Total de visualitzacions de pàgina:

20 d’ag. 2009

NOVES MASCULINITATS

Per Rosa Pelayo i Tona Gusi
per a XIDPIC.CAT
fotografies d’ Antonio Martins de Oliveira

NOVES MASCULINITATS

El passat dilluns 10 d’agost es va dur a terme una xerrada sobre les noves masculinitats a càrrec de Julio César González Pagès, al Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison.




Julio César González Pagès

Entre l’assistència hi havia periodistes i comunicadores de la XIDPIC-CAT-XIPVG (la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere) , http://cat.bloctum.com/tonagusi/2009/08/21/la-red-iberoamericana-de-masculinidades-a-barcelona/, i companys d’ AHIGE ( Associació d’Homes per a la Igualtat de Gènere )http://www.ahige.org/.

Bernat Escudero, d’ AHIGE


Entre l'assistència, Khadija Yahia, consellera electa de Sidi Al Mahra, regió de Marraqueix.

En Julio César González Pagès és cubà, treballa a la Universitat de L’Havana, i fa sis o set anys va ser un dels creadors de la Red Iberoamericana de Masculinidades, que està regida per una declaració de principis http://www.redmasculinidades.com/.


L’objectiu d’aquesta xarxa és senyalar la necessita de pactar entre homes i dones. Crear un nou model, ja que la diversitat d’opinions i maneres de fer, crea criteris que es contraposen entre sí.
La pregunta d’ a on ens duu tot això és: Què caldria canviar de la masculinitat ? Per poder respondre a aquesta pregunta cal ser conscients que hi ha diversos grups d’homes, diverses masculinitats. Un altre objectiu és preparar formadors per aquests diversos grups ) per exemple a Cuba ja s’ha format a homes negres, el 50% a L’Havana, que ja treballen als barris marginals.
Una idea i un coneixement de la realitat que aquesta Xarxa té molt clara és que la igualtat de gènere passa també pels homes.


El Doctor González Pagès està convençut que les xarxes permeten arribar molt lluny i molt ràpid. Creu molt en el treball en xarxa per a la comunicació. Diu que avui està fent aquesta xerrada a la Bonnemaison gràcies a la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere. I que ha estat gràcies a la Xarxa catalana que ha pogut conèixer la feina que fan els companys d’AHIGE. Si la feina que es fa en un lloc és molt important, i també ho és la que es fa en una altra banda, imagina si s’ajunta!. La comunicació junt amb la formació són dues prioritats de la Red Iberoamericana de Masculinidades, la qual, sense ésser una associació estructurada, va afermant objectius a curt i mitjà termini a mida que van actuant.

Julio César Martínez Pagès, Bernat Escudero i una estudiant de psicologia.

Bernat Escudero d’AHIGE, present a la xerrada, explica que l’associació a la qual pertany té una estructura legal que els permet treballar amb institucionJustificació completas i col·lectius i també uns objectius molt definits, entre els quals destaca:

. afavorir la igualtat real i efectiva entre homes i dones

. fomentar el canvi dels homes cap a posicions més favorables a la igualtat i la ruptura amb el model tradicional masculí

. i recolzar la creació de grups i xarxes d’homes igualitaris

Per la seva banda, Julio César, que forma part del món acadèmic diu que La Universitat de La Havana divulga la feina que fan però això porta a que , a vegades, sigui la pròpia universitat l’únic lloc de referència. Aquesta circumstància no ajuda a la divulgació a tota la societat, que és el que es pretén.

Per tal de treballar han fet petits grups sense discriminar (hi ha també dones col·laborant) per a homes menors de 30 anys, a fi de concentrar els recursos i perquè és el grup d’edat més adient segons els estudis sociològics. Tot i que aquest grups d’estudi de la Universitat no són oficials, hi van estudiants de diferents carreres. Aquest sistema de treball l’han dut a terme a diferents països Iberoamericans i l’experiència ha estat positiva.

També treballen amb grups d’homes violents per veure com es pot revertir aquesta situació. Entre els problemes que es troben hi ha el de l’acceptació social perquè a països com Mèxic està mal vist que els homes tractin aquesta mena de temes.

La manera de socialitzar els diversos temes és diferent pels homes o les dones, i aquesta realitat cal pactar-la, cal trobar un punt a mig camí dels uns i de les altres. La realitat mostra que la societat segueix el patriarcat imperant, que trenca contínuament tot el que estem parlant i construint. A tot el món hi ha molts tipus d’homes però hi ha temes que són generals, que els afecten a tots i aquests són els que la Red Iberoamericana tracta amb prioritat.

Internacionalment es pot afirmar que sexe, esports i música són majoritàriament els temes importants ara mateix pels homes.

companys i companyes participant a l'acte

El professor González Pagès, en un repàs a la feina realitzada per la Red Iberoamaericana explica que:

A països com Colòmbia hi ha, encara, massa estereotips sobre la violència.

A Hondures, on ha donat classes de gènere a policies que són molt agressius i violents, la situació del país també és violenta, hi ha cases on fins i tot tenen 5 armes. Cal saber que hi ha moltes dones que no volen ser la parella d’un policia perquè durant molts anys s’ha relacionat la policia amb la prostitució. Tot plegat posa als homes en una situació molt problemàtica.

A Michoacán, Morelia, Mèxic, el problema és amb les dones infectades del VIH perquè els seus companys no es posen condó per mantenir relacions sexuals. Es veuen a ells mateixos com a proveïdors, ja que han emigrat als EUA per buscar feina, on es relacionen i s’infecten, i quan tornen mantenen relacions amb les seves dones i aleshores les infecten. Quan elles es queixen i els hi demanen que es posin el condó, ells responen: No te’n refies, de mi ?


A Cuba cal que tant homes com dones entenguin, aprenguin i es comportin al dia a dia sabent que tan l’un com l’altra són proveïdors i proveïdores. Cal treballar molt sobre planificació familiar, per exemple. Cal posar en pràctica una nova fórmula, que encara s’ha de trobar...

Tot i que Cuba, Espanya i Catalunya són països diferents hi passen coses iguals, perquè es tracta d’una qüestió de patriarcat, no de pertànyer a una classe alta o baixa, o ser de dretes o esquerres. Si es va repetint el model, continuem on estem i no avancem.

A Colòmbia es treballa més en tallers que en publicació de llibres. Rescatar les bones pràctiques dels tallers és una bona eina. Se n’ha fet sobre els esports ja que són grans socialitzadors pels homes, i alhora és una tasca necessària ja que l’esport porta la violència als camps.
Brasil, Uruguai, Argentina i Xile són els països amb més contactes de la Red.

torn d’intervencions.

Internacionalment, hi ha una part de la joventut que manifesta molta agressivitat i violència, i va augmentant en les noies. Com a exemple, les cançons que escolten marquen uns models que porten al conflicte: si un jove s’està tota la nit a la discoteca escoltant regaetton que diu: - ¡Rómpelo, rómpelo, rómpelo !!!! Doncs quan surti, si no té peles per agafar el transport públic i veu un cotxe, doncs ... li fum un cop de pedra!

No hi ha ingenuïtat a la cultura. Cal veure i tenir molt clara la dualitat cultura i educació. Aquests dos paràmetres poden ser un bon tema per emmarcar les noves masculinitats.

Actualment la Red Iberoamericana de Masculinidades treballa els següents temes: migració, joventut i feina, amb el convenciment que cal plantejar temes ideològics per conscienciejar als homes sobre gènere. Altres temes que desperten interès són la salut sexual i la paternitat. Hi ha molta feina a fer ja que en cultures on els homes ‘han de ser molt mascles’ n’hi ha que prefereixen morir-se abans que anar al metge i que els toquin ( al Carib es neguen als tactes rectals per malalties de la pròstata).

Cal treballar i apostar per la igualtat de la diferència: tots, homes i dones, som diferents, però podem fer les mateixes tasques, la qüestió és que tots conjuntament aprenguem una nova manera de viure en la qual assolim la igualtat, reflexiona en Julio César González Pagès.

Notícies de la Xarxa

Agenda, comunicacions, campanyes...