per a la XIDPIC-CAT-XIPVG
L’empoderament tranquil de les dones a un Japó paternalista
Takayoshi Kusago, professor associat de la Universitat de Osaka i membre del Global Collaboration Center al Japó, és ‘economista del gènere’ i va presentar els resultats d’ uns estudis de la Universitat d’Osaka (no es va referir a la data) sobre l’empoderament econòmic de les dones, fets a les àrees de Sapporo i Hokkaido. Segons ell, el gènere és la perspectiva per entendre el benestar del món. Es una lent o una mirada eficaç per veure el benestar dels homes i des dones dins el seu entorn i en la societat.
Al Japó i han “nous actors i noves accions”, va explicar. Com sabem, des del 1990 el PNUD (Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament) va iniciar els seus Informes sobre Desenvolupament Human (IDH). I desprès es va complementar amb els Index de Desenvolupament de Gènere (GDI, per les seves sigles amb anglès) i el de Mesures d’ Empoderament de Gènere (GEM, també per les sigles amb anglès).
El GDI explicava, mostra cóm els homes i les dones són iguals en l’economía, l’educació i la salut mentre que el GEM expressa cóm homes i dones son iguals en l’empoderament polític. l ho va mostrat comparant aquests index amb la situació de Japó i d’Espanya. Els GDI és a dir, els índex socials, en els dos territoris son similars: 0.942 (13) per al primer i 0.944 (12) per al segon. En canvi, respecte de l’empoderamente de les dones, Japó te un notori retrocés: 0.557 (54) per 0.794 (12) de l’ Estat espanyol.
Això significa, segons Kusago, que malgrat que hi hagi uns standars similars, això sòl no garanteix l’empoderament de les dones en les seves societats. Espanya sembla que ha aconseguit la igualtat de gènere en el desenvolupament humà, paral·lel amb l’empoderament. En canvi, al Japó s’ha arribat a aquest igualtat però sensa millorar l’empoderament.
Ho veurem mes clar, si mirem unes altres estadístiques del IDH, continuava. Per exemple, el percentatge de legisladores dones al Parlament i de responsabilitats legislatives, oficials i directives. Els números són per el Japó un 11,1% i un 10% respectivament i per a l’ Estat espanyol un 30,5% i un 32%, també respectivament.
El professor va explicar que ‘Japó ha estat un Estat molt paternalista’ durant molts segles i les dones van començar molt ‘suaument’ el canvi en petites comunitats i en les seves àrees. Les dones son membres molt actives en les associacions de pares i professors, encara que els titulars d’aquets càrrecs siguin els homes, explicava; elles es preocupen de que els parcs, el medi ambient i la recollida de residus estigui en condicions en aquestes comunitats i també que es tingui cura dels infants i de les persones mes grans.
La divisió sexual del treball o les feines a l'ombra no pagades
Fins ara, continuà el professor, això s’ha considerat una despesa no tangible, perquè els homes assumien que “el treball domèstic i comunal era el mandat de les dones casades”, o una explicació de la ‘divisió del treball’ entre marits i mullers. Es a dir, que aquests treballs socials avaluables i valiosíssims han estat al Japó els treballs a l' ombra no pagats. Però, des de la dècada dels 90, Kusago va aclarir que, amb els impactes que la globalització va produir al Japó i la ralentització de la economia, la seva societat està en una transició econòmica i social. Això ha comportat també un canvi demogràfic per la caiguda de la fertilitat: les dones s’han incorporat al mercat laboral per aportar un suplement econòmic a la casa i també ha significat que “el paper i el treball de la dona sigui ara més visible i apreciat a la societat”.
Amb la competició global, afegia, el sector privat ha utilitzat cada cop més el treball a temps parcial per minimitzar els costos de producció i al Japó les dones son la majoria d’aquesta força de treball. També ho son en els ‘moviments de treballadors colectius’ que s’han expandit en les dos últimes décades i elles s’han posat al davant, liderant iniciatives conjuntes d’empreses petites, en temes com la cura de infants, persones grans, neteja, menjars .. I tots aquests col·lectius, que han augmentat considerablement, explicava, tenen al Japó, segons ell, 4 característiques específiques:
1) la propietat de la empresa és igualitària;
2) les dones son les membres més importants;
3) son petites empreses i
4) la seva gerència es democràtica.
El seu estudi ha estat sobre aquestes comunitats col.lectives de dones treballadores a diferents indrets del Japó com Sapporo i Hokkaido. En un dels casos l’empresa fa de guarderia en una oficina de dentistes; en l’altre dirigeixen una tenda que ven productes reciclats o de segona ma i també productes elaborats per persones amb discapacitats.
I la investigació ha reflexa que s’han produït efectes directes d’empoderament econòmic sobre les dones, com que ‘han obtingut capacitats, coneixements i profits’ i alhora també ha provocat efectes indirectes: ‘canvis en el suport familiar, canvis en l’us dels temps, més decisió i poder a la casa, més critiques cap a les polítiques socials i s’han obtingut més veus per a la colectivitat’.
Aquest empoderament econòmic ha implicat, finalment, un empoderament social i també polític, perquè ‘més persones han estat conscients de la desigualtat de gènere en la societat japonesa i s’hi han posat mesures i accions positives concretes per promoure el canvi’, sobretot en les eleccions al poder local.
Takayoshi Kusago va concluir remarcant que el gènere es refereix als homes i a les dones conjuntament perquè ‘enfortir la posició de les dones a la família, a la comunitat i a la societat, té el potencial de millorar el benestar de tots els membres de la societat’, inclosos la dels infants i la població més gran.
Articles anteriors:
Quan el pes de les costums invalida la legislació (2)
Igualtat de gènere a Àsia: lliçons i bones practiques (1)
http://donesxarxainternacional.blogspot.com/search/label/Asia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada