Article escrit a Ultima hora pel periodista Torres Blanco, enviat per Leonor Taboada
No hi ha fotos però l'altre dia em vaig provar un "burka". Em vaig posar un burka o, més concretament, em vaig tancar en un burka. Va ser a la capella de la Misericòrdia de Palma de Mallorca, on fins al proper 30 de novembre es pot visitar l'exposició 'Dones en Acció', que organitza el Consell de Mallorca dins el programa d'actes amb motiu del Dia contra la violència vers les dones que es celebra el dia 25 d'aquest mes.
Estaven a punt de tancar, no hi havia ningú i, al costat de la sortida, em vaig adonar de la presència de tres burques. «T'ho vols provar?», Em va preguntar Rosa, la dona que esperava la meva marxa per fer el tancament a l'exposició aquell dia. Vaig mirar a tots els costats de la sala per si hi havia algú. Li vaig dir que sí i m'ho introduir pel cap. La primera sensació va ser de confusió, la segona d'opressió (hi ha una espècie de goma que ha de encaixarte al cap, com una gorra que et oprimeix), la tercera de terror. A través dels forats d'una malla, entre el front i els ulls, vaig mirar al mirall i em vaig posar en el lloc de les milers de dones torturades i anul.lades. Que ningú em parli de multiculturalitat ni respecte ni zarandajas semblants.
El burka és una presó ambulant, una forma d'extermini i humiliació. Si hagués estat més fort potser m'hauria atrevit a moure'm per la sala i observar més. No vaig poder. Em vaig quedar paralitzat.
(Ultima Hora, 21 de noviembre)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada