Lleis, costums, resistències i avanços per a les dones asiàtiques (2)

Lleis, costums, resistències i avanços per a les dones asiàtiques (2)

per Lídia Vilalta

per a la XIDPIC-CAT-XIPVG



Quan el pès de les costums invalida la legislació

Madhu Purnima Kishwar, Senior Fellow del Centre for the Study of Developing Societies i periodista del diari Manushi Sangathan, que també es una organització compromesa amb l’enfortiment dels drets democràtics i dels drets de la dona a l’Índia, va dir que se surtiría del guió i parlaría de la poca efectivitat de les Lleis al seu país, perquè la seva aplicació es limitada o és evitada, amb artilugis legals i personals. Es a dir, va explicar el peròs i quina és la situació real de la que es considera la primera democracia del món en desenvolupament i la segona en població (més de 1.000 mil.lions) desprès de la Xina (més de 1.300).


Primer però, va aclarir que “els pakistanesos i els talibans no son sinònims” –potser perquè alguna persona li ho va fer pensar en la seva estada a Barcelona- i va animar a que es presti molta més atenció a l’antiga Birmania (ara Myanmar) i a la seva lideressa Aung San Suu Kyi que, segons ella, representa el millor dels valors asiàtics. (Justament a aquesta premi Nobel de la Pau, que porta més de 12 anys detinguda sensa judici, li han atorgat aquest any 2008 el Premi Internacional de Catalunya que dona la Generalitat de Catalunya).


Dit aixó, Kishwar va indicar que, si les dones van amunt o avall, ho podem trobar a les webs dels ministeris on hi ha tot tipus d’ estadístiques, i que ella parlaría d’altres coses que afecten a les dones. I va començar donant algunes pincellades:
Quan a la pau i l’estabilitat, va repetir que les dones s’impliquen amb els temes de convivència de la seva comunitat per resoldre conflictes i drets, hi ho fan de manera no violenta.


Índia es un dels països que genera més confusió, expresà. Per una banda, és un exemple de societat que dona espai a les dones: a la primera ministra Indira Ghandi la tractavem com a una deesa –perquè elles son l’encarnació dels principis divins- però, per l’altre banda, les formes de discriminació cap a la dona son terribles.


Tenim 927 homes per 1.000 dones, encara que ara hi ha determinació del sexe de les criatures, va afirmar, sensa explicar-ho massa. (La realitat es que moltes activistes, organitzacions i feministes indies, ja ho anomenen feminicidi, perquè les dones que poden, aborten, si saben que estan embaraçades de nenes; per culpa de la càrrega económica que significa per a la familia, justament per la discriminació entre homes i dones a la hora de les responsabilitats adultes i càrregues familiars per a la dot).


Kishwar va continuar explicant que la situació de la dona varía d’una comunitat o regió a un altre; no és una unitat. Importa si ella es filla de quí .... on viu... és simplístic parlar de la dona com un tot homogeni.
La tradició continuà, no té autoritat centralitzada a l'Índia per dir quin son els ‘manaments’. No hi ha cap líder religiós que digui si podem abortar o no i qué fer. Però la dona dependrà de cóm la familia i la comunitat defineixi tots els temes.


Els moviments pels Drets de Gènere o de la dona, no han assolit la guerra de sexes va dir. Fa 150 anys que els homes han asumit els Drets de les dones com a tema central de debat en les seves comunitats i per les llibertats. Mahatma Ghandi va ser el primer: Dret al vot, posició política, treball igual, abortament; els drets els vem acomseguir amb safata de plata, però, afegí, feta la llei, feta la trampa.

Desfase alarmant entre Lleis i pràctiques
Tenim un desfasament (gap) alarmant entre les prescripcions legals i les pràctiques. Les Lleis son fortes i prohibiexen la dot del matrimoni. El càstig es la pressó. Però és confón el ‘dowry’ (propietat o valor) amb el gift (regal). ¿Cóm és pot decidir qué es excesiu per a la dot? es preguntaba, i va aclarir que ara no son vaques, sino automòvils de luxe el que està en qüestió a la hora d’aquest pagament no definit.


Son Lleis absurdes, Lleis mal interpretades, explicava Kishwar, però augmenta la seva no aplicació en l’actualitat, especialment entre els nivells dels funcionaris: jutges, policies.... (gent que pot disposar d’un salari fixe segur i d’un cert status social, en un país on les polítiques econòmiques neolliberals estan empentant al suicidi als camperols, que no poden vendre les seves petites collites d’arroç o cereals, per l’entrada de productes similars internacionals a preu molt més baix. Ella tampoc es va referir directament a aixó).
I quan les lleis fallen, es preguntaba Kishwar, com podem fer-les efectives?
Hem de fer consens per aplicar-les i per evitar que siguin un contrasentit, va acabar.

La presidenta de la Muslimat Nahdlatul Ullama, Siti Musdah Mulia, i assessora del Ministeri d’Afers Religiosos de Indonèsia, el país musulmà més gran del món , va ser la següent ponent en intervenir.
Promotora dels Drets Reproductius i de Salut, Mulia va ser la primera dona en aconseguir un doctorat islàmic a Yakarta. Ella va explicar com, segons el seu criteri, l’Islam pot ser una eina efectiva per promoure la igualtat de Gènere a Indonèsia, que ja era el més nombrós país musulmà des del Secle XIII i ara encara ho és amb un 80% de creients dels 200 mil.lions de persones de la seva població.
Aquesta doctora va mantenir que la desigualtat de gènere a Indonesia es deguda a factors estructurals i culturals i, sobretot, per la interpretació dels textes religiosos i no de l’Islam. Ella treballa per garantir aquesta justícia i igualtat de gènere des la seva posició d’ assessora del Ministeri d’Afers Religiosos, per canviar aquesta interpretació dels textes religiosos que frena l’incorporació plena de les dones a la societat.

Veure:
http://donesxarxainternacional.blogspot.com/search/label/Asia

Agenda XIDPIC.CAT setembre-octubre

Hola a totes,

relacionem tot seguit els actes, exposicions, festes, tallers, seminaris, etc. programats per aquest final de setembre i el mes d'octubre, que ens han arribat al correu de la coordinació de la XIDPIC.CAT

A part, us anirem reenviant tota la informació, programes i fulls d'inscripció, organització per organització d'acord amb les dates programades.

Hi ha actes que es trepitgen en part, però segur que arribarem a tot arreu.

Participem-hi i fem-ne difusió.

XIDPIC.CAT-XIPAVG

-------------------------------------------------------------------------------------------------

A partir del 17 de setembre

Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison
Homenatge a les dones que fan i han fet bugada al llarg de la història.

Encetem el nou curs amb l'exposició Qui té roba per rentar? Exposició que forma part d'un projecte més ampli de recuperació de la història de les dones rentadores i bugaderes.

L'objectiu del projecte i l'exposició és el de donar visibilitat i reconeixement a una feina desenvolupada històricament per les dones i que és imprescindible per a la cura de la vida i la salut, així com pel desenvolupament social.

-----------------------------------------------------------------

25 de setembre i 2 d'octubre

Llibreria Pròleg. Dagueria, 13, Barcelona

Actes sobre Mercè Rodoreda

organitza: Hildelgarda, ICD, Pròleg i ADPC

'Les periodistes en temps de la República' d' Elvira Altés
i
'Rodoreda: exili i desig' de Mercè Ibarz


-------------------------------------------------------------------------------------

30 de setembre

ADPC: Premis de la Comunicació No Sexista

16è aniversari de l'ADPC. La celebració tindrà lloc el dimarts, dia 30 setembre, a les 20 hores, al Foyer del Gran Teatre del Liceu de Barcelona (La Rambla, 51-59).

'...nostre objectiu: que els mitjans de comunicació donguin protagonisme a les dones i les seves accions, i que utilitzin un llenguatge no sexista.'.

----------------------------------------------------------------------------------------

3 d'octubre

Comissió de Dones Advocades. Col·legi d'advocats de Catalunya.
Mallorca, 233 , 4rta planta. Barcelona

JORNADA: DONES I VEL ISLÀMIC

"....tractar el tema de les dones i el vel islàmic d'una manera multidisciplinar i plural, des del punt de vista terminològic, religiós, intercultural, d'identitat, de drets humans, d'igualtat, de salut i polític, sempre amb una perspectiva de gènere.".

-------------------------------------------------------------------------------------------

Del 6 al 9 d'Octubre a Barcelona de 9'30 a 14'30 i de 15'30 a 20'30

Organitza: ACSUR- las Segovias
finançat per la UE i el Ministerio de Trabajo e Inmigración

'Ciutats globals: migracions, gènere i treball'

..." Enfront de l'actual procés de feminització de les migracions i de globalització, volem preguntar-nos quins són els factors estructurals de les societats globalitzades, les d'origen i les de destinació que generen divisió ètnica i de gènere en els mercats laborals;..."


----------------------------------------------------------------------------------


Del 6 a l' 11 d'Octubre a les 5 Delegacions Territorials del CPC

Organitza: XIDPIC.CAT-XIPAVG i ICD
Col·laboren: CPC, CIP, ADPC, AMECO, ARTEMISA, CIMAC i SEMlac

Tallers de Comunicació i Gènere que des de l'inici de la XIDPIC.CAT, el maig de 2005, eren un dels objectius de les que integrem la Xarxa Internacional.Serà del 6 a l'11 d'octubre (dies i sessions segons Delegacions territorials del CPC).Aquests tallers s'impartiran al mateix temps, mitjançant un mòdul comú i un altre especialitzat, per a periodistes dels mitjans de comunicació i de gabinets, tant d'entitats privades com públiques, i per a comunicadores i comunicadors del moviment associatiu.

-------------------------------------------------------------------------------------------------

Dissabte 18 d'octubre

Xarxa Feminista: JORNADA FEMINISTA SOBRE SEXUALITATS TRANSGRESSORES
Lloc: Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison. c/ Sant Pere més baix, 7, 2a planta▪ 08003 Barcelona

"...és pràcticament impossible no viure una sexualitat transgressora; la seva pròpia existència concreta, amb suor, plena de sorolls, olors i gustos… encarnada, és una transgressió. ...."

-------------------------------------------------------------------------------------------------
octubre-desembre 2008

Des d'ACSUR- LAS SEGOVIAS volem convidar a les dones que treballen amb vosaltres a participar d'aquest curs que oferim gratuïtament a dones migrades.

CURS FOTOPERIODISME per a dones migrades
"Mirades Transnacionals"
20-23 hores de curs
Octubre - Desembre. Es preveu, dos dies a la setmana.
Professores: Adriana Leira y Laura Hernandez

En total volem conformar dos grups de 13 dones totals, un grup més específicament dirigit a dones paquistaneses i marroquines que impartirà la Laura Hernàndez, i un altre grup més dirigit a dones llatines que impartirà la Adriana Leira. Dues dones professionals amb experiència de treball amb dones.

Cristina Martínez Olivé
ACSUR-LAS SEGOVIAS Catalunya
Tel. 93 317 86 07
Via Laietana, 45.
Esc. A. 7è, 3a.
08003 Barcelona
www.catalunya.acsur.org
--------------------------------------------------------------------------------

Dones musulmanes contra la violencia de genere

Shirin Ebadi: " s'ha de canviar la mentalitat d'homes i dones
al món musulmàn"

Dones musulmanes contra la violencia de genere, jornades a Barcelona. Crónica (15 i 16 de gener 08)
Entre les dones afganeses, iranianes i palestines que han participat a les jornades organitzades per ASDHA, cal destacar la presència de Shirin Ebadi, advocadessa iraniana i premi Nobel de la Pau, en el 2003, que ha parlat molt clar sobre el masclisme al seu pais i a criticat al seu govern. "Perquè s'acabi el masclisme la dona ha de canviar de mentalitat en el món musulman" La Nobel de la Pau també va cuestionar la utilitat de l'Aliança de Civilitzacions, tant aquestes jornades de Barcelona, com a la seva conferencia a al tarde del 17 de gener a Casa Asia.

Ebadi creu en el paper de canvi des del femenisme, però segons ella "les dones també han de canviar de mentalitat, ja que són elles, les que transmeten i expandeixen la cultura patriarcal"
Ebadi que va participar a Barcelona, juntament amb més activistes de Palestina, com Soraira Sawah, palestina, directora de la unidad de Capacitación del Women’s Center for Legal and Counselling (Centre de Suport i assesorament legal per a dones) Hangama Anwari, activista afgana y miembro de la Comisión Independiente Para los Derechos Humanos, sobre la violència contra la dona musulmana, organitzades per l'Associació per la Defensa dels Drets Humans a l'Afganistan (ASDHA) ha demanar la col.laboració internacional per ajudar amb firmes en una campanya a favor de les dones iranianes

En aquestes jornades realitzades a la Residencia de Investigadores de Barcelona (CSIC), es va estar d'acord en establir uan coordinació continuada entre les orgnaitzacions de dones catalanes i musulmanes, per ajudar a que les dones de tres paissos propers, però molt siferents com Afganistan, Irán i palestina puguin tirar endevant. Consultar la noticia de la jornada a Amecopress, així com l'entrevista a Shirin Ebadi d'Amecopress i de VilaWeb.

D¡altra banda, Una delegació de dones afganeses de l’Associació pels Drets Humans a l’Afganistan, han visitat aquest matí, acompanyades del secretari de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil, Albert Batlle, el Centre Penitenciari Dones de Barcelona, per tal de conèixer de primera mà la xarxa de serveis socials i institucionals per a dones que hi ha a Catalunya. L’objectiu d’aquesta visita al centre penitenciari ha estat la d’ampliar els seus referents i compartir experiències que puguin servir com a exemples reals aplicables als seus respectius països. Es tracta de la segona visita que fan el grup de dones afganeses a aquest centre penitenciari, després de la que van fer l’any passat on van poder entrevistar-se amb els diferents professionals que hi treballen i amb algunes de les internes del Magrib.

(fotos: Julia López i Vilaweb)