140 sindicalistes homes i dones assassinades (un total de 2.245 del 1991 al 2006, segons l' Escuela Nacional Sindical) i més de 7.000 desaparicions forçades en els últims 20 anys. La Comissió Colombiana de Juristes ha xifrat en 3.040 els morts o desapareguts por fuera de combate por paramilitares des de l' inici de la desmobilització l'1 de desembre de 2002 fins el 30 d' abril de 2007(http://www.coljuristas.org/).
Les dones, la meitat de la població colombiana de més de 42 milions, en són les més afectades d' aquest conflicte armat intern que, per altra banda, no és reconegut com a tal pel govern. El president Uribe pot considerar fins i tot 'terrorista' a qualsevol persona que n' opini el contrari.


Empentar el guerrers perquè entrin les constructores de la Pau

Aquesta negació de la realitat es va posar de manifest des del inici dels debats a Barcelona. A la Inauguració, a l' Ajuntament de Barcelona, ja van haver-hi interrupcions i crits de protesta contra la cònsul de la ciutat, Inés Díaz. I en els debats de les sis Taules posteriors, la Consellera presidencial d'Equitat per a la Dona, Martha Lucía Vasquez, va ser considerada mentidera i sovint interrompuda en la seva presentació. Com va dir alguna de les assistents des del públic -format per dones i homes exiliats, o migrants polítics, sindicals o econòmics i també representants vingudes de Colòmbia- els debats van reflectir la realitat colombiana, on no hi ha, encara, una actitud dialogant entre els diferents actors.

Vicenç Fisas, director de I'Escola de la Pau de la Universitat Autònoma (UAB) -una de les entitats observadores de la Taula, junt amb Amnistia Internacional de Catalunya- va palesar aquesta enorme dificultat en trobar espais en que es vagi 'de bona fe' i no et treguin elpunyal a Colòmbia'. També va lamentar que les dones no estiguin presents en la negociació (4% enfront un 96% d' homes) -com així ho insta la Resolució 1325/2.000 de l' ONU- perquè elles ja hi són presents en tota la resta del procés: els diferents moviments per la Pau i la Comissió Nacional de Reparació y Reconciliació (CNRR).
Les dones no han d'estar necessàriament a la taula, va dir Fisas, però sí han de tenir expressió i presència a les Agendes, perquè s'ha empentar als guerrers perquè hi entrin lesconstructores de la Pau'Per això, és volen escenaris com el de Barcelona, des d' on les dones colombianes van demanar la creació d'una Comissió Ètica Internacional perquè es pugui visibilitzar la situació real d'un país, que porta massa temps amb les armes a la mà i en el cors i l'esperit. I sobretot, perquè tinguin veu les opinions silenciades allà, massa sovint violentament.

Colòmbia, prioritat de la Cooperació Catalana

Colòmbia, és una prioritat del govern i això està recolzat per tot l'arc parlamentari català, que va aprovar el Pla Director de Cooperació al Desenvolupament (2007-2010), va afirmar David Minoves, director general de Cooperació i Acció Humanitària de la Generalitat deCatalunya. Ell va esmentar en concret la Resolució 1325 (d'incloure a les dones en totes les fases de la negociació dels conflictes) perquè, 'les dones son les víctimes que més pateixen la violència però alhora, perquè són les garants de la supervivència de les comunitats i les que fomenten l'estabilitat'.Minovis va lamentar que a la Llei de desmobilització dels paramilitars de les AUC li manqui Veritat, Justícia i Reparació, i va manifestar que la 'parapolítica' és l'esclerosi que afecta el país. Va acabar però, amb unes paraules d'esperança, al afirmar que ja hi han mobilitzacions multitudinàries a Colòmbia per demanar aquest l'Acord Humanitari pel qual, moltes participants de diferents taules, en van reclamar més suport internacional.

La majoria de les intervencions d' aquests tres dies a Barcelona denunciaven les noves formes de violència vinculades a la disputa territorial pels recursos del país, com a mètode sistemàtic per usurpar las terres a la població camperola, negre i indígena. L'estratègia del terror, via massacres, assassinats extrajudicials o amenaces a dirigents i líders comunals,obliga a les poblacions d'alguns departaments a fugir de determinats territoris, segons confirmava Leonora Castaño, dirigent exiliada de l'ANMUCIC (Asociación de Mujeres campesinas, indínegas y negras).
Alguns llocs ja estaven econòmicament 'cooptats' pel paramilitarisme però ara, desprès de les darreres eleccions municipals, ja els controlen fins i tot políticament, amb alcaldes i governadors. Hi ha una clara 'estratègia de desnonament i desocupació del territori per la força' perquè la prenguin determinats empresaris locals vinculats a la 'parapolítica', o se'n beneficiïn alguns megaprojectes d' empreses multinacionals, interessades amb els ingents recursos naturals colombians.

Van haver-hi 6 taules de treball entorn a diferents temes que afecten les dones en el conflicte. En la primera d'elles va estar-hi present Piedad Córdoba, la senadora que va mediar junt amb el president de Veneçuela, pel frustrat alliberament de la candidata presidencial Ingrid Betancour. I va ser tan multitudinària l'assistència de públic que és va haver de canviar l'escenari cap a la sala del Consell de Cent de l'Ajuntament de Barcelona. Córdoba va modificar la seva presentació per contestar, segons en va explicar, alguna inquietud exposada prèviament pel públic colombià present .

La violència contra la dona, al centre del conflicte

Al voltant del 80% de les persones assassinades son homes i, precisament per això, les dones ( 75% o 65% segons diverses fons) constitueixen la majoria de les desplaçades forçades d'aquesta guerra que es pretén silenciar. Aquestes dones, automàticament han d'asumir la funció de responsables o caps de la família sense cap tipus de suport econòmic, ni laboral. La majoria son camperoles illetrades que ' reclamen pels altres però no pas per elles' i, per tant, no denuncien les violències a les que han estat sotmeses; per vergonya, per ignorància o per evitar represàlies, segons indicava Patricia Linares advocada de la Procuraduria General de la Nació (PGN).
Pel que fa al 20% de dones assassinades, ho son pel seu lideratge polític, social i sindical o pel seu paper dirigent a les comunitats rurals. La Procuradora va passar uns minuts d'un vídeo de testimoni de dones, d'un grup de 10 programes ja gravats. Seran un total de 40 vídeos que, amb el nom de 'Tiempo de Verdad', s'enregistraran a les zones on s'han produït assassinats o massacres recents contra dirigents socials i les seves famílies.

El que més preocupa però, als organismes internacionals de DDHH (la Relatora Especial de la ONU i la Comissió Interamericana de DDHH-CIDH) i també a l'interior de Colòmbia, és la utilització de la violència de gènere o la violència sexual contra les dones, com a arma de guerra. La Procuraduria (PGN) qualifica ambdues modalitats de crims de lesa humanitat i/o crims de guerra i considera violència contra la dona en el marc del conflicte totes les següents actuacions: la discriminació per gènere, el control social sobre el comportament de les dones, l'esclavitud sexual i domèstica, la violència sexual i la violència intrafamiliar.
Pel que fa a la violència sexual, la PGN hi inclou: violació, esclavitud sexual, prostitució forçada, assetjament sexual, mutilació sexual, anticoncepció forçada, ambaraç forçat, esterilització forçada, despullament forçat i avortament forçat.

Federico Guzmán, magistrat auxiliar de la Corte de Constitucionalidad (CC) -l'equivalent al Tribunal Constitucional espanyol- va confirmar que, en efecte, el govern colombià no vol reconèixer el conflicte, però que la Corte sí, i per tant, ja dona totes les garanties del Dret Internacional Humanitari (DIH) a les víctimes. I és més, va dir-nos que, des del 2006, es consideren ' subjectes d'especial atenció les dones, els indígenes, les poblacions afrocolombianes i els menors'.
La Corte considera també, que les dones tenen un impacte diferencial i desproporcionat en el desplaçament forçat. Desproporcionat, perquè l'impacte és tan dur que les hi impedeix l'aplicació dels DDHH. I per a elles l'impacte és diferencial perquè és invisible per desconeixement. Justament Guzmán ens va avisar, que està a punt de sortir en aquest sentit un 'Auto' de la dona desplaçada a la web de la CC.
La Corte de Constitucionalitat també està molt preocupada per la violència contra la dona en el conflicte i ha enumerat 10 factors de risc de gènere, el primer dels quals fa referència només a la violència sexual en 3 distintes vertens:
a) la violència sexual o l' explotació sexual en operacions militars amplies, extenses, sistemàtiques i habituals, comeses per tots i que son numèricament altes. És la tipologia de la barbàrie, va dir, utilitzada en les massacres i les presses de territoris i llocs.
b) la violència sexual individual per venjança (retaliación), per ser enemigues i
c) la violència sexual contra nenes reclutades per guerrilles i paramilitars, l'esclavatge sexual obligada pels comandants, o la prostitució forçada. (http://www.constitucional.gov.co/corte/)