XIDPIC.CAT:RELACIÓ ACTUACIONS 2005-2008

relació elaborada per Tona Gusi

. Primera Trobada de Catalunya el maig del 2005 a Barcelona

. Cobertura del Fòrum Social de la Mediterrània, juny 2005 a Barcelona a través de 'Les Pénèlopes'

. Primera Trobada Estatal de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores, setembre del 2005 a Madrid

. Primera Trobada Internacional de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere, novembre del 2005 a Morelia, Michoacán, Mèxic.

. Elaboració d'un informe i un CD per a l'Institut Català de les Dones.

. Coordinació de la Xarxa Internacional a tot l'Estat Espanyol i Co-coordinació Internacional junt amb CIMAC (Comunicación e Información de la Mujer, en México y América Latina) :

www.cimac.org.mx durant tot el 2006.

. Elaboració de Propostes per a la Fundació Anna Lindh, a través de l'Institut Europeu de la
Mediterrània.

. Seguiment informatiu de la Gran Trobada Feminista de Juny del 2006 a Barcelona. Publicat a 'Les Pénèlopes': www.penelopes.org/Espagnol/ i editat a Ràdio Paca: www.radiopaca.net/ i

www.moncomunicació.com

. Realització de l'article per al llibre editat per la Xarxa Feminista: "Gran Trobada de Dones 2006’ La seva cobertura mediàtica activista des de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores': Dona, deixa que la primavera faci amb tu com amb les flors! '

. Tallers de formació sobre comunicació de gènere i TIC a l'Espai Francesca Bonnemaison,

Barcelona, curs 2006.

. Trobades a Andalusia i País Valencià.

. Article col·lectiu 'Tisser des réseaux de femmes journalistes et agents de la communication en Méditerranée" per a la Revista 'Quaderns de la Mediterrània' de l'IEMed promoguda per la Cimera de Ministres de l'Europa del Sud, novembre del 2006 a Turquia.

www.iemed.org/publicacions/quaderns/7/cindex.php

. Organització i Celebració de la II Trobada Estatal de la Xarxa Internacional de Dones

Periodistes i Comunicadores – Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere.

Barcelona, novembre 2006. Més de 120 participants i convidades d'altres països d'Europa i

d’Amèrica Llatina. (Vegeu ampli recull de premsa)

. Cròniques i articles per diversos mitjans. (Vegeu ampli recull de premsa)

. Elaboració d'un DVD de creació artística per 'moncomunicació' - 'radio paca'

. Legalització de l’Associació Dinamitzadora de la XIDPIC.CAT-XIPAVG, desembre 2006.

. Participació al Fòrum Social Mundial 2007, gener del 2007 a Nairobi, Kenya. Conferència –

Col·loqui 'Trobada de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores –

Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere dels diversos països

participants en el Fòrum Social Mundial'.

. Cròniques i articles sobre el Forum Social Mundial, febrer 2007.

. Primavera i setembre de 2007: Cursos de Formació en TIC en col·laboració amb Ciberdona.

. Setembre de 2007. Roda de Premsa i presentació al CPC de ‘A primera pàgina’ amb la periodista Mirta Calderón (Santo Domingo y Cuba)

. Article col·lectiu per a ‘Quaderns de la Mediterrània’ núm. ‘Mass Media i percepcions
mútues’.

. Celebració (els dies 4,5 d’octubre de 2007 amb el suport de la Oficina de Promoció
de la Pau i dels Drets Humans, l’Institut Català de les Dones i l’IEmed, de les II
Jornades de Periodistes i Comunicadores de la Mediterrània "Comuniquem amb
una altra mirada : Un Pont per a la Pau i els Drets Humans". Amb periodistes de
Catalunya i resta de l’estat, França, Itàlia, Marroc, Alger, Tunísia, Egipte, Turquia i
Palestina.
Es conforma la ‘Xarxa Mediterrània d’Informació i Comunicació de Gènere’
amb 115 periodistes/comunicadors/es. Més tard s’hi afegiran més periodistes de Síria,
Jordània i Israel. (Veure dossier i recull de premsa).

. Elaboració d’un DVD d’imatges, parlaments i entrevistes de les II Jornades Mediterrànies.

. Octubre de 2008. Exposició de fotografies de la fotògrafa Anni Karouni: ‘Dones del Sud de la Mediterrània’.

. Octubre de 2008. Classes de formació en comunicació per internet i gènere a l’Espai Francesca Bonemaison per a treballadors de l’administració local.

. 14 de novembre de 2008. . Presentació – reunió al CPC d’ ‘Artemisa.noticias’ amb la periodista Sandra Chaher (Argentina).

. 16,17 i 18 de novembre de 2007. Co-organització, participació i presentació d’una ponència a la ‘II Trobada Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere “ celebrat a Oviedo, Astúries. els dies. Presentació de la Xarxa Mediterrània d’Informació i Comunicació de Gènere.

Presentació d’un DVD sobre la II Trobada Estatal de la Xarxa a Barcelona el novembre del
2006.

. Presentació d’un DVD sobre les II Jornades de Periodistes i Comunicadores de la

Mediterrània.

. Exposició ‘Dones del Sud de la Mediterrània’.

. Exposició ‘La XIDPIC.CAT-XIPAVG al Fòrum Social’ 2007 a Nairobi’.

. Primavera 2007 a gener 2008. Participació en l’organització del FSCat del 25,26 i 27

de gener 2008.

Participació en l’Assemblea de Moviments Socials, però especialment en les

Comissions de Dones i de Comunicació.

Participació en l’Assemblea de Dones del FSCat.

Participació en el Seminari ‘Els Mass Media contra el dret a la informació. El nostre poder

segrestat’.

Exposició ‘La XIDPIC.CAT al FSM’08 de Nairobi’.

Notes i articles sobre el FSCat.

. 6 de febrer de 2008. Participació en la trobada de dones periodistes de la Mediterrània celebrada a Barcelona per la Fundació Anna Lindh i l’IEMed pel projecte ‘Tenir 20 anys a la

Mediterrània’. Intercanvi d’informació i presentació de la Xarxa Mediterrània d’Informació i Comunicació de Gènere. Incorporacions de companyes de diversos països de la Mediterrània i vinculació de la xarxa Babelmed.net.

. març de 2008. Article de Sonia Ruiz ( XIDPIC.CAT) '20 años de conquistas y retos de la igualdad de género en España'

. 7 d'abril al Centre Internacional de Premsa de Barcelona: Organització de l’acte de presentació del documental 'Las Viudas del Carbón. Mujeres sin nombre' del dia. Col·labora CIP, ADPC i Comissió de periodisme solidari del CPC. Documental basat en el treball d’investigació periodística de Sara Lovera.

. Participació y difusió de la campanya en solidaritat amb la periodista amenaçada

Cecilia Vargas Simón del diari ‘La Verdad’ de l’estat de Tabasco, Mèxic.

. 3 i 4 de maig de 2008 Participació a les For Non sexist Media International Conference . Istanbul Bilgi University Dolapdere Campus, organizado por MEDIZ

. 5 de maig del 2008. Participació en els actes organitzats per Casa Amèrica de Catalunya per a la periodista mexicana Lydia Cacho a qui se li ha atorgat el premi de la llibertat d’expressió a Casa Amèrica Catalunya.

. El dia 23 de maig de 2008 a Barcelona, durant la Trobada d'Escriptors i Intel·lectuals per al Diàleg Intercultural, es revalidaran les recomanacions proposades. Aportació de suggeriments per promoure i finançar, tant pels governs dels països Euromed com per la Comissió i les institucions públiques i/o privades interessades en el coneixement i el diàleg intercultural. 'recomanacions de caràcter pràctic que puguin incidir a la Conferència Ministerial Euromediterrània de Cultura, que tindrà lloc a Atenes els dies 28 i 29 de maig del 2008.

. 30 de maig de 2008. Participació amb Fundación Euroárabe de Granada en el projecte "Un altaveu per al silenci" a l’IEMed una taula rodona amb quatre periodistes dones de Costa de Marfil, Egipte, Sevilla i Marroc.

. 13 de juny de 2008. participació a la Jornada ‘Mujeres en Red’ a Sevilla. Organitzat por la Asociación de la Prensa de Sevilla.

. 27 i 28 de juny. participació al VIII Encuentro Iberoamericano de Comunicación y Género de
La Habana.

. 28 de juny de 2008. Presentació a La Havana del llibre ‘Viajeras a la Habana’ dins el VIII Encuentro Iberoamericano.

. juny i juliol de 2008. Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison. Organització del cicle de ‘Gènere i documentals a Mèxic’ amb projecció i conferències: ‘Las Viudas del Carbón’, ‘El caso Lídia Cacho’, y ‘El aliento de Dios’.

. 15 i 16 de setembre XIDPIC.CAT/ Oficina per a la Promoció de la Pau i els drets Humans de la Generalitat de Catalunya i IEMed organitzan Trobada - Reunió a l'IEMed per elaborar una ponència col·lectiva amb agenda i recomanacions per aportar la visió de gènere al tractament informatiu sobre els països en conflicte.

Amb la participació de: periodistes i comunicadores de la Xarxa Mediterrània d’Informació i Comunicació de Gènere de Síria, Jordània i Palestina; periodistes de la XIDPIC.CAT ; i periodistes i comunicadores de diverses ONG de Catalunya.

. setmana del 6 al 11 d’octubre XIDPIC.CAT/ Institut Català de les Dones organitza els I Tallers de Comunicació i Gènere per a periodistes i comunicadores a les Delegacions Territorials del Col·legi de Periodistes de Catalunya, a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona.

Col·laboren: Centre Internacional de Premsa, CIMAC, SEMLAC, ARTEMISA, AMECO i ADPC, amb les professores: Sara Lovera (Méxic DF), Mirta R. Calderón (Cuba- República Dominicana), Soledad Jarquín (Oaxaca, Méxic) , Angela Castellanos (Colòmbia), Marta Corcoy (Catalunya), Cristina Fraga (Madrid).

. 23 i 24 d’octubre de 2008. Trobada de la Xarxa Mediterrània d’Informació i Comunicació de Gènere. Col·laboració en l’organització de les III Jornades de Periodistes i Comunicadores a la ciutat de Marrakech, Marroc. Amb el suport de l’Oficina per a la Promoció de la Pau i els Drets Humans i del ICD (Institut Català de les Dones). Assistència, ponència, relatories i gravació. Organitzades per ‘Ennakil’ i ‘Nosotras en el Mundo’.

. setembre/ octubre/ novembre de 2008. Entrevistes a diverses associacions de Dones de Barcelona i posterior edició d’una publicació digital. Amb el suport de la Regidoria de la Dona de l’Ajuntament de Barcelona i de la Regidoria de Benestar Social de l’Ajuntament de Barcelona.

. 19/11/08 Participació a la reunió a l’IEMed de la xarxa estatal de la Fundació Anna Lindh cara als projectes 2009.

. 27/11/08. Reunió conjunta de docents de la XIDPIC.CAT amb les de l’ADPC i l’ ECREA Womens Network. Connexió amb les docents de la RIPCVG.

. Desembre de 2008. Preparació amb CIMAC i ‘Atzavara Arrels’ del Taller de Gènere i Comunicació del FSM 2009 a Belem do Pará. Brasil. Activitat en expansió BelemAct1459.

Colombia: III Encuentro Internacional de Periodistas con Visión de Género

Por Fabiola Calvo Ocampo - Periodista
para RIPCVG
http://redintperiodistasconvisiondegenero.blogspot.com/search/label/Entrevistas

En Bogotá realizaremos en noviembre de 2009 el Tercer Encuentro Internacional de Periodistas con Visión de Género y el Primero de la Red Colombiana de Mujeres periodistas y comunicadoras en mayo del mismo año.

Colombia será la sede del evento internacional por mandato del segundo realizado en Oviedo España en 2007, y en él profundizaremos sobre el quehacer de la Red en procura de posesionarla con fuerza como una referencia mundial en su campo.

En Colombia la Red da sus primeros pasos en diferentes pueblos y ciudades en las que crece y avanza para llegar constituida oficialmente y consolidada al evento internacional.

La Red Internacional de Periodistas con Visión de Género nació a partir de la propuesta Mujeres Periodistas hacia una red internacional, un sueño posible que presenté en Río de Janeiro, Brasil, en el seno de la Segunda Conferencia Latinoamericana de Mujeres periodistas de la Federación Internacional de Periodistas.

El documento debatido en Río, recogió las experiencias de México, Centro América y España en materia de redes con visión de género y que en el caso de las dos primeras ya contaban con una trayectoria consolidada.

España contaba con experiencias fallidas y con redes aisladas y de corto vuelo. La propuesta iniciada en Brasil promovió la construcción de la Red Internacional de Mujeres Periodistas y Comunicadoras del Estado español y propició además que la andadura nacional y regional de varios países tomase un carácter intercontinental.

El primer Encuentro Internacional lo realizamos en Michoacán México con la presencia de representantes de 14 países. Fue entonces el deseo de trabajar por una nueva forma de comunicar a partir de un lenguaje no sexista, de conocer la realidad de las mujeres periodistas en el mundo, visibilizarlas y que se conectaran entre sí, lo que permitió que el sueño se hiciera realidad, así mismo globalmente esta naciente red, se propuso hacer visible la realidad de las mujeres.

Las redes nacionales y regionales trabajan con independencia y se consolidan y construyen de acuerdo a las características y criterios que decidan sus integrantes en cada lugar, así mismo cada una define sus formas de coordinación y organización interna.

La Red Internacional de Periodistas con Visión de Género admite a colegas varones así en diferentes países no los incluyan por considerar que primero las mujeres periodistas y comunicadoras deben asumir el proceso y ejercer su autonomía para que luego desde sus fortalezas y formación con visión de género, puedan promocionar la propuesta y compartirla.

Información en redcolmujerperiodista@yahoo.com.co
Fabiola Calvo Ocampo: http://enpresente.blogspot.com

Desde CIMAC: Reflexión sobre las Redes de Periodistas en el 2008

Por Érika Cervantes
de CIMAC http://www.cimac.org.mx/
para RIPCVG

Amigas, amigos y colegas:
El concluir un año más de las historias compartidas y los caminos andados obliga a detenerse para reflexionar y evaluar el trabajo realizado.

Como Redes de periodistas hemos enfrentado grandes compromisos como la defensa de los derechos de las mujeres en diversos ámbitos, en el continente americano el derecho de las mujeres a decidir sobre su cuerpo, a no vivir violencia, a que sus derechos humanos sean hechos no solo discursos desde las esferas del poder.

En el continente europeo el derecho a no vivir violencia, el derecho a la comunicación.

En África y Asía el derecho a poder opinar sin poner en riesgo la vida, a poder ejercer como profesionales de la comunicación y a no vivir violencia.

Nuestros temas de debate han sido amplios desde enfocar la perspectiva de género en el lenguaje, el poder organizarnos como profesoras/es de las universidades y el profundizar en la profesionalización del enfoque de género en los medios de comunicación.

Nuestras luchas e invitaciones a que las compañeras y compañeros periodistas se atrevan a innovar en su quehacer noticioso cotidiano van desde encuentros, talleres, concursos, premios y espacios para escribir y contribuir al cambio social a través de la palabra escrita, trasmitida e irradiada, que pone al centro de la noticia los derechos humanos de las mujeres.

Esta propuesta no tiene fronteras geográficas que vía las nuevas tecnologías nos permite alcanzar la realidad cotidiana de miles de mujeres que como actoras sociales trasforman el entorno y nos permite acercarnos como periodistas para que sus luchas no queden en el espacio local y logren ser parte de la opinión y construcción colectiva de la humanidad.

El 2008 nos permitió reunirnos en diversos lugares del orbe para fortalecernos como Redes como los encuentros nacionales de Argentina y México, el encuentro de la Red Mediterránea de Información y Comunicación de Género en Marrakech que previo a él permitió a varias de las colegas trasmitir sus conocimientos a través de talleres a las compañeras de Cataluña , el encuentro de mujeres periodistas del colegio de periodistas de Perú, por mencionar algunos.

Los premios recibidos por Lydia Cacho, Olga Rosario Avendaño, Lucía Martínez Odriozola, y Aurora Sansores.

Y los que promovieron Artemisa, y Mujeres Net.

Además de la Creación del Blog de la Red Internacional de Periodistas con Visión de Género que nos dio la posibilidad de comunicarnos por esta vía.

Todo este camino recorrido y los apoyos brindados cuando una vez más el infortunio de un asalto hizo mover el engranaje de sororidad a favor de Comunicación e Información de la Mujer A.C. cuando en julio de 2008 fueron asaltadas sus oficinas, y que las voces de todas las personas que exigían y siguen exigiendo justicia nos dio animo para seguir trabajando, a todas y todos mil gracias.

En 2009 esperamos continuar trabajando al lado de ustedes, para construir un mundo distinto donde los derechos humanos de todas las personas sean respetados, donde nacer mujer no limite el desarrollo de las personas o les condene a la pobreza y marginación.

Donde la violencia no sea una moneda de uso corriente en las relaciones afectivas y donde las y los periodistas podamos ejercer el derecho a libertad de expresión sin ser amedrentadas y amedrentados.

Les deseamos felices fiestas y mucha prosperidad para el año que inicia.
ATTE: Erika Cervantes
Coordinadora de Redes de Periodistas de CIMAC
Balderas 86, Centro, C.P. 06050 México, Distrito Federal
Tel. 55 10 00 85, 55 10 20 33, 55 12 57 96
Para envio de información a la agencia CIMACnoticias cimac@laneta.apc.org, cimacnoticias@hotmail.com http://www.cimac.org.mx/ y http://www.cimacnoticias.com/

Parlament de Catalunya: El dret de les dones a viure en pau

Per Carolina Barber
per al blog de la RIPCVG http://redintperiodistasconvisiondegenero.blogspot.com/

(L'aprovació de la llei 05/2008 sobre el dret de les dones a eradicar la violència masclista, és la notícia més important que des de la XIDPIC.CAT podem oferir a la resta de les companyes de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere. És per aixó que aquesta article de la Lina Barber serà publicat al bloc de la RIPCVG.)
-------------------------

En els darrers anys a l ‘Estat espanyol s’han produït avenços legislatius en matèria de lluita contra la violència masclista tan importants com la Llei orgànica 1/2004, del 28 de desembre, de medidas de protección integral contra la violencia de género.I d’altres més específiques en regular les mesures cautelars des dels poders públics com la llei 27/2003 del 31 de juliol.
A Catalunya el darrer 24 d’abril el Parlament català va aprovar la llei 05/2008 sobre el dret de les dones a eradicar la violència masclista. El dret de viure en pau i sense patir violència pel fet de ser dona.

Si la Llei estatal fou innovadora pel seu plantejament integral envers la violència contra les dones. La llei catalana defuig de plantejaments assistencials i paternalistes. La intervenció integral cap a les dones que pateixen violència es farà efectiva amb independència de l’existència de denúncia penal.

És de les poques lleis que recull la violència institucional com una de les manifestacions més de la violència estructural, reconeixent el treball realitzat per les associacions de dones al llarg dels anys. La lluita contra la violència de gènere s’ha de desenvolupar segons la llei en tres nivells d’intervenció integral: la prevenció, l’atenció i protecció i la reparació i recuperació.

La Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista utilitza l'expressió violència masclista perquè el masclisme és el concepte que de forma més general defineix les conductes de domini, control i abús de poder dels homes sobre les dones i que, alhora, ha imposat un model de masculinitat que encara és valorat per parts de la societat com a superior.

El text precursor de la llei és l’Estatut de Catalunya

l’Estatut de Catalunya dóna un tractament molt sensible i aborda de manera específica els drets de les dones davant la violència masclista.

Així l’article 19 determina, com a drets de les dones, el lliure desenvolupament de la personalitat i la capacitat personal, i viure amb dignitat seguretat i autonomia, lliures d’explotació, maltractaments i tot tipus de discriminació. Més endavant l’article 41.3 estableix com un dels principis rectors de les polítiques públiques el deure de garantir que s’afrontin de manera integral totes les formes de violència contra les dones i els actes de caràcter sexista i discriminatori, i, també, estableix el deure de fomentar el reconeixement del paper de les dones en els àmbits cultural, històric, social i econòmic i el de promoure la participació dels grups i les associacions de dones en l’elaboració i l’avaluació de les esmentades polítiques. A més, l’Article 153 aborda les polítiques de gènere disposant que correspon a la Generalitat la competència exclusiva de la regulació de les mesures i els instruments per a la sensibilitació sobre la violència de gènere i per detectar-la i prevenir-la, i també la regulació de serveis i recursos propis destinats a aconseguir una protecció integral de les dones que han patit o pateixen aquest tipus de violència. Tot això, juntament amb la competència de la Generalitat de Catalunya en matèria de conservació, modificació i desenvolupament del dret civil català. En aquest marc, el 30 de gener de 2007 va ser aprovat el Projecte de Llei del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions, aportant una regulació en el sentit d’incorporar els supòsits de violència doméstica com a causes d’indignitat per a succeir a la parella.

La Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista es l’aprovada pel Parlament català i on s’especifica la voluntat del govern a assumir un treball transversal i interdepartamental no tan sols per reconèixer els drets de les dones per viure lliure de violències, sino per defensar el dret de la seva eradicació, o el que és el mateix per viure lliures de violència pel fet de ser dones.

Les Dones Juristes ho explicaven així en l’avant projecte de Llei :

..../... “El projecte de llei que es tramet busca atribuir drets a les dones en la lluita contra la violència de gènere, però partint sempre del dret més important que, per a nosaltres, és el dret que té tota dona a viure sense violència. A partir d’aquest dret, s’originen la resta de drets que la llei contempla.

Amb aquesta premissa, s’ha treballat per tal de reconèixer i atribuir drets a les dones sense caure en mesures assistencialistes ni paternalistes que l’únic que aconsegueixen és victimitzar de nou a la dona que pateix violència i, com a molt, pal·liar la seva situació sense buscar ni obtenir la seva total recuperació ni, molt menys, l’eradicació de la violència. És a dir, s’ha intentat elaborar una Llei positiva, en el sentit de definir i desenvolupar drets i sistemes de garanties.

Un altre aspecte a remarcar d’aquest text és el fet de desvincular la lluita contra la violència de les mesures de caire penal. Certament, els drets amb que es vol dotar a les dones no han d’estar condicionats per l’existència prèvia d’una denúncia penal. La intervenció integral cap a les dones que pateixen violència es farà efectiva amb independència de l’existència de denúncia penal.

Amb aquesta fórmula, el que es busca és ampliar l’àmbit de protecció de la dona que pateix violència. Per això, el text ha incorporat la premissa que, per acreditar les situacions de violència i, per tant, pel reconeixement dels drets proclamats en aquesta llei, és suficient l’informe de serveis socials o de l’organisme competent.”

../... “Tanmateix, en la mesura que els casos de violència se segueixen donant, és evident que cal també treballar en l’àmbit d’assistència i protecció així com en el de reparació i recuperació. Per tant, la lluita contra la violència de gènere s’ha de desenvolupar en tres nivells d’intervenció integral: la prevenció, l’atenció i protecció i la reparació i recuperació.

El Títol III defineix la xarxa de serveis públics necessaris per a l’assistència i protecció integral de les dones que han patit violència amb la idea que l’Administració pública ha de ser la responsable de fixar quins serveis s’han de crear per a assistir i protegir a les dones, com es defineixen aquests serveis, quina és la metodologia de la intervenció, així com el control, seguiment i formació de les persones professionals que hi treballen.

Menció especial mereix el Títol IV –reparació, recuperació i drets econòmics–. Aquest Títol específic vol consagrar com a dret autònom els drets de les dones a la reparació i recuperació integral dels danys causats per la violència. ../..

L’estructura de la llei proposada també té present que la violència no té una única vessant sinó que existeixen diferents tipus de violència. Aquestes s’aborden en el Títol denominat “Violències específiques” (Títol VI).

L’especificitat d’aquest Títol respon a la idea que les formes de violència contra les dones són múltiples (des d’una violència directa, vexatòria, com ho són el maltractament, l’agressió física, psíquica i sexual) fins a la denominada violència estructural que configura i possibilita les altres violències i que és la més subtil i perillosa. La violència econòmica i l’explotació de les dones són dos exemples clars de la violència estructural.

El treball acaba amb un darrer Títol dedicat a la coordinació i col·laboració. En aquest Títol es pretén delimitar –respectant el principi d’autonomia local– aquelles competències que corresponen a l’Administració autonòmica d’aquelles que corresponen a l’Administració local.

Aquest treball, per tant, fruit de l’estudi i discussió de dones amb una àmplia trajectòria en el món de la lluita contra la violència, pretén ser una eina d’utilitat tant en l’eradicació de la violència contra les dones, com en l’atribució a aquestes dels drets que els hi corresponen en el seu anhel de viure en un món sense violència”.

L’Estructura de la Llei 5/2008

El títol I recull les disposicions generals de la Llei, en què es defineixen les qüestions bàsiques sobre la violència masclista; l'objecte, les finalitats i l'àmbit d'aplicació de la Llei, i el concepte, les formes d'exercici i els àmbits de manifestació de la violència masclista, tant en l'espai públic com en el privat.

El títol II regula la prevenció, la detecció i l'eradicació de la violència masclista.

El títol III regula tots els drets de les dones a la prevenció, l'atenció, l'assistència, la protecció, la recuperació i la reparació integral, que esdevenen el nucli central dels drets de les dones en situacions de violència masclista.

I finalment, El títol IV defineix les competències, l'organització i la intervenció integral contra la violència masclista.

‘ECREA Womens Network’ -XIDPIC.CAT- ADPC

per Tona Gusi

El dijous 27 de novembre a les 19h 30m al CPC hi hagué una petita trobada entre professores d’ECREA de l‘eix Gènere i Comunicació i professores i periodistes de l’ADPC i de la XIDPIC.CAT.

La reunió fou una proposta de Patrícia Estévez , Coordinadora de la II Conferencia ECREA , celebrada a Barcelona i de Núria Simelio, Chair d’ECREA Womens Network, amb l’objectiu de conèixer-se mútuament i cercar futures sinergies amb la secció de gènere (que té molt pes en aquesta Conferencia Europea) i la xarxa de dones de l’associació Women's Network que és de recent creació.

Entre les assistents hi havia: Marlene Colomb (professora a la Universitat de Lille, França), Montse Puig (Presidenta de l’ADC); Elvira Altés (professora a la UAB a la Facultat de Ciències de la Comunicació); Núria Simelio( professora a la UAB a la facultat de Ciències de la Comunicació) i Birgit Wolf (actualment professora a la UAB, a la Facultat de Ciències de la Comunicació). S’hi va afegir: Marta Corcoy de la UAB. Montse Minobis, professora de la UPF, excusà la seva presència. També ho feren per reunions simultànies de la Conferència ECREA la Coordinadora de la II Conferencia, Patricia Estévez i altres companyes convocades.

A ECREA a banda dels eixos temàtics hi tenen també cabuda les xarxes. Fins enguany n’hi havia una de joves. Ara s’hi ha sumat la de dones.

ECREA Womens Network’ és una Xarxa de Dones que treballen a l’acadèmia que volen: fer visibles les dones de totes les classes, edats, ètnies... que treballen a la Universitat; intercanviar idees amb altres acadèmiques d’ Europa; fer recerca sobre la seva situació, denunciar si hi ha discriminació; analitzar casos concrets de bones pràctiques; fer recomanacions i donar suport.

