Julio César González: "La ‘nueva masculinidad’ debe ser más solidaria y dialogante"

Per Sonia Garcia, http://www.elperiodico.com/, 21.09.2009


La periodista Sonia Garcia, d'El Periódico entrevista a Julio César González Pagès, professor universitari i coordinador de la Red Iberoamericana de Masculinidades. Va estar uns dies a Barcelona explicant el seu projecte. Va mantenirun col.loqui amb la Xarxa Internacional de Periodistes i Comunicadores, a la ACISI sobre Noves Masculinitats.

De padre canario, abuelo gerundense y cubano de nacimiento, Julio César González Pagés coordina la Red Iberoamericana de Masculinidades. Hoy sostiene un coloquio con la Xarxa Internacional de Periodistes i Comunicadores, en la ACISI sobre Nuevas Masculinidades.–¿Por fin los hombres entran en el debate feminista?–Sí. Los hombres siempre hemos estado a la expectativa, formando parte de la estadística negativa, de los maltratadores, con culpas y con poco compromiso para cambiar. El debate de hoy quiere ayudar a formalizar un nuevo pacto entre hombres y mujeres.–¿Hay crisis de masculinidad?–Sí. Los hombres siguen muriendo por su comportamiento. Con la Autónoma tenemos un foro para estudiar por qué los hombres se suicidan o matan a sus mujeres cuando pierden el empleo. Por esa causa hay más muertos que en una guerra.

Més informació a:

http://www.elperiodico.com/envN.asp?p=46&i=CAS&n=646563&h=090921

Jornades Feministes Estatals de Granada

Amigues,

Estem treballant per concretar l’anada a les Jornades Feministes Estatals de Granada que es faran durant el pont de la Constitució del mes de desembre i per a les vostres previsions us fem saber algunes dades importants:

Perquè aneu fent guardiola! “La cosa” pot sortir per 200 €.

Inclou:·
. Anada i tornada en tren-llitera
. Dues nits d’hotel/hostal a Granada
. Inscripció a les Jornades que inclou tres dinars de picnic dels dies 5, 6 i 7 de desembre.

Us agrairem que feu Pre-inscripcions per saber quantes places hem de reservar! A xarxafem@xarxafeminista.org deixant les vostres dades personals de contacte .

Recordeu que el dia 19 de setembre a les 10.30h. hi ha assemblea (a Ca la Dona. C/Casp 38, pral.) per concretar tots els aspectes tècnics, logístics i de contingut .El termini per presentar ponències és el 2 d’octubre i les heu de fer arribar abans a la Xarxa Feminista que som les encarregades de coordinar tot el que vagi de Catalunya.

Els continguts s’estructuraran en 4 Camps de Debat:

1.- Identitats frontereres. Esdevenirs i activismes feministes

2.- Cossos i sexualitats

3.- Treballs, cura, crisis i acció feminista.

4.- Noves representacions / Nous contextos

Podeu anar-vos informant una miqueta més i fent boca de cara a l'assemblea del dia 19 de setembre obrint l'arxiu adjunt, on hi trobareu el nostre darrer butlletí en format PDF (però ATENCIÓ, que hi ha un error a l'adreça electrònica que hi figura! La bona és xarxafem@xarxafeminista.org).També podeu visitar la web de la Coordinadora Feminista: http://www.feministas.org/

BON ESTIU! DESCANSEM, FRUIM I PREPAREM-NOS PER GRANADA!!!!

ABRAÇADES,

LA XARXA FEMINISTA

Inauguració Oficial Plaça de les Dones del 36

Inauguració Oficial Plaça de les Dones del 36

Per Conxa Garcia, Ones de Dones-Ràdio Gràcia, 27.07.2009


Us comuniquem l'acte d'inauguració oficial de la Plaça de les Dones del 36.

Es farà el dimarts 18 d'agost a les 19'00 hores, a la Plaça de les Dones del 36. Situada al carrer Santa Àgata amb Torrent de l'Olla (Metro línia 3, entre les parades de Fontana i Lesseps).

Volem fer un homenatge a totes aquestes dones que ens han deixat el seu mestratge i de les quals ens considerem hereves.

A l'acte hi haurà parlaments per part de representants dels grups de dones gracienques que van endegar aquesta iniciativa que ara es fa realitat i de la Consellera de Dones del Districte (el Consell va fer seva la iniciativa i l'ha recolçada).Es farà la presentació de la placa explicativa del nom de la plaça. Hi haurà l'actuació de la Fina R. Palau, cantautora gracienca i l'Assumpció Forcada, de la contacontes Cristina Salvador León, que ens explicarà el conte de la Nunila, la Cenicienta que no quería comer perdices, i els Tabalers de Kabum clouran l'acte. Hi haurà berenar de fruita fresca (meló i síndria) per refrescar-se.

L'acte d'inauguració es fa dins de la Festa Major de Gràcia, tres anys després d'haver fet una inauguració simbòlica per part dels grups de dones que vam presentar la iniciativa de donar-li aquest nom a l'espai de nova creació que sorgia al barri.

També pretenem que a partir d'ara per a cada Festa Major les dones fem algun acte o actuació... en aquesta plaça.

Gràcies per tot.

Discusión de estrategias mediáticas en la capital peruana

Por Lídia Vilalta
Para la XIDPIC-CAT-RIPVG

‘Este es el tiempo de las alianzas, de trabajar juntas, de ser cómplices entre nosotras’, planteó en el jardín de la oficina de la Organización DEMUS de la capital peruana, Ana María Portugal, Coordinadora de ISIS Internacional (Servicio de Información y Comunicación de las Mujeres) cuya sede está Santiago de Chile.
Lima fue el escenario del Desayuno Feminista: Incidencia Feminista en la Agenda Pública y los Medios de Comunicación realizado el día 15 de Julio, cuyo objetivo era debatir la conveniencia de consolidar una Alianza Continental en América para promover convenios y alianzas con periodistas de los medios de comunicación y poder compartir agendas.
Para eso hemos venido a Lima, subrayó Portugal, para ‘ver como nos retroalimentamos, nos ponemos de acuerdo para juntar nuestras experiencias y aprendemos a trabajar juntas, a compartir recursos, a ser generosas y a montar nuestra agenda para romper el cerco mediático respecto a determinados temas en los medios de comunicación masivos’.
Desde siempre hemos trabajado con los periodistas, recordó la coordinadora de Isis, pero ‘nos ha faltado una estrategia con los medios de comunicación’’ porque la producción de conocimientos tiene que ser transmitida adecuadamente. Y nosotras, indicó, ya hemos comenzado a establecer las necesarias ‘complicidades’ para estos objetivos con SEMlac (Servicio de Noticias de la Mujer de Latinoamérica y el Caribe http://www.redsemlac.net). También está en el proyecto colectivo la Radio Internacional Feminista (RIF) (http://www.fire.or.cr/). RIF es la tercera socia y su directora, Katerina Anfossi, ya había convocado en 2008 en la capital de Costa Rica un Taller Internacional sobre "Usos estratégicos de las TIC (Nuevas Tecnologías de la Información)en situaciones de conflictos armados".
La iniciativa del Desayuno Feminista en la capital peruana, que agrupó a más de 30 personas, la mayoría mujeres, estuvo coordinado por DEMUS (Estudio para la Defensa de los Derechos de la Mujer: www.demus.org.pe), el Centro de la Mujer Peruana FLORA TRISTAN, que en 2009 está cumpliendo ya 30 años de vida (http://www.flora.org.pe), la Oficina Central de la Agencia informativa SEMlac en Lima, Isis Internacional (http://www.isis.cl) y la Asociación Nacional de Periodistas del Perú (ANP).
Al acto asistieron históricas feministas peruanas como Violeta Sara-Lafosse y Rosa Dominga, que fueron de las primeras en llegar y se fundieron en cálidos abrazos con Ana María Portugal y la feminista socialista y periodista mexicana Sara Lovera, encargadas de propiciar el debate, las reflexiones y empezar a tejer las redes antiviolencia con las invitadas del movimiento feminista, las de mujeres del Perú y de algunos periodistas. Incluso la reconocida socióloga y feminista peruana, Gina Vargas, acudió al llamado del encuentro.

[Segueix...]


Publicado por Lídia Vilalta para CLARIANAcomunicación

Roda de Premsa F. Maria-Mercè Marçal: CD en homenatge

Des de la Fundació Maria-Mercè Marçal ens demanen la nostra assistència i difusió a la Roda de Premsa del dia 15 d'aquest mes d'abril a les 11h a l' SGAE, on es presentarà el CD 'Maria-Mercè Marçal. Catorze poemes, catorze cançons'. Aquest CD és un homenatge a l'escriptora i poeta catalana feminista en el desè aniversari de la seva mort.

Per concertar entrevistes podem trucar a la responsable de premsa de la Fundació: Montse Barderi (665520098)

----------------------------------------------------------------

RODA DE PREMSA

Presentació del disc Maria-Mercè Marçal. Catorze poemes, catorze cançons que es repartirà gratuïtament per la diada de Sant Jordi

Coincidint amb el desè aniversari de la mort de la poeta Maria-Mercè Marçal, la fundació que du el seu nom ha editat un CD que inclou 14 poemes de Marçal, musicats i interpretats per cantants de renom de diferents estils i generacions. Són Toti Soler, Jabier Muguruza, Maria del Mar Bonet, Gerard Quintana, Marina Rossell, Guillermina Motta, Lídia Pujol, Txiki Berraondo i Anna Subirana, Teresa Rebull, Túrnez i Sesé, Sílvia Pérez Cruz, Marga Bufí, Mercè Serramalera i Maria Cinta. La portada del disc és de Perejaume.

Dia i hora: Dimecres, 15 d’abril a les 11 h.

Lloc: Club Social de la SGAE (passeig de Colom, 6, Barcelona)

Hi assistiran: Diferents artistes que han participat en el treball, el director artístic del disc, Enric Hernàez, i la coordinadora del projecte, Heura Marçal, filla de la poeta i presidenta de la Fundació Maria-Mercè Marçal

Durant la roda de premsa s’explicarà com s’ha portat a terme el projecte, parlaran els diversos cantants i hi haurà una mostra del disc amb música en viu. A l’acte també es regalarà el disc i és farà lliurament del dossier de premsa complert a tots els mitjans que hi assisteixin.

Agrairíem confirmació d’assistència trucant a Montse Barderi (665520098) o contestant a mbarderi@drac.com

8 de MARÇ des de Catalunya

Per Dolors Viñas


Cada any el 8 de març torna i cal aprofitar-ho. Cal aprofitar les bones escletxes per parlar de dones. Cada any, les feministes de tot el món, tenim més cabells blancs i aixequem més les veus evidenciant injustícies i fent reivindicacions. Cada any, incorporem al discurs noves tesis de pensadores compromeses amb el replantejament del concepte de justícia democràtica, abordat des d’una perspectiva feminista.

Una gran majoria d’homes i dones, encara, no són conscients de que cal fer una reinterpretació crítica de la realitat masculina i femenina tradicional. El debat del masclisme, que no para d’ incidir en tota mena de violència, és infinit. Va des de les agressions a dones, joves i nenes, passant per les xarxes de prostitució organitzada, la xenofòbia i les guerres. Desmuntar, peça a peça, els paràmetres de la societat patriarcal és una feina titànica. Vivim immerses en aquests paràmetres i, a vegades, ens passen desapercebuts fins que esclaten i esclaten; a les mans, a la cara, al cor...

En un encertat article a La Vanguardia la periodista Maricel Chevarria és preguntava : “Ens sorprèn que un noi de 20 anys mati a una nena de 17 ? Hem fet alguna cosa per evitar-ho?.. No, perquè ens va. Ens va presumir de xaval mascle que les duu a totes de cap. En diferents formes d’expressió, ens agradi o no, aquest discurs és encara al carrer. L’educació mixta no implica que no sigui sexista. La violència que perceben als mitjans, als espectacles, a l’escola o les llars, acaben creant aquesta mena de personatges indesitjables, guaperes, canalles, cínics, protagonistes del tema del tango “la maté porquè era mia”. Hi ha una preocupant revifada masclista als sectors joves, per això, no hem de parar d’ advertir a les noies perquè posin milles entre elles i aquesta mena d’individus. Han d’aprendre a veure’ls venir de lluny. Insistir en que no es deixin domesticar i posin totes les seves energies en fer sempre allò que els agradi fer..

És un aprenentatge que hauríem de fer tothom. No prendre partit és una mala pràctica i no desentendre’ns, implica demanar programes de polítiques d’igualtat locals, per educar i detectar a temps actituds de risc. Fer prevenció des de l’àmbit local vol dir posar a treballar, a la plegada, les institucions i la ciutadania, amb el compromís de poder organitzar societats respectuoses, atentes al saber i els interessos de les dones, on la convivència diària s’estructuri en base a raons de diversitat i d’igualtat.

Lleis, costums, resistències i avanços per a les dones asiàtiques (3)

per Lídia Vilalta

per a la XIDPIC-CAT-XIPVG

L’empoderament tranquil de les dones a un Japó paternalista

Takayoshi Kusago, professor associat de la Universitat de Osaka i membre del Global Collaboration Center al Japó, és ‘economista del gènere’ i va presentar els resultats d’ uns estudis de la Universitat d’Osaka (no es va referir a la data) sobre l’empoderament econòmic de les dones, fets a les àrees de Sapporo i Hokkaido. Segons ell, el gènere és la perspectiva per entendre el benestar del món. Es una lent o una mirada eficaç per veure el benestar dels homes i des dones dins el seu entorn i en la societat.

Al Japó i han “nous actors i noves accions”, va explicar. Com sabem, des del 1990 el PNUD (Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament) va iniciar els seus Informes sobre Desenvolupament Human (IDH). I desprès es va complementar amb els Index de Desenvolupament de Gènere (GDI, per les seves sigles amb anglès) i el de Mesures d’ Empoderament de Gènere (GEM, també per les sigles amb anglès).

El GDI explicava, mostra cóm els homes i les dones són iguals en l’economía, l’educació i la salut mentre que el GEM expressa cóm homes i dones son iguals en l’empoderament polític. l ho va mostrat comparant aquests index amb la situació de Japó i d’Espanya. Els GDI és a dir, els índex socials, en els dos territoris son similars: 0.942 (13) per al primer i 0.944 (12) per al segon. En canvi, respecte de l’empoderamente de les dones, Japó te un notori retrocés: 0.557 (54) per 0.794 (12) de l’ Estat espanyol.

Això significa, segons Kusago, que malgrat que hi hagi uns standars similars, això sòl no garanteix l’empoderament de les dones en les seves societats. Espanya sembla que ha aconseguit la igualtat de gènere en el desenvolupament humà, paral·lel amb l’empoderament. En canvi, al Japó s’ha arribat a aquest igualtat però sensa millorar l’empoderament.

Ho veurem mes clar, si mirem unes altres estadístiques del IDH, continuava. Per exemple, el percentatge de legisladores dones al Parlament i de responsabilitats legislatives, oficials i directives. Els números són per el Japó un 11,1% i un 10% respectivament i per a l’ Estat espanyol un 30,5% i un 32%, també respectivament.

El professor va explicar que ‘Japó ha estat un Estat molt paternalista’ durant molts segles i les dones van començar molt ‘suaument’ el canvi en petites comunitats i en les seves àrees. Les dones son membres molt actives en les associacions de pares i professors, encara que els titulars d’aquets càrrecs siguin els homes, explicava; elles es preocupen de que els parcs, el medi ambient i la recollida de residus estigui en condicions en aquestes comunitats i també que es tingui cura dels infants i de les persones mes grans.

La divisió sexual del treball o les feines a l'ombra no pagades

Fins ara, continuà el professor, això s’ha considerat una despesa no tangible, perquè els homes assumien que “el treball domèstic i comunal era el mandat de les dones casades”, o una explicació de la ‘divisió del treball’ entre marits i mullers. Es a dir, que aquests treballs socials avaluables i valiosíssims han estat al Japó els treballs a l' ombra no pagats. Però, des de la dècada dels 90, Kusago va aclarir que, amb els impactes que la globalització va produir al Japó i la ralentització de la economia, la seva societat està en una transició econòmica i social. Això ha comportat també un canvi demogràfic per la caiguda de la fertilitat: les dones s’han incorporat al mercat laboral per aportar un suplement econòmic a la casa i també ha significat que “el paper i el treball de la dona sigui ara més visible i apreciat a la societat”.

Amb la competició global, afegia, el sector privat ha utilitzat cada cop més el treball a temps parcial per minimitzar els costos de producció i al Japó les dones son la majoria d’aquesta força de treball. També ho son en els ‘moviments de treballadors colectius’ que s’han expandit en les dos últimes décades i elles s’han posat al davant, liderant iniciatives conjuntes d’empreses petites, en temes com la cura de infants, persones grans, neteja, menjars .. I tots aquests col·lectius, que han augmentat considerablement, explicava, tenen al Japó, segons ell, 4 característiques específiques:

1) la propietat de la empresa és igualitària;

2) les dones son les membres més importants;

3) son petites empreses i

4) la seva gerència es democràtica.

El seu estudi ha estat sobre aquestes comunitats col.lectives de dones treballadores a diferents indrets del Japó com Sapporo i Hokkaido. En un dels casos l’empresa fa de guarderia en una oficina de dentistes; en l’altre dirigeixen una tenda que ven productes reciclats o de segona ma i també productes elaborats per persones amb discapacitats.

I la investigació ha reflexa que s’han produït efectes directes d’empoderament econòmic sobre les dones, com que ‘han obtingut capacitats, coneixements i profits’ i alhora també ha provocat efectes indirectes: ‘canvis en el suport familiar, canvis en l’us dels temps, més decisió i poder a la casa, més critiques cap a les polítiques socials i s’han obtingut més veus per a la colectivitat’.

Aquest empoderament econòmic ha implicat, finalment, un empoderament social i també polític, perquè ‘més persones han estat conscients de la desigualtat de gènere en la societat japonesa i s’hi han posat mesures i accions positives concretes per promoure el canvi’, sobretot en les eleccions al poder local.

Takayoshi Kusago va concluir remarcant que el gènere es refereix als homes i a les dones conjuntament perquè ‘enfortir la posició de les dones a la família, a la comunitat i a la societat, té el potencial de millorar el benestar de tots els membres de la societat’, inclosos la dels infants i la població més gran.

Articles anteriors:

Quan el pes de les costums invalida la legislació (2)

Igualtat de gènere a Àsia: lliçons i bones practiques (1)

http://donesxarxainternacional.blogspot.com/search/label/Asia

Toda Religión oprime a la mujer

Entrevista a Nawal al Saadawi · · · · ·

13/07/08

Esta entrevista fue conducida por Kamala Orozco y Florence Cassam Chenai; para Sin permiso.info
Con 76 años, la energía y vitalidad de Nawal Al Saadawi es contagiosa. Así lo ha demostrado en el Congreso Mundo de Mujeres que concluyó ayer en Madrid. Los ojos de esta luchadora egipcia por la libertad y la igualdad transmiten una inagotable curiosidad. Dejó la psiquiatría para dedicarse de lleno a la literatura. Autora de La cara oculta de Eva (1970), Mujeres y sexo (1972) o Mujer en punto cero (1973) fue cesada de su puesto de directora de Sanidad Pública y la revista que editaba, clausurada. Siguió escribiendo y hablando en público de la situación de la mujer árabe y de los derechos humanos. En 1981 fue encarcelada. Desde allí siguió escribiendo como pudo ya que le quitaron papel y lápiz. Tras salir de prisión, en 1983, fundó la Asociación Solidaria de Mujeres Árabes para “quitar el velo de las mentes” de las mujeres árabes.
Pregunta. ¿Cuáles son los problemas de las mujeres en el mundo árabe en la actualidad?
Respuesta. La desigualdad. No habrá igualdad si no hay igualdad entre los países y las clases. El 60% de la población egipcia vive debajo del umbral de la pobreza. La mayoría son mujeres, solteras, madres con hijos, que trabajan para dar de comer a su familia.
Además, las mujeres tienen que enfrentarse también al renacimiento de los fundamentalismos religiosos; ya sean islámicos, cristianos o judíos. En cualquier caso la mujer resulta oprimida. Las mujeres siempre están oprimidas por las religiones. Sufren problemas económicos, políticos, religiosos, problemas para casarse o problemas vinculados al velo.
P. ¿El velo es una imposición?
R. Sí. Hay un paso atrás hacia el velo y la circuncisión fomentado por parte de todos los fundamentalistas religiosos. Muchas mujeres en Egipto han tenido una ablación. No tiene nada que ver con una religión particular. Los fundamentalistas cristianos también imponen la ablación de las niñas.
P. Se dice que suelen ser las mujeres las que preservan como tradición la mutilación genital.
R. Es cierto. Son las mujeres las que practican la ablación. Son las esclavas de los esclavos. El hombre también es un esclavo. Sin embargo, la esposa aparece como la esclava del marido.
P. El sociólogo francés Alain Touraine afirma que la mujer tendrá un papel predominante en la sociedad de los próximos 500 años. ¿Cree que será así?
R. ¡Espero que no sean mujeres como Condoleezza Rice! O Margaret Thatcher, Hillary Clinton, Madeleine Albright, Angela Merkel, Golda Meier... Son mujeres de derechas, que creen en el patriarcalismo. Mujeres opresoras que oprimen a otras mujeres. ¿Qué tipo de mujeres liderarán la sociedad? ¡No es suficiente ser mujer! Hay que defender la justicia.
Espero que la sociedad dentro de 500 años esté dirigida por progresistas en general, hombres y mujeres.
P. Usted se presentó a las elecciones presidenciales en Egipto...
R. Fue un acto simbólico. Utilicé mi programa electoral para conseguir más visibilidad. Cuando la policía me impidió asistir a mi reunión electoral pude decir que dejaba la campaña y denunciar que no existía un verdadero sistema democrático. La política global está relacionada con el feminismo. No hay separación entre la dominación sufrida por las mujeres y la dominación que impera en el mundo. No se puede separar los asuntos de género de los demás temas.
P. ¿Cómo ve el mundo en la actualidad?
R. No hay justicia. El poder que domina el mundo es el militar, el económico, el de los hombres, las religiones. Se está usando a Dios para oprimir a la gente, a las mujeres y a los pobres. Vivimos en la selva y tenemos que luchar en contra de ello.
Nawal al Saadawi es una veterana luchadora y feminista egipcia

El País, 9 de julio de 2008 Consultar article en http://www.sinpermiso.info/textos/index.php?id=1973

Trobada per conéixer experiències i estratègies de participació política feminista

per Tona Gusi
ADPC/XIDPIC.CAT-XIPAVG
http://cat.bloctum.com/tonagusi


Aquest divendres passat, 18 de juliol, hi havia convocada una trobada a Ca la Dona per a: ' dones ben diverses de diferents espais i grups (de Ca la Dona, d'ongd, d'altres grups autònoms, joves, grans, migrants...)'. Es tractava de conéixer les experiències i estratègies de participació política feminista.

Aquesta era la tercera reunió. ACSUR en va convocar la primera per reunir a companyes de Centreamèrica, però posteriorment les convocants són ja tot el grup i des de l'aquí i l'ara proposen: "Si, com nosaltres, creus que falten espais de discussió entre dones de diferents àmbits i feminismes des d'on buscar respostes col·lectives a les mateixes inquietuds més enllà de les nostres especificitats i diferències....Ens agradaria comptar amb tu, amb vosaltres, amb els grups que fem i inventem des de la nostra quotidianeitat els feminismes d'aquesta ciutat...".

Diverses companyes de la XIDPIC.CAT-XIPAVG hi han assistit i han pres el compromís d'incoprorar-se regularment a aquestes trobades ( la propera es convocarà pel mes de setembre) i de fer circular l'informació per les llistes de la Xarxa Internacional.

Experiències ja compartides en les anteriors trobades són: La Ruta Pacífica, el Movimiento Amplio de Mujeres, la casa 'MAMBO', l'Assemblea Autogestionada pel Dret a l'Avortament, etc.

Els temes que hi ha damunt la taula són: les agendes concretes de les organitzación impedeixen fer xarxes?; les diferents edats comporten diversos tipus de feminisme? Les feministes de més edat es reserven unes quotes de poder i 'pontifiquen' sobre què és i què no és feminista?; Cal o no una plataforma comú per tractar estratègies de participació política feminista?.

Ca la Dona pot ser un d'aquest espais de trobades, deslligades de qualsevulla organització o plataforma com ara Forums Socials i altres.

CICLE DOCUMENTAL:DONES, CINEMA I GÈNERE DE MÉXIC

Dijous 26 de juny a les 20h a la Sala La Cuina (Vestíbul) ENTRADA GRATUÏTA

CICLE DOCUMENTAL:DONES, CINEMA I GÈNERE DE MÉXIC

'Los demonios del Eden. El documental sobre el caso Lydia Cacho' (durada: 72 min)

Presenten: Leonor Sedó, directora de la revista 'www.39ymas.com' i Tona Gusi, periodista i Cap de Projectes de la Fundació Centre de Documentació Política. Coordinen: Tona Gusi i Amada Santos.

Organitza: Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison i Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya - Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere

Dijous 03 de juliol a les 19:30h a la Sala La Cuina (Vestíbul) ENTRADA GRATUÏTA

CICLE DOCUMENTAL:DONES, CINEMA I GÈNERE DE MÉXIC

El aliento de Dios (2007, durada 1 h 11min).

Directora: Isabel Cristina Fregoso. Documental basat en entrevistes a diverses monges mexicanes, qüestionant els estereotips que els mitjans difonen sobre les monges. Presenten: Anyancy Fregoso (germana de la directora), especialista en estudis de gènere i Tona Gusi, periodista i Cap de Projectes de la Fundació Centre de Documentació Política. Coordinen: Tona Gusi i Amada SantosOrganitza: Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison i Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya - Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere

Dijous 17 de juliol a les 19:30h a Sala La Cuina (Vestíbul)ENTRADA GRATUÏTA

CICLE DOCUMENTAL:DONES, CINEMA I GÈNERE DE MÉXIC

Las viudas del carbón. Mujeres sin rostro. (durada: 1h).

Directora: Rosario Novoa. Documental basat en la investigació de Sara Lovera, periodista de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere i Premi Nacional de Periodisme de Méxic.

Presenten: Leonor Sedó, directora de la revista 'www.39ymas.com' i Tona Gusi, periodista i Cap de Projectes de la Fundació Centre de Documentació Política. Coordinen: Tona Gusi i Amada Santos

Organitza: Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison i Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya - Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere

per Tona Gusi. La periodista Sara Lovera a Barcelona amb la XIDPIC.CAT.

Qui és Sara Lovera?

Sara Lovera

Periodista i feminista mexicana, fou reportera als diaris El Día, unomásuno, La Jornada; directora del suplement Doble Jornada i directora fundadora de Comunicación e Información de la Mujer, AC (CIMAC).

Per conèixer més i millor a Sara Lovera donem un cop d'ull a la frase amb que acaba tots els seus escrits personals: ¡Por la Vida y la Libertad de las mujeres!

Estada a Barcelona

Des de Madrid estant, on ha anat a fer un taller de periodisme de gènere per AMECO, l'agència espanyola de periodisme de gènere nascuda aquest any passat, la Sara es posa en contacte amb nosaltres, les de la Xarxa Internacional a Catalunya.

La coneixem des de la fundació de la Xarxa Internacional a Morelia, Michoacan, Méxic el novembre del 2005 (alguna de nosaltres fins i tot d'abans). A Morelia ens sorpren no només per la seva saviesa i trenta i tants anys d'exercici de periodisme tenint en compte les mirades de les dones sinó també per la seva empenta i qualitat didàctica. Uns dies més tard a Mèxic DF ens convidarà a un sopar memorable a casa seva amb la Directora de CIMAC, Lucia Lagunes i la també periodista Lucrecia Maldonado.

El novembre de 2006 la convidem a Barcelona a la II Trobada Estatal de la Xarxa Internacional, aprofitant que es troba a Madrid camí de Londres i Berlín. Sara Lovera coneix Catalunya i Barcelona a traves de la seva filla i li plau, tant com a ella, ser al nostre país i recórrer la ciutat de Barcelona.

No ens vàrem trobar a Oviedo a la II Trobada de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere del passat 2007, ja que estava fent precisament la investigació sobre les vídues dels miners arrel de l'explosió a Pasta de Conchos, i per tant no va passar per Barcelona tal i com ho varen fer col·legues mexicanes, de Costa Rica i d'Argentina.

Estava cantant doncs, que si parava a prop li oferiríem que ens vingués a visitar i a enriquir-nos. Coincidència de bons interessos ja que volia presentar el documental basat en la seva investigació periodística ' Las viudas del carbón. Mujeres sin nombre'.

Retrobaments

Una 'alumna' seva i alhora fundadora de la xarxa de periodisme de gènere a Mèxic, la periodista de 'El Periódico' Sonia García García es va posar en contacte amb nosaltres per fer-li una entrevista. La seva retrobada fou d' il·lussó compartida i de complicitat ens llurs vides, una a cada banda de l'Atlàntic.

Podeu llegir l'entrevista a la Sara que va publicar la Sonia García a 'El Periódico' del dia 7 d'abril: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=498272&idseccio_PK=1038
'EL PERIÓDICO', 7 d'abril de 2008
Entrevista a ' Coses de la Vida',pàg. 41 per la periodista Sonia García.
AL GRA // ENTREVISTA AMB SARA LOVERA, PERIODISTA I FEMINISTA MEXICANA:Sara Lovera: "A Mèxic, dos milions de dones amb fills són viudes"

Les companyes i amigues de la XIDPIC.CAT i de l'ADPC hem fet el possible per acollir a la periodista aquests dos dies que ha estat entre nosaltres. La veritat és que no ha parat ja que hem volgut aprofitar la seva estada al màxim per a futurs projectes del periodisme amb visió de gènere al nostre país.

Intercanvi de materials i converses tot compartint idees de futur.

Encara que no hi hagi fotos testimonials de totes les xerrades en grup val a dir que va ser rebuda també per Montserrat Puig, Presidenta de l'ADPC (Associació de Dones Periodistes de Catalunya) i Montserrat Minobis, Presidenta de l'AD. XIDPIC.CAT-XIPAVG ( Associació Dinamitzadora de la Xarxa) i va comparir tertulies amb les periodistes i comunicadores Lina Barber, Tona Gusi, Montse G. Sosa, Rosa Maria Palencia, Ma. Dolors Viñas, Julia López, Lidia Vilalta, Mony Monell, Elena Riera, diverses amistats i alguna representant institucionals.

Acte de presentació del documental 'VIUDAS DEL CARBÓN. Mujeres sin nombre'

Julià Castelló, el responsable de la Comissió de Periodisme Solidari del Col·legi de Periodistes de Barcelona fou l'encarregat de donar la benvinguda a la periodista i a l'assistència a l'acte. La comissió de Periodisme Solidari és molt activa en el Col·legi i no cal dir que la Xarxa Internacional se sent molt a prop de la seva tasca.

Montse Puig va rebre Sara Lovera en la seva doble vesant com a Presidenta de l'ADPC i com a periodista integrada a la Xarxa Internacional. Fou l'ADPC qui el maig de 2005 impulsa la formació d'una Xarxa de Periodistes i Comunicadores amb Visió de Gènere a Catalunya fi de poder teixir juntament amb altres col·lectius (Les Penelopes, Radio Paca, Moncomunicació, la Secretaria de la Dona del SPC, la Xarxa Europea de Dones Periodistes, etc...) aquestes malles al nostre país ( avui ampliades amb 'Ciberdona', 'Ones de Dones', 'Ciberdones, 'Al-hanan',...) que ens permetrien relacionar-nos internacionalment. Val a dir que la Presidenta de l'Associació Dinamitzadora de la Xarxa, Montserrat Minobis, va delegar la seva presentació en Montse Puig i Dolors Viñas. També hi eren presents a l'acte la professora de periodisme i coordinadora de la revista 'Dones', Elvira Altés, així com Leonor Sedó, directora de la revista digital '39 y más'.

Montse Puig va parlar de la Sara Lovera periodista i feminista i la Maria Dolors Viñas ( de l'ADPC i de la Xarxa) ho feu sobre la seva qualitat humana i el seu reconegut mestratge professional. Sara Lovera ha portat a terme tallers de formació arreu d'Amèrica Llatina, a Anglaterra, a Alemanya i a l'Estat espanyol.

Hem de dir que el visionat del documental fou un xic accidentat degut a que les copies disponibles estaven malmeses. Malgrat aquest entrebanc o potser justament a causa d'ell, el debat entre les i els mes d'una trentena de periodistes, comunicadores, professorat, cineastes, videastes etc. fou molt participat.

En les fotos del debat les periodistes Lidia Vilalta i Elena Tarifa i la Presidenta i comunicadora de l'associació contra la MGF (Mutilació Genital Femanina) Fatoo, escolten amb atenció a la investigadora del Centro de Estudios de Género de la Universidad de Guadalajara, Méxic, Anayanci Fregoso que es troba actualment a Barcelona impartint un master.

David Sastre, el periodista freelance que treballa a México, Catalunya i Australia, el cineasta mexicà David Marcos, la professora de Comunicació de la UAB i amiga personal, Rosa Maria Palencia, la jove cineasta García, la periodista Sonia García i la fotògrafa Anni Karouni foren altres participants actives i actius en el debat. Debat que Sara Lovera va enriquir amb diverses preguntes sobre les imatges que percebem en el tractament informatiu de les dones i els seus treballs o, com en el cas del documental, en la necessitat de saber-nos interrogar sobre aquesta absència total d'imatge col·lectiva, aquesta invisibilitat de les dones dels miners.

El debat comptà també amb crítiques del tractament d'algunes imatges del documental o, més ben dit, per l'absència d'imatges de la vida quotidiana d'aquestes dones, 'vídues del carbó', en altres moments menys dramàtics de llurs vides. Però és realment vida, la vida que porten aquestes dones? es preguntava la sala.

Dones sense instrucció, analfabetes, que no es relacionen entre elles, que viuen encerclades per les conductes d'un dels Estats més masclistes de Mèxic, que només surten a comprar en companyia de llurs marits un cop a la setmana i a un camió de l'empresa que els hi ven tot el que compraran. Aquestes dones que fins i tot desconeixen la feina real que feien els seus marits, no poden ara ni sortir a donar un tomb per la plaça els diumenges, no poden tan sols anar a fer un passeig a prop del riu amb la mainada ja que el riu ja no existeix.

Potser calia destacar que una d'elles s'havia proposat estudiar dret i se n'ha ensortit?

Potser calia donar més protagonisme a les accions d'una altra que recollia firmes per aconseguir que l'empresa minera els hi retornés els cossos dels seus homes?

I curiosament alguns homes dels assistents varen trobar a faltar també imatges de l'interior de les mines i la clarificació d'algunes qüestions tècniques.

Finalment La Qüestió (en majúscula) que ens va fer la Sara Lovera: Ens hi hem d'implicar a fons les periodistes i els periodistes amb les històries de la gent. Ella creu que no, que el periodista ha de descriure i donar a conèixer la veritat, la realitat. Però la Sara ens diu que ella no ha aprés encara a no implicar-se en el que li toca viure i narrar. Potser per això mateix tens el nostre reconeixement, Sara.

L’ADPC ha presentat l'exposició ‘Els Feminismes de Feminal'

per Tona Gusi

La Presidenta de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya, Montserrat Puig, va presentar a la historiadora Isabel Segura, responsable d’aquesta exposició que es podrà veure al Col·legi de Periodistes de Catalunya del 5 de febrer al 4 de març. La va acompanyar en l’acte inaugural Pilar Casanova, de la Junta del Col·legi de Periodistes de Catalunya en representació del Degà.

Montserrat Puig va destacar la similitud dels lemes i dels treballs de les feministes de fa 100 anys amb els actuals: la pau, la necessitat d’espais de dones, la incorporació al treball i a la ciència i la participació en la política anunciar la voluntat de l’ADPC de realitzar un treball de recerca sobre les publicacions de dones en el període postfranquista: ‘Vindicación feminista’, ‘Dones en lluita’, etc.

En la seva intervenció, Isabel Segura, va exposar que les revistes publicades per dones o adreçades a dones des de 1850 tenen la voluntat explícita de crear opinió. Aquestes dones expressen la seva opinió mitjançant les publicacions periòdiques ja que els hi són més assequibles que els llibres, encara que finalment podran publicar llibres.

En el cas de Feminal 1907 al 1917, l’única llengua emprada és el català, encara que durant la dictadura de Primo de Rivera varen sortir uns quants números en castellà. Els mitjans tècnics són espectaculars i incorpora les il·lustracions de les i dels millors artistes (Lola Anglada, Lluïsa Vidal, ...) Feminal és una revista innovadora tant a nivell formal com de continguts.

Carme Karr n’és la directora i en porta el pes. Té l’ajut esporàdic de col·laboradores catalanes que viuen a França i a Anglaterra. Així Feminal pot oferir informació actualitzada d’avantguarda sobre pacifisme i política, sobre el dret a vot i les sufragistes angleses.

En plena dictadura de Primo de Rivera, el 1925, fan un gran crit pel dret a vot mostrant que han estat en evolució permanent ja que abans tenien una postura molt més ambigua sobre el dret a vot.

Feminal crea opinió i nous imaginaris, reivindica la necessitat de l’accés de les dones a l’ensenyament, mostra les primeres professions i les primeres cares de les dones professionals. Així reprodueix un gran discurs que va fer Caterina Albert el 1917 com una de les primeres acadèmiques.

Montserrat Puig i Isabel Segura varen parlar sobre la figura de Carme Karr i la historiadora va invitar a les presents a “qüestionar-nos sobre les categories donades a les dones catalanes, catòliques i conservadores ja que van fer una forta evolució pels drets de les dones i renegociaven contínuament els seus espais de poder”.”

Acabat l’acte de la Taula inaugural totes les presents vàrem fer un recorregut per la sala d’exposicions, guiades per Isabel Segura, la qual ens informà compliçament que fa més de 30 anys que ‘viatja’ acompanyada de Feminal. Ara amb ella podem gaudir d’un recorregut temàtic i formal per aquesta excel·lent exposició ‘Feminismes de Feminal’.