La veritat és que no sé gaire bé per on començar. O millor dit, amb cual d'ells començar.
Crec que començaré, per qüestions de proximitat, amb la notícia amb què ens hem esmorzat avui en la Comunitat Valenciana i que és la següent: "Qualsevol dona embarassada podrà demanar els 21.600 euros d'ajuts per no avortar. Només 108 gestants podrien beneficiar-se dels 600 euros al mes durant els 3 anys de la mesura. " Com se'ns queda el cos? Doncs bastant malament, la veritat. Perquè entre altres coses, la mateixa notícia comenta que no existeix partida pressupostària aprovada per a tal mesura, i a més perquè aquest any ja va haver de renunciar el propi Govern Valencià a la promesa electoral que va fer en el 2007 de lliurar 4.000 euros a cada família per fill o filla nascuda.
Però el tema és molt més espinós, ja que l'única condició que s'exigirà a les dones embarassades perquè no avortin serà la d'acreditar "condicions de dificultat", sense precisar per a res si seran dificultats econòmiques, psicològiques, socials... Y això obre una sèrie de preguntes com per exemple Què passarà amb la dona gestant núm. 109 que sol·liciti aquesta "ajuda"? No promourà aquesta mesura embarassos interessats en dones joves i no tan joves amb l'únic objectiu d'accedir a aquests ajuts? Potser no serà una mesura que se situï en l'epicentre del propi debat de la modificació de la llei de l'avortament amb caràcter merament electoral (no podem oblidar que les eleccions municipals i autonòmiques són -en calendari polític- girant la cantonada) amb l'única finalitat de captar vots i que després desaparegui com la mesura dels 4.000 euros? No serà pitjor el remei antiavortista per acceptar la modificació de la pròpia llei?
En aquesta comunitat autònoma en la qual visc i treballo estem acostumats a disbarats. No podem oblidar allò de impartir les classes d'Educació per a la Ciutadania en anglès i la nova "idea" del Conseller de Educació es la d’impartir aquesta assignatura en Xinès Mandarí... Però clar, estem parlant de persones l'únic objectiu de les quals és imposar criteris sense creure (i a les demostracions em remeto) massa en l'essència de la democràcia que és el diàleg i la tolerància.
Però, per si de cas en faltava alguna espelma en aquest debat sobre la modificació de la llei de l'avortament i com que la campanya de la protecció dels linxs ja es quedava curta, els de les faldilles llargues i negres han intentat implicar a les Confraries de Setmana Santa perquè protestin contra la modificació de la llei de l'avortament amb el llaç blanc durant les processons. El debat entre les pròpies germandats és obert i servit.
Així predicant en l'Estat Espanyol la preservació de la vida (segons les seves creences) i mentre condemnant a mort a l'Àfrica a una mort més que segura per SIDA amb el seu discurs en contra de la utilització del preservatiu.
I mentre ells, els de faldilles llargues i negres, al seu, a continuar entremetent-se en temes que són incumbència de parlaments democràticament elegits i sense voler respectar els drets de ciutadania que tenim les dones sobre la nostra pròpia vida i sobre el nostre propi cos.
I a més de tot ells i a través dels seus diferents braços socials (no podem oblidar que algú els va cridar l'"aranya negra") portant el seu missatge sectari i intolerant a una societat que el que pretén és la tolerància i l'enteniment com a base de la convivència.
Menys malament que la Santa la Inquisició i la Dictadura van quedar abolides, ja que altrament, assegurança que estaríem totes cremades, torturades i segurament mortes a les mans dels que diuen protegir la vida però prediquen enfrontaments i intolerància.
Reivindico l'aconfesionalidad de l'Estat en totes les decisions que prengui. Vull que es respectin les meves decisions com ser humà, com a dona i exigeixo que el meu dret a decidir sobre la meva vida i que el meu cos sigui només meu i que ningú no em tuteli, em controli o em digui com he d'actuar en cada moment.
En definitiva, advoco per la llibertat de totes les persones en cada moment de les seves vides dins d'unes societats democràtiques i dotades d'unes normes aprovades pels representants democràticament elegits.
Segurament a aquestes exigències els de faldilles llargues i negres i alguns polítics que són els seus braços, els cridarien manifestacions del diable o alguna cosa semblant, encara que en aquest cas, si us plau que el cridin exigències d'una diablesa.
Ontinyent, 25 de març de 2009.
Teresa Mollá Castells
tmolla@teremolla.net
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada