Total de visualitzacions de pàgina:
3 de juny 2010
Grado y master URJC en igualdad de género
28 d’abr. 2010
Consternació de la RIPVG per l'assassinat d'una periodista a Mèxic
El paper de les dones i la cooperació internacional a Haití
Marie Andree St Aubin: “A Haití les dones van ser les principals organitzadores de las tasques d’emergència”
Invitada per Ajuda en Acció, la directora de Recursos Humans d’ActionAid Haití, va explicar a l’assemblea anual d’associats d’aquesta ONG el que s'ha fet amb els fons que es van aportar després del terratrèmol, i va comentar els reptes pendents al seu país, per arribar a una normalització de la vida quotidiana i per continuar amb les tasques de desenvolupament que portaven a terme gràcies a la cooperació solidaria.
St. Aubin, va fer una conferència a la sala d’Actes del Col·legi de Periodistes, en la que va explicar les tasques d'emergència després del terratrèmol d'Haití i va constatar el paper de les dones organitzades des del primer moment ajudar a sobreviure a les seves famílies i la comunitat: “ l'estratègia de reconstrucció prevista per al país caribeny per als propers mesos i a mitjà i a llarg termini, te en compte a les dones com a principals protagonistes dels canvis. Elles es van organitzar la logística per a sobreviure”
ActionAid Haití, forma part d’una organització internacional que ara està executant els fons donats a través d'Ajuda en Acció en el terreny per a la reconstrucció, però ja treballaven en diferents, projectes com a “partenaire” local de l’ONG. St Aubin reconeix que ni la seva organització ni els socis locals estaven preparats per fer front a al situació catastròfica desprès del terratrèmol i “Ens preguntaven que podien fer amb els escassos mitjans de que desponíem- explicava St.Aubin- Havíem sofert pèrdues humanes i materials, la feina d’anys es va ensorrar, i no estàvem organitzats per fer front a aquests tipus d’ emergències – però de seguida van adaptar la nostra logística per atendre les necessitats mes immediates de la gent”.
ActionAid treballa a Haití a 4 zones del país (Port-au-Prince, Thiotte, Lascahobas i Rousseau), on està realitzant programes de desenvolupament. Actualment, segueixen treballant per plantar cara a les conseqüències del desastre, i estan realitzant activitats a la zona de Port-au-Prince, als municipis de Mariani i Philippeau a Jacmel, zones molt afectades pel terratrèmol i on els socis locals dels projectes de cooperació treballen per què es puguin tornar a desenvolupar en condicions las tasques d'educació que promovien. També estan actuant en àrees no directament afectades pel terratrèmol com es Lascahobas, però que pateixin un flux important de població arribada de Port-au-Prince, cosa que ha provocat, entre altres coses, pujades en els preus dels aliments bàsics i problemes de convivència.
Fins al 31 de març, en la fase inicial de l'emergència, ActionAid va distribuir menjar per a unes 20.000 persones a l'àrea de desenvolupament de Mariani, un dels barris més deprimits de Port-au-Prince. Després d'acabar aquesta primera fase de la resposta. ActionAid està posant en marxa un programa integral per reconstruir la vida quotidiana de la gent, especialment d'aquells més vulnerables, apoderant-los perquè puguin participar en aquest procés en condicions de seguretat.
D'altra banda ActionAid també ha promou la organització de les mateixes dones per a protegir-se de assalts i violacions, i també per assumir el suport i la cura col·lectiva del nens, nenes, la gent més vella i les persones discapacitades. [consultar moncomunicacio.com]
Text i vídeo: Julia López
21 d’abr. 2010
Consternació de la RIPVG per l'assassinat d'una periodista a Mèxic
Comisión de Denuncias, Seguimiento y Acompañamiento
para mujeres periodistas víctimas de violencia de género
21/04/2010
La Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere (RIPVG) reitera enèrgicament el seu repudi i consternació pels nous casos de violència perpetrats contra dones periodistes a Mèxic, que el passat 16 d'abril van cobrar la vida de Maria Isabella Be, qui va morir cosit a trets a bord del seu vehicle.
Maria Isabella Be, de 27 anys-que havia aconseguit notable popularitat en conduir durant tres anys un dels noticiaris de Televisa a Chihuahua-va morir quan un comando armat va disparar el divendres més de 20 vegades contra el seu automòbil mentre es trobava a l'aparcament d'un restaurant de costat d'una altra dona de 22 anys, Maria Catalina Flores Aguayo.
Fins ara, la Procuradoria General de Justícia de l'Estat de Chihuahua no ha donat a conèixer avenços en la investigació que porten a aclarir el cruel assassinat, encara que tot apunta a les bandes armades que assolen el germà país sense que la resposta de l'Estat hagi estat eficaç. Recordem que la majoria dels casos no han estat resolts i, pitjor encara, en molts d'ells són institucions de l'Estat-policies, procuradories, militars i funcionaris civils-les assenyalades com a responsables de les agressions.
Precisament, el passat 3 d'abril la reportera de Ràdio Universitat de Guadalajara i guanyadora del Premi de Periodisme Rei d'Espanya, Jade Ramírez Cuevas Villanueva, va ser amenaçada de mort juntament amb pobladors de Temacapulín, en Cañadas d'Obregón, Jalisco, i activistes que es s'oposen a la construcció de la presa El Zapotillo en aquesta regió de l'occident de Mèxic.
En aquest cas, segons la denúncia de Jade Ramírez, els agressors es van identificar com a empleats federals, i després d'un amenaçador i il.legal interrogatori, fotografiar i insultar als presents, que protesten perquè abans del 15 de maig hauran de deixar les seves cases, que la construcció de la presa deixarà sota l'aigua.
Com si tot fos poc, el cap de setmana la corresponsal del Diari de Poza Rica, Irma Nelly Vázquez Colorado, va denunciar haver estat agredida físicament i amenaçada de mort el passat 19 de febrer, al municipi de Misantla, per empleats del director general de Prevenció i Readaptació Social del Govern de Veracruz, quan investigava un suposat tràfic d'influències per part de familiars del funcionari
La RIPVG, integrada per centenars de periodistes que treballen per visibilitzar els drets socials de les dones en 26 països de Llatinoamèrica, Europa i Àfrica, ja va advertir en un document emès el passat mes de març al Govern de Mèxic de la desprotecció alarmant que pateixen les i els periodistes que compleixen amb el seu treball en aquest país, recordant que segons els informes de diverses organitzacions socials, en l'últim any més de 180 treballadores i treballadors de premsa i una vintena de mitjans de comunicació van ser agredits per raons vinculades amb la seva tasca informativa .
És lamentable observar en els fets que no es va fer des de llavors per millorar les condicions de seguretat en què treballen les i els comunicadors, i el que és més greu, pràcticament en un de cada tres atacs contra periodistes estan involucrats elements uniformats o amb placa, mentre que en un de cada quatre hi ha participació d'un funcionari.
La Coordinació Internacional de la Xarxa de Periodistes amb Visió de Gènere exigeix una vegada més a les autoritats de Mèxic que investiguin a fons aquest nou assassinat d'una dona periodista i les amenaces que se succeeixen periòdicament, indicant que es reforçaran les accions tendents a visibilitzar en tot el món el reclam per l'aclariment dels casos, el combat frontal a la impunitat, el respecte sense restriccions a la llibertat d'expressió i al dret a la informació.
Finalment, demanen al govern de Mèxic que es pronunciï públicament sobre aquests episodis de violència contra periodistes, i informe sobre les mesures que s'estan implementant per al seu esclariment i la prevenció de nous atemptats, com un deure ineludible de l'Estat davant la comunitat internacional, alarmada per successos cada dia més greus.
5 de gen. 2010
Luz Sosa i Ramon Besa, VI Premis de Periodisme Vázquez Montalbán
6 d’oct. 2009
II Jornades Internacionals sobre l’Explotacio Sexual de les Dones, 2 i 3 d’octubre a Barcelona
A les II Jornades Internacionals sobre l’Explotacio Sexual de les Dones, celebrades a Barcelona (Centre de Dones Francesca Bonnemaison) que han tingut lloc els dies 2 i 3 d’octubre, s’ha decidit impulsar una Campanya
- Per què volem una premsa de qualitat no compraren diaris que porten anuncis de prostitució.
Reclamen a les institucions que no insertin anuncis oficials als mitjans que portin anuncis de venda de serveis sexuals.
Amb el títol: “La Prostitució, l’ofici més vell del mon ? o una forma de violència contra les dones”, les jornades s’han clausurat amb la taula de debat sobre “ Els Mitjans de comunicació i la responsabilitat social envers la prostitució
“Desenvolupar una campanya estatal unitària per aconseguir que desapareguin dels mitjans de comunicació els anuncis sobre prostitució” ha estat una de les conclusions d’aquestes jornades organitzades per la Comisión para la Investigación de Malos Tratos a Mujeres, la Platafoma de Organizaciones de Mujeres por la Abolición de la Prostitución i la Plataforma de Suport al Lobby Europeu de Dones.
Entre les raons que s’han adduït:
“Els anuncis sobre sexe de pagament en els mitjans de comunicació de l’estat espanyol tant en els impresos com en els audiovisuals suposen una manera de promoure la prostitució que controlen proxenetes i màfies. Es una altra forma de violència contra les dones”
Es proposa aquesta campanya perquè:
No creiem en l’autoregulació dels mitjans, perquè ja hem vist com incomplien els acords en d’altres temes.
La Comissió per a la Investigació de Maltractaments contra les Dones ha demanat a la Fiscalia que investigui aquests anuncis per la possible col·laboració amb el negoci del sexe que la publicació d’aquests anuncis pot suposar.
Finalment i com a punt més important es demanarà a les institucions estatals i autonòmiques que no insereixin anuncis institucionals en aquells mitjans que continuïn publicant els anuncis de venda de serveis sexuals.
Aquesta campanya plantejada per a nivell estatal es coordinarà amb la que volem desenvolupar associacions de dones amb seu a Catalunya, tals com Plataforma de Suport al Lobby Europeu de Dones l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) i les Dones Juristes (entre altres).15 de set. 2009
Sopar de presentació del V Fòrum contra les violències de gènere i del II Fòrum europeu.
La Plataforma unitària contra les violències de gènere organitza el Sopar de presentació del V Fòrum contra les violències de gènere i del II Fòrum europeu.
Es durà a terme el proper divendres 18 de setembre a les 21 hores al Pati de l'Espai Francesca Bonnemaison (c/ Sant Pere Més Baix, 7 Barcelona).
El preu del sopar serà de 10€ per persona. Preguen la vostra confirmació d'assistència a través del telèfon 627398316 o del correu electrònic prouviolencia@pangea.org
Per més informació cliqueu el link: http://www.violenciadegenere.org/.
13 d’ag. 2009
DIA D'ACCIÓ A FAVOR DE LA DEMOCRÀCIA, LA LLIBERTAT i ELS DRETS HUMANS a L'IRAN.
BARCELONA és una de les 54 ciutats del món que s'han sumat a la celebració del Día d' Acció a faor de la Democràcia, la Llibertat i els Drets Humans a L'Iran.
El “Global Day of Action” ha estat promoguda per Shirin Ebadi, aquella dona iraniana, advocada i activista pro drets humans, que el 2003 es converteix en la primera dona musulmana que rep el premi Nobel de la Pau, i de la qual vaig parlar el passat 21 de juny (veure L'IRAN, LES DONES I LES ELECCIONS [2]).Aquesta mobilització global està convocada internacionalment per Shirin Ebadi i l'International Campaign for Human Rights in Iran, i compta amb el suport d'Amnistia Internacional, Human Rights Watch, Reporters without Borders, Iranian League for Defense of Human Rights (LDDHI), PeaceJam, FIDH, Nobel Women's Initiative i Physicians for Human Rights (PHR), entre altres.El dia d’acció internacional s’organitza al voltant de las següents peticions:
1‐ Que la comunitat internacional defensi els drets humans del poble iranià i que el secretari general de la ONU designi una delegació per investigar la situació dels presos i de les persones desaparegudes
2‐ L’immediat i incondicional alliberament i amnistia de tots els presos polítics i presos de consciència, incloent periodistes, estudiants, i activistes civils de la societat
3‐ El final de la violència per part del règim, en les seves diferents tipologies
4‐ Respecte als drets humans: Llibertat de reunió, d'expressió i de premsa, segons el garantit pel Dret Internacional.El dissabte 25 de forma conjunta se celebraran concentracions de suport a la població civil iraniana en la seva lluita per les llibertats democràtiques a 30 ciutats de Canadà i els Estats Units d'Amèrica; 17 ciutats europees (Barcelona és l'única ciutat espanyola); 2 ciutats llatinoamericanes (Bogotà i Sao Paulo); 3 asiàtiques, 1 africana i Melbourne.Una població civil que a partir d'avui ho tindran encara més difícil, ja el Consell de Guardians acaba d'aprovar una llei per a controlar Internethttp://El “Global Day of Action” ha estat promoguda per Shirin Ebadi, aquella dona iraniana, advocada i activista pro drets humans, que el 2003 es converteix en la primera dona musulmana que rep el premi Nobel de la Pau, i de la qual vaig parlar el passat 21 de juny (veure L'IRAN, LES DONES I LES ELECCIONS [2]).. La que alguns han anomenat la REVOLUCIÓ VERDA ha tingut un gran aliat: Internet (penseu que a l'Iran més d'un terç de la població té accés a Internet, mentre que a Hondures -un altre punt molt conflictiu-, la seva penetració és menor d'un 6%).
21 de jul. 2009
Natalia Estemirova. In memoriam. No t'oblidem
Secretaria de Ca la Dona, http://www.caladona.org/, 16.06.09
TOTES A LA PLAÇA SANT JAUME DILLUNS 20 de JULIOL a les 8 DE LA TARDA (ENS AJUNTAREM AMB LA CONCENTRACIÓ CONTRA LES VIOLÈNCIES A LES DONES)
La Natalia, la nostra amiga activista feminista de Txexènia i pels drets humans va ser segrestada i assassinada ahir dimecres 15 de juliol. La Natalia era una de les dones del nostre llibre Feministes contra les guerres.
la Natalia, com també ho va ser l’Anna Politkóvskaia, ha estat assassinada... però la seva vida, la seves paraules, ens ajuden a seguir el seu camí, a seguir compromeses amb la pau i la no-violència, amb els drets humans de les persones que els hi ha costat la vida. Amb ella vam compartir un 8 de març de 2004 a la Plaça Sant Jaume i un acte a la Bonnemaison; a Jerusalem, a la trobada de Dones de Negre i a Sant Petersburg junt amb l’Elena Vilenskaia vam donar suport a un projecte entre mestres de Rússia i Txexènia per la pau.
Exigim al govern rus i txetxè la investigació i aclariment d’aquest monstruós assassinat.NATÀLIA, ANA no us oblidem, els vostres somriures i les vostres accions seran sempre amb nosaltres...
Les seves paraules:
“Jo em declaro obertament pacifista, perquè sé el que suposa per a la gent jove el militarisme i les guerres. Estic en contra de totes les guerres i la violència i tinc molt clar el que suposen per a les dones, com també la capacitat que tenen per reconstruir la vida, defensar-la i desarmar-la.
A Txetxènia, tot el pes de la guerra ha recaigut sobre les dones. Quan van començar els segrestos, vam ser les dones les que ens vam enfrontar denunciant aquests crims. El 1995 vam organitzar una marxa pacífica des de Moscou fins a Grozni. I no denunciem únicament els crims i la violència del govern rus, també la violència del nostre propi govern i dels grups armats.
El paper de les dones és indispensable, ha estat indispensable durant tot aquest temps, si no Txetxènia hauria desaparegut. Imagineu com ha canviat la nostra vida: de cop, la família tradicional txetxena fortament patriarcal, té al capdavant una dona que ha d’assumir totes les responsabilitats.
Hem demostrat gràcies al nostre treball de resistència pacífica que Txetxènia pot sobreviure sense Rússia.
És inimaginable pensar les diferents situacions a què s’han hagut d’enfrontar, els recursos i les estratègies que han generat per tirar endavant la vida. Soles i sense cap arma! Si pensem en el que els homes consideren actes d’heroisme, les nostres accions sí que són actes d’heroisme: el treball diari per la supervivència. Recordo quanno teníem menjar i no ens arribava cap tipus d’aliments, les dones van trobar la manera de travessar els controls militars i de transportar aliments per les seves famílies.
Primer negociant amb els militars i amb un carro, intentant arribar a Grozni, sense que ens disparessin. Després vam llogar un tanc i després un helicòpter. Vam reconduir l’armament de la guerra i la destrucció en eines per a la vida. Malgrat el paper important de les dones txetxenes, Txetxènia és una societat molt tradicional, conservadora i patriarcal.
Queda molta feina per fer, per continuar fent. Primer, crec que és indispensable tenir un país, després reconstruir-lo; reconstruir la vida de les persones, que es puguin recuperar de tants anys de guerra i violències. És ben cert, les dones tenim una oportunitat important pera la pau i el futur de Txetxènia."Dones x Dones

