Lleis, costums, resistències i avanços per a les dones asiàtiques (2)

Lleis, costums, resistències i avanços per a les dones asiàtiques (2)

per Lídia Vilalta

per a la XIDPIC-CAT-XIPVG



Quan el pès de les costums invalida la legislació

Madhu Purnima Kishwar, Senior Fellow del Centre for the Study of Developing Societies i periodista del diari Manushi Sangathan, que també es una organització compromesa amb l’enfortiment dels drets democràtics i dels drets de la dona a l’Índia, va dir que se surtiría del guió i parlaría de la poca efectivitat de les Lleis al seu país, perquè la seva aplicació es limitada o és evitada, amb artilugis legals i personals. Es a dir, va explicar el peròs i quina és la situació real de la que es considera la primera democracia del món en desenvolupament i la segona en població (més de 1.000 mil.lions) desprès de la Xina (més de 1.300).


Primer però, va aclarir que “els pakistanesos i els talibans no son sinònims” –potser perquè alguna persona li ho va fer pensar en la seva estada a Barcelona- i va animar a que es presti molta més atenció a l’antiga Birmania (ara Myanmar) i a la seva lideressa Aung San Suu Kyi que, segons ella, representa el millor dels valors asiàtics. (Justament a aquesta premi Nobel de la Pau, que porta més de 12 anys detinguda sensa judici, li han atorgat aquest any 2008 el Premi Internacional de Catalunya que dona la Generalitat de Catalunya).


Dit aixó, Kishwar va indicar que, si les dones van amunt o avall, ho podem trobar a les webs dels ministeris on hi ha tot tipus d’ estadístiques, i que ella parlaría d’altres coses que afecten a les dones. I va començar donant algunes pincellades:
Quan a la pau i l’estabilitat, va repetir que les dones s’impliquen amb els temes de convivència de la seva comunitat per resoldre conflictes i drets, hi ho fan de manera no violenta.


Índia es un dels països que genera més confusió, expresà. Per una banda, és un exemple de societat que dona espai a les dones: a la primera ministra Indira Ghandi la tractavem com a una deesa –perquè elles son l’encarnació dels principis divins- però, per l’altre banda, les formes de discriminació cap a la dona son terribles.


Tenim 927 homes per 1.000 dones, encara que ara hi ha determinació del sexe de les criatures, va afirmar, sensa explicar-ho massa. (La realitat es que moltes activistes, organitzacions i feministes indies, ja ho anomenen feminicidi, perquè les dones que poden, aborten, si saben que estan embaraçades de nenes; per culpa de la càrrega económica que significa per a la familia, justament per la discriminació entre homes i dones a la hora de les responsabilitats adultes i càrregues familiars per a la dot).


Kishwar va continuar explicant que la situació de la dona varía d’una comunitat o regió a un altre; no és una unitat. Importa si ella es filla de quí .... on viu... és simplístic parlar de la dona com un tot homogeni.
La tradició continuà, no té autoritat centralitzada a l'Índia per dir quin son els ‘manaments’. No hi ha cap líder religiós que digui si podem abortar o no i qué fer. Però la dona dependrà de cóm la familia i la comunitat defineixi tots els temes.


Els moviments pels Drets de Gènere o de la dona, no han assolit la guerra de sexes va dir. Fa 150 anys que els homes han asumit els Drets de les dones com a tema central de debat en les seves comunitats i per les llibertats. Mahatma Ghandi va ser el primer: Dret al vot, posició política, treball igual, abortament; els drets els vem acomseguir amb safata de plata, però, afegí, feta la llei, feta la trampa.

Desfase alarmant entre Lleis i pràctiques
Tenim un desfasament (gap) alarmant entre les prescripcions legals i les pràctiques. Les Lleis son fortes i prohibiexen la dot del matrimoni. El càstig es la pressó. Però és confón el ‘dowry’ (propietat o valor) amb el gift (regal). ¿Cóm és pot decidir qué es excesiu per a la dot? es preguntaba, i va aclarir que ara no son vaques, sino automòvils de luxe el que està en qüestió a la hora d’aquest pagament no definit.


Son Lleis absurdes, Lleis mal interpretades, explicava Kishwar, però augmenta la seva no aplicació en l’actualitat, especialment entre els nivells dels funcionaris: jutges, policies.... (gent que pot disposar d’un salari fixe segur i d’un cert status social, en un país on les polítiques econòmiques neolliberals estan empentant al suicidi als camperols, que no poden vendre les seves petites collites d’arroç o cereals, per l’entrada de productes similars internacionals a preu molt més baix. Ella tampoc es va referir directament a aixó).
I quan les lleis fallen, es preguntaba Kishwar, com podem fer-les efectives?
Hem de fer consens per aplicar-les i per evitar que siguin un contrasentit, va acabar.

La presidenta de la Muslimat Nahdlatul Ullama, Siti Musdah Mulia, i assessora del Ministeri d’Afers Religiosos de Indonèsia, el país musulmà més gran del món , va ser la següent ponent en intervenir.
Promotora dels Drets Reproductius i de Salut, Mulia va ser la primera dona en aconseguir un doctorat islàmic a Yakarta. Ella va explicar com, segons el seu criteri, l’Islam pot ser una eina efectiva per promoure la igualtat de Gènere a Indonèsia, que ja era el més nombrós país musulmà des del Secle XIII i ara encara ho és amb un 80% de creients dels 200 mil.lions de persones de la seva població.
Aquesta doctora va mantenir que la desigualtat de gènere a Indonesia es deguda a factors estructurals i culturals i, sobretot, per la interpretació dels textes religiosos i no de l’Islam. Ella treballa per garantir aquesta justícia i igualtat de gènere des la seva posició d’ assessora del Ministeri d’Afers Religiosos, per canviar aquesta interpretació dels textes religiosos que frena l’incorporació plena de les dones a la societat.

Veure:
http://donesxarxainternacional.blogspot.com/search/label/Asia