Lleis, costums, resistències i avanços per a les dones asiàtiques (2)

Lleis, costums, resistències i avanços per a les dones asiàtiques (2)

per Lídia Vilalta

per a la XIDPIC-CAT-XIPVG



Quan el pès de les costums invalida la legislació

Madhu Purnima Kishwar, Senior Fellow del Centre for the Study of Developing Societies i periodista del diari Manushi Sangathan, que també es una organització compromesa amb l’enfortiment dels drets democràtics i dels drets de la dona a l’Índia, va dir que se surtiría del guió i parlaría de la poca efectivitat de les Lleis al seu país, perquè la seva aplicació es limitada o és evitada, amb artilugis legals i personals. Es a dir, va explicar el peròs i quina és la situació real de la que es considera la primera democracia del món en desenvolupament i la segona en població (més de 1.000 mil.lions) desprès de la Xina (més de 1.300).


Primer però, va aclarir que “els pakistanesos i els talibans no son sinònims” –potser perquè alguna persona li ho va fer pensar en la seva estada a Barcelona- i va animar a que es presti molta més atenció a l’antiga Birmania (ara Myanmar) i a la seva lideressa Aung San Suu Kyi que, segons ella, representa el millor dels valors asiàtics. (Justament a aquesta premi Nobel de la Pau, que porta més de 12 anys detinguda sensa judici, li han atorgat aquest any 2008 el Premi Internacional de Catalunya que dona la Generalitat de Catalunya).


Dit aixó, Kishwar va indicar que, si les dones van amunt o avall, ho podem trobar a les webs dels ministeris on hi ha tot tipus d’ estadístiques, i que ella parlaría d’altres coses que afecten a les dones. I va començar donant algunes pincellades:
Quan a la pau i l’estabilitat, va repetir que les dones s’impliquen amb els temes de convivència de la seva comunitat per resoldre conflictes i drets, hi ho fan de manera no violenta.


Índia es un dels països que genera més confusió, expresà. Per una banda, és un exemple de societat que dona espai a les dones: a la primera ministra Indira Ghandi la tractavem com a una deesa –perquè elles son l’encarnació dels principis divins- però, per l’altre banda, les formes de discriminació cap a la dona son terribles.


Tenim 927 homes per 1.000 dones, encara que ara hi ha determinació del sexe de les criatures, va afirmar, sensa explicar-ho massa. (La realitat es que moltes activistes, organitzacions i feministes indies, ja ho anomenen feminicidi, perquè les dones que poden, aborten, si saben que estan embaraçades de nenes; per culpa de la càrrega económica que significa per a la familia, justament per la discriminació entre homes i dones a la hora de les responsabilitats adultes i càrregues familiars per a la dot).


Kishwar va continuar explicant que la situació de la dona varía d’una comunitat o regió a un altre; no és una unitat. Importa si ella es filla de quí .... on viu... és simplístic parlar de la dona com un tot homogeni.
La tradició continuà, no té autoritat centralitzada a l'Índia per dir quin son els ‘manaments’. No hi ha cap líder religiós que digui si podem abortar o no i qué fer. Però la dona dependrà de cóm la familia i la comunitat defineixi tots els temes.


Els moviments pels Drets de Gènere o de la dona, no han assolit la guerra de sexes va dir. Fa 150 anys que els homes han asumit els Drets de les dones com a tema central de debat en les seves comunitats i per les llibertats. Mahatma Ghandi va ser el primer: Dret al vot, posició política, treball igual, abortament; els drets els vem acomseguir amb safata de plata, però, afegí, feta la llei, feta la trampa.

Desfase alarmant entre Lleis i pràctiques
Tenim un desfasament (gap) alarmant entre les prescripcions legals i les pràctiques. Les Lleis son fortes i prohibiexen la dot del matrimoni. El càstig es la pressó. Però és confón el ‘dowry’ (propietat o valor) amb el gift (regal). ¿Cóm és pot decidir qué es excesiu per a la dot? es preguntaba, i va aclarir que ara no son vaques, sino automòvils de luxe el que està en qüestió a la hora d’aquest pagament no definit.


Son Lleis absurdes, Lleis mal interpretades, explicava Kishwar, però augmenta la seva no aplicació en l’actualitat, especialment entre els nivells dels funcionaris: jutges, policies.... (gent que pot disposar d’un salari fixe segur i d’un cert status social, en un país on les polítiques econòmiques neolliberals estan empentant al suicidi als camperols, que no poden vendre les seves petites collites d’arroç o cereals, per l’entrada de productes similars internacionals a preu molt més baix. Ella tampoc es va referir directament a aixó).
I quan les lleis fallen, es preguntaba Kishwar, com podem fer-les efectives?
Hem de fer consens per aplicar-les i per evitar que siguin un contrasentit, va acabar.

La presidenta de la Muslimat Nahdlatul Ullama, Siti Musdah Mulia, i assessora del Ministeri d’Afers Religiosos de Indonèsia, el país musulmà més gran del món , va ser la següent ponent en intervenir.
Promotora dels Drets Reproductius i de Salut, Mulia va ser la primera dona en aconseguir un doctorat islàmic a Yakarta. Ella va explicar com, segons el seu criteri, l’Islam pot ser una eina efectiva per promoure la igualtat de Gènere a Indonèsia, que ja era el més nombrós país musulmà des del Secle XIII i ara encara ho és amb un 80% de creients dels 200 mil.lions de persones de la seva població.
Aquesta doctora va mantenir que la desigualtat de gènere a Indonesia es deguda a factors estructurals i culturals i, sobretot, per la interpretació dels textes religiosos i no de l’Islam. Ella treballa per garantir aquesta justícia i igualtat de gènere des la seva posició d’ assessora del Ministeri d’Afers Religiosos, per canviar aquesta interpretació dels textes religiosos que frena l’incorporació plena de les dones a la societat.

Veure:
http://donesxarxainternacional.blogspot.com/search/label/Asia

Entrevista a Lydia Cacho en TV3

por Àngel Pérez foto: Tona Gusi

Esta semana la compañera Lydia Cacho estuvo en Catalunya para recoger el premio "Casa América Catalunya". Esto en reconocimiento al trabajo periodístico que iniciara en el 2003 contra el crimen organizado que, como dijo durante la entrevista en "la nit al dia" de TV3, además del narcotráfico y el tráfico de armas, ha abierto otro lucrativo negocio: la trata de personas, preferentemente mujeres y niñas.

El Presidente que en campaña se comprometió a luchar por responder a las denuncias de Lydia Cacho, ha centrado su mandato en contra del narcotráfico como único objetivo frente al crimen organizado. La vulnerabilidad de los periodistas es otro de los problemas en México. La periodista denunció que las y los periodistas mexicanos siguen siendo perseguidos. "En los medios siguen habiendo temas que no se pueden tratar. Hay necesidad de desmontar esas estructuras que ejercen presión a los periodistas", dijo.

También hizo mención a los casos de desapariciones y asesinatos de mujeres en la zona de Ciudad Juarez/Chihuahua y remarcó el hecho de que sólo el 20% de esos delitos son cometidos por el crimen organizado y denuncia que el otro 80% son delitos comunes de violencia de género cometidos por los esposos, novios, parejas sentimentales, que después de cometer esos delitos los camuflan para que parezcan obra de las bandas organizadas, pues esos delitos no se llegan a investigar nunca. Estos delitos los asoció la periodista a la concepción machista de la sociedad mexicana. "A pesar de todo ello sigue teniendo esperanza en la sociedad, sobre todo en las mujeres", dijo, remarcando también la inclusión cada vez más de hombres en el proceso histórico lento pero irreversible de cambio en esa sociedad, donde la presencia de las mujeres es cada vez más importante.

Otra de las preocupaciones a las que hizo mención es a la crisis económica y humanitaria que se está dando por el aumento progresivo de los cereales y alimentos de primera necesidad que hace que más de 300 mil personas huyan a EE.UU., país al que calificó como el Gran Hermano Malo. Con un discurso claro y directo, la compañera Lydia Cacho puso sobre la mesa una realidad mexicana caracterizada por la inoperancia de la justicia, por el control que ejerce un núcleo de personas de la política, la justicia y la economía, y por la impunidad de las redes del crimen organizado.

Lydia Cacho ha rebut a Barcelona el premi a la llibertad d'expresió

per Julia López (texte i fotos):
Ver vídeo a: Món Comunicacio/dones

La periodista mexicana Lydia Cacho, ha estat uns dies a Barcelona, ha parlat dels feminicidis, i ha rebut el premi de la llibertat d'expresio a Casa América Catalunya. Cacho reivindica sense por, el feminisme per lluitar per una societat sense violència.

Durant aquest any, Lydia Cacho, està rebent nombrosos premis per la seva feina i per portar la seva lluita endavant malgrat les amenaces de mort que rep contínuament. Uns dies abans li havien concedit un premi internacional de la UNESCO, que havia recollit a Moçambic.
La periodista i investigadora mexicana que pertany a la RED INTERNACIONAL DE PERIODISTAS CON VISIÓN DE GÉNERO, i vapoder parlar una estona amb les seves companyes d’aquesta Xarxa a Catalunya, i va participar en un dinar- fòrum ofert pel Col•legi de Periodistes de Catalunya. Catalunya.

La periodista mexicana ha dedicat el Premi Casa Amèrica Catalunya a la Llibertat d'Expressió “a la valentia dels nens i nenes” víctimes de les xarxes d'explotació sexual

La periodista mexicana Lydia Cacho ha recollit el III Premi Casa Amèrica Catalunya a la Llibertat d'Expressió a Iberoamèrica en una emotiva vetllada celebrada a la seu de l'entitat i en la que també han intervingut l'il·lustrador gràfic Antonio Fraguas ‘Forges'; el director de cooperació de l'Ajuntament de Barcelona, Manuel Vila, i el director general de la Fundació Casa Amèrica Catalunya, Antoni Traveria. ‘Forges' ha lliurat a Lydia Cacho una litografia expressament creada per a l'ocasió en la qual es llegeix la llegenda: “Tu ets teva; jo sóc meu; el nostre amor, dels dos”. La periodista mexicana ha estat guardonada en reconeixement a la seva trajectòria professional de denúncia de les violacions dels drets humans a Mèxic.

"¿Per què les continuen matant?”

Lydia Cacho, periodista feminista mexicana: “El gran repte del segle XXI és aconseguir que la violència contra les dones no sigui només un problema de les dones”

Lydia Cacho es pregunta el mateix que totes les feministes del món i molta gent d'arreu.

En el marc del cicle de conferències sobre la violència contra la dona a Iberoamèrica, “Per què les continuen matant? organitzat conjuntament per Casa Amèrica Catalunya i la Casa de América (Madrid), la periodista Lydia Cacho ha ofert una xerrada a Barcelona per abordar el feminicidi a Mèxic i assenyalar algunes de les condicions a les quals la lluita feminista aspira a arribar per eradicar la violència de gènere. “A Mèxic, on 9 de cada 10 crims no s'investiguen, la justícia sempre està absent: per això les continuen matant”, ha afirmat.

Directora del Centre Integral d'Atenció a la Dona a Cancún, aquesta reconeguda activista pels drets humans ha aconseguit, després de 18 anys de carrera periodística, reportatges de gran impacte social pels que avui dia continua amenaçada.

Malgrat els segrestos i tortures rebudes, Lydia Cacho prossegueix amb la seva tasca al seu país, convertint-se en tota una referència per al periodisme seriós i rigorós, de denúncia de les violacions dels Drets Humans a Mèxic, per la qual cosa el dimarts 6 de maig rebrà el Premi Casa Amèrica Catalunya a la Llibertat d'Expressió a Llatinoamèrica.

Lydia Cacho, una periodista intrépida

per Montse Puig
*fotos Tona Gusi

Coincidint amb el dia mundial de la llibertat de premsa, la periodista mexicana Lydia Cacho ha estat a Barcelona convidada per la Casa Amèrica Catalunya, per recollir el Premi que li han atorgat.

Dos dies abans havia anat a Maputo ( Mozambique) a recollir el Premi Mundial de la Llibertat de premsa UNESCO-Guillermo Cano 2008, pel seu treball contra la corrupció política, el crim organitzat y la violència de gènere.

La trajectòria professional de Lydia Cacho la fa mereixedora d’aquests guardons, ja que s’ha dedicat a treure a la llum el cas de les morts violentes de Ciudad Juárez de centenars de noies. Es autora també de recerques periodístiques sobre xarxes de prostitució, pornografia infantil i tràfic de drogues.

Periodista d’ofici amb 18 anys d’experiència, va fundar el “Centro Integral de Atención a las Mujeres” (CIAM) amb seu a Cancún, que ofereix asil a les víctimes de violència extrema, generalment dones, amb serveis jurídics, psicològics i teràpies per superar aquestes situacions traumàtiques. El centre te capacitat per 60 persones, i són 529 les que s’han beneficiat del CIAM.

És arrel del seu treball professional que descobreix una poderosa xarxa de prostitució i pornografia infantil, liderada per Jean Surcar Kuri, hoteler de Cancún que actualment està empresonat. La seva investigació va involucrar a polítics en exercici i a l’empresari de maquilas, Kamel Nacif.

Com resultat de la recerca publica el llibre “Los demonios del Edén: el poder que protege a la pornografia infantil “ ( Grijalbo 2005 ). La indignació dels polítics i empresaris que apareixen al llibre, fa que de manera sospitosa detinguin a Cancún, a Lydia Cacho, detenció que mes aviat sembla un segrestament ja que la traslladen a 1.500 Kms. de distància i l’empresonen.

I en aquest moment és quan la solidaritat de periodistes i organitzacions de drets humans fa que els poderosos que l’han retinguda decideixin dos dies desprès deixar-la anar.Va ser torturada psicològicament i amenaçada físicament .

Els fets passaven el 16 de desembre de 2005, però la persecució no va acabar. Un any mes tard la porten a judici i el cas arriba a la Suprema Corte Judicial de la Nación. Però de nou la solidaritat de les organitzacions de dones i drets humans han donat suport a la periodista intrèpida, disposada a denunciar les injustícies i a arriscar-se amb la veritat.

A la xerrada que va oferir el dia 5 a Casa Amèrica, afirmava que està convençuda que "cal arriscar-se i publicar els crims contra les dones, les violacions, les humiliacions continuades, em sento feminista, però a la vegada penso que en aquesta tasca de denúncia contra la violència de gènere hem d’involucrar als homes, els hem de fer participar, serà la manera de que aquests temes no quedin com coses de dones” .

La periodista Lydia Cacho RIbeiro, va facilitar un ampli col·loqui entre el públic que omplia la sala. Preguntes com “Quines són les causes de la violència masclista?" van ressonar en diferents versions. Cacho es va atenir el que les recerques feministes han aportat fins ara: "no hi ha una causa mèdica, o de drogaaddicció, és una violència històrica que sembla que distingia el mascle, i que ara s’ha de castigar, amb lleis i amb les eines necessàries”.

Les sòcies de l’ADPC i les companyes de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya-Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere, coneixíem per correu electrònic la tasca de Lydia Cacho, ara ella se’n va coneixent-nos una mica millor, ja que el dia 6 varem tenir oportunitat de dialogar amb ella en petit comité, i a més de les nostres publicacions li vàrem explicar les nostres accions.

* foto superior Lydia Cacho durant la seva conferència
foto inferior Montse Puig durant el debat

La periodista mexicana Lydia Cacho obté el III Premi Casa Amèrica Catalunya a la Llibertat d'Expressió a Iberoamèrica

Publicat el: 06/05/2008 a http://www.latortuga.cat/node/848

Informació: Conxa Garcia-

Ahir, a dos quarts de vuit de la tarda, a la seu de la Fundació Casa Amèrica Catalunya, ha estat lliurat el III Premi Casa Amèrica Catalunya a la Llibertat d'Expressió a Iberoamèrica a Lydia Cacho. L'acte ha estat presidit pel conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras, i l'humorista gràfic Antonio Fraguas, Forges, li va lliurar una litografia creada per ell mateix expressament per a l'ocasió.

Abans d’ahir dia 5 de maig, a les 7 de la tarda, vam poder escoltar personalment la Lydia Cacho en una conferència a la Casa Amèrica Catalunya, en el marc del cicle "¿Per què les continuen matant?", sobre la situació de la dona a Iberoamèrica.

L'any 2005,va ser quan vam saber per primera vegada de la Lydia Cacho. Va coincidir amb la publicació de la seva obra "Los Demonios del Edén", on documenta i denúncia les experiències d'abusos i explotació de menors, implicant a diversos personatges públics com empresaris i diputats. Llavors a través de la xarxa, es va muntar una campanya de denúncia del seu segrestament per part d’uns desconeguts que es van fer passar per policies, en la qual es va participar des de la Xarxa de Periodistes i Comunicadores de Catalunya. La pressió internacional sobre el govern de Mèxic va aconseguir el seu alliberament. El programa Ones de Dones de Ràdio Gràcia es va fer ressó d’aquesta campanya i va informar puntualment a les gracienques i graciencs d’aquests fets. La periodista mexicana Lydia Cacho ha estat guardonada amb aquest premi, que concedeix cada any aquesta Fundació, amb motiu de la celebració del Dia Mundial de la Llibertat de Premsa. El jurat ha considerat de manera especial la continuada trajectòria d'aquesta informadora independent en el camp de la investigació periodística i la seva lluita contra el crim organitzat, la violència de gènere i la corrupció política. "Malgrat les amenaces, segrestos i tortures rebudes, Lydia Cacho prossegueix amb la seva tasca, convertint-se en tota una referència per al periodisme seriós i rigorós, de denúncia de les violacions dels Drets Humans a Mèxic", com subratllà el jurat del Premi.

El compromís de Lydia Cacho amb la recerca de la veritat i amb el suport a les víctimes de la violència de gènere fa que continuï la seva tasca periodística a la ciutat de Cancún, en permanent vigilància i entre un ambient hostil i malgrat haver estat convidada a traslladar-se a d'altres països que li garanteixen un entorn de treball més segur. També dirigeix a aquesta ciutat el Centre Integral d'Atenció a la Dona, institució de la qual va ser co-fundadora l'any 2000.

Lydia Cacho ha estat recentment distingida amb el Premi UNESCO-Guillermo Cano de Llibertat de Premsa, reconeixement que se suma als obtinguts en anys anteriors, com el Premi "Francisco Ojeda" al Valor Periodístic (2006), el Premi "Ginetta Sagan" d'Amnistia Internacional (2007) o el Premi de la "Fundació Internacional de Dones als Mitjans" (2007), el Premi de la Unió de Periodistes Valencians, entre d'altres.

El 2007 publicava "Memorias de una infamia", on ens explicava la detenció il·legal que hem comentat anteriorment, i que va patir per ordre del governador de Puebla, Mario Marín, per protegir els homes de negocis denunciats a "Los Demonios del Edén".

El Premi que ara ha rebut aquesta periodista i activista en defensa dels Drets Humans, és a la Llibertat d'Expressió i pretén reconèixer la tasca d'aquells mitjans de comunicació o col·lectius i professionals que es distingeixen per l'exercici del periodisme orientat a la defensa de les llibertats d'expressió i opinió en l'àmbit geogràfic de la comunitat iberoamericana de nacions. En la seva primera edició, en 2006, el Premi Casa Amèrica Catalunya a la Llibertat d'Expressió, va ser atorgat a la corporació de periodistes colombians " Medios para la Paz", per la seva tasca en l'impuls de l'exercici ètic i responsable del periodisme. En el 2007, el reconeixement va ser per al diari argentí "Pàgina/12" pels seus 20 anys de trajectòria en la defensa de la llibertat d'expressió i dels Drets Humans.

El Premi Casa Amèrica Catalunya a la Llibertat d'Expressió rep el patrocini de l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona i compta amb la col·laboració del Col·legi de Periodistes de Catalunya i el programa "Tots per Tots" de COM Ràdio.

Ës important que tots els mitjans de comunicació, com el nostre, ens fem ressó de fets com aquests i els denunciem. És important que sapiguem que participar en les campanyes de suport que s’organitzen des de la xarxa, per pressionar els governs i les autoritats dels països on no es respecten els Drets Humans, obtenen resultats positius.

Ës important tenir la satisfacció de poder parlar del reconeixement de persones com la Lydia Cacho, que lluiten contra la injustícia i per aconseguir un món millor per a les dones i homes que l’habitem. Gràcies Lydia pel teu exemple.

Premio a una mujer valiente

Lydia Cacho en Barcelona, por Leonor Sedó
(a la foto Leonor Sedó amb Lydia Cacho. Foto Tona Gusi)

Lydia Cacho recibió ayer el Premio a la Libertad de Expresión 2008 de Casa América Catalunya (España). Desde hace tres años Casa América Catalunya, conmemorando el Día Mundial de Libertad de Prensa (3 de mayo), ofrece este Premio a personas o entidades que se han destacado trabajando por dicha libertad.

En el caso de Lydia Cacho es indiscutible que lo merece. Se está jugando la vida por denunciar los abusos que se cometen contra niñas, niños y menores de edad en su país, México. Ha sido secuestrada y torturada por ello, y vive bajo amenaza de muerte y con protección. No acabaron con su vida gracias a la presión social (manifestaciones de todo tipo en México, denuncias de las redes de periodistas internacionales y de varias ONG's que trabajan este tema, entre otras protestas de diferentes instituciones). En mayo de 2007 sufrió un atentado en el coche oficial en el que viajaba con tres escoltas y tres periodistas compañeros suyos.

Lydia siempre ha trabajado para que los derechos de los más débiles fueran tenidos en cuenta. Es cofundadora y directora del Centro Integral de Atención a Mujeres CIAM en Cancún (Quintana Roo), donde reside. Este Centro está especializado en la atención a mujeres, niños y niñas víctimas de violencia doméstica y sexual.

Allí fue donde recibió una llamada de una mujer que tenía bajo su protección a una menor que quería contarle a Lydia "algo".

Este "algo" resultó ser un relato por el que se enteró que niñas y niños de hasta 5 años eran violados para disfrute de personalidades políticas, empresarios y cabecillas del crimen organizado. Además de agresiones sexuales, los menores eran filmados durante los abusos, filmaciones que supuestamente eran vendidas o regaladas a cambio de favores de algún tipo (dejar de pagar impuestos, cerrar casos de delitos, mirar para otro lado en cualquier acto punible cometido).

A partir de esta información, Cacho investigó el tema, llegando a oir hasta 200 relatos más protagonizados por niñas, niños y menores. Logró saber quien era el cabecilla de todo este horror, el empresario libanés nacionalizado mexicano Jean Thouma Hanna Succar Kuri (el "Johnny"), y que había varios personajes públicos implicados como José Kamel Nacif Borge.

Para denunciar la red de pederastría descubierta, escribió el libro Los Demonios del Edén, en el cual destapa la explotación comercial del sexo con la anuencia de la clase política. Cacho menciona 16 veces en su libro al ex senador y actualmente diputado Emilio Gamboa Patrón, coordinador parlamentario del PRI en la Cámara de Diputados (2006-2009). Así como hace 27 menciones de Miguel Ángel Yunes, actual director del ISSSTE (Instituto de Seguridad y Servicios Sociales de los Trabajadores del Estado). Dos políticos prominentes, conocidos en Cancún (México), por sus negocios.

Al poco tiempo de salir el libro, Lydia Cacho fue denunciada por lo penal por difamamación por Kamel Nacif Borge en el estado de Puebla. Posteriormente estalló un escándalo político al implicar al gobernador de Puebla y al empresario en una supuesta confabulación para violentar la ley en contra de la periodista. Lydia fue secuestrada en diciembre de 2005 en Cancún (Quintana Roo) por elementos judiciales armados de Puebla y trasladada de manera ilegal a ese estado, por orden del gobernador de Puebla Mario Plutarco Marín Torres (PRI). Fue retenida durante 22 horas en las que fue torturada, salvándola de la muerte el escándalo público organizado al saberse su detención (manifestaciones, protestas internacionales, cartas de apoyo...). En enero de 2006 Lydia fue exonerada del delito de difamación por el que había sido acusada.

No obstante fue "invitada" a dejar su país para su seguridad. Lydia decidió continuar viviendo, trabajando y luchando en México.

Sobre su experiencia ha escrito Memorias de una infamia, una historia personal y pública en la cual el secuestro, la tortura, las amenazas, la humillación, la corrupción y los abusos policiales son los protagonistas. "Este libro pretende ser una radiografía para que se entienda México desde fuera", dice Lydia. "Para que se sepa qué es lo que está pasando con los derechos humanos en mi país" , añade. El poder judicial está en entredicho, de cada 100 casos denunciados e investigados, sólo dos quedan resueltos. México está en manos de 200 o 300 personas dedicadas al blanqueo de dinero, al narcotráfico, a la pornografía infantil, a la venta de armas ...

Con este libro, Cacho destaca el papel que jugó la Suprema Corte de Justicia de la Nación (SCJN) al dictaminar por mayoría, más no por unanimidad, la inexistencia de redes de pederastría en México.

En la entrevista realizada a Lydia Cacho ayer por la noche por la periodista Mónica Terribas en el progama La nit al dia de TV3 Catalunya, Lydia nos recuerda que la red de pederastría descubierta en México no implica sólo a su país, son redes internacionales que se conectan entre sí y hay que luchar contra ellas de forma global. Igualmente ocurre con el tráfico de armas, el crimen organizado, el turismo sexual, la pornografía infantil y la violencia machista.

Informa que los cárteles están haciendo negocio con la trata, compra y venta de personas, especialmente de niñas, niños y adolescentes para su abuso sexual. Muchos de ellos mueren o desaparecen y los que sobreviven quedan marcados de por vida. Algunos están protegidos por diferentes asociaciones entre las que se cuenta el Centro Integral de Atención a Mujeres CIAM, dirigido por ella.

Con respecto a Felipe Calderón, el presidente de la República Mexicana, durante su campaña electoral dio palabra a Lydia Cacho de hacer justicia, y lo que hizo fue negociar su caso con el PRI. También prometió a su electorado acabar con el narcotráfico y por el momeno no ha sucedido.

La periodista mexicana tiene esperanza. Aunque su país esté regido por estas 200 o 300 malas personas protegidas por grupos políticos y empresarios, vinculados algunos de ellos con las redes de pederastría, los mexicanos, 104 millones, desean que la Justicia sea eficiente y que se respeten los derechos humanos. Desde el año 2000, en que ha habido algo más de libertad de expresión, aunque siguen habiendo temas intocables, "los periodistas están contando la verdadera historia de México. Por ello han muerto algunos, pero hay otros que la continuamos contando".

Lydia cree que con el tiempo habrá un cambio para bien en su país: "Tengo esperanza en la sociedad mexicana, somos muchos más que los malos, creo que pueden cambiar las cosas. Quizá yo no lo vea, pero eventualmente sucederá".

Leonor Sedó

Fotografías:
defecito.com
Julia López
elsiglodedurango.com.mx

Ö Lydia Cacho Ribeiro ha sido galardonada con el Premio Mundial de la Libertad de la Prensa UNESCO-Guillermo Cano 2008 por su trabajo contra la corrupción política, el crimen organizado y la violencia doméstica .

Ö Ha recibido el Premio Libertad de Expresión 2008 concedido anualmente por la Unión de Periodistas Valencianos (España) por su defensa de los derechos humanos y sus trabajos de denuncia sobre las mafias mexicanas organizadas.

Lydia Cacho a Casa Amèrica: POR QUE LAS SIGUEN MATANDO?

per Francina (text)

foto Li Zomplantli: Lydia Cacho amb algunes de les companyes de la XIDPIC.CAT que vàren assistir a la conferència.

Ahir al vespre vaig anar a la Casa Amèrica de Catalunya per escoltar a la periodista mexicana Lydia Cacho, dona valenta, guardonada en molts llocs per la seva tasca a favor de les dones
maltractades i contra les xarxes de pederàstia.

POR QUE LAS SIGUEN MATANDO?

és el títol de la xarrada, que no va ser tal, perquè ella va fer quatre pinzellades del que passa al seu país i altres indrets d'Amèrica Llatina, i demanà a les i als assistents idees, preguntes, etc. per poder fer un diàleg interactiu.

Ella creu que és important la educació des la infància, que en la violència de gènere no hi ha
diferència entre classes altes o baixes. Els feminicides son a tot arreu, a tot el món.

És important que les dones aprenguem a ser i a creure'ns importants. a construir-nos una bona base d'autoestima i a comptar amb els homes en aquesta tasca.

Segons un estudi publicat fa poc a EEUU de cada 10 persones que lluiten contra la violència (familiar, guerres, veïnal) només hi ha 1 home.

Hem de fer quelcom perquè aquesta proporció canvií, perquè els homes s'impliquin en aquesta lluita, que és de tota la humanitat.

Lydia Cacho III Premi Casa Amèrica a Catalunya a la LLibertat d'Expressió a Iberoamèrica

per Tona Gusi

La periodista Lydia Cacho serà a Barcelona aquests propers dies convidada per Casa Amèrica de Catalunya. Farà una conferència sobre els feminicidis i rebrà el Premi Casa Amèrica a Catalunya a la LLibertat d'Expressió a Iberoamèrica.

Mitjançant les notícies de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere hem seguit, des de fa dos anys i mig (des del desembre de 2005 quan la varen segrestar), els atemptats que ha sofert aquesta companya de la Xarxa Internacional a Mèxic. I paral·lelament totes les campanyes de difusió i accions que s'han fet, també des de Catalunya, en la seva defensa.

Lydia Cacho ha treballat sense repós en defensa de les dones, de la infància i de la llibertat d'expressió. La seva tasca d'informació i denuncia l'han convertit en una de les periodistes més perseguides, però sortosament alhora en una de les més premiades. Arreu del món s'ha reconegut el seu treball i la seva valua personal.

La darrera notícia fou el Premi concedit per la Unió de Periodistes de València.

I justament aquest 3 de maig, Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, Koichiro Matsuura, director general de la UNESCO, lliurarà el Premi Mundial UNESCO Guillermo Cano de Libertad de Prensa a Lydia Cacho en una ceremonia que es farà a Maputo, capital de Mozambic, on també hi harà una conferencia amb el tema: accès a la informació.

Moltes esperàvem conèixer-la personalment a Oviedo a la II Trobada Internacional de La Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere, però finalment no fou possible per temes de salut de la periodista.

Convocatòria de Casa Amèrica: dia 5 de maig a les 19h Conferència sobre els feminicidis; dia 6 de maig lliurament del Premi a la LLibertat d'Expressió a Iberoamèrica

Conferència a CASA AMÈRICA DE CATALUNYAhttp://www.americat.net/cameca/servlet/Controller?action=CliLoadEventos&date=5-5-2008〈=ca

Parlant amb Lydia Cacho

Hora : 19.00 | Dia : 5/5/2008 | Lloc:Catalunya, Corcega 299 ents

El cicle de conferències Per què les continuen matant?, que analitza la situació de la dona a Iberoamèrica, compta aquest mes amb la participació de la periodista i escriptora mexicana Lydia Cacho. Col·laboradora de La Voz del Caribe, l'any 2006 va investigar l'assassinat de dones a Ciudad Juárez, al nord de Mèxic. A més, a través del seus reportatges ha descobert la implicació d'empresaris, polítics i narcotraficants en la prostitució i pornografia infantil. Amb els seus escrits i investigacions, ha denunciat la corrupció política, el crim organitzat i la violència que sacseja el seu país.

-------------------------------------------------

La distinció es lliurarà el pròxim 6 de maig

Barcelona : 28/04/2008

La periodista Lydia Cacho Premi Casa Amèrica Catalunya a la LLibertat d'Expressió a Iberoamèrica

Prèviament al lliurament del premi, el dia 5 de maig, a les 19:00, Lydia Cacho oferirà una conferència a Casa Amèrica Catalunya en el marc del cicle "¿Per què les continuen matant?", sobre la situació de la dona a Iberoamèrica, que s'organitza conjuntament amb la Casa d'Amèrica (Madrid).

La periodista mexicana Lydia Cacho ha estat guardonada amb el III Premi Casa Amèrica Catalunya a la Llibertat d'Expressió a Iberoamèrica, distinció que concedeix anualment la Fundació Casa Amèrica Catalunya amb motiu de la celebració del Dia Mundial de la Llibertat de Premsa. El jurat ha considerat de manera especial la continuada trajectòria d'aquesta informadora independent en el camp de la investigació periodística i la seva lluita contra el crim organitzat, la violència de gènere i la corrupció política. "Malgrat les amenaces, segrestos i tortures rebudes, Lydia Cacho prossegueix amb la seva tasca, convertint-se en tota una referència per al periodisme seriós i rigorós, de denúncia de les violacions dels Drets Humans a Mèxic", subratlla el jurat del Premi.

El compromís de Lydia Cacho amb la recerca de la veritat i amb el suport a les víctimes de la violència de gènere la porta a continuar la seva tasca periodística a la ciutat de Cancún, en permanent vigilància i entre un ambient hostil i malgrat haver estat convidada a traslladar-se a d'altres països que li garanteixen un entorn de treball més segur. A Cancún, Lydia Cacho dirigeix el Centre Integral d'Atenció a la Dona (CIAM Cancún), institució de la que va ser co-fundadora l'any 2000.

Lydia Cacho ha estat recentment distingida amb el Premi UNESCO-Guillermo Cano de Llibertat de Premsa, reconeixement que se suma als obtinguts en anys anteriors, com el Premi "Francisco Ojeda" al Valor Periodístic (2006), el Premi "Ginetta Sagan" d'Amnistia Internacional (2007) o el Premi de la "Fundació Internacional de Dones als Mitjans" (2007), entre d'altres.

L'any 2005, Lydia Cacho va publicar la seva obra "Los Demonios del Edén", on documenta i denúncia les experiències d'abusos i explotació de menors, implicant a diversos personatges públics com empresaris i diputats. A "Memorias de una infamia", publicat el 2007, explica la detenció il·legal que va patir per ordre del governador de Puebla, Mario Marín, per protegir als homes de negocis denunciats a "Los Demonios del Edén".

El lliurament del III Premi Casa Amèrica Catalunya a la Llibertat d'Expressió a Iberoamèrica a Lydia Cacho se celebrarà el pròxim 6 de maig, a les 19:30 hores, a la seu de la Fundació Casa Amèrica Catalunya. L'acte estarà presidit pel conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras, i l'humorista gràfic Antonio Fraguas, Forges, lliurarà a la guardonada una litografia creada per ell mateix expressament per a l'ocasió.

El Premi Casa Amèrica Catalunya a la Llibertat d'Expressió pretén reconèixer la tasca d'aquells mitjans de comunicació o col·lectius i professionals que es distingeixen per l'exercici del periodisme orientat a la defensa de les llibertats d'expressió i opinió en l'àmbit geogràfic de la comunitat iberoamericana de nacions. En la seva primera edició, en 2006, el Premi Casa Amèrica Catalunya a la Llibertat d'Expressió, va ser atorgat a la corporació de periodistes colombians " Medios para la Paz", per la seva tasca en l'impuls de l'exercici ètic i responsable del periodisme. En el 2007, el reconeixement va ser per al diari argentí "Pàgina/12" pels seus 20 anys de trajectòria en la defensa de la llibertat d'expressió i dels drets humans.

El Premi Casa Amèrica Catalunya a la Llibertat d'Expressió rep el patrocini de l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona i compta amb la col·laboració del Col·legi de Periodistes de Catalunya i el programa "Tots per Tots" de COM Ràdio.