Total de visualitzacions de pàgina:

4 de des. 2010

Maria Elba recupera la vida d'El Siglo en blanc i negre

Mireu la informació sobre aquesta exposició al Blok Fick de Maria Elba

Maria Elba va inaugurar el dijous 25 de novembre, al Pati Llimona l’exposició: “Dones d'El siglo". Una exposició sobre la vida quotiadana dintre dels grans matgazens "El Siglo" durant la decada dels anys 70. Elba, artista, fotógrafa escultora i esmaltista treballava de dependenta, a la vegada que per les nits estudiava fotografia. Les seves companyes eren normalent la seva font d'inspiració i de pràctica fotogràfica. Ara, 30 anys després ha recuperat els vells negatius, i també ha retrobat a gran part de les seves companyes de feina, a les que ja havia perdut la pista.

Ella mateixa explica en el futlletó d'invitació, el per què d’aquesta mostra única i exclusiva de l'inteior de uns grans matgazens més populars del centre de Barcelona. “A mitjans dels anys 60, als meus setze anys vaig entrar a treballar com aprenent de dependenta en els magatzems El Siglo. Aquesta exposició és una mostra de retrats d’aquella època, dels meus començaments en el món de la fotografia, negatius – trossos de temps- que van estar a punt de desaparèixer, salvats gairebé de miracle. Veure’ls em va portar el records dels meus companys, i sobre toto de les meves companyes, de les seves veus, dels seus noms.Vull reunir en aquesta exposició dues intencions: per una banda, l’abraçada i reconeixement a l’afecte d’aquests companys. Per l’altra, el valor que té com a reportatge fotogràfic nascut no d’una sessió precipitada per un diari, sinó de la convivència i el coneixement personal”.

Aquesta exposició mostra de la feina i l’estil de les dones d'una època que es va començar a acortar faldilles i a usar tot tipus de pantalons. El Siglo va desaparèixer a finals dels anys 80.

La Exposció romandra oberta fins al 17 de desembre. Sala Montserrat Roig. Pati Llimona. Barcelona

Julia López
Fotos: Susana Villafañe

13 d’oct. 2010

I TROBADA DE PERIODISTES GALLEGUES I III TROBADA ESTATAL DE PERIODISTES AMB VISIÓ DE GÈNERE

13.10.2010

La formación en visión de género, fundamental para el periodismo de calidad
Xornal de Galicia | Sábado, 25 Septiembre, 2010 - 04:58

http://aureasanchez.blogspot.com


NOTA DE PREMSA SOBRE LA CELEBRACIÓ DE LA III TROBADA ESTATAL DE PERIODISTES AMB VISIÓ DE GÈNERE

Santiago de Compostela, 13.10.2010


La III Trobada Estatal de Periodistes amb Visió de Gènere presenta a Galícia la campanya per no comprar premsa amb anuncis de prostitució

La campanya per eliminar els anuncis de contactes i prostitució a la premsa escrita s'ha presentat avui a Galícia en el marc de la III Trobada Estatal de diari amb Visió de Gènere, celebrat aquesta tarda a l'auditori de la facultat de Ciències de la Informació de la Universitat de Santiago de Compostela.

Aquesta campanya és una de les prioritats de l'agenda informativa de la Xarxa Estatal de Periodistes amb Visió de Gènere, els objectius passen per la reivindicació de la funció social del periodisme. La Xarxa proposa l'aplicació de la visió de gènere a les informacions, l'ús d'un llenguatge no sexista o fer visible a la gran quantitat d'expertes en les diferents àrees informatives, tal com proposa Carme Freixa, presidenta de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya (APDC).
La periodista catalana Tona Gusi va moderar aquesta trobada en la que va cedir el torn a la representant de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere, June Fernández, que va analitzar les propostes sorgides de la III Trobada Internacional celebrat el 2009 a Bogotà, així com les dades de la propera trobada que se celebrarà a Fes (Marroc) el proper any. Per la seva banda, la periodista Lídia Vilalta va destacar la propera trobada de la Xarxa Mediterrània d'Informació i Comunicació amb Visió de Gènere que se celebrarà al novembre a Roma.

Les Xarxes Internacionals es van establir el 2005 com una xarxa intercontinental per fer visible la desigualtat de gènere en els mitjans i per facilitar que les agendes informatives abastin temes de gènere.


Associació de Periodistes de Santiago de Compostela (APSC)
-------------------------------------------------- -----------------------------------------------
enllaços:

http://www.crtvg.es/ cal buscar a l'hemeroteca i veure, tant en la Ràdio Galega com en TVG.
http://www.20minutos.es/noticia/824384/0/ (previ)
http://www.adn.es/lavida/20100925/NWS-0695-Periodistas-presentan-anuncios-contacto-comprar.html (previ Europa Press)
http://www.atlantico.net/noticia/111602/asociaci% C3% B3n/mujeres/periodistas/anuncios/contactos / (previ atlantico diari)
http://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=530604 a ABC

7 d’oct. 2010

Qui figura a les notícies?

CPC i ADPC, barcelona, 7.10.2010


El Col.legi de Periodistes de Catalunya i l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya

Convoquen a la roda de premsa que tindrà lloc el 8 d'octubre, divendres, a les 11 del matí a la Sala d'actes del Col.legi de Periodistes de Catalunya per presentar l'estudi

Qui figura a les notícies?
Informe del Global Media Monitoring Project 2010 ( GMMP )

Aquest projecte internacional, que es porta a terme cada cinc anys, s'encarrega de monitoritzar la informació apareguda als diaris i als informatius de ràdio i televísió per tal de fer un seguiment de la presència de dones i homes com a subjectes de les notícies. L'estudi també mostra la situació i les opcions professionals que emprenen dones i homes periodistes en la produció informativa.

Presentarà i moderarà l'acte

Llibert Ferri, de la Junta del Col.legi de Periodistes

Elvira Altés, coordinadora per l'Estat Espanyol del GMMP- 2010, presentarà els resultats del GMMP - 2010

Amb la presència de Marta Corcoy, de la Junta de ñ'Associació de Dones Periodistes de Catalunya.

27 de set. 2010

Relatoria I Trobada de Periodistes Gallegues


27.09.2010 Foto: Áurea Sánchez.

(II) PONÈNCIA MARC


Isabel Menéndez, periodista experta en comunicació i gènere va ser l'encarregada de presentar la ponència marc: Gènere i comunicació: representació de les dones en els mitjans i situació de les periodistes a les empreses.

Isabel Menéndez és una companya molt apreciada a Santiago ja que va estudiar-hi la carrera de periodisme. Isabel va molt sovint a aquesta ciutat on imparteix cursos de comunicació i gènere, organitza tallers i redacta recomanacions per a les diferents administracions. Tampoc ha deixat mai la seva relació amb l'acadèmia, és investigadora i formadora i autora d’una tesi sota la sapiència d’ Amàlia Valcárcel i ella mateixa imparteix màster a la Facultat de Ciències de la Comunicació de Santiago. Moltes de les, i no sé si dels, presents han realitzat algun dels seus màster o tallers. Pertany a l'Associació de la Premsa de Santiago.

Aquesta experta va explicar que fa anys que no treballa en mitjans i que dubta que ho torni a fer ja que - segons la seva opinió - aquest és un moment especialment difícil per al periodisme i especialment per a les dones. Amb la feminització de la professió aquesta s'ha precaritzat, no per culpa de les dones certament! Està perdent també pel que fa a prestigi, i observa retrocessos en la qualitat de la informació. I el que és lògic per a aquesta formadora "si les dones periodistes no tenen formació en gènere faran un periodisme de l'anomenat neutre a dir androcèntric i sexista".

Per entrar en matèria, aporta les dades d'un estudi seu de 5 anys de premsa del País Basc sobre la violència de gènere. Hi ha trobat fotografies de la pròpia dona assassinada i plena de sang, termes a l'ús com a 'crim passional', etc. No s'ha avançat doncs molt després de tants tallers! La perspectiva de gènere hi és absent. La primera i més visible constatació és que els reportatges segueixen estant signats per homes.

Heus aquí algunes dades:

La radiografia de la professió ens dóna les següents dades majoritaries: Homes 63%; llicenciat 72%; jornada de 7 a 10 hores; salari entre 900 i 1200 euros (600 si es tracta de col·laboració), són partidaris de la col.legiació; sindicats 14 %; solteria 49'1%; sense fills, classe mitjana; només 1 de cada 3 és dona (32'5%).

Quins valors trobem? La manca de solidaritat deguda a la precarietat, la dificultat de conciliació de la vida familiar i professional (es destaca una entesa millor entre parelles de periodistes), en l'imaginari de l'alumnat que arriba a les facultats en un 40% vol escriure i la resta vol ser corresponsal de guerra. Això canvia amb la realitat de la professió però certament ara hi ha més dones en els conflictes bèl·lics i sens dubte és per l'espectacle. Fixem-nos: Com són?, Quina edat, quin físic tenen? Totes les que arriben són bones periodistes, sens dubte, ja que a totes les dones ens costa molt arribar però ... Què exigeixen les empreses a les periodistes dones que no exigeixen als homes? Hi ha una forta càrrega de premsa groga.

Els llocs de comandament. Les dones continuen tenint dificultat per accedir-hi. Ara tenim la primera dona directora d'un diari d'economia, Expansión. Però les periodistes que arriben a llocs de poder no adquireixen el poder simbòlic que tenen els periodistes homes líders d'opinió. El poder no et garanteix el lideratge. A més són llocs provisionals en relació als perpetus dels homes. És un poder al qual li falta la investidura. És la teoria del sostre de vidre.

Es retrocedeix en el model femení en clau de conflicte o negatiu (el feminista no existeix). L'agenda està marcada històricament pels homes i les dones periodistes segueixen aquest model sense adonar-se'n. Fins i tot sense aplicar les mínimes condicions que exigeix el periodisme tradicional com és la necessitat de citar fonts. O per exemple, sovint s'usa el to col·loquial, es marca una diferència de rang: Hillary contra Obama i Esperanza o pitjor Espe contra Gallardón. Les dones polítiques tenen un gran handicap (recordem que la ministra Chacón embarassada va provocar un debat sobre la maternitat i l'alt poder polític).

Va resumir així Isabel Menéndez el tractament de la dona en els mitjans: Sense nom; rol subordinat, tractament col·loquial, èmfasi en l'aspecte físic, androcentrisme, publicitats estereotipades (com en les publicitats de la neteja de la llar).

- A la premsa no s'han incorporat els nous valors. El talent i la formació universitària a Espanya és femenina i en canvi la premsa encara no ho reflecteix.
- En la majoria dels debats sobre l'avortament no hi ha hagut dones, són els homes els que diuen el que opinen les dones.
- El llenguatge no sexista és una batalla perduda. Hi ha desconeixement total i hostilitat sobre la utilització d'un llenguatge no sexista que estan impulsant les associacions de dones i les institucions. Ens ridiculitzen per l'ús del llenguatge no sexista. Les i els
lectors no coneixen les opinions de catedràtiques i si en canvi l'opinió de periodistes homes.
- Es creu erròniament que és un problema de dones periodistes i és de tot el periodisme.

Per acabar de il·lustrar-nos, l'experta va posar, entre altres, aquests exemples, trets dels mitjans de comunicació, alguns d'ells titulars:

El hijo adoptivo de Emma Thompson, la gran actriz británica de 48 años

La coqueta diva del piano. La nueva diva, Alicia Keys… no se mueve como Beyoncé

El terrible dolor de dos madres (no hi ha noms)

La madre del presunto asesino…acaba de ver a su hijo sentado en el banquillo

La ex de Sarkossi devuelve su vestido de Versace

Las vacaciones de Carolina son de interés general

La esposa de Pujol lamenta que Montilla sea un andaluz de nombre José

Físicos tan esplendidos como imposibles

...lo mismo que la guapa Carla, en la vieja Corte

Carme Chacón pasa revista a los militares … es la primera vez que los militares se cuadran ante una mujer…

Ellos tienen apellidos; ella es Soraya (aquest article és un exemple de bones pràctiques)

El poder de las “Zappettes” ( titular a la premsa estrangera)

El pronuncido escote de Merkel (notícia amb la fotografia d Àngela Merkel vestida de gala)

Pasarela Moncloa: triunfa el violeta y la chaqueta de buen corte

Carla Bruni y Letízia Ortiz eclipsan la vista de estado (els culs de Carla Bruni i Letizia Ortiz foren portada)

La culpa de Sara Carbonero...assegura ‘The Times’…la guapa novia de un deportista de éxito

O encara més recentment recordem que després de 6 anys es repeteix la portada de les ministres espanyoles a Vogue i que un diari alemany les anomena les ninetes de moda.

