M’omple d’optimisme i esperança el primer govern de l’estat paritari a favor de les dones. Celebro la creació d’un Ministeri d’Igualtat, al front del qual, el President ha posat una joveníssima llicenciada. I m’encanta, és que m’encanta! que Zapatero, desafiant tota mena de prejudicis, nomeni Ministra de Defensa una jove advocada catalana, en estat de gestació del seu primer fill.
Són notícies excel·lents; un magnífic festival d’accions destinades a fer pedagogia per normalitzar la presencia de les dones als llocs de decisió. Destinades a fer visibles els seus estils i lògiques de gestió. Però sobretot, hem d’interpretar-ho com un veritable compromís d’estat per governar comptant, també, amb les veus i les experiències dones . És molt evident que es posen bases sòlides per desencallar el patriarcat, La nau va ! Va a favor de la igualtat, la coherència amb les dones i, per damunt de tot, va a favor d’eradicar la dominació masculina.
El feminisme de la diferència i el feminisme de la igualtat ha estat motiu de debat de diferents corrents ideològiques. Segons la filosofa valenciana, Cèlia Amoròs, no hi ha un feminisme de la igualtat i un de la diferència, “només hi ha un femisme vindicatiu que te una tradició de tres segles i és el d’ incorporar les dones en totes les activitats humanes” una altre qüestió diu
Però la democràcia, ens ofereix ara una gran oportunitat de comptar, també, amb les dones per transformar la societat, per construir les ciutats que volem, les que hem somiat ...
”amb uns soldats no gaire de debò /on tothom s’entendrís de música i pintures/ o del bell arbre japonès quan treu la flor... ...
I tot sovint , vora el portal de l’església /hi hauria, acolorit, un mercat de renom / amb botí de la mar, amb presents de la terra / amb molt de tot per a tothom...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada