Total de visualitzacions de pàgina:

21 d’ag. 2009

Les dones de Gràcia homenatgen i dediquen una plaça a les Dones del 36

Per Conxa Garcia
per a la XIDPIC.CAT-XIPVG

Els mitjans de comunicació invisibilitzen l'homenatge a les Dones del 36tot prioritzant en les seves informacions una disputa per unes banderes provocada per Ricard Martínez, President del Districte de Gràcia

Les dones de Gràcia homenatgen i dediquen una plaça a les Dones del 36

Dimarts passat, dia 18 d’agost, i dins de la Festa Major de Gràcia s’inaugurà la Plaça de les Dones del 36.

L’acte inaugural, la seva preparació i organització, la idea per fer el cartell anunciador i, fins i tot, l’ordre de les intervencions, va córrer a càrrec del Consell de Dones del Districte, que ja estan treballant perquè sigui centre d’activitats de recuperació de la memòria històrica de les dones, petits concerts, mostres del treball de les veïnes del Districte.

També es vol aconseguir que sigui símbol d’una cultura de pau i que s’inclogui en les visites històriques que s’organitzen i que sigui visitada pels centres escolars graciencs perquè coneixin la història d’aquestes dones i no es perdi la seva memòria.

Durant l’acte d’inauguració es va descubrir una placa explicativa del seu nom. El seu contingut havia estat encarregat pel Consell de Dones al grup d’historiadores del Grup de Recerca Històrica Circare, que també en són membres. Un cop aprovat tant el text com les fotografies que s’hi troben són fruit del treball de les historiadores Elena Ràfols, Maria Verdú i Neus García Ràfols.

Text explicatiu del nom de la Plaça de les Dones del 36

“Dones del 36 és un nom genèric que engloba el col·lectiu de dones que el 1936, eren nenes o adolescents. Dones que van viure la Segona República, la guerra civil, la repressió franquista, l’exili i algunes el terror nazi. Dones que durant la Segona República (1931-1939) es van comprometre des de la política, els sindicats o l’ensenyament en construir una societat més lliure, justa i igualitària, i que durant els tres anys de la guerra civil (1936-1939) es van mobilitzar i organitzar en la reraguarda, inclús en el front, per garantir la subsistència, la sanitat, la indústria... Dones a les quals la Dictadura franquista (1939-1975) va empresonar o executar pel seu compromís amb la República o pel simple fet de ser esposa, mare, filla o germana de qui havia donat suport al govern legal republicà.

La legislació creada en la postguerra va arrabassar a les dones quasi tots els drets civils, se’ls va inculcar una educació religiosa i dirigida exclusivament a ser esposes i mares. Se les va recloure a casa i les casades van dependre del permís del marit per treballar, viatjar, fer tractes mercantils, etc. Són dones anònimes que formen part de l’actual genealogia femenina.

El Districte de Gràcia, mitjançant el seu Consell de Dones de Gràcia, rescata la memòria d’aquestes dones. Elles ens han ensenyat que la resistència contra qualsevol tipus de totalitarisme és la que radica en la defensa de la memòria històrica. “


L’acte d’inauguració de la Plaça Dones del 36 pam a pam

Feia una tarda lluminosa i la Plaça de les Dones del 36 era ben plena. A més s’hi van afegir, al homenatge que se’ls feia, els participants d’una manifestació convocada per l’Observatori de Gràcia, que duien pancarte per expressar la seva oposició al fet que a la plaça hi hagi una reixa i es tanqui per la nit. Algunes de les persones participants anaven vestits de milicianes i milicians i es veien banderes republicanes, estel.lades, de la FAI. També hi havia un grup de joves músics que cantaven cançons com Ai, Carmela o els Segadors.

L’acte va donar rellevància a les dones dels grups que van promoure, ara la quatre anys, la iniciativa de donar aquest nom a una plaça de nova creació a Gràcia. Així la Conxa Garcia de la Vocalia de Dones de l’AVV Vila de Gràcia va conduir l’acte tot presentant les intervencions i actuacions; la Josefina Altés; la Maria Rosa Ureña de l’AVVV Coll-Vallcarca i l’Elena Ràfols de Circare van fer parlaments amocionats ….

La Consellera de Dones del Districte de Gràcia, la Cinta LLaçat també va fer un parlament inaugural tot fent un homenatge a totes aquestes dones i citant expressament les dones d’aquest col.lectiu més conegudes pel fet que van crear l’associació de “Les Dones del 36”, entre les quals tres gracienques: la Isabel Vicente, la Maria Salvo i l’Emèrita Arbonés.

Després es va passar a l’acte més protocolari a càrrec del Regidor i del President del Districte: Guillem Espriu i Ricard Martínez. En aquell moment els manifestants els van xiular i van cridar les seves demandes. El Regidor va fer un breu parlament i va aguantar el xafec, però el President va fer un miting totalment fora de lloc que no li va estalviar els crits i els xiulets.

La presentadora va anunciar el descobriment de les plaques, la del nom de la plaça i l’explicativa, per part de veïnes pertanyets a aquesta generació com la Juliana Martínez, la Teresa Cabrises o la Carme Milian, que ho van fer emocionades mentre els Tabalers de Kabum les acompanyaven amb la seva actuació.

Després van venir el fruita fresca: broquetes de meló i síndria i les actuacions: primer l’espectacle poètico-musical de la Fina Rodríguez Palau i l’Assumpció Forcada i la narració del conte de la Nunila “La Cenicienta que no quería comer perdices” per la Cristina Salvador León.

Tristament, mentre es procedia a la descoberta del panell informatiu, R. Martínez va tornar a provocar un incident en intentar treure la bandera republicana, que juntament amb la catalana, havien penjat les organitzadores al peu de l’escenari. L’enrenou que va genera aquesta acció va atraure les mirades de la premsa i l’endemà en els titulars no sortia ni el nom de la Plaça de les Dones del 36, només s’hi parlava de la baralla de les banderes. Un altre episodi d’invisibilització del treball, de les activitats i de la memòria històrica de les dones.

20 d’ag. 2009

NOVES MASCULINITATS

Per Rosa Pelayo i Tona Gusi
per a XIDPIC.CAT
fotografies d’ Antonio Martins de Oliveira

NOVES MASCULINITATS

El passat dilluns 10 d’agost es va dur a terme una xerrada sobre les noves masculinitats a càrrec de Julio César González Pagès, al Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison.




Julio César González Pagès

Entre l’assistència hi havia periodistes i comunicadores de la XIDPIC-CAT-XIPVG (la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere) , http://cat.bloctum.com/tonagusi/2009/08/21/la-red-iberoamericana-de-masculinidades-a-barcelona/, i companys d’ AHIGE ( Associació d’Homes per a la Igualtat de Gènere )http://www.ahige.org/.

Bernat Escudero, d’ AHIGE


Entre l'assistència, Khadija Yahia, consellera electa de Sidi Al Mahra, regió de Marraqueix.

En Julio César González Pagès és cubà, treballa a la Universitat de L’Havana, i fa sis o set anys va ser un dels creadors de la Red Iberoamericana de Masculinidades, que està regida per una declaració de principis http://www.redmasculinidades.com/.


L’objectiu d’aquesta xarxa és senyalar la necessita de pactar entre homes i dones. Crear un nou model, ja que la diversitat d’opinions i maneres de fer, crea criteris que es contraposen entre sí.
La pregunta d’ a on ens duu tot això és: Què caldria canviar de la masculinitat ? Per poder respondre a aquesta pregunta cal ser conscients que hi ha diversos grups d’homes, diverses masculinitats. Un altre objectiu és preparar formadors per aquests diversos grups ) per exemple a Cuba ja s’ha format a homes negres, el 50% a L’Havana, que ja treballen als barris marginals.
Una idea i un coneixement de la realitat que aquesta Xarxa té molt clara és que la igualtat de gènere passa també pels homes.


El Doctor González Pagès està convençut que les xarxes permeten arribar molt lluny i molt ràpid. Creu molt en el treball en xarxa per a la comunicació. Diu que avui està fent aquesta xerrada a la Bonnemaison gràcies a la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere. I que ha estat gràcies a la Xarxa catalana que ha pogut conèixer la feina que fan els companys d’AHIGE. Si la feina que es fa en un lloc és molt important, i també ho és la que es fa en una altra banda, imagina si s’ajunta!. La comunicació junt amb la formació són dues prioritats de la Red Iberoamericana de Masculinidades, la qual, sense ésser una associació estructurada, va afermant objectius a curt i mitjà termini a mida que van actuant.

Julio César Martínez Pagès, Bernat Escudero i una estudiant de psicologia.

Bernat Escudero d’AHIGE, present a la xerrada, explica que l’associació a la qual pertany té una estructura legal que els permet treballar amb institucionJustificació completas i col·lectius i també uns objectius molt definits, entre els quals destaca:

. afavorir la igualtat real i efectiva entre homes i dones

. fomentar el canvi dels homes cap a posicions més favorables a la igualtat i la ruptura amb el model tradicional masculí

. i recolzar la creació de grups i xarxes d’homes igualitaris

Per la seva banda, Julio César, que forma part del món acadèmic diu que La Universitat de La Havana divulga la feina que fan però això porta a que , a vegades, sigui la pròpia universitat l’únic lloc de referència. Aquesta circumstància no ajuda a la divulgació a tota la societat, que és el que es pretén.

Per tal de treballar han fet petits grups sense discriminar (hi ha també dones col·laborant) per a homes menors de 30 anys, a fi de concentrar els recursos i perquè és el grup d’edat més adient segons els estudis sociològics. Tot i que aquest grups d’estudi de la Universitat no són oficials, hi van estudiants de diferents carreres. Aquest sistema de treball l’han dut a terme a diferents països Iberoamericans i l’experiència ha estat positiva.

També treballen amb grups d’homes violents per veure com es pot revertir aquesta situació. Entre els problemes que es troben hi ha el de l’acceptació social perquè a països com Mèxic està mal vist que els homes tractin aquesta mena de temes.

La manera de socialitzar els diversos temes és diferent pels homes o les dones, i aquesta realitat cal pactar-la, cal trobar un punt a mig camí dels uns i de les altres. La realitat mostra que la societat segueix el patriarcat imperant, que trenca contínuament tot el que estem parlant i construint. A tot el món hi ha molts tipus d’homes però hi ha temes que són generals, que els afecten a tots i aquests són els que la Red Iberoamericana tracta amb prioritat.

Internacionalment es pot afirmar que sexe, esports i música són majoritàriament els temes importants ara mateix pels homes.

companys i companyes participant a l'acte

El professor González Pagès, en un repàs a la feina realitzada per la Red Iberoamaericana explica que:

A països com Colòmbia hi ha, encara, massa estereotips sobre la violència.

A Hondures, on ha donat classes de gènere a policies que són molt agressius i violents, la situació del país també és violenta, hi ha cases on fins i tot tenen 5 armes. Cal saber que hi ha moltes dones que no volen ser la parella d’un policia perquè durant molts anys s’ha relacionat la policia amb la prostitució. Tot plegat posa als homes en una situació molt problemàtica.

A Michoacán, Morelia, Mèxic, el problema és amb les dones infectades del VIH perquè els seus companys no es posen condó per mantenir relacions sexuals. Es veuen a ells mateixos com a proveïdors, ja que han emigrat als EUA per buscar feina, on es relacionen i s’infecten, i quan tornen mantenen relacions amb les seves dones i aleshores les infecten. Quan elles es queixen i els hi demanen que es posin el condó, ells responen: No te’n refies, de mi ?


A Cuba cal que tant homes com dones entenguin, aprenguin i es comportin al dia a dia sabent que tan l’un com l’altra són proveïdors i proveïdores. Cal treballar molt sobre planificació familiar, per exemple. Cal posar en pràctica una nova fórmula, que encara s’ha de trobar...

Tot i que Cuba, Espanya i Catalunya són països diferents hi passen coses iguals, perquè es tracta d’una qüestió de patriarcat, no de pertànyer a una classe alta o baixa, o ser de dretes o esquerres. Si es va repetint el model, continuem on estem i no avancem.

A Colòmbia es treballa més en tallers que en publicació de llibres. Rescatar les bones pràctiques dels tallers és una bona eina. Se n’ha fet sobre els esports ja que són grans socialitzadors pels homes, i alhora és una tasca necessària ja que l’esport porta la violència als camps.
Brasil, Uruguai, Argentina i Xile són els països amb més contactes de la Red.

torn d’intervencions.

Internacionalment, hi ha una part de la joventut que manifesta molta agressivitat i violència, i va augmentant en les noies. Com a exemple, les cançons que escolten marquen uns models que porten al conflicte: si un jove s’està tota la nit a la discoteca escoltant regaetton que diu: - ¡Rómpelo, rómpelo, rómpelo !!!! Doncs quan surti, si no té peles per agafar el transport públic i veu un cotxe, doncs ... li fum un cop de pedra!

No hi ha ingenuïtat a la cultura. Cal veure i tenir molt clara la dualitat cultura i educació. Aquests dos paràmetres poden ser un bon tema per emmarcar les noves masculinitats.

Actualment la Red Iberoamericana de Masculinidades treballa els següents temes: migració, joventut i feina, amb el convenciment que cal plantejar temes ideològics per conscienciejar als homes sobre gènere. Altres temes que desperten interès són la salut sexual i la paternitat. Hi ha molta feina a fer ja que en cultures on els homes ‘han de ser molt mascles’ n’hi ha que prefereixen morir-se abans que anar al metge i que els toquin ( al Carib es neguen als tactes rectals per malalties de la pròstata).

Cal treballar i apostar per la igualtat de la diferència: tots, homes i dones, som diferents, però podem fer les mateixes tasques, la qüestió és que tots conjuntament aprenguem una nova manera de viure en la qual assolim la igualtat, reflexiona en Julio César González Pagès.

18 d’ag. 2009

Jornades Feministes Estatals de Granada

Amigues,

Estem treballant per concretar l’anada a les Jornades Feministes Estatals de Granada que es faran durant el pont de la Constitució del mes de desembre i per a les vostres previsions us fem saber algunes dades importants:

Perquè aneu fent guardiola! “La cosa” pot sortir per 200 €.

Inclou:·
. Anada i tornada en tren-llitera
. Dues nits d’hotel/hostal a Granada
. Inscripció a les Jornades que inclou tres dinars de picnic dels dies 5, 6 i 7 de desembre.

Us agrairem que feu Pre-inscripcions per saber quantes places hem de reservar! A xarxafem@xarxafeminista.org deixant les vostres dades personals de contacte .

Recordeu que el dia 19 de setembre a les 10.30h. hi ha assemblea (a Ca la Dona. C/Casp 38, pral.) per concretar tots els aspectes tècnics, logístics i de contingut .El termini per presentar ponències és el 2 d’octubre i les heu de fer arribar abans a la Xarxa Feminista que som les encarregades de coordinar tot el que vagi de Catalunya.

Els continguts s’estructuraran en 4 Camps de Debat:

1.- Identitats frontereres. Esdevenirs i activismes feministes

2.- Cossos i sexualitats

3.- Treballs, cura, crisis i acció feminista.

4.- Noves representacions / Nous contextos

Podeu anar-vos informant una miqueta més i fent boca de cara a l'assemblea del dia 19 de setembre obrint l'arxiu adjunt, on hi trobareu el nostre darrer butlletí en format PDF (però ATENCIÓ, que hi ha un error a l'adreça electrònica que hi figura! La bona és xarxafem@xarxafeminista.org).També podeu visitar la web de la Coordinadora Feminista: http://www.feministas.org/

BON ESTIU! DESCANSEM, FRUIM I PREPAREM-NOS PER GRANADA!!!!

ABRAÇADES,

LA XARXA FEMINISTA

13 d’ag. 2009

DIA D'ACCIÓ A FAVOR DE LA DEMOCRÀCIA, LA LLIBERTAT i ELS DRETS HUMANS a L'IRAN.

Per Anna Gonzalez Batlle, 05.08.2009

BARCELONA és una de les 54 ciutats del món que s'han sumat a la celebració del Día d' Acció a faor de la Democràcia, la Llibertat i els Drets Humans a L'Iran.

El “Global Day of Action” ha estat promoguda per Shirin Ebadi, aquella dona iraniana, advocada i activista pro drets humans, que el 2003 es converteix en la primera dona musulmana que rep el premi Nobel de la Pau, i de la qual vaig parlar el passat 21 de juny (veure L'IRAN, LES DONES I LES ELECCIONS [2]).Aquesta mobilització global està convocada internacionalment per Shirin Ebadi i l'International Campaign for Human Rights in Iran, i compta amb el suport d'Amnistia Internacional, Human Rights Watch, Reporters without Borders, Iranian League for Defense of Human Rights (LDDHI), PeaceJam, FIDH, Nobel Women's Initiative i Physicians for Human Rights (PHR), entre altres.El dia d’acció internacional s’organitza al voltant de las següents peticions:
1‐ Que la comunitat internacional defensi els drets humans del poble iranià i que el secretari general de la ONU designi una delegació per investigar la situació dels presos i de les persones desaparegudes

2‐ L’immediat i incondicional alliberament i amnistia de tots els presos polítics i presos de consciència, incloent periodistes, estudiants, i activistes civils de la societat

3‐ El final de la violència per part del règim, en les seves diferents tipologies

4‐ Respecte als drets humans: Llibertat de reunió, d'expressió i de premsa, segons el garantit pel Dret Internacional.El dissabte 25 de forma conjunta se celebraran concentracions de suport a la població civil iraniana en la seva lluita per les llibertats democràtiques a 30 ciutats de Canadà i els Estats Units d'Amèrica; 17 ciutats europees (Barcelona és l'única ciutat espanyola); 2 ciutats llatinoamericanes (Bogotà i Sao Paulo); 3 asiàtiques, 1 africana i Melbourne.Una població civil que a partir d'avui ho tindran encara més difícil, ja el Consell de Guardians acaba d'aprovar una llei per a controlar Internethttp://El “Global Day of Action” ha estat promoguda per Shirin Ebadi, aquella dona iraniana, advocada i activista pro drets humans, que el 2003 es converteix en la primera dona musulmana que rep el premi Nobel de la Pau, i de la qual vaig parlar el passat 21 de juny (veure L'IRAN, LES DONES I LES ELECCIONS [2]).. La que alguns han anomenat la REVOLUCIÓ VERDA ha tingut un gran aliat: Internet (penseu que a l'Iran més d'un terç de la població té accés a Internet, mentre que a Hondures -un altre punt molt conflictiu-, la seva penetració és menor d'un 6%).

12 d’ag. 2009

Una voluntària lleidetana deportada d'Israel

Per Moviments.cat, http://www.moviments.cat, 11.08.2009

Natàlia G. T. de l'entitat cultural lleidetana: ISISH (Iniciativa Solidària Internacional de Suport Humanitari), membre de la Xarxa d’Enllaç amb Palestina., volà cap a Tel Aviv el passat dia 3 d’agost per coordinar l’arribada d’un grup de nens palestins que havien participat en unes activitats organitzades per ISISH a Lleida i altres indrets del territori català. En arribar a l’aeroport va ser tancada en un calabós durant tota la nit, al dia següent va ser interrogada durant hores i sense donar cap més explicació que la de “seguretat nacional”, que sembla justificar totes les vulneracions de drets individuals, va ser deportada en el primer vol de tornada a Madrid; ho explica aquesta entitat en un comunicat.

Els fets coincideixen amb la marxa cap a Palestina d'un grup de musics catalans per tocar en diferents espais públics i privats i compartir la seva experiència amb músics palestins.

Més info: palestina.cat

Enllaços a d'altres mitjans de comunicació a Moviments.cat*

Pots col·laborar amb moviments.cat pujant els continguts a la pàgina web (ara està desactualitzada) o d'altres maneres; si t'agradaria posa't en contacte.

11 d’ag. 2009

FEMINATA DESAFORADA (A. Pérez-Reverte)

FEMINATA DESAFORADA (A. Pérez-Reverte)

Per Anna González Batlle, 07.08.2009


"Es un imbécil. Si no fuera porque dispone de tribuna pública para lanzar sandeces, no habrría que darle más importancia." (A. Bernad).

Pero, Arturo Pérez-Reverte dispone de tribuna pública para jugar a pirata con patente de corso para atacar al enemigo. Las mujeres forman parte de su enemigo. El académico es un machista desaforado.

Leer más en:
http://miradordones.blogspot.com/2009/08/feminata-desaforada-traducido-del.html

También les recomiendo:
http://www.nubesnegras.com/2008/11/25/el-machismo-del-senor-t/

Vicki Bernadet proposada al premi Parera 2009

Per Fundació Vicki Bernadet, difusio@fbernadet.org, 28.07.2009

El següent article demana l'adhesió a la concessió del Premi Parera a la Vicki Bernadet.

Benvolgut/da,

Us escribim des de la Fundació Vicki Bernadet per informar-vos que la Vicki
ha estat proposada en candidatura pel Premi Parera 2009 per part de:

Fundació Alfons Comin
Matres Mundi
Codespa
Ashoka
ICEV (Institut Català d’Estudis de la Violència)
Koine-aequalitas

Aquest procés inclou el recull d’adhesions a aquestes candidatures.
És per aquest motiu, que us adjuntem la carta d’adhesió per tal que
la firmeu i ompliu amb les vostres dades, si és del vostre interès.
La firma pot ser electrònica i la carta pot ser enviada per correu electrònic a
http://es.mc258.mail.yahoo.com/mc/compose?to=info@premijosepparera.com o bé a la nostra entitat difusio@fbernadet.org
Si no teniu firma digital, us passarem a recollir el full d’adhesió tan bon punt ens feu
arribar l’adreça.

Moltes gràcies per la vostra col·laboració i estem a la vostra disposició
per a qualsevol consulta.

Una abraçada,

Maivik Cabau Bernadet
Dpt. Comunicació FVB
96.318.97.69

Inauguració Oficial Plaça de les Dones del 36

Inauguració Oficial Plaça de les Dones del 36

Per Conxa Garcia, Ones de Dones-Ràdio Gràcia, 27.07.2009


Us comuniquem l'acte d'inauguració oficial de la Plaça de les Dones del 36.

Es farà el dimarts 18 d'agost a les 19'00 hores, a la Plaça de les Dones del 36. Situada al carrer Santa Àgata amb Torrent de l'Olla (Metro línia 3, entre les parades de Fontana i Lesseps).

Volem fer un homenatge a totes aquestes dones que ens han deixat el seu mestratge i de les quals ens considerem hereves.

A l'acte hi haurà parlaments per part de representants dels grups de dones gracienques que van endegar aquesta iniciativa que ara es fa realitat i de la Consellera de Dones del Districte (el Consell va fer seva la iniciativa i l'ha recolçada).Es farà la presentació de la placa explicativa del nom de la plaça. Hi haurà l'actuació de la Fina R. Palau, cantautora gracienca i l'Assumpció Forcada, de la contacontes Cristina Salvador León, que ens explicarà el conte de la Nunila, la Cenicienta que no quería comer perdices, i els Tabalers de Kabum clouran l'acte. Hi haurà berenar de fruita fresca (meló i síndria) per refrescar-se.

L'acte d'inauguració es fa dins de la Festa Major de Gràcia, tres anys després d'haver fet una inauguració simbòlica per part dels grups de dones que vam presentar la iniciativa de donar-li aquest nom a l'espai de nova creació que sorgia al barri.

També pretenem que a partir d'ara per a cada Festa Major les dones fem algun acte o actuació... en aquesta plaça.

Gràcies per tot.

5 d’ag. 2009

La Junta Birmana condena a la carcel a Suu Kyi


Suu Kyi es una margarita que la Junta pretende deshojar

por Concha Pinós- Birmania por la Paz

Des de que el passat 14 de maig la Junta Militar Birmana trasllat a Daw Suu Kyi a la Presó d'Insein, des de que un " presumpte nedador" va creuar el llac sabiamos que la Junta habia iniciat amb Suu Kyi un procés d'esfullar la margarida fins al final.
Than Shwe dictador- militar, mentre supira, medita i es pregunta amb quiene firmarà els proximos convenis de gas o que modelo economico li convé més Xina, Índia, Corea? . Suu Kyi es podreix a la presó.

Ja sabem que en l'amor i en la politica donar-se un sí és de vegades complicat. El sí de la condemna està garantit, però esfullant la margarida tenen tambien més joc mediàtic fins i tot l'eleccions. La participació politica de Daw Suu en les proximas eleccions del 2010 està expressament prohibida i la Junta ja ha posat més margarides a esfullar: els 29 lideris de la NLD que va detenir ahir, les matances contra les ètnies, la misèria absoluta dels birmans dins i fora de les seves fronteres. I qui pot garantir que no preparán un altre descabezamiento de margarides... [Segueix a Birmania per la pau]

[+info a moncomunicació]

Notícies de la Xarxa

Agenda, comunicacions, campanyes...