Doncs això! Tornant a citar a Isabel Menéndez: "Es creu erròniament que és un problema de dones periodistes i és de tot el periodisme".

Tona Gusi

Periodista

XIDPIC.CAT

RIMPYC-RIPVGEscuchar

Leer fonéticamente

Diccionario - Ver diccionario detallado

Relatoria I Trobada de Periodistes Gallegues

27.09.2010

RELATORIA

I Encontro de Xornalistas Galegas
I Trobada de Periodistes Gallegues

(I) OBERTURA

A les 10 del matí del passat dissabte, 25 set 2010, a l'Auditori de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat de Santiago anaven arribant a poc a poc les i els periodistes al I Encontro de Xornalistas Galegas convocat per l'Agrupació de Mulleres Xornalistas Galegas.

Al davant d'aquesta Agrupació hi ha la nostra companya Áurea Sánchez i al seu costat i presidint, la reconeguda periodista de la TV Galega, Xulia Campo. Les complementen les també periodistes Lucia Castro i Mari Carmen Domínguez. Aquest equip va realitzar un gran treball organitzant i difonent aquesta Trobada: logística, invitacions a les taules, organització d'entrevistes, roda de premsa, redacció de comunicats i conclusions i sempre a temps.


Cal destacar que l'Agrupació de Mulleres Xornal Galegas rep el suport de l'Associació de Periodistes de Santiago de Compostela (AMX-APSC), des de la cessió del local per a la logística al suport de companys i companyes associades. El seu president Luís Menéndez va assistir a més de la Trobada a la roda de premsa i va ser un excel·lent amfitrió de la seva ciutat.

Al voltant de 35 professionals del periodisme van assistir a les sessions, a més de les xornalistas , 8 homes i un treballant (en referència al company de la TVG). Les dues taules del matí foren un èxit. La primera: Intervencions personals i professionals sobre "L’ Apoderament de les dones en els mitjans gallecs" va superar les expectatives ja que van ser-hi presents les periodistes galegues més apoderades en els mitjans del país i moltes van parlar des de la seva experiència personal. I la segona taula, la institucional, a més de molt completa va servir per ratificar el grau de compromís de les institucions envers la visió de gènere als mitjans.

Xulia Campo, presidenta de l'Agrupació de Mulleres Xornal de l'Associació de Periodistes de Santiago de Compostela (AMX-APSC) va obrir les sessions explicant que, en els darrers temps, a l'associació arribaven dones joves periodistes i així
poc a poc han anat creant l'Agrupació. També les va ajudar a prendre aquesta decisió la informació que obtenien de les diferents trobades estatals i internacionals.

Per Xulia Campo "aquesta és una professió mandrosa per parlar de si mateixa. Escoltem a altres col·lectius però no ho fem amb nosaltres mateixes. Entre nosaltres hi ha diferents experiències per compartir i l' ideal seria que sortís d'aquí un compromís per influir en el canvi en els mitjans ". Va destacar, la presidenta que aquest era una Trobada oberta als companys i al públic. Va saludar a les companyes de Catalunya i del País Basc i també a les presidentes de les associacions de la premsa de Lugo i d'Ourense. Va voler tancar la seva intervenció amb un record per Dora Vázquez, la poeta i narradora i Ana Quiro, comunicadora i cantant, ambdues mortes el dia anterior.



(II) PONÈNCIA MARC

Isabel Menéndez, periodista experta en comunicació i gènere va ser l'encarregada de presentar la ponència marc: Gènere i comunicació: representació de les dones en els mitjans i situació de les periodistes a les empreses.

