Xornal de Galicia | Sábado, 25 Septiembre, 2010 - 04:58
Isabel Menéndez, periodista experta en comunicació i gènere va ser l'encarregada de presentar la ponència marc: Gènere i comunicació: representació de les dones en els mitjans i situació de les periodistes a les empreses.
Isabel Menéndez és una companya molt apreciada a Santiago ja que va estudiar-hi la carrera de periodisme. Isabel va molt sovint a aquesta ciutat on imparteix cursos de comunicació i gènere, organitza tallers i redacta recomanacions per a les diferents administracions. Tampoc ha deixat mai la seva relació amb l'acadèmia, és investigadora i formadora i autora d’una tesi sota la sapiència d’ Amàlia Valcárcel i ella mateixa imparteix màster a la Facultat de Ciències de la Comunicació de Santiago. Moltes de les, i no sé si dels, presents han realitzat algun dels seus màster o tallers. Pertany a l'Associació de la Premsa de Santiago.
Aquesta experta va explicar que fa anys que no treballa en mitjans i que dubta que ho torni a fer ja que - segons la seva opinió - aquest és un moment especialment difícil per al periodisme i especialment per a les dones. Amb la feminització de la professió aquesta s'ha precaritzat, no per culpa de les dones certament! Està perdent també pel que fa a prestigi, i observa retrocessos en la qualitat de la informació. I el que és lògic per a aquesta formadora "si les dones periodistes no tenen formació en gènere faran un periodisme de l'anomenat neutre a dir androcèntric i sexista".
Per entrar en matèria, aporta les dades d'un estudi seu de 5 anys de premsa del País Basc sobre la violència de gènere. Hi ha trobat fotografies de la pròpia dona assassinada i plena de sang, termes a l'ús com a 'crim passional', etc. No s'ha avançat doncs molt després de tants tallers! La perspectiva de gènere hi és absent. La primera i més visible constatació és que els reportatges segueixen estant signats per homes.
Heus aquí algunes dades:
La radiografia de la professió ens dóna les següents dades majoritaries: Homes 63%; llicenciat 72%; jornada de 7 a 10 hores; salari entre 900 i 1200 euros (600 si es tracta de col·laboració), són partidaris de la col.legiació; sindicats 14 %; solteria 49'1%; sense fills, classe mitjana; només 1 de cada 3 és dona (32'5%).
Quins valors trobem? La manca de solidaritat deguda a la precarietat, la dificultat de conciliació de la vida familiar i professional (es destaca una entesa millor entre parelles de periodistes), en l'imaginari de l'alumnat que arriba a les facultats en un 40% vol escriure i la resta vol ser corresponsal de guerra. Això canvia amb la realitat de la professió però certament ara hi ha més dones en els conflictes bèl·lics i sens dubte és per l'espectacle. Fixem-nos: Com són?, Quina edat, quin físic tenen? Totes les que arriben són bones periodistes, sens dubte, ja que a totes les dones ens costa molt arribar però ... Què exigeixen les empreses a les periodistes dones que no exigeixen als homes? Hi ha una forta càrrega de premsa groga.
Els llocs de comandament. Les dones continuen tenint dificultat per accedir-hi. Ara tenim la primera dona directora d'un diari d'economia, Expansión. Però les periodistes que arriben a llocs de poder no adquireixen el poder simbòlic que tenen els periodistes homes líders d'opinió. El poder no et garanteix el lideratge. A més són llocs provisionals en relació als perpetus dels homes. És un poder al qual li falta la investidura. És la teoria del sostre de vidre.
Es retrocedeix en el model femení en clau de conflicte o negatiu (el feminista no existeix). L'agenda està marcada històricament pels homes i les dones periodistes segueixen aquest model sense adonar-se'n. Fins i tot sense aplicar les mínimes condicions que exigeix el periodisme tradicional com és la necessitat de citar fonts. O per exemple, sovint s'usa el to col·loquial, es marca una diferència de rang: Hillary contra Obama i Esperanza o pitjor Espe contra Gallardón. Les dones polítiques tenen un gran handicap (recordem que la ministra Chacón embarassada va provocar un debat sobre la maternitat i l'alt poder polític).
Va resumir així Isabel Menéndez el tractament de la dona en els mitjans: Sense nom; rol subordinat, tractament col·loquial, èmfasi en l'aspecte físic, androcentrisme, publicitats estereotipades (com en les publicitats de la neteja de la llar).
- A la premsa no s'han incorporat els nous valors. El talent i la formació universitària a Espanya és femenina i en canvi la premsa encara no ho reflecteix.
- En la majoria dels debats sobre l'avortament no hi ha hagut dones, són els homes els que diuen el que opinen les dones.
- El llenguatge no sexista és una batalla perduda. Hi ha desconeixement total i hostilitat sobre la utilització d'un llenguatge no sexista que estan impulsant les associacions de dones i les institucions. Ens ridiculitzen per l'ús del llenguatge no sexista. Les i els
lectors no coneixen les opinions de catedràtiques i si en canvi l'opinió de periodistes homes.
- Es creu erròniament que és un problema de dones periodistes i és de tot el periodisme.
Per acabar de il·lustrar-nos, l'experta va posar, entre altres, aquests exemples, trets dels mitjans de comunicació, alguns d'ells titulars:
El hijo adoptivo de Emma Thompson, la gran actriz británica de 48 años
La coqueta diva del piano. La nueva diva, Alicia Keys… no se mueve como Beyoncé
El terrible dolor de dos madres (no hi ha noms)
La madre del presunto asesino…acaba de ver a su hijo sentado en el banquillo
La ex de Sarkossi devuelve su vestido de Versace
Las vacaciones de Carolina son de interés general
La esposa de Pujol lamenta que Montilla sea un andaluz de nombre José
Físicos tan esplendidos como imposibles
...lo mismo que la guapa Carla, en la vieja Corte
Carme Chacón pasa revista a los militares … es la primera vez que los militares se cuadran ante una mujer…
Ellos tienen apellidos; ella es Soraya (aquest article és un exemple de bones pràctiques)
El poder de las “Zappettes” ( titular a la premsa estrangera)
El pronuncido escote de Merkel (notícia amb la fotografia d Àngela Merkel vestida de gala)
Pasarela Moncloa: triunfa el violeta y la chaqueta de buen corte
Carla Bruni y Letízia Ortiz eclipsan la vista de estado (els culs de Carla Bruni i Letizia Ortiz foren portada)
La culpa de Sara Carbonero...assegura ‘The Times’…la guapa novia de un deportista de éxito
O encara més recentment recordem que després de 6 anys es repeteix la portada de les ministres espanyoles a Vogue i que un diari alemany les anomena les ninetes de moda.
Doncs això! Tornant a citar a Isabel Menéndez: "Es creu erròniament que és un problema de dones periodistes i és de tot el periodisme".
RELATORIA
I Encontro de Xornalistas Galegas
I Trobada de Periodistes Gallegues
(I) OBERTURA
A les 10 del matí del passat dissabte, 25 set 2010, a l'Auditori de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat de Santiago anaven arribant a poc a poc les i els periodistes al I Encontro de Xornalistas Galegas convocat per l'Agrupació de Mulleres Xornalistas Galegas.
Al davant d'aquesta Agrupació hi ha la nostra companya Áurea Sánchez i al seu costat i presidint, la reconeguda periodista de la TV Galega, Xulia Campo. Les complementen les també periodistes Lucia Castro i Mari Carmen Domínguez. Aquest equip va realitzar un gran treball organitzant i difonent aquesta Trobada: logística, invitacions a les taules, organització d'entrevistes, roda de premsa, redacció de comunicats i conclusions i sempre a temps.
Cal destacar que l'Agrupació de Mulleres Xornal Galegas rep el suport de l'Associació de Periodistes de Santiago de Compostela (AMX-APSC), des de la cessió del local per a la logística al suport de companys i companyes associades. El seu president Luís Menéndez va assistir a més de la Trobada a la roda de premsa i va ser un excel·lent amfitrió de la seva ciutat.
Al voltant de 35 professionals del periodisme van assistir a les sessions, a més de les xornalistas , 8 homes i un treballant (en referència al company de la TVG). Les dues taules del matí foren un èxit. La primera: Intervencions personals i professionals sobre "L’ Apoderament de les dones en els mitjans gallecs" va superar les expectatives ja que van ser-hi presents les periodistes galegues més apoderades en els mitjans del país i moltes van parlar des de la seva experiència personal. I la segona taula, la institucional, a més de molt completa va servir per ratificar el grau de compromís de les institucions envers la visió de gènere als mitjans.
Xulia Campo, presidenta de l'Agrupació de Mulleres Xornal de l'Associació de Periodistes de Santiago de Compostela (AMX-APSC) va obrir les sessions explicant que, en els darrers temps, a l'associació arribaven dones joves periodistes i així
poc a poc han anat creant l'Agrupació. També les va ajudar a prendre aquesta decisió la informació que obtenien de les diferents trobades estatals i internacionals.
Per Xulia Campo "aquesta és una professió mandrosa per parlar de si mateixa. Escoltem a altres col·lectius però no ho fem amb nosaltres mateixes. Entre nosaltres hi ha diferents experiències per compartir i l' ideal seria que sortís d'aquí un compromís per influir en el canvi en els mitjans ". Va destacar, la presidenta que aquest era una Trobada oberta als companys i al públic. Va saludar a les companyes de Catalunya i del País Basc i també a les presidentes de les associacions de la premsa de Lugo i d'Ourense. Va voler tancar la seva intervenció amb un record per Dora Vázquez, la poeta i narradora i Ana Quiro, comunicadora i cantant, ambdues mortes el dia anterior.
(II) PONÈNCIA MARC
Isabel Menéndez, periodista experta en comunicació i gènere va ser l'encarregada de presentar la ponència marc: Gènere i comunicació: representació de les dones en els mitjans i situació de les periodistes a les empreses.
Isabel Menéndez és una companya molt apreciada a Santiago ja que va estudiar-hi la carrera de periodisme. Isabel va molt sovint a aquesta ciutat on imparteix cursos de comunicació i gènere, organitza tallers i redacta recomanacions per a les diferents administracions. Tampoc ha deixat mai la seva relació amb l'acadèmia, és investigadora i formadora i autora d’una tesi sota la sapiència d’ Amàlia Valcárcel i ella mateixa imparteix màster a la Facultat de Ciències de la Comunicació de Santiago. Moltes de les, i no sé si dels, presents han realitzat algun dels seus màster o tallers. Pertany a l'Associació de la Premsa de Santiago.
Aquesta experta va explicar que fa anys que no treballa en mitjans i que dubta que ho torni a fer ja que - segons la seva opinió - aquest és un moment especialment difícil per al periodisme i especialment per a les dones. Amb la feminització de la professió aquesta s'ha precaritzat, no per culpa de les dones certament! Està perdent també pel que fa a prestigi, i observa retrocessos en la qualitat de la informació. I el que és lògic per a aquesta formadora "si les dones periodistes no tenen formació en gènere faran un periodisme de l'anomenat neutre a dir androcèntric i sexista".
Per entrar en matèria, aporta les dades d'un estudi seu de 5 anys de premsa del País Basc sobre la violència de gènere. Hi ha trobat fotografies de la pròpia dona assassinada i plena de sang, termes a l'ús com a 'crim passional', etc. No s'ha avançat doncs molt després de tants tallers! La perspectiva de gènere hi és absent. La primera i més visible constatació és que els reportatges segueixen estant signats per homes.
Heus aquí algunes dades:
La radiografia de la professió ens dóna les següents dades majoritaries: Homes 63%; llicenciat 72%; jornada de 7 a 10 hores; salari entre 900 i 1200 euros (600 si es tracta de col·laboració), són partidaris de la col.legiació; sindicats 14 %; solteria 49'1%; sense fills, classe mitjana; només 1 de cada 3 és dona (32'5%).
Quins valors trobem? La manca de solidaritat deguda a la precarietat, la dificultat de conciliació de la vida familiar i professional (es destaca una entesa millor entre parelles de periodistes), en l'imaginari de l'alumnat que arriba a les facultats en un 40% vol escriure i la resta vol ser corresponsal de guerra. Això canvia amb la realitat de la professió però certament ara hi ha més dones en els conflictes bèl·lics i sens dubte és per l'espectacle. Fixem-nos: Com són?, Quina edat, quin físic tenen? Totes les que arriben són bones periodistes, sens dubte, ja que a totes les dones ens costa molt arribar però ... Què exigeixen les empreses a les periodistes dones que no exigeixen als homes? Hi ha una forta càrrega de premsa groga.
Els llocs de comandament. Les dones continuen tenint dificultat per accedir-hi. Ara tenim la primera dona directora d'un diari d'economia, Expansión. Però les periodistes que arriben a llocs de poder no adquireixen el poder simbòlic que tenen els periodistes homes líders d'opinió. El poder no et garanteix el lideratge. A més són llocs provisionals en relació als perpetus dels homes. És un poder al qual li falta la investidura. És la teoria del sostre de vidre.
Es retrocedeix en el model femení en clau de conflicte o negatiu (el feminista no existeix). L'agenda està marcada històricament pels homes i les dones periodistes segueixen aquest model sense adonar-se'n. Fins i tot sense aplicar les mínimes condicions que exigeix el periodisme tradicional com és la necessitat de citar fonts. O per exemple, sovint s'usa el to col·loquial, es marca una diferència de rang: Hillary contra Obama i Esperanza o pitjor Espe contra Gallardón. Les dones polítiques tenen un gran handicap (recordem que la ministra Chacón embarassada va provocar un debat sobre la maternitat i l'alt poder polític).
Va resumir així Isabel Menéndez el tractament de la dona en els mitjans: Sense nom; rol subordinat, tractament col·loquial, èmfasi en l'aspecte físic, androcentrisme, publicitats estereotipades (com en les publicitats de la neteja de la llar).
- A la premsa no s'han incorporat els nous valors. El talent i la formació universitària a Espanya és femenina i en canvi la premsa encara no ho reflecteix.
- En la majoria dels debats sobre l'avortament no hi ha hagut dones, són els homes els que diuen el que opinen les dones.
- El llenguatge no sexista és una batalla perduda. Hi ha desconeixement total i hostilitat sobre la utilització d'un llenguatge no sexista que estan impulsant les associacions de dones i les institucions. Ens ridiculitzen per l'ús del llenguatge no sexista. Les i els
lectors no coneixen les opinions de catedràtiques i si en canvi l'opinió de periodistes homes.
- Es creu erròniament que és un problema de dones periodistes i és de tot el periodisme.
Per acabar de il·lustrar-nos, l'experta va posar, entre altres, aquests exemples, trets dels mitjans de comunicació, alguns d'ells titulars:
El hijo adoptivo de Emma Thompson, la gran actriz británica de 48 años
La coqueta diva del piano. La nueva diva, Alicia Keys… no se mueve como Beyoncé
El terrible dolor de dos madres (no hi ha noms)
La madre del presunto asesino…acaba de ver a su hijo sentado en el banquillo
La ex de Sarkossi devuelve su vestido de Versace
Las vacaciones de Carolina son de interés general
La esposa de Pujol lamenta que Montilla sea un andaluz de nombre José
Físicos tan esplendidos como imposibles
...lo mismo que la guapa Carla, en la vieja Corte
Carme Chacón pasa revista a los militares … es la primera vez que los militares se cuadran ante una mujer…
Ellos tienen apellidos; ella es Soraya (aquest article és un exemple de bones pràctiques)
El poder de las “Zappettes” ( titular a la premsa estrangera)
El pronuncido escote de Merkel (notícia amb la fotografia d Àngela Merkel vestida de gala)
Pasarela Moncloa: triunfa el violeta y la chaqueta de buen corte
Carla Bruni y Letízia Ortiz eclipsan la vista de estado (els culs de Carla Bruni i Letizia Ortiz foren portada)
La culpa de Sara Carbonero...assegura ‘The Times’…la guapa novia de un deportista de éxito
O encara més recentment recordem que després de 6 anys es repeteix la portada de les ministres espanyoles a Vogue i que un diari alemany les anomena les ninetes de moda.
Doncs això! Tornant a citar a Isabel Menéndez: "Es creu erròniament que és un problema de dones periodistes i és de tot el periodisme".
Per Tona Gusi
Barcelona, 16 de juny de 2010
La periodista Montserrat Puig ha deixat el càrrec de presidenta de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) després de 7 anys d’exercici.
A l’Assemblea extraordinària d’ahir dimarts15 de juny de 2010 s’ aprovà la proposta de la Junta directiva de l’associació per la qual la periodista de radio i columnista a “20 minutos” Carme Freixa esdevé la Nova presidenta de l’ADPC . Carme Freixa també es coneguda per la seva tasca com a psicòloga.
S’incorpora com a vocal de la Junta la periodista Carmen Juan, subdirectora del programa de Júlia Otero “En la Onda” a Onda Cero. La resta de la Junta continua en els seus càrrecs.
La nova presidenta de l’ADPC es postulà amb l’experiència que donen més de 18 anys de treball en els mitjans de comunicació - sempre des del periodisme amb visió de gènere- i les tasques de coordinació realitzades en diverses campanyes comunicatives per les TICs.
Carme Freixa creu que donar visibilitat a l’ADPC i que es parli de l’Associació és un símptoma de vitalitat. Campanyes com les desenvolupades a través de facebook (contra els anuncis de prostitució als mitjans) han estat definitives per a l’extensió geogràfica del coneixement de l’ADPC. També alerta contra un cert “puritanisme” en la professió: ja que els oficis es fan i s’aprenen.
Les xarxes i el treball en xarxa és el primer objectiu i alhora mitjà que emprarà la nova Presidenta per arribar a centenars de milers de dones i treballar en la defensa dels seus drets i la visibilització de les seves lluites. Continuar l’impuls, que l’any 2005 l’ADPC va donar a la Xarxa Internacional de les Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya- Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere forma part dels seus objectius prioritaris, així com el recolzament a la Xarxa Internacional per a la creació d’una Agència de noticies amb Visió de Gènere a Catalunya (va expressar en resposta a aquesta periodista).
La nova presidenta de l’ADPC té l’encàrrec d’elaborar un pla de treball i presentar-lo a la propera Assemblea extraordinària de l’ADPC: Més presència als mitjans de la pròpia associació i de cada una de les seves membres són els dos objectius immediats que aportarà aquest pla.
Montserrat Puig deixa aquesta llarga presidència, a la qual va arribar després de Montserrat Minobis i Elvira Altés, amb un superàvit econòmic de l’associació i amb “un plantell de periodistes joves a la revista Dones digital i al revista monogràfica Dones”. També des de l’ADPC s’ha impulsat el treball a les ràdios del país de periodistes joves amb visió de gènere. El manteniment i l’èxit de la Festa dels Premis periodístics atorgats per l’ADPC, el cercador d’expertes i la seva ampliació constant, recerques periodístiques, anàlisis d’impactes en els media, presentacions, taules rodones, etc. formen part de les activitats desenvolupades per l’ADPC sota la seva presidència. Cal destacar la participació de l’associació en els Primers Tallers de Gènere i Comunicació a Catalunya, realitzats per la Xarxa Internacional.
Tanmateix la participació d’associades en els diverses comissions de l’ADPC continua essent molt minsa i es fa ineludible la seva activació.
Un bon nombre d’associades pressents a l’Assemblea varen fer sentir la seva veu en els sentit que si bé probablement no hi hagués hagut cap altra periodista a optar el càrrec de Presidenta de l’ADPC si que s’hagués hagut d’obrir un procés participatiu que remogués la massa social amb totes les associades a l’ADPC i les col·legiades al Col·legi de Periodistes de Catalunya amb altres possibles propostes. En aquest sentit es demanà mantenir la Junta anterior i obrir un procés. Aquesta proposta fou desestimada però alhora s’acceptà la idoneïtat de la presentació d’aquí un any del pla de treball de la nova Presidenta.
