La prostitució: Les diferents cares d'un mateix problema o, com evitar aquest problema mirant cap a un altre costat

Per Tere Mollà

Porto uns dies llegint a la premsa la situació en què es troba la zona del mercat de la Boqueria de Barcelona i de com les treballadores del sexe ofereixen els seus serveis al mig del carrer i la veritat és que estic indignada davant el tractament informatiu que se li està donant a aquest tema. 


D'entrada és un tractament totalment masclista, misogin i ofensiu cap a aquestes dones, que com molt bé diu alguna d'elles, no està realitzant aquest treball per plaer sinó per necessitat en el millor dels casos. 


L'enfocament que es dóna a aquesta notícia és el de les molèsties al veïnat i el de les conductes anticívicas al carrer. Cap dels dos arguments utilitzats són, en absolut discutibles. Però el que ja és discutible és el fet que es posi l'accent només en les dones. I m'explico. 


Les dones que allí es troben, com deia anteriorment, en el millor dels casos són dones a qui la necessitat les ha portat a exercir la professió més antiga del món, però estic segura que hi ha moltes més que estan en aquesta situació com esclaves sexuals de les màfies que les han portat per a la seva explotació sexual. O dit d'una altra manera una mica més forta per tenir-les com a esclaves sexuals. 


Però resulta que els mitjans no diuen ni una sola paraula sobre aquest tema, només tracten aquests dos arguments que anomenava abans. 


Segueixo. No es parla tampoc en cap moment dels clients que també són part activa en l'equació oferta-demanda d'aquest negoci negre, pervers i dolorós per a les dones i que mou milions d'euros. Els Puteros utilitzen els serveis de les treballadores del sexe per satisfer el seu desig sexual, no com a necessitat com estan abocades elles a realitzar-la. És una diferència, un matís important. 


Llegir més

8 de MARÇ des de Catalunya

Per Dolors Viñas


Cada any el 8 de març torna i cal aprofitar-ho. Cal aprofitar les bones escletxes per parlar de dones. Cada any, les feministes de tot el món, tenim més cabells blancs i aixequem més les veus evidenciant injustícies i fent reivindicacions. Cada any, incorporem al discurs noves tesis de pensadores compromeses amb el replantejament del concepte de justícia democràtica, abordat des d’una perspectiva feminista.

Una gran majoria d’homes i dones, encara, no són conscients de que cal fer una reinterpretació crítica de la realitat masculina i femenina tradicional. El debat del masclisme, que no para d’ incidir en tota mena de violència, és infinit. Va des de les agressions a dones, joves i nenes, passant per les xarxes de prostitució organitzada, la xenofòbia i les guerres. Desmuntar, peça a peça, els paràmetres de la societat patriarcal és una feina titànica. Vivim immerses en aquests paràmetres i, a vegades, ens passen desapercebuts fins que esclaten i esclaten; a les mans, a la cara, al cor...

En un encertat article a La Vanguardia la periodista Maricel Chevarria és preguntava : “Ens sorprèn que un noi de 20 anys mati a una nena de 17 ? Hem fet alguna cosa per evitar-ho?.. No, perquè ens va. Ens va presumir de xaval mascle que les duu a totes de cap. En diferents formes d’expressió, ens agradi o no, aquest discurs és encara al carrer. L’educació mixta no implica que no sigui sexista. La violència que perceben als mitjans, als espectacles, a l’escola o les llars, acaben creant aquesta mena de personatges indesitjables, guaperes, canalles, cínics, protagonistes del tema del tango “la maté porquè era mia”. Hi ha una preocupant revifada masclista als sectors joves, per això, no hem de parar d’ advertir a les noies perquè posin milles entre elles i aquesta mena d’individus. Han d’aprendre a veure’ls venir de lluny. Insistir en que no es deixin domesticar i posin totes les seves energies en fer sempre allò que els agradi fer..

És un aprenentatge que hauríem de fer tothom. No prendre partit és una mala pràctica i no desentendre’ns, implica demanar programes de polítiques d’igualtat locals, per educar i detectar a temps actituds de risc. Fer prevenció des de l’àmbit local vol dir posar a treballar, a la plegada, les institucions i la ciutadania, amb el compromís de poder organitzar societats respectuoses, atentes al saber i els interessos de les dones, on la convivència diària s’estructuri en base a raons de diversitat i d’igualtat.