Qui és Sara Lovera?
Sara Lovera
Periodista i feminista mexicana, fou reportera als diaris El Día, unomásuno, La Jornada; directora del suplement Doble Jornada i directora fundadora de Comunicación e Información de la Mujer, AC (CIMAC).
Per conèixer més i millor a Sara Lovera donem un cop d'ull a la frase amb que acaba tots els seus escrits personals: ¡Por la Vida y la Libertad de las mujeres!
Estada a Barcelona
Des de Madrid estant, on ha anat a fer un taller de periodisme de gènere per AMECO, l'agència espanyola de periodisme de gènere nascuda aquest any passat, la Sara es posa en contacte amb nosaltres, les de la Xarxa Internacional a Catalunya.
La coneixem des de la fundació de la Xarxa Internacional a Morelia, Michoacan, Méxic el novembre del 2005 (alguna de nosaltres fins i tot d'abans). A Morelia ens sorpren no només per la seva saviesa i trenta i tants anys d'exercici de periodisme tenint en compte les mirades de les dones sinó també per la seva empenta i qualitat didàctica. Uns dies més tard a Mèxic DF ens convidarà a un sopar memorable a casa seva amb la Directora de CIMAC, Lucia Lagunes i la també periodista Lucrecia Maldonado.
El novembre de 2006 la convidem a Barcelona a la II Trobada Estatal de la Xarxa Internacional, aprofitant que es troba a Madrid camí de Londres i Berlín. Sara Lovera coneix Catalunya i Barcelona a traves de la seva filla i li plau, tant com a ella, ser al nostre país i recórrer la ciutat de Barcelona.
No ens vàrem trobar a Oviedo a la II Trobada de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere del passat 2007, ja que estava fent precisament la investigació sobre les vídues dels miners arrel de l'explosió a Pasta de Conchos, i per tant no va passar per Barcelona tal i com ho varen fer col·legues mexicanes, de Costa Rica i d'Argentina.
Estava cantant doncs, que si parava a prop li oferiríem que ens vingués a visitar i a enriquir-nos. Coincidència de bons interessos ja que volia presentar el documental basat en la seva investigació periodística ' Las viudas del carbón. Mujeres sin nombre'.
Retrobaments
Una 'alumna' seva i alhora fundadora de la xarxa de periodisme de gènere a Mèxic, la periodista de 'El Periódico' Sonia García García es va posar en contacte amb nosaltres per fer-li una entrevista. La seva retrobada fou d' il·lussó compartida i de complicitat ens llurs vides, una a cada banda de l'Atlàntic.
Podeu llegir l'entrevista a la Sara que va publicar la Sonia García a 'El Periódico' del dia 7 d'abril: http://www.elperiodico.cat
'EL PERIÓDICO', 7 d'abril de 2008
Entrevista a ' Coses de la Vida',pàg. 41 per la periodista Sonia García. AL GRA // ENTREVISTA AMB SARA LOVERA, PERIODISTA I FEMINISTA MEXICANA:Sara Lovera: "A Mèxic, dos milions de dones amb fills són viudes"
Les companyes i amigues de la XIDPIC.CAT i de l'ADPC hem fet el possible per acollir a la periodista aquests dos dies que ha estat entre nosaltres. La veritat és que no ha parat ja que hem volgut aprofitar la seva estada al màxim per a futurs projectes del periodisme amb visió de gènere al nostre país.
Intercanvi de materials i converses tot compartint idees de futur.
Encara que no hi hagi fotos testimonials de totes les xerrades en grup val a dir que va ser rebuda també per Montserrat Puig, Presidenta de l'ADPC (Associació de Dones Periodistes de Catalunya) i Montserrat Minobis, Presidenta de l'AD. XIDPIC.CAT-XIPAVG ( Associació Dinamitzadora de la Xarxa) i va comparir tertulies amb les periodistes i comunicadores Lina Barber, Tona Gusi, Montse G. Sosa, Rosa Maria Palencia, Ma. Dolors Viñas, Julia López, Lidia Vilalta, Mony Monell, Elena Riera, diverses amistats i alguna representant institucionals.
Acte de presentació del documental 'VIUDAS DEL CARBÓN. Mujeres sin nombre'
Julià Castelló, el responsable de la Comissió de Periodisme Solidari del Col·legi de Periodistes de Barcelona fou l'encarregat de donar la benvinguda a la periodista i a l'assistència a l'acte. La comissió de Periodisme Solidari és molt activa en el Col·legi i no cal dir que la Xarxa Internacional se sent molt a prop de la seva tasca.
Montse Puig va rebre Sara Lovera en la seva doble vesant com a Presidenta de l'ADPC i com a periodista integrada a la Xarxa Internacional. Fou l'ADPC qui el maig de 2005 impulsa la formació d'una Xarxa de Periodistes i Comunicadores amb Visió de Gènere a Catalunya fi de poder teixir juntament amb altres col·lectius (Les Penelopes, Radio Paca, Moncomunicació, la Secretaria de la Dona del SPC, la Xarxa Europea de Dones Periodistes, etc...) aquestes malles al nostre país ( avui ampliades amb 'Ciberdona', 'Ones de Dones', 'Ciberdones, 'Al-hanan',...) que ens permetrien relacionar-nos internacionalment. Val a dir que la Presidenta de l'Associació Dinamitzadora de la Xarxa, Montserrat Minobis, va delegar la seva presentació en Montse Puig i Dolors Viñas. També hi eren presents a l'acte la professora de periodisme i coordinadora de la revista 'Dones', Elvira Altés, així com Leonor Sedó, directora de la revista digital '39 y más'.
Montse Puig va parlar de la Sara Lovera periodista i feminista i la Maria Dolors Viñas ( de l'ADPC i de la Xarxa) ho feu sobre la seva qualitat humana i el seu reconegut mestratge professional. Sara Lovera ha portat a terme tallers de formació arreu d'Amèrica Llatina, a Anglaterra, a Alemanya i a l'Estat espanyol.
Hem de dir que el visionat del documental fou un xic accidentat degut a que les copies disponibles estaven malmeses. Malgrat aquest entrebanc o potser justament a causa d'ell, el debat entre les i els mes d'una trentena de periodistes, comunicadores, professorat, cineastes, videastes etc. fou molt participat.
En les fotos del debat les periodistes Lidia Vilalta i Elena Tarifa i la Presidenta i comunicadora de l'associació contra la MGF (Mutilació Genital Femanina) Fatoo, escolten amb atenció a la investigadora del Centro de Estudios de Género de la Universidad de Guadalajara, Méxic, Anayanci Fregoso que es troba actualment a Barcelona impartint un master.
David Sastre, el periodista freelance que treballa a México, Catalunya i Australia, el cineasta mexicà David Marcos, la professora de Comunicació de la UAB i amiga personal, Rosa Maria Palencia, la jove cineasta García, la periodista Sonia García i la fotògrafa Anni Karouni foren altres participants actives i actius en el debat. Debat que Sara Lovera va enriquir amb diverses preguntes sobre les imatges que percebem en el tractament informatiu de les dones i els seus treballs o, com en el cas del documental, en la necessitat de saber-nos interrogar sobre aquesta absència total d'imatge col·lectiva, aquesta invisibilitat de les dones dels miners.
El debat comptà també amb crítiques del tractament d'algunes imatges del documental o, més ben dit, per l'absència d'imatges de la vida quotidiana d'aquestes dones, 'vídues del carbó', en altres moments menys dramàtics de llurs vides. Però és realment vida, la vida que porten aquestes dones? es preguntava la sala.
Dones sense instrucció, analfabetes, que no es relacionen entre elles, que viuen encerclades per les conductes d'un dels Estats més masclistes de Mèxic, que només surten a comprar en companyia de llurs marits un cop a la setmana i a un camió de l'empresa que els hi ven tot el que compraran. Aquestes dones que fins i tot desconeixen la feina real que feien els seus marits, no poden ara ni sortir a donar un tomb per la plaça els diumenges, no poden tan sols anar a fer un passeig a prop del riu amb la mainada ja que el riu ja no existeix.
Potser calia destacar que una d'elles s'havia proposat estudiar dret i se n'ha ensortit?
Potser calia donar més protagonisme a les accions d'una altra que recollia firmes per aconseguir que l'empresa minera els hi retornés els cossos dels seus homes?
I curiosament alguns homes dels assistents varen trobar a faltar també imatges de l'interior de les mines i la clarificació d'algunes qüestions tècniques.
Finalment La Qüestió (en majúscula) que ens va fer la Sara Lovera: Ens hi hem d'implicar a fons les periodistes i els periodistes amb les històries de la gent. Ella creu que no, que el periodista ha de descriure i donar a conèixer la veritat, la realitat. Però la Sara ens diu que ella no ha aprés encara a no implicar-se en el que li toca viure i narrar. Potser per això mateix tens el nostre reconeixement, Sara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada