Parlament de Catalunya: El dret de les dones a viure en pau

Per Carolina Barber
per al blog de la RIPCVG http://redintperiodistasconvisiondegenero.blogspot.com/

(L'aprovació de la llei 05/2008 sobre el dret de les dones a eradicar la violència masclista, és la notícia més important que des de la XIDPIC.CAT podem oferir a la resta de les companyes de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere. És per aixó que aquesta article de la Lina Barber serà publicat al bloc de la RIPCVG.)
-------------------------

En els darrers anys a l ‘Estat espanyol s’han produït avenços legislatius en matèria de lluita contra la violència masclista tan importants com la Llei orgànica 1/2004, del 28 de desembre, de medidas de protección integral contra la violencia de género.I d’altres més específiques en regular les mesures cautelars des dels poders públics com la llei 27/2003 del 31 de juliol.
A Catalunya el darrer 24 d’abril el Parlament català va aprovar la llei 05/2008 sobre el dret de les dones a eradicar la violència masclista. El dret de viure en pau i sense patir violència pel fet de ser dona.

Si la Llei estatal fou innovadora pel seu plantejament integral envers la violència contra les dones. La llei catalana defuig de plantejaments assistencials i paternalistes. La intervenció integral cap a les dones que pateixen violència es farà efectiva amb independència de l’existència de denúncia penal.

És de les poques lleis que recull la violència institucional com una de les manifestacions més de la violència estructural, reconeixent el treball realitzat per les associacions de dones al llarg dels anys. La lluita contra la violència de gènere s’ha de desenvolupar segons la llei en tres nivells d’intervenció integral: la prevenció, l’atenció i protecció i la reparació i recuperació.

La Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista utilitza l'expressió violència masclista perquè el masclisme és el concepte que de forma més general defineix les conductes de domini, control i abús de poder dels homes sobre les dones i que, alhora, ha imposat un model de masculinitat que encara és valorat per parts de la societat com a superior.

El text precursor de la llei és l’Estatut de Catalunya

l’Estatut de Catalunya dóna un tractament molt sensible i aborda de manera específica els drets de les dones davant la violència masclista.

Així l’article 19 determina, com a drets de les dones, el lliure desenvolupament de la personalitat i la capacitat personal, i viure amb dignitat seguretat i autonomia, lliures d’explotació, maltractaments i tot tipus de discriminació. Més endavant l’article 41.3 estableix com un dels principis rectors de les polítiques públiques el deure de garantir que s’afrontin de manera integral totes les formes de violència contra les dones i els actes de caràcter sexista i discriminatori, i, també, estableix el deure de fomentar el reconeixement del paper de les dones en els àmbits cultural, històric, social i econòmic i el de promoure la participació dels grups i les associacions de dones en l’elaboració i l’avaluació de les esmentades polítiques. A més, l’Article 153 aborda les polítiques de gènere disposant que correspon a la Generalitat la competència exclusiva de la regulació de les mesures i els instruments per a la sensibilitació sobre la violència de gènere i per detectar-la i prevenir-la, i també la regulació de serveis i recursos propis destinats a aconseguir una protecció integral de les dones que han patit o pateixen aquest tipus de violència. Tot això, juntament amb la competència de la Generalitat de Catalunya en matèria de conservació, modificació i desenvolupament del dret civil català. En aquest marc, el 30 de gener de 2007 va ser aprovat el Projecte de Llei del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions, aportant una regulació en el sentit d’incorporar els supòsits de violència doméstica com a causes d’indignitat per a succeir a la parella.

La Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista es l’aprovada pel Parlament català i on s’especifica la voluntat del govern a assumir un treball transversal i interdepartamental no tan sols per reconèixer els drets de les dones per viure lliure de violències, sino per defensar el dret de la seva eradicació, o el que és el mateix per viure lliures de violència pel fet de ser dones.

Les Dones Juristes ho explicaven així en l’avant projecte de Llei :

..../... “El projecte de llei que es tramet busca atribuir drets a les dones en la lluita contra la violència de gènere, però partint sempre del dret més important que, per a nosaltres, és el dret que té tota dona a viure sense violència. A partir d’aquest dret, s’originen la resta de drets que la llei contempla.

Amb aquesta premissa, s’ha treballat per tal de reconèixer i atribuir drets a les dones sense caure en mesures assistencialistes ni paternalistes que l’únic que aconsegueixen és victimitzar de nou a la dona que pateix violència i, com a molt, pal·liar la seva situació sense buscar ni obtenir la seva total recuperació ni, molt menys, l’eradicació de la violència. És a dir, s’ha intentat elaborar una Llei positiva, en el sentit de definir i desenvolupar drets i sistemes de garanties.

Un altre aspecte a remarcar d’aquest text és el fet de desvincular la lluita contra la violència de les mesures de caire penal. Certament, els drets amb que es vol dotar a les dones no han d’estar condicionats per l’existència prèvia d’una denúncia penal. La intervenció integral cap a les dones que pateixen violència es farà efectiva amb independència de l’existència de denúncia penal.

Amb aquesta fórmula, el que es busca és ampliar l’àmbit de protecció de la dona que pateix violència. Per això, el text ha incorporat la premissa que, per acreditar les situacions de violència i, per tant, pel reconeixement dels drets proclamats en aquesta llei, és suficient l’informe de serveis socials o de l’organisme competent.”

../... “Tanmateix, en la mesura que els casos de violència se segueixen donant, és evident que cal també treballar en l’àmbit d’assistència i protecció així com en el de reparació i recuperació. Per tant, la lluita contra la violència de gènere s’ha de desenvolupar en tres nivells d’intervenció integral: la prevenció, l’atenció i protecció i la reparació i recuperació.

El Títol III defineix la xarxa de serveis públics necessaris per a l’assistència i protecció integral de les dones que han patit violència amb la idea que l’Administració pública ha de ser la responsable de fixar quins serveis s’han de crear per a assistir i protegir a les dones, com es defineixen aquests serveis, quina és la metodologia de la intervenció, així com el control, seguiment i formació de les persones professionals que hi treballen.

Menció especial mereix el Títol IV –reparació, recuperació i drets econòmics–. Aquest Títol específic vol consagrar com a dret autònom els drets de les dones a la reparació i recuperació integral dels danys causats per la violència. ../..

L’estructura de la llei proposada també té present que la violència no té una única vessant sinó que existeixen diferents tipus de violència. Aquestes s’aborden en el Títol denominat “Violències específiques” (Títol VI).

L’especificitat d’aquest Títol respon a la idea que les formes de violència contra les dones són múltiples (des d’una violència directa, vexatòria, com ho són el maltractament, l’agressió física, psíquica i sexual) fins a la denominada violència estructural que configura i possibilita les altres violències i que és la més subtil i perillosa. La violència econòmica i l’explotació de les dones són dos exemples clars de la violència estructural.

El treball acaba amb un darrer Títol dedicat a la coordinació i col·laboració. En aquest Títol es pretén delimitar –respectant el principi d’autonomia local– aquelles competències que corresponen a l’Administració autonòmica d’aquelles que corresponen a l’Administració local.

Aquest treball, per tant, fruit de l’estudi i discussió de dones amb una àmplia trajectòria en el món de la lluita contra la violència, pretén ser una eina d’utilitat tant en l’eradicació de la violència contra les dones, com en l’atribució a aquestes dels drets que els hi corresponen en el seu anhel de viure en un món sense violència”.

L’Estructura de la Llei 5/2008

El títol I recull les disposicions generals de la Llei, en què es defineixen les qüestions bàsiques sobre la violència masclista; l'objecte, les finalitats i l'àmbit d'aplicació de la Llei, i el concepte, les formes d'exercici i els àmbits de manifestació de la violència masclista, tant en l'espai públic com en el privat.

El títol II regula la prevenció, la detecció i l'eradicació de la violència masclista.

El títol III regula tots els drets de les dones a la prevenció, l'atenció, l'assistència, la protecció, la recuperació i la reparació integral, que esdevenen el nucli central dels drets de les dones en situacions de violència masclista.

I finalment, El títol IV defineix les competències, l'organització i la intervenció integral contra la violència masclista.