27.09.2010 Foto: Áurea Sánchez.
(II) PONÈNCIA MARC
Isabel Menéndez, periodista experta en comunicació i gènere va ser l'encarregada de presentar la ponència marc: Gènere i comunicació: representació de les dones en els mitjans i situació de les periodistes a les empreses.
Isabel Menéndez és una companya molt apreciada a Santiago ja que va estudiar-hi la carrera de periodisme. Isabel va molt sovint a aquesta ciutat on imparteix cursos de comunicació i gènere, organitza tallers i redacta recomanacions per a les diferents administracions. Tampoc ha deixat mai la seva relació amb l'acadèmia, és investigadora i formadora i autora d’una tesi sota la sapiència d’ Amàlia Valcárcel i ella mateixa imparteix màster a la Facultat de Ciències de la Comunicació de Santiago. Moltes de les, i no sé si dels, presents han realitzat algun dels seus màster o tallers. Pertany a l'Associació de la Premsa de Santiago.
Aquesta experta va explicar que fa anys que no treballa en mitjans i que dubta que ho torni a fer ja que - segons la seva opinió - aquest és un moment especialment difícil per al periodisme i especialment per a les dones. Amb la feminització de la professió aquesta s'ha precaritzat, no per culpa de les dones certament! Està perdent també pel que fa a prestigi, i observa retrocessos en la qualitat de la informació. I el que és lògic per a aquesta formadora "si les dones periodistes no tenen formació en gènere faran un periodisme de l'anomenat neutre a dir androcèntric i sexista".
Per entrar en matèria, aporta les dades d'un estudi seu de 5 anys de premsa del País Basc sobre la violència de gènere. Hi ha trobat fotografies de la pròpia dona assassinada i plena de sang, termes a l'ús com a 'crim passional', etc. No s'ha avançat doncs molt després de tants tallers! La perspectiva de gènere hi és absent. La primera i més visible constatació és que els reportatges segueixen estant signats per homes.
Heus aquí algunes dades:
La radiografia de la professió ens dóna les següents dades majoritaries: Homes 63%; llicenciat 72%; jornada de 7 a 10 hores; salari entre 900 i 1200 euros (600 si es tracta de col·laboració), són partidaris de la col.legiació; sindicats 14 %; solteria 49'1%; sense fills, classe mitjana; només 1 de cada 3 és dona (32'5%).
Quins valors trobem? La manca de solidaritat deguda a la precarietat, la dificultat de conciliació de la vida familiar i professional (es destaca una entesa millor entre parelles de periodistes), en l'imaginari de l'alumnat que arriba a les facultats en un 40% vol escriure i la resta vol ser corresponsal de guerra. Això canvia amb la realitat de la professió però certament ara hi ha més dones en els conflictes bèl·lics i sens dubte és per l'espectacle. Fixem-nos: Com són?, Quina edat, quin físic tenen? Totes les que arriben són bones periodistes, sens dubte, ja que a totes les dones ens costa molt arribar però ... Què exigeixen les empreses a les periodistes dones que no exigeixen als homes? Hi ha una forta càrrega de premsa groga.
Els llocs de comandament. Les dones continuen tenint dificultat per accedir-hi. Ara tenim la primera dona directora d'un diari d'economia, Expansión. Però les periodistes que arriben a llocs de poder no adquireixen el poder simbòlic que tenen els periodistes homes líders d'opinió. El poder no et garanteix el lideratge. A més són llocs provisionals en relació als perpetus dels homes. És un poder al qual li falta la investidura. És la teoria del sostre de vidre.
Es retrocedeix en el model femení en clau de conflicte o negatiu (el feminista no existeix). L'agenda està marcada històricament pels homes i les dones periodistes segueixen aquest model sense adonar-se'n. Fins i tot sense aplicar les mínimes condicions que exigeix el periodisme tradicional com és la necessitat de citar fonts. O per exemple, sovint s'usa el to col·loquial, es marca una diferència de rang: Hillary contra Obama i Esperanza o pitjor Espe contra Gallardón. Les dones polítiques tenen un gran handicap (recordem que la ministra Chacón embarassada va provocar un debat sobre la maternitat i l'alt poder polític).
Va resumir així Isabel Menéndez el tractament de la dona en els mitjans: Sense nom; rol subordinat, tractament col·loquial, èmfasi en l'aspecte físic, androcentrisme, publicitats estereotipades (com en les publicitats de la neteja de la llar).
- A la premsa no s'han incorporat els nous valors. El talent i la formació universitària a Espanya és femenina i en canvi la premsa encara no ho reflecteix.
- En la majoria dels debats sobre l'avortament no hi ha hagut dones, són els homes els que diuen el que opinen les dones.
- El llenguatge no sexista és una batalla perduda. Hi ha desconeixement total i hostilitat sobre la utilització d'un llenguatge no sexista que estan impulsant les associacions de dones i les institucions. Ens ridiculitzen per l'ús del llenguatge no sexista. Les i els
lectors no coneixen les opinions de catedràtiques i si en canvi l'opinió de periodistes homes.
- Es creu erròniament que és un problema de dones periodistes i és de tot el periodisme.
Per acabar de il·lustrar-nos, l'experta va posar, entre altres, aquests exemples, trets dels mitjans de comunicació, alguns d'ells titulars:
El hijo adoptivo de Emma Thompson, la gran actriz británica de 48 años
La coqueta diva del piano. La nueva diva, Alicia Keys… no se mueve como Beyoncé
El terrible dolor de dos madres (no hi ha noms)
La madre del presunto asesino…acaba de ver a su hijo sentado en el banquillo
La ex de Sarkossi devuelve su vestido de Versace
Las vacaciones de Carolina son de interés general
La esposa de Pujol lamenta que Montilla sea un andaluz de nombre José
Físicos tan esplendidos como imposibles
...lo mismo que la guapa Carla, en la vieja Corte
Carme Chacón pasa revista a los militares … es la primera vez que los militares se cuadran ante una mujer…
Ellos tienen apellidos; ella es Soraya (aquest article és un exemple de bones pràctiques)
El poder de las “Zappettes” ( titular a la premsa estrangera)
El pronuncido escote de Merkel (notícia amb la fotografia d Àngela Merkel vestida de gala)
Pasarela Moncloa: triunfa el violeta y la chaqueta de buen corte
Carla Bruni y Letízia Ortiz eclipsan la vista de estado (els culs de Carla Bruni i Letizia Ortiz foren portada)
La culpa de Sara Carbonero...assegura ‘The Times’…la guapa novia de un deportista de éxito
O encara més recentment recordem que després de 6 anys es repeteix la portada de les ministres espanyoles a Vogue i que un diari alemany les anomena les ninetes de moda.
Doncs això! Tornant a citar a Isabel Menéndez: "Es creu erròniament que és un problema de dones periodistes i és de tot el periodisme".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada