Les dones de Gràcia homenatgen i dediquen una plaça a les Dones del 36

Per Conxa Garcia
per a la XIDPIC.CAT-XIPVG

Els mitjans de comunicació invisibilitzen l'homenatge a les Dones del 36tot prioritzant en les seves informacions una disputa per unes banderes provocada per Ricard Martínez, President del Districte de Gràcia

Les dones de Gràcia homenatgen i dediquen una plaça a les Dones del 36

Dimarts passat, dia 18 d’agost, i dins de la Festa Major de Gràcia s’inaugurà la Plaça de les Dones del 36.

L’acte inaugural, la seva preparació i organització, la idea per fer el cartell anunciador i, fins i tot, l’ordre de les intervencions, va córrer a càrrec del Consell de Dones del Districte, que ja estan treballant perquè sigui centre d’activitats de recuperació de la memòria històrica de les dones, petits concerts, mostres del treball de les veïnes del Districte.

També es vol aconseguir que sigui símbol d’una cultura de pau i que s’inclogui en les visites històriques que s’organitzen i que sigui visitada pels centres escolars graciencs perquè coneixin la història d’aquestes dones i no es perdi la seva memòria.

Durant l’acte d’inauguració es va descubrir una placa explicativa del seu nom. El seu contingut havia estat encarregat pel Consell de Dones al grup d’historiadores del Grup de Recerca Històrica Circare, que també en són membres. Un cop aprovat tant el text com les fotografies que s’hi troben són fruit del treball de les historiadores Elena Ràfols, Maria Verdú i Neus García Ràfols.

Text explicatiu del nom de la Plaça de les Dones del 36

“Dones del 36 és un nom genèric que engloba el col·lectiu de dones que el 1936, eren nenes o adolescents. Dones que van viure la Segona República, la guerra civil, la repressió franquista, l’exili i algunes el terror nazi. Dones que durant la Segona República (1931-1939) es van comprometre des de la política, els sindicats o l’ensenyament en construir una societat més lliure, justa i igualitària, i que durant els tres anys de la guerra civil (1936-1939) es van mobilitzar i organitzar en la reraguarda, inclús en el front, per garantir la subsistència, la sanitat, la indústria... Dones a les quals la Dictadura franquista (1939-1975) va empresonar o executar pel seu compromís amb la República o pel simple fet de ser esposa, mare, filla o germana de qui havia donat suport al govern legal republicà.

La legislació creada en la postguerra va arrabassar a les dones quasi tots els drets civils, se’ls va inculcar una educació religiosa i dirigida exclusivament a ser esposes i mares. Se les va recloure a casa i les casades van dependre del permís del marit per treballar, viatjar, fer tractes mercantils, etc. Són dones anònimes que formen part de l’actual genealogia femenina.

El Districte de Gràcia, mitjançant el seu Consell de Dones de Gràcia, rescata la memòria d’aquestes dones. Elles ens han ensenyat que la resistència contra qualsevol tipus de totalitarisme és la que radica en la defensa de la memòria històrica. “


L’acte d’inauguració de la Plaça Dones del 36 pam a pam

Feia una tarda lluminosa i la Plaça de les Dones del 36 era ben plena. A més s’hi van afegir, al homenatge que se’ls feia, els participants d’una manifestació convocada per l’Observatori de Gràcia, que duien pancarte per expressar la seva oposició al fet que a la plaça hi hagi una reixa i es tanqui per la nit. Algunes de les persones participants anaven vestits de milicianes i milicians i es veien banderes republicanes, estel.lades, de la FAI. També hi havia un grup de joves músics que cantaven cançons com Ai, Carmela o els Segadors.

L’acte va donar rellevància a les dones dels grups que van promoure, ara la quatre anys, la iniciativa de donar aquest nom a una plaça de nova creació a Gràcia. Així la Conxa Garcia de la Vocalia de Dones de l’AVV Vila de Gràcia va conduir l’acte tot presentant les intervencions i actuacions; la Josefina Altés; la Maria Rosa Ureña de l’AVVV Coll-Vallcarca i l’Elena Ràfols de Circare van fer parlaments amocionats ….

La Consellera de Dones del Districte de Gràcia, la Cinta LLaçat també va fer un parlament inaugural tot fent un homenatge a totes aquestes dones i citant expressament les dones d’aquest col.lectiu més conegudes pel fet que van crear l’associació de “Les Dones del 36”, entre les quals tres gracienques: la Isabel Vicente, la Maria Salvo i l’Emèrita Arbonés.

Després es va passar a l’acte més protocolari a càrrec del Regidor i del President del Districte: Guillem Espriu i Ricard Martínez. En aquell moment els manifestants els van xiular i van cridar les seves demandes. El Regidor va fer un breu parlament i va aguantar el xafec, però el President va fer un miting totalment fora de lloc que no li va estalviar els crits i els xiulets.

La presentadora va anunciar el descobriment de les plaques, la del nom de la plaça i l’explicativa, per part de veïnes pertanyets a aquesta generació com la Juliana Martínez, la Teresa Cabrises o la Carme Milian, que ho van fer emocionades mentre els Tabalers de Kabum les acompanyaven amb la seva actuació.

Després van venir el fruita fresca: broquetes de meló i síndria i les actuacions: primer l’espectacle poètico-musical de la Fina Rodríguez Palau i l’Assumpció Forcada i la narració del conte de la Nunila “La Cenicienta que no quería comer perdices” per la Cristina Salvador León.

Tristament, mentre es procedia a la descoberta del panell informatiu, R. Martínez va tornar a provocar un incident en intentar treure la bandera republicana, que juntament amb la catalana, havien penjat les organitzadores al peu de l’escenari. L’enrenou que va genera aquesta acció va atraure les mirades de la premsa i l’endemà en els titulars no sortia ni el nom de la Plaça de les Dones del 36, només s’hi parlava de la baralla de les banderes. Un altre episodi d’invisibilització del treball, de les activitats i de la memòria històrica de les dones.