Creada el maig del 2008, la Chair d’aquesta xarxa és la catalana Núria Simelo i les Vice Chair són: Sinikka Torkkola, de Finlàndia i Clara Sarmento de Portugal.

Encara són en un fase inicial, creant la pàgina web, cercant estudis a les diverses universitats europees. Com per exemple l’Observatori que a la Universitat Autònoma porta Ma. Jesús Izquierdo.

Fent un repàs a les diverses situacions de les docents universitàries Marlene Colomb va recordar que a França hi ha escoles especials de periodisme a Paris, Lille i Estrasburg. Però per ser periodistes no cal passar forçosament per aquestes escoles universitàries. També és el cas d’Àustria i d’Itàlia.

Brigit Wolf explicà que a Alemanya hi ha una associació de mitjans de comunicació a on hi ha un grup de periodistes docents que porten una secció de gènere, mitjans i publicitat. Varen participar en el ‘Global Monnitoring’ (GMMP) juntament amb les associacions feministes de periodistes.Han fet també una investigació sobre la premsa alemanya durant 3 mesos en lloc de l’únic dia del GMMP ( tres mesos però no cada dia: 5 dilluns, 4 dimarts, p. ex.) Així varen poder constatar que hi ha una gran diferència entre els diaris nacionals i els locals. En els locals hi ha més diversitat i un millor tractament de la informació.

Elvira Altés, de la UAB, va citar les ‘Recomanacions sobre el tractament de la violència de gènere’ i explicà que a la seva classe els alumnes, mitjançant unes plantilles, han fet un seguiment de 3 setmanes del mes de abril en 11 mitjans diferents. Aquest treball s’ha publicat a la revista ‘DONES’.

Birgit Wolf vol fer un treball en cooperació amb Espanya ja que les lleis són semblants a les d’ Àustria. Una espècie de Global Monnitoring però sobre el tractament de la violència de gènere. Només sobre premsa escrita.

Elvira Altés va recordà que ja s’han elaborat diversos decàlegs i recomanacions i que el que cal es fer-los servir.

Montse Puig va opinar que l’abans i els després d’aquestes recomanacions als mitjans de Catalunya han significat un canvi, però no se n’ha fet un seguiment exhaustiu. També opina que la Llei contra la violència i la Llei de la igualtat han causat impacte, així com el treball de l’ “ Observatorio sobre la Violencia de Genero del Tribunal Superior de Justicia”.

Birgit Wolf va valora molt positivament les Recomanacions per als periodistes. I posà un exemple de males pràctiques en temes d’immigració: hi va haver un cas a Àustria en que la policia no va protegir unes dones turques nacionalitzades austríaques i es feu una denuncia a l’ ONU, que va tenir una forta repercussió internacional i en canvi no tingué cap seguiment a la premsa austríaca.

Un altre tema en el qual totes les docents coincidiren fou el de la promoció de l’ us del llenguatge no sexista.

Hi va haver debat sobre la terminologia més adequada: femicidi, feminicidi, víctimes, sobrevivents, etc.

Totes las presents varen coincidir en que fora bo relacionar-se a través del correu electrònic amb la ECREA Women’s Network, de la qual n’és Chair la Núria Simelio i amb la Comissió de professores de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere , de la qual n’és Coordinadora, la periodista i professora basca Lucia Martínez Odriozola.

Tot esperant conèixer la Web de ECREA Women’s Network, s’ha penjat aquesta informació al bloc de la ‘Red Internacional de Periodistas con Visión de Género’ i al bloc de la Xarxa Internacional de Periodistes i Comunicadores de Catalunya, a fi que s’hi vagin incorporant la resta de companyes docents.
http://redintperiodistasconvisiondegenero.blogspot.com/2008/04/compartir-experiencias-entre-profesoras.html

Reunió de Gènere i Comunicació: ECREA, ADPC,XIDPIC:CAT

Entre l'organització d'ECREA, l'ADPC i la XIDPIC:CAT hem cregut interessant fer una

reunió el dijous 27 a les 19h 30m a la Sala B del Col·legi de Periodistes de Catalunya, entre les acadèmiques de l'ADP i la Xarxa i les acadèmiques que formen part de la recent creada Women's Network. Aquesta reunió està explicitada en aquest link i també en el programa de ma:

http://www.ecrea2008barcelona.org/guide/content.asp?id_info=16

"Gender and communication 27/11/2008 19:00 h. "B" Room, Col·legi de Periodistes de Catalunya

The International Women's Journalist Network on Gender and Communication is hosting a meeting for anyone interested in learning about the network, in the hope to build synergies with ECREA's Women's Network and Gender Section. "

Servirà per fer coneixences i cercar futures sinergies amb la secció de gènere (que hi té molt de pes ) i la xarxa de dones de l'associació, que és de recent creació.

Les impulsores de la iniciativa han estat les companyes i periodistes:

Patricia Estevez, Coordinadora General de la Conferència

i Nùria Simelio, profesora de la UAB i Chair de la Women's Network
------------------------------------------------------------------

Programa d'ECREA: http://www.ecrea2008barcelona.org/guide/home.asp
Inscripció per a l'acreditació de Premsa: http://www.ecrea2008barcelona.org/eng/press.asp


La Conferència Europea de Comunicació ECREA Barcelona 2008

Del 25 al 28 de novembre, Barcelona es convertirà en un fòrum internacional de debat sobre comunicació. 900 investigadors, procedents de 40 països participaran a la capital catalana en el marc de la Conferència Europea de Comunicació ECREA Barcelona 2008. Impulsada per la Facultat de Ciències de la Comunicació (UAB), l'Institut de la Comunicació (InCom-UAB) i la Fundació UAB (FUAB), és un encàrrec de l'European Communication Research and Education Association (ECREA) i compta amb el suport del Gobern d' Espanya, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona i el Consell Social de la UAB.

L'esdeveniment té com a tema les "Polítiques de comunicació i cultura a Europa" i és la segona conferència d'abast internacional promoguda per ECREA, la principal associació europea d'investigadors en comunicació.

ECREA està organitzada en 15 seccions temàtiques, entre elles la Secció de Gender and communication i 2 xarxes (inclosa la Women's Network).

Atenció!!!: excepte inauguració i cloenda que hi haurà traducció, la resta de les 121 sessions son íntegrament en anglès sense traducció.

ENTREVISTES:
Hi ha forces dones que tracten temes de mitjans de de comunicació i gènere. Val la pena entrevistar-les!! i la majoria d'elles parlen en castellà.

Ens hi trobem i /o en fem difusió!!!!

Coordinació XIDPIC.CAT
ADPC
ECREA- Women's Network

La XIDPIC.CAT dóna suport a la periodista palestina Kawther Salam

La periodista i Presidenta de l'Associació Dinamitzadora de la XIDPIC.CAT-XIPAVG ha fet arribar el següent escrit a Kawther Salam, periodista i companya de la Xarxa Mediterrània d'Informació i Comunicació de Gènere que ha sofert una agressió física a la ciutat de Viena on viu exiliada.
........................................................................

A la atención de la periodista Kawther Salam

En nombre propio y de la XIDPI-CAT (Red Internacional de Mujeres Periodistas y Comunicadoras de Cataluña/) Integrada en la Red Mediterránea de Información y Comunicación de Género y en la Red Internacional de Periodistas con Visión de Género, te traslado nuestras solidaridad y apoyo ante los ataques recibidos.

Manifestamos asimismo, nuestra inquebrantable lucha a favor de la libertad de expresión e información y rechazamos cualquier clase de violencia o ataque contra la misma que se ha hecho patente ante tú lucha por las libertades individuales y colectivas de un pueblo oprimido.

Una vez más hemos de lamentar el acoso que sufren los medios de comunicación en general y, en éste caso, una compañera periodista miembra de nuestra RED. La XIDPI-CAT se une ,pues, a las muestras de apoyo que merece tú lucha personal y profesional.

Montserrat Minobis
Presidenta AD. XIDPIC.CAT-XIPAVG
Barcelona,19 noviembre 2008

---------------------------------------------

http://www.kawther.info/

Lleis, costums, resistències i avanços per a les dones asiàtiques (i 4)

El triangle espanyol: reflexió, pensament feminista i acció

per Lídia Vilalta

per a la XIDPIC-CAT-XIPVG

Isabel Martínez, Secretària General de Polítiques de Igualtat del Ministeri d’Igualtat, va tancar la ronda de invitades al debat i va subratllar que des de la taula s’havia parlat dels reptes del món asiàtic, però que la història dels problemes de les dones és universals i que tenen les mateixes estratègies malgrat les diferents realitats històriques. Segons Martínez, el moviment feminista és global des de fa més d’un segle i té la mateixa biografia però diferents processos històrics: se’ns va excloure de l’espai públic, se’ns va relegar a l’espai de la cura familiar i hem estat sotmeses de manera semblant fins a la meitat del segle XX. Tenim, per tant, paral·lelismes en el camí amb les dones de la Xina i també amb les japoneses.

La singularitat espanyola, va dir, potser es que som dins la Unió Europea, las que hem canviat més en molt poc temps. Aquí des de la Constitució i en 30 anys de democràcia hem fet un avanç sensa precedents; .

El 1978 la majoria de les dones eren analfabetes o dones de casa; ara som el 52% del estudiantat universitari, son dones un 60% dels jutges i tenim un govern estatal paritari, malgrat la forta dosi de ‘fonamentalisme religiós’ que hi ha aquí. Però hem tingut una evolució i unes conquestes molt importants en els últims 25 anys.

¿Qué ha influït en la igualtat de gènere? Per a Martínez tres son les causes:

1. la presa de consciència de les dones pels seus drets, empentades per dècades de treball dels moviments feministes,

2. l’acció del feminisme acadèmic, que ha donat pistes sobre la possibilitat d’un altre model social al marge del patriarcat, i

3. el feminisme institucional, que ha demostrat en la pràctica aquesta consciencia de igualtat per part de les Polítiques Publiques, en especial a partir dels 80, a travers dels Instituts de les Dones.

Ella ho va anomenar el triangle de la reflexió, el pensament feminista i l’acció, que ha funcionat molt bé aquí. En això, s’hi han d’afegir -continuà- les reformes legals i les Lleis que ens permeten seguir avantzant, com les ambicioses lleis integrals: la primera, la Llei contra la violència de gènere, ‘ el més greu problema social i el símbol de la discriminació absoluta’, va dir, perquè 50 dones assesinades al any son massa. La segona, és la Llei per a la Igualtat efectiva entre els homes i les dones, aquella trasnversalitat que ens van transmetre a les Nacions Unides el 1995, subratllà, que ens ha de permetre que la responsabilitat en les empreses i en tota la societat ja no sigui només cosa dels homes.

La Secretària General de Polítiques de Igualtat va explicar que un 15% dels fons de Cooperació es dediquen a les polítiques de gènere i que col.laboren amb les Nacions Unides en la nova arquitectura de gènere a la que ja hi han destinat 50 mil.lions d’ euros, per fomentar la en els Països en Desenvolupament. Perquè, per al seu Ministeri, ‘l’empoderament de les dones es la clau per l’avançament del conjunt de la societat’. I ho seguirem fomentant, va dir Martínez per concloure, en tots els Fòrums, polítiques, estratègies o instruments que podem, per aconseguir la igualtat.

Últimes reflexions

Lucita Lazo va afegir que a les Filipines hi ha una acceptació general que els homes reconeixen ser part del moviment d’empoderament de les dones. I que, al marge del seu país, també hi ha una important inversió en la Igualtat de Gènere a Malàisia i Mongòlia. La moderadora Sanye Gulser Corat, la representant de la UNESCO, va resumir en tres punts el debats de la taula:

1. no n’hi ha suficient amb ells. La clau es la implementació dels programes i que realment es posin en pràctica.

2. aquest any 2008 ja no tindríem de parlar de la supervivència de les dones davant la violència, sinó de la igualtat, la veu, la representació i la oportunitat, i

3. els homes i les dones son iguals en el Diàleg Intercultural dels nous actors i les noves dinàmiques; respecte els nous actors i actrius hi trobem al Govern espanyol com a defensor de la Igualtat de Gènere, desprès de la fatiga que semblen mostrar Canadà i els països Nòrdics. Tenim dons, va concloure, una nova empenta i un model a seguir.

Des del tercer Diàleg Orient-Occident el 2006, s’ha inclòs una taula de gènere. L’octubre d’aquell any va ser la de ‘Drets de la dona i empowerment’. La quarta edició al 2007, la taula va girar al voltant del tema ‘Les dones lluiten per la pau i el desenvolupament sostenible’. I una de les importants conclusions de les quatre edicions anteriors recull que ‘ l’empowerment de les dones resulta esencial per la pau i el desenvolupament, per la qual cosa la UNESCO emplaça a les Nacions Unides per tal que elabori un estudi específic de gènere en desenvolupament, medi ambient i ajuda humanitària’.

La relatoria d’aquest any 2008 va anar a càrrec del actual ambaixador espanyol a Albània, Manuel Montobbio que, entre d’altres destinacions, ha estat diplomàtic a Indonèsia i Singapur i ell va extreure les conclusions dels debats.

Entorn a la taula Igualtat de gènere a l’Asia, va donar les següents pinzellades:

Respecte de Filipines les bones pràctiques demostren que s’ha de promocionar el gènere de manera transversal en totes les polítiques publiques; s’ha de lluitar contra la violència i s’ha d’incloure a les ONG. Les lliçons que es veuen allà es que s’ha de involucrar als homes i facilitar els serveis bàsics.

Per a Indonèsia, va dir, el camí de la igualtat de gènere ha d’arribar fent una nova lectura a l’Islam. Respecte de l’ Índia s’ha vist que els homes reformen les Lleis però desprès no es cumpliexen, per tant assenyalà, ‘no n’hi ha prou amb escriure les normes, sinó que també s’han de cumplir’. Japó ens ha ensenyat que ‘el repte es l’empoderament econòmic’ i l’experiència d’Espanya mostra que s’ha canviat molt en els últims 30 anys i les bones pràctiques venen de les dues Lleis de la última legislatura.

Montobbio va concluir expressant que per assolir unes bones practiques en la igualtat tindria d’haber-hi ‘una simbiosi entre les lleis, l’acció social i la política i a la dirigència política els hi correspon verificar i completar-ho tot, perquè s’arribi a bon port.

Últim article de la sèrie: Lleis, costums, resistències i avanços per a les dones asiàtiques

Articles anteriors:

L’empoderament tranquil de les dones a un Japó paternalista (3)

Quan el pes de les costums invalida la legislació (2)

Igualtat de gènere a Àsia: lliçons i bones practiques (1)

Lleis, costums, resistències i avanços per a les dones asiàtiques (3)

per Lídia Vilalta

per a la XIDPIC-CAT-XIPVG

L’empoderament tranquil de les dones a un Japó paternalista

Takayoshi Kusago, professor associat de la Universitat de Osaka i membre del Global Collaboration Center al Japó, és ‘economista del gènere’ i va presentar els resultats d’ uns estudis de la Universitat d’Osaka (no es va referir a la data) sobre l’empoderament econòmic de les dones, fets a les àrees de Sapporo i Hokkaido. Segons ell, el gènere és la perspectiva per entendre el benestar del món. Es una lent o una mirada eficaç per veure el benestar dels homes i des dones dins el seu entorn i en la societat.

Al Japó i han “nous actors i noves accions”, va explicar. Com sabem, des del 1990 el PNUD (Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament) va iniciar els seus Informes sobre Desenvolupament Human (IDH). I desprès es va complementar amb els Index de Desenvolupament de Gènere (GDI, per les seves sigles amb anglès) i el de Mesures d’ Empoderament de Gènere (GEM, també per les sigles amb anglès).

El GDI explicava, mostra cóm els homes i les dones són iguals en l’economía, l’educació i la salut mentre que el GEM expressa cóm homes i dones son iguals en l’empoderament polític. l ho va mostrat comparant aquests index amb la situació de Japó i d’Espanya. Els GDI és a dir, els índex socials, en els dos territoris son similars: 0.942 (13) per al primer i 0.944 (12) per al segon. En canvi, respecte de l’empoderamente de les dones, Japó te un notori retrocés: 0.557 (54) per 0.794 (12) de l’ Estat espanyol.

Això significa, segons Kusago, que malgrat que hi hagi uns standars similars, això sòl no garanteix l’empoderament de les dones en les seves societats. Espanya sembla que ha aconseguit la igualtat de gènere en el desenvolupament humà, paral·lel amb l’empoderament. En canvi, al Japó s’ha arribat a aquest igualtat però sensa millorar l’empoderament.

Ho veurem mes clar, si mirem unes altres estadístiques del IDH, continuava. Per exemple, el percentatge de legisladores dones al Parlament i de responsabilitats legislatives, oficials i directives. Els números són per el Japó un 11,1% i un 10% respectivament i per a l’ Estat espanyol un 30,5% i un 32%, també respectivament.

El professor va explicar que ‘Japó ha estat un Estat molt paternalista’ durant molts segles i les dones van començar molt ‘suaument’ el canvi en petites comunitats i en les seves àrees. Les dones son membres molt actives en les associacions de pares i professors, encara que els titulars d’aquets càrrecs siguin els homes, explicava; elles es preocupen de que els parcs, el medi ambient i la recollida de residus estigui en condicions en aquestes comunitats i també que es tingui cura dels infants i de les persones mes grans.

La divisió sexual del treball o les feines a l'ombra no pagades

Fins ara, continuà el professor, això s’ha considerat una despesa no tangible, perquè els homes assumien que “el treball domèstic i comunal era el mandat de les dones casades”, o una explicació de la ‘divisió del treball’ entre marits i mullers. Es a dir, que aquests treballs socials avaluables i valiosíssims han estat al Japó els treballs a l' ombra no pagats. Però, des de la dècada dels 90, Kusago va aclarir que, amb els impactes que la globalització va produir al Japó i la ralentització de la economia, la seva societat està en una transició econòmica i social. Això ha comportat també un canvi demogràfic per la caiguda de la fertilitat: les dones s’han incorporat al mercat laboral per aportar un suplement econòmic a la casa i també ha significat que “el paper i el treball de la dona sigui ara més visible i apreciat a la societat”.

Amb la competició global, afegia, el sector privat ha utilitzat cada cop més el treball a temps parcial per minimitzar els costos de producció i al Japó les dones son la majoria d’aquesta força de treball. També ho son en els ‘moviments de treballadors colectius’ que s’han expandit en les dos últimes décades i elles s’han posat al davant, liderant iniciatives conjuntes d’empreses petites, en temes com la cura de infants, persones grans, neteja, menjars .. I tots aquests col·lectius, que han augmentat considerablement, explicava, tenen al Japó, segons ell, 4 característiques específiques:

1) la propietat de la empresa és igualitària;

2) les dones son les membres més importants;

3) son petites empreses i

4) la seva gerència es democràtica.

El seu estudi ha estat sobre aquestes comunitats col.lectives de dones treballadores a diferents indrets del Japó com Sapporo i Hokkaido. En un dels casos l’empresa fa de guarderia en una oficina de dentistes; en l’altre dirigeixen una tenda que ven productes reciclats o de segona ma i també productes elaborats per persones amb discapacitats.

I la investigació ha reflexa que s’han produït efectes directes d’empoderament econòmic sobre les dones, com que ‘han obtingut capacitats, coneixements i profits’ i alhora també ha provocat efectes indirectes: ‘canvis en el suport familiar, canvis en l’us dels temps, més decisió i poder a la casa, més critiques cap a les polítiques socials i s’han obtingut més veus per a la colectivitat’.

Aquest empoderament econòmic ha implicat, finalment, un empoderament social i també polític, perquè ‘més persones han estat conscients de la desigualtat de gènere en la societat japonesa i s’hi han posat mesures i accions positives concretes per promoure el canvi’, sobretot en les eleccions al poder local.

Takayoshi Kusago va concluir remarcant que el gènere es refereix als homes i a les dones conjuntament perquè ‘enfortir la posició de les dones a la família, a la comunitat i a la societat, té el potencial de millorar el benestar de tots els membres de la societat’, inclosos la dels infants i la població més gran.

Articles anteriors:

Quan el pes de les costums invalida la legislació (2)

Igualtat de gènere a Àsia: lliçons i bones practiques (1)

http://donesxarxainternacional.blogspot.com/search/label/Asia

Lleis, costums, resistències i avanços per a les dones asiàtiques (2)

Lleis, costums, resistències i avanços per a les dones asiàtiques (2)

per Lídia Vilalta

per a la XIDPIC-CAT-XIPVG



Quan el pès de les costums invalida la legislació

Madhu Purnima Kishwar, Senior Fellow del Centre for the Study of Developing Societies i periodista del diari Manushi Sangathan, que també es una organització compromesa amb l’enfortiment dels drets democràtics i dels drets de la dona a l’Índia, va dir que se surtiría del guió i parlaría de la poca efectivitat de les Lleis al seu país, perquè la seva aplicació es limitada o és evitada, amb artilugis legals i personals. Es a dir, va explicar el peròs i quina és la situació real de la que es considera la primera democracia del món en desenvolupament i la segona en població (més de 1.000 mil.lions) desprès de la Xina (més de 1.300).


Primer però, va aclarir que “els pakistanesos i els talibans no son sinònims” –potser perquè alguna persona li ho va fer pensar en la seva estada a Barcelona- i va animar a que es presti molta més atenció a l’antiga Birmania (ara Myanmar) i a la seva lideressa Aung San Suu Kyi que, segons ella, representa el millor dels valors asiàtics. (Justament a aquesta premi Nobel de la Pau, que porta més de 12 anys detinguda sensa judici, li han atorgat aquest any 2008 el Premi Internacional de Catalunya que dona la Generalitat de Catalunya).


Dit aixó, Kishwar va indicar que, si les dones van amunt o avall, ho podem trobar a les webs dels ministeris on hi ha tot tipus d’ estadístiques, i que ella parlaría d’altres coses que afecten a les dones. I va començar donant algunes pincellades:
Quan a la pau i l’estabilitat, va repetir que les dones s’impliquen amb els temes de convivència de la seva comunitat per resoldre conflictes i drets, hi ho fan de manera no violenta.


Índia es un dels països que genera més confusió, expresà. Per una banda, és un exemple de societat que dona espai a les dones: a la primera ministra Indira Ghandi la tractavem com a una deesa –perquè elles son l’encarnació dels principis divins- però, per l’altre banda, les formes de discriminació cap a la dona son terribles.


Tenim 927 homes per 1.000 dones, encara que ara hi ha determinació del sexe de les criatures, va afirmar, sensa explicar-ho massa. (La realitat es que moltes activistes, organitzacions i feministes indies, ja ho anomenen feminicidi, perquè les dones que poden, aborten, si saben que estan embaraçades de nenes; per culpa de la càrrega económica que significa per a la familia, justament per la discriminació entre homes i dones a la hora de les responsabilitats adultes i càrregues familiars per a la dot).


Kishwar va continuar explicant que la situació de la dona varía d’una comunitat o regió a un altre; no és una unitat. Importa si ella es filla de quí .... on viu... és simplístic parlar de la dona com un tot homogeni.
La tradició continuà, no té autoritat centralitzada a l'Índia per dir quin son els ‘manaments’. No hi ha cap líder religiós que digui si podem abortar o no i qué fer. Però la dona dependrà de cóm la familia i la comunitat defineixi tots els temes.


Els moviments pels Drets de Gènere o de la dona, no han assolit la guerra de sexes va dir. Fa 150 anys que els homes han asumit els Drets de les dones com a tema central de debat en les seves comunitats i per les llibertats. Mahatma Ghandi va ser el primer: Dret al vot, posició política, treball igual, abortament; els drets els vem acomseguir amb safata de plata, però, afegí, feta la llei, feta la trampa.

Desfase alarmant entre Lleis i pràctiques
Tenim un desfasament (gap) alarmant entre les prescripcions legals i les pràctiques. Les Lleis son fortes i prohibiexen la dot del matrimoni. El càstig es la pressó. Però és confón el ‘dowry’ (propietat o valor) amb el gift (regal). ¿Cóm és pot decidir qué es excesiu per a la dot? es preguntaba, i va aclarir que ara no son vaques, sino automòvils de luxe el que està en qüestió a la hora d’aquest pagament no definit.


Son Lleis absurdes, Lleis mal interpretades, explicava Kishwar, però augmenta la seva no aplicació en l’actualitat, especialment entre els nivells dels funcionaris: jutges, policies.... (gent que pot disposar d’un salari fixe segur i d’un cert status social, en un país on les polítiques econòmiques neolliberals estan empentant al suicidi als camperols, que no poden vendre les seves petites collites d’arroç o cereals, per l’entrada de productes similars internacionals a preu molt més baix. Ella tampoc es va referir directament a aixó).
I quan les lleis fallen, es preguntaba Kishwar, com podem fer-les efectives?
Hem de fer consens per aplicar-les i per evitar que siguin un contrasentit, va acabar.

La presidenta de la Muslimat Nahdlatul Ullama, Siti Musdah Mulia, i assessora del Ministeri d’Afers Religiosos de Indonèsia, el país musulmà més gran del món , va ser la següent ponent en intervenir.
Promotora dels Drets Reproductius i de Salut, Mulia va ser la primera dona en aconseguir un doctorat islàmic a Yakarta. Ella va explicar com, segons el seu criteri, l’Islam pot ser una eina efectiva per promoure la igualtat de Gènere a Indonèsia, que ja era el més nombrós país musulmà des del Secle XIII i ara encara ho és amb un 80% de creients dels 200 mil.lions de persones de la seva població.
Aquesta doctora va mantenir que la desigualtat de gènere a Indonesia es deguda a factors estructurals i culturals i, sobretot, per la interpretació dels textes religiosos i no de l’Islam. Ella treballa per garantir aquesta justícia i igualtat de gènere des la seva posició d’ assessora del Ministeri d’Afers Religiosos, per canviar aquesta interpretació dels textes religiosos que frena l’incorporació plena de les dones a la societat.

Veure:
http://donesxarxainternacional.blogspot.com/search/label/Asia

Lleis, costums, resistències i avanços per a les dones asiàtiques (1)

per Lídia Vilalta
per la XIDPIC.CAT-XIPAVG

Igualtat de gènere a Àsia: lliçons i bones pràctiques, va ser una de les quatre taules rodones que va reunir a Casa Àsia de Barcelona el 28 i 29 d’octubre, la cinquena edició del Diàleg Orient-Occident, aquest any sota el títol “Nous actors, noves dinàmiques”. L’emergència amb molta força de dos nous actors internacionals com la Xina i l’Índia va donar peu a analitzar les diferents dinàmiques i mecanismes que s’estan generant en l’ordre mundial, però també es va organitzar una espai de debat per valorar alguns dels canvis en els països asiàtics, des de l’ óptica de la participació igualitària de les dones en la societat i la política.

Aquesta taula rodona d’ experiències sobre igualtat de gènere a Àsia va tenir la participació de tres dones i un home de 4 païssos (Filipinas, Índia, Indonèsia i Japó) i va estar coorganitzada per la UNESCO, que ja fa tres anys que col.labora i participa en aquesta iniciativa amb Casa Asia.
El debat el va moderar Sanye Gulser Corat, directora del departament de Igualtat de Génere de la UNESCO (Oficina per a la Planificació Estratègica). Aquesta experta internacional va iniciar la taula rodona repasant algunes dades: “El 63% dels 137 mil.lions de joves analfabets del món són dones” i en canvi, “nomès són dones un 18,2% dels parlamentaris mundials”. Aixó comporta, va subrratllar, que hi hagi més contagi del VIH entre les dones joves i també més violència contra elles en situacions de desastre. Aquesta inequitat ha fet que, “a la UNESCO, la igualtat de gènere hagi estat una de les dues prioritats globals per el 2007” i que del 2008 al 2013, ens planteijem abordar “programes de gènere amb desigualtats especifiques”.
Desprès de recordar que “Espanya es un dels pocs països amb Ministeri específic de Igualtat i ser un dels 11 beneficiats per fons especials de la seva organització”, va pasar la paraula a les ponents invitades.

Incloure als homes i facilitar serveis bàsics
La primera en intervenir va ser Lucita Lazo, exdirectora regional per a l’est i sud-es asiàtic de UNIFEM (Fons de Desenvolupament de les Nacions Unides per la Dona) i exsubsecretària de Treball de Filipines.
La ex funcionaria va esmentar que era la primera vegada que estaba Barcelona, que veia forta presència de dones espanyoles als organismes internacionals, com Inés Alberdi, que conexia que hi havia feminisme des de l’època de Gaudí i que hi havia vincles històrics de 333 anys entre Espanya i les Filipinas.
Lazo va parlar dels guanys i les bones pràctiques obtingudes desprès de Beijing per a les dones en el seu país, composat per més 7 mil illes. Aquests canvis els va explicar des de diferentes nivells.

Sobre les bones pràctiques, va dir que s’han enregistrat:
1. canvis en les politiques (Carta Magna de la Dona; Llei anti-trafic de 2003; Acta anti-violència contra dones i nens; protocols de la CEDAW i contra el trafic de persones de la ONU);
2. canvis en les institucions (Comissió nacional sobre les Dones; Revisió de la aplicació del Gènere a la Governanza);
3. canvis en els processos (d’auditar, presupostar i planificar) i també
4. canvis en les actituts de les persones (hi ha més dones en els processos polítics).

Hi ha hagut també guanys en la resposta de Gènere en el que s’anomena Governanza:
a) hi ha més participació de dones; b) més parternariat (participació i col.laboració) amb els mitjans de comunicació; i c) més mecanismes de transversalització en totes les polítiques pùbliques (línees de departaments, agèncias, governs locals i activitats de ONG). I Lazo va explicar que tot funciona amb el principi del bibingka una mena de foc simultani qu’actúa com una estufa però amb doble acció: des d’abaix i des de dalt. I va posar com a exemple que hi havia punts d’atenció a les dones en moltes de les illes amb una mena de coordinació total amb els poders públics, locals i les ONG.

També va indicar que hi ha guanys respecte als Drets Humans, els mateixos que permeten els canvis polítics:
1. Hi ha més serveis per a la violencia doméstica contra les dones (VAW);
2. hi ha més dones a les escoles de 3r nivell;
3. hi ha més alts index d’ expectativa de vida per a elles.

Només hi ha una excepció va dir: el cas de la mortalidad materna; solsament s’ha reduït de 180 x 100.000 al 1995 a 172 x 100.000 al 1998. En aquest sentit, va dir que no sap si podran cumplir l’objetiu del Mil.leni en aquest punt.

I finalment, va afirmar que també s’han registrat guanys en l’ empoderament econòmic. De 85 mil.lions de població total, 37 poden treballar, dels quals 1.46 mil.lions son dónes.

Lazo va concloure amb les lliçons apresses a les Filipines, que les va resumir en la necessitat d’ incloure als homes per aconseguir la equitad de gènere i, sobretot, facilitar serveis bàsics, a més de les necessàries reformes polítiques per promocionar la igualtat de les dones a les Filipines.
Els reptes que encara els hi queden, son: reduïr la violencia de gènere, compatibilitzar la migració amb les mesures comercials internacionals i ampliar els serveis bàsics, sobretot pel que fa a la SIDA.

por Nadia Lamhaidi
Marruecos13/11/2008
para la Red Mediterránea de Información y Comunicación de Género


El 4.o foro de la mujer árabe, sujeto a Abou Dhabi,en presencia de SAR la Princesa Lalla Salma, el Presidente de la delegación marroquí, llamó a la elaboración de una "carta de información femenina árabe". Esta carta consistirá en promover una representación equilibrada de las mujeres y hombres en los medios de comunicación del mundo árabe. Un tema sobre el cual Marruecos tiene una longitud por adelantado.Marruecos es el único país del mundo árabe que debe disponerse de una Carta nacional de la mejora de la imagen de la mujer en los medios de comunicación.
---------------------------------------

La carta nacional de la mejora de la imagen de la mujer en los medios de comunicación de Marruecos ( 2005), generado una reflexión sobre el lugar de las mujeres en los medios de comunicación:

• Movilizar los protagonistas de los medios de comunicación;
• Valorizar y aumentar la imagen de la mujer;
• Reforzar la imagen y el lugar de las mujeres en los medios de comunicación;
• Instituir, instigar el proceso de información y comunicación entre los distintos protagonistas;
• Elaboración de estrategias de información que se basan en el enfoque clase;

La carta exhorta en particular a:
• Diversificación de los programas (televisión, radios, prensa escrita y electrónica);
• Estímulo de la participación de las mujeres en la producción;
• Introducción del enfoque clase en el teatro y el cine

Agraiment de Imago Barcelona i Bogotà

Queridas amigas y amigos

Desde IMAGO Barcelona y Bogotá queremos haceros llegar nuestro más profundo agradecimiento por el apoyo que nos habéis dado en la celebración de las Jornadas de Sensibilización por Colombia, La Diáspora 2008, 3ª Muestra de Cine Colombiano en Barcelona. Gracias también a los 2.021 asistentes que creyeron en el mensaje de La Diáspora y nos acompañaron en las diferentes actividades.

Solamente deseamos que sepáis que sin vosotros y vuestra apuesta por este sueño compartido -que es ya una realidad consolidada- La Diáspora 2008 no habría sido posible.

Os consideramos parte fundamental de nuestra alegría por el trabajo bien hecho.

Mil gracias y ¡os esperamos en La Diáspora 2009!



---------------------------
Equipo IMAGO Barcelona-Bogotá
http://www.fundacionimago.org.co
http://es.youtube.com/watch?v=3zpNbGpKqwc

Jornada Europea de Mobilització del Periodisme, per la dignitat Laboral i Professional

El Sindicat de Periodistes de Catalunya ha fet públic avui amb motiu de la Jornada europea de mobilització del periodisme en defensa de la dignitat laboral i professional del periodisme. Es tracta d'una convocatòria feta per la Federació Europea de Periodistes (FEP) amb el lema "Dempeus pel periodisme" i que es desenvolupa a la pràctica totalitat de païsosdel continent. L'SPC així com la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP) s'adreçaran als poders públics per tal que compleixin el seu deure de respecte al dret a la informació de la ciutadania i legislin sobre aquesta qüestió en la línia de com ja s'ha fet a la majoria de països europeus. Us passem també un altre enllaç, amb la pàgina web de la FEP, per a qui vulgui ampliar l' informació sobr e aquesta crida. Consultar el Comunicat publicat al SPC

D'altra banda, us recordem les I Jornades amb Periodistes de Mitjans per a la Immigració que el Sindicat organitza i que es celebraran els pròxims dies 14 i 15 de novembre el programa de les quals podeu trobar també a la web del SPC. Explica Dardo Gómez, President del sindicat que "ens agradaria que fessiu els esforços possibles per assistir-hi i poder mantenir un debat viu amb un col·lectiu professional que té moltes coses a dir sobre l'exercici de la professió a Catalunya i Espanya". Per a +info escriure al mail del SPC

(+ Info sobre la campanya, i el comunicat en castellà, i en francès la podeu trovar a Infodones)

Cap a una eficaç i activa Xarxa de Periodistes i Comunicadores de la Mediterrània

Fomentar el desenvolupament d'una xarxa d'informació accessible a les periodistes i comunicadores de la Mediterrània i a les organitzacions de dones que treballen amb perspectiva feminista ha estat una de les conclusions de la Tercera Trobada Internacional, celebrat a Marrakech els dies 23 i 24 d'octubre. Unes cent persones han participat durant aquests dos dies en les sessions, la majoria dones professionals de la comunicació i integrades en la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere.

La trobada va ser inaugurada per Rachida Tarhi, consellera de Gènere del Ministeri de Desenvolupament Social, Família i Solidaritat; Ijhal Bernani, periodista, membre del cos diplomàtic del Marroc a Espanya; Zakia Lamrini, presidenta de l'associació Ennhakil, amfitriona de la trobada, i Saida Boudaglia, de "Nosaltres en el Món", una de les coordinadores de l'organització del mateix. Van saludar a les participants i van donar pas a les taules de ponències.

Entre els i les ponents, hem de destacar Jamal Eddine Naji, director de la càtedra de Comunicació UNESCO a Rabat; Awatef Ketiti, periodista investigadora de gènere; Nella Condorelli, directora de Women & the City; Hadda Kechon, coordinadora del centre audiovisual i de documentació; Nadia Lamhaidi, professora de l'Institut de Periodisme d'Algèria; Elena Blanco, professora de la càtedra UNESCO de Comunicació de Màlaga. Per dirigir i moderar el debat de les conclusions, van estar en la taula les companyes de la Xarxa Internacional, Sara Lovera i Mirta Calderón. També cal destacar la intervenció de Tona Gusi, Coordinadora de la Xarxa Catalana, que va parlar del treball previ realitzat a Barcelona, ja que Marian Galido, periodista ex-corresponsal a Síria, i Maria Àngels Roqué, del IEMED, no van poder assistir a la trobada. Paca Sauquillo, eurodiputada i presidenta del moviment per la Pau va clausurar amb un curt però encertat discurs aquesta trobada tan fructífera.

La Importància de les xarxes per avançar

Jamal Eddin Naji, ponent de la inauguració, va emfatitzar que se sent molt proper a la lluita de les dones periodistes, pel seu treball, i també –com va explicar després en una entrevista personal de vídeo- perquè es casat amb una periodista des de fa 25 anys. Jamal va presentar els resultats d'un estudi que ha realitzat per a la UNESCO sobre les periodistes en 7 països del Magrib. "Les dones s'han anat incorporant des de fa uns 30 anys a la professió periodística al Marroc, però encara no arriben al 40% de presència en les redaccions, i segueixen tenint difícil l’accés a la professió i gaudir de les mateixes oportunitats de promoció professional que els seus companys". El ponent, seguint amb els resultats del seu estudi, es lamentava que encara hi ha entre les dones periodistes "una falta de consciència sobre els seus drets com a ciutadanes i com a professionals". La tradició cultural és encara molt potent i hi ha una gran conformitat amb la situació de desigualtat. "A Tunis, El Marroc i Líbia es defensa amb naturalitat que l'estatus de la dona ha de romandre inalterable, que Déu ho va manar així".

(La crónica en castellà segueix a mediamediterranies).

Julia L. Tremols (traducció al català: Mony Monell)

Marruecos-Marrakech:Comunicadoras: Humanizar el periodismo, con visión de género

Article de Sara Lovera per SEMLac

Servicio de Noticias de la Mujer de Latinoamérica y CaribeReportajes y noticiasDel 3 al 8 de noviembreVisite nuestra web: www.redsemlac.net y www.redsemlac-cuba.net

Comunicadoras: Humanizar el periodismo, con visión de género

Por Sara Lovera Marrakech, Marruecos, noviembre (Especial de SEMlac).-

Las mujeres periodistas en el Magreb y en los países occidentales del Mediterráneo siguen marginadas de los puestos de decisión y los temas de la condición femenina apenas están dibujados en el contenido de los medios convencionales de la región.

Reunidas en la casa de la Asociación Ennakhil de promoción de las mujeres, de esta ciudad y con el entusiasmo de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes del 22 al 24 de octubre, bajo los auspicios de ocho organizaciones, las profesionales mostraron esos hechos en estudios y análisis.

Por primera vez la agenda periodística incluyó la unificación de acciones con el fin de denunciar la violencia contra las mujeres, hecho que en este país afecta a muchas de ellas, aunque las estadísticas son limitadas o están por hacerse.

Las periodistas y redes reunidas también se comprometieron a difundir la demanda de las marroquíes para conseguir en 2009 la paridad en la participación electoral, un asunto fundamental, porque -según Zakia Lamrini, presidenta de la Asociación Ennakhil-, si las mujeres ocupan posiciones políticas el proceso hacia la igualdad será más rápido.

¿Cómo hacer un buen periodismo que refleje la realidad de las mujeres? La pregunta que parecería diluirse en un mundo de contradicciones, nuevas tecnologías de la comunicación y más de 30 años de feminismo y derechos de las mujeres, fue el meollo de las discusiones de las periodistas y comunicadoras reunidas en el III Encuentro Mediterráneo.

El buen periodismo es el que mira y escucha. Es el capaz de incluir las voces diversas y distintas sin prejuzgar. El que refleja la dignidad de la persona y difunde qué significa la cultura y la tradición, que mira al otro y a las otras, que no inventa desde su mentalidad. Todos estos conceptos fueron repasados en la cita.

Las y los participantes fueron concientes de que aplicar el principio de dar voz a las mujeres significa contribuir a los cambios, lentos y difíciles de la vida de millones de ellas, que en el Magreb empiezan a romper los milenarios silencios, a pesar de que, en casos como el de Marruecos, en el campo son analfabetas el 65 por ciento y desconocen sus derechos, establecidos tanto en el estatuto constitucional como en la nueva ley de familia.

Las y los periodistas en la rivera oriental de la diáspora Mediterránea acordaron construir la organización femenina de la profesión, sumándose a los trabajos de la Red Mediterránea para abrir espacios en una prensa que, en Marruecos, se asoma lentamente a la libertad.

Diálogo necesario S

i se ve un poco más allá, dijo la italiana Nella Condorelli, "somos la misma historia", de rivera a rivera del Mediterráneo, y vivimos los mismos problemas. En Italia sucede, comentó, el más profundo conflicto de intereses entre los medios y la sociedad, y las mujeres siguen invisibles, se desconoce su historia y todavía hay que luchar por conseguir pequeños avances.

Conderelli, directora de Mujeres en la ciudad, una especie de suplemento en el periódico electrónico Artículo 21, sostuvo que hay dos pistas fundamentales para conseguir la visibilidad de las mujeres: la formación de las periodistas en una visión incluyente y de género y la profesionalización que les permita entrar en todos los medios y poner en el centro de sus informaciones a las mujeres.

Abrir pequeñas hendiduras y aprovechar las nuevas tecnologías para difundir lo que sucede a unas y otras mujeres en el mundo, se delineó como un objetivo de trabajo con las organizaciones no gubernamentales y alternativas de comunicación.

Y es en el Mediterráneo donde, según expertas, ocurre la mayor desigualdad entre países, desarrollos y pueblos; y donde, por la cultura milenaria de opresión femenina, se vive la mayor desigualdad entre hombres y mujeres. La nueva ley de Familia se aprobó en 2003 y apenas en 2005 el gobierno del Rey Mohamed VI acordó la elaboración de políticas públicas e instituciones para atender la condición femenina.

Por su parte, Jamal Edwin Naji, de la Cátedra UNESCO en Rabat, presentó el resumen de un estudio que muestra cómo las periodistas de la región siguen sometidas a prejuicios, falta de oportunidades de desarrollo personal y profesional y dificultades muy diversas. Esas profesionales hoy representan hasta el 30 por ciento en las redacciones de los diarios árabes/magrebíes.

Contó cómo hace apenas muy poco tiempo se negaba la capacitación a las mujeres periodistas en el uso de nuevas tecnologías, porque se pensaba que iban a perder el tiempo frente a la computadora, usando la Internet para "chatear y chismear", por eso los hombres fueron los primeros entrenados.

Las mujeres periodistas transitan sin garantías, como lo mostró Nadia Lamhaidi, profesora de periodismo en Marruecos, quien explicó que en los años de modernización en este país, tan recientes que no llegan a la década, existen leyes que obligan a los medios a equilibrar la información entre hombres y mujeres, un código deontológico y un reglamento para evitar la imagen distorsionada de las mujeres, pero "nada de eso se cumple".

En Marruecos, apenas en 2000, llegaron las primeras 35 mujeres al parlamento y no hace más de un quinquenio que se ratificó la Convención contra todas las formas de discriminación de la mujer (CEDAW) y el primer cambio jurídico de importancia, donde se reconocieron los derechos humanos de las mujeres en el país.

Ello ocurrió en octubre de 2003 con la promulgación de una ley de familia que modificó muchas miradas y empezó a crear instituciones, públicas y privadas, para mejorar la condición de las mujeres.

El encuentro de periodistas ratificó la necesidad de fortalecer las redes -ahí representadas por la Red SEMlac, la Red Latinoamericana de Periodistas, la Internacional con Visión de Género y la Internacional de Cataluña- ; difundir las leyes, especialmente la de la Familia en Marruecos, para que las mujeres conozcan de ellas e iniciar una larga jornada de difusión sobre las distintas violencias que se ejerce contra este sector poblacional, tanto en casa como en las zonas de conflictos bélicos, económicos, sociales y culturales.

Las comunicadoras "buscamos acercarnos y conocernos", afirmó Montserrat Minobis, presidenta de la Red Internacional de Mujeres Periodistas de Cataluña, al contar cómo se han ido tejiendo las redes de las profesionales en busca de contribuir, desde su trinchera, a los cambios y a la democracia sin la cual no se accederá a la igualdad.

Recordó igualmente que las periodistas deben vigilar los acuerdos europeos que firmaron compromisos de ayuda al desarrollo, de cooperación y soluciones humanas a la migración.

La reunión se celebró en el espacio de Ennakhil (Palmeral en Marroquí), una asociación para el desarrollo de las mujeres y se firmó una declaración de compromisos para continuar en el proceso de hacer visible a la mitad del mundo.

(fin/semlac/08/sl/la/mrc-sm-zp/1.128palabras/5.812 caracteres)