Isabel Menéndez és una companya molt apreciada a Santiago ja que va estudiar-hi la carrera de periodisme. Isabel va molt sovint a aquesta ciutat on imparteix cursos de comunicació i gènere, organitza tallers i redacta recomanacions per a les diferents administracions. Tampoc ha deixat mai la seva relació amb l'acadèmia, és investigadora i formadora i autora d’una tesi sota la sapiència d’ Amàlia Valcárcel i ella mateixa imparteix màster a la Facultat de Ciències de la Comunicació de Santiago. Moltes de les, i no sé si dels, presents han realitzat algun dels seus màster o tallers. Pertany a l'Associació de la Premsa de Santiago.

Aquesta experta va explicar que fa anys que no treballa en mitjans i que dubta que ho torni a fer ja que - segons la seva opinió - aquest és un moment especialment difícil per al periodisme i especialment per a les dones. Amb la feminització de la professió aquesta s'ha precaritzat, no per culpa de les dones certament! Està perdent també pel que fa a prestigi, i observa retrocessos en la qualitat de la informació. I el que és lògic per a aquesta formadora "si les dones periodistes no tenen formació en gènere faran un periodisme de l'anomenat neutre a dir androcèntric i sexista".

Per entrar en matèria, aporta les dades d'un estudi seu de 5 anys de premsa del País Basc sobre la violència de gènere. Hi ha trobat fotografies de la pròpia dona assassinada i plena de sang, termes a l'ús com a 'crim passional', etc. No s'ha avançat doncs molt després de tants tallers! La perspectiva de gènere hi és absent. La primera i més visible constatació és que els reportatges segueixen estant signats per homes.

Heus aquí algunes dades:

La radiografia de la professió ens dóna les següents dades majoritaries: Homes 63%; llicenciat 72%; jornada de 7 a 10 hores; salari entre 900 i 1200 euros (600 si es tracta de col·laboració), són partidaris de la col.legiació; sindicats 14 %; solteria 49'1%; sense fills, classe mitjana; només 1 de cada 3 és dona (32'5%).

Quins valors trobem? La manca de solidaritat deguda a la precarietat, la dificultat de conciliació de la vida familiar i professional (es destaca una entesa millor entre parelles de periodistes), en l'imaginari de l'alumnat que arriba a les facultats en un 40% vol escriure i la resta vol ser corresponsal de guerra. Això canvia amb la realitat de la professió però certament ara hi ha més dones en els conflictes bèl·lics i sens dubte és per l'espectacle. Fixem-nos: Com són?, Quina edat, quin físic tenen? Totes les que arriben són bones periodistes, sens dubte, ja que a totes les dones ens costa molt arribar però ... Què exigeixen les empreses a les periodistes dones que no exigeixen als homes? Hi ha una forta càrrega de premsa groga.

Els llocs de comandament. Les dones continuen tenint dificultat per accedir-hi. Ara tenim la primera dona directora d'un diari d'economia, Expansión. Però les periodistes que arriben a llocs de poder no adquireixen el poder simbòlic que tenen els periodistes homes líders d'opinió. El poder no et garanteix el lideratge. A més són llocs provisionals en relació als perpetus dels homes. És un poder al qual li falta la investidura. És la teoria del sostre de vidre.

Es retrocedeix en el model femení en clau de conflicte o negatiu (el feminista no existeix). L'agenda està marcada històricament pels homes i les dones periodistes segueixen aquest model sense adonar-se'n. Fins i tot sense aplicar les mínimes condicions que exigeix el periodisme tradicional com és la necessitat de citar fonts. O per exemple, sovint s'usa el to col·loquial, es marca una diferència de rang: Hillary contra Obama i Esperanza o pitjor Espe contra Gallardón. Les dones polítiques tenen un gran handicap (recordem que la ministra Chacón embarassada va provocar un debat sobre la maternitat i l'alt poder polític).

Va resumir així Isabel Menéndez el tractament de la dona en els mitjans: Sense nom; rol subordinat, tractament col·loquial, èmfasi en l'aspecte físic, androcentrisme, publicitats estereotipades (com en les publicitats de la neteja de la llar).

- A la premsa no s'han incorporat els nous valors. El talent i la formació universitària a Espanya és femenina i en canvi la premsa encara no ho reflecteix.
- En la majoria dels debats sobre l'avortament no hi ha hagut dones, són els homes els que diuen el que opinen les dones.
- El llenguatge no sexista és una batalla perduda. Hi ha desconeixement total i hostilitat sobre la utilització d'un llenguatge no sexista que estan impulsant les associacions de dones i les institucions. Ens ridiculitzen per l'ús del llenguatge no sexista. Les i els
lectors no coneixen les opinions de catedràtiques i si en canvi l'opinió de periodistes homes.
- Es creu erròniament que és un problema de dones periodistes i és de tot el periodisme.

Per acabar de il·lustrar-nos, l'experta va posar, entre altres, aquests exemples, trets dels mitjans de comunicació, alguns d'ells titulars:

El hijo adoptivo de Emma Thompson, la gran actriz británica de 48 años

La coqueta diva del piano. La nueva diva, Alicia Keys… no se mueve como Beyoncé

El terrible dolor de dos madres (no hi ha noms)

La madre del presunto asesino…acaba de ver a su hijo sentado en el banquillo

La ex de Sarkossi devuelve su vestido de Versace

Las vacaciones de Carolina son de interés general

La esposa de Pujol lamenta que Montilla sea un andaluz de nombre José

Físicos tan esplendidos como imposibles

...lo mismo que la guapa Carla, en la vieja Corte

Carme Chacón pasa revista a los militares … es la primera vez que los militares se cuadran ante una mujer…

Ellos tienen apellidos; ella es Soraya (aquest article és un exemple de bones pràctiques)

El poder de las “Zappettes” ( titular a la premsa estrangera)

El pronuncido escote de Merkel (notícia amb la fotografia d Àngela Merkel vestida de gala)

Pasarela Moncloa: triunfa el violeta y la chaqueta de buen corte

Carla Bruni y Letízia Ortiz eclipsan la vista de estado (els culs de Carla Bruni i Letizia Ortiz foren portada)

La culpa de Sara Carbonero...assegura ‘The Times’…la guapa novia de un deportista de éxito

O encara més recentment recordem que després de 6 anys es repeteix la portada de les ministres espanyoles a Vogue i que un diari alemany les anomena les ninetes de moda.

Doncs això! Tornant a citar a Isabel Menéndez: "Es creu erròniament que és un problema de dones periodistes i és de tot el periodisme".

Tona Gusi

Periodista

XIDPIC.CAT

RIMPYC-RIPVGEscuchar

Leer fonéticamente

Diccionario - Ver diccionario detallado

12 de jul. 2010

Som una nació, nosaltres decidim


"Temps d'esclatar” i "trenquem el silenci" son títols del grup valencià que en van venir al cap quan estava a la manifestació, i per això formen part de la banda sonora del petit vídeo realitzat. La manifestació del dissabte serà inoblidable. Més de tres hores caminant envoltades de milers de persones de tota edat i condició. Van participar gairebé un milió i mig segons dades dels organitzadors, al plataforma que va coordinar Òmnium Cultural. una manifestació unitària a la que es van afegir 1200 associacions. La nostra, l'associació Món Comunicació hi era, així com la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores, el Sindicat de Periodistes, etc, etc...[info a moncomunicacio.com]

23 de juny 2010

Cal donar més protagonisme al paper de les dones quan es parla de cooperació i desenvolupament



"Les notícies sobre la cooperació i el desenvolupament encara ocupen molt poc espai en els mitjans de comunicació tant en la premsa escrita com en els mitjans audiovisuals, malgrat que enquestes realitzades ens demostren que aquests temes interessen a la població. Si analitzem el paper de les dones en aquestes informacions el panorama encara és més decebedor. Aquesta és una de les conclusions de la taula de debat sobre gènere, cooperació i mitjans de comunicació, organitzada per Ajuda en Acció, i Intered, dins de la campanya "Mou-te per la Igualtat.
És de Justícia ", que s'ha celebrat al Col·legi de Periodistes de Barcelona, i que va comptar amb l'assistència de 34 persones, entre periodistes, expertes de gènere, i responsables institucionals de cooperació i membres d’ONGD.


"Tot i que falta molt camí per recórrer, cal reconèixer que la presència de les dones en les informacions sobre cooperació, en els darrers anys ha augmentat, i això està canviant gràcies al dels diferents actors de la cooperació, ONGD’s i administracions públiques”. Aquesta visió optimista la va transmetre a al taula David Minoves, director general de Cooperació
al desenvolupament i Acció Humanitària, que va informar de l'aprovació per part del govern català del nou Pla Director de la Cooperació catalana 2011-2014 i va comentar que. “malgrat que es temia una retallada sensible del pressupost de cooperació per la crisi, cal subratllar que ben al contrari, es proposa un augment considerable. Estem davant d'un pla ambiciós i de futur, que només necessita per la seva aplicació de l'aprovació al Parlament català".

Superar el tractament informatiu "victimista" de les dones

Marta Macias, directora de la Fundació Ajuda en Acció a Catalunya va obrir l'acte saludant als participants a la segona taula de debat sobre el segon informe titulat: "Anàlisi de gènere de la cooperació al desenvolupament en els mitjans de comunicació" que
centra la seva primera part en l’estudi dels diferents enfocaments de desenvolupament amb perspectiva de gènere, la segona part es dedica a elaborar 5 eixos d’anàlisi que contribueixen a l’examen d’alguns exemples de representació de la cooperació internacional en la premsa escrita, en la televisió i en la ràdio. (Secció + cooperació del diari Avui, el reportatge “Haití: hora zero” del 30 minuts, i el programa Solidaris de Catalunya Ràdio).

Per la seva banda Maria Montesinos, directora Indera Consultoría de Género, va subratllar com a responsable de l’informe, la seva orientació positiva i pràctica, en la línia de "visibilitzar la presència i el treball de les dones ", al destacar treballs periodístics que van molt més enllà i donen altres opcions al tradicional" victimisme "en el tractament d'aquest tipus d'informacions".

Amanda Alexaniam, també d’ Indera, i coordinadora de l’informe, va afegir que: "s'ha complert un dels seus objectius que era fomentar un debat obert sobre la representació de les relacions de gènere en els mitjans de comunicació a Catalunya, tant en els mitjans audiovisuals com en la premsa escrita ". Segons Alexeniam, l'informe incideix en que el tractament de les dones en la cooperació té a veure amb el paper de "subdesenvolupament" i pobresa que s’adjudica als països receptors d'ajuda, que considera , especialment a les dones, com a subordinades, dependents i víctimes. "Normalment les històries d'èxit de les dones del Sud no interessen".

Eduard Sanjuan, director del programa setmanal de TV3: 30 minuts,
va explicar perquè el reportatge analitzat sobre Haití donava un veritable protagonisme a les dones: "el nostre programa ens permet una certa reflexió - i ens vam adonar que en la informació diària el paper de les dones quedava ocult o les exposava només com a víctimes, i estava clar que les que estaven traient a la seva comunitat i les seves famílies endavant, ja des de l’inici dels terratrèmols, eren grups de dones organitzades". Rita Marzoa, directora del programa de ràdio Solidaris va agrair la menció positiva del programa que dirigeix a Catalunya Ràdio, i va comentar que resultava difícil, en el marc de la inèrcia diària del treball i de la manca de temps, aturar-se a pensar en el paper de les dones i ressaltar-ho. D'altra banda, l'informe, que jutja molt durament l'absència de les dones en la majoria dels mitjans, també destaca com a exemple positiu la secció setmanal de "Cooperació", de doble pàgina al diari Avui, i es va felicitar a les periodistes responsables de la mateixa, encara que cap d'elles va poder assistir a aquesta taula de debat.

Més perspectiva de gènere en totes les informacions

Segons Elvira Altés, professora i investigadora de gènere: "cal superar la idea de que perspectiva de gènere és publicar més notícies de dones malgrat que també les seves accions mereixin una major presència -subratllava, però, que el que cal preguntar-se davant de cada notícia és com afecta a homes i dones. La perspectiva de gènere representa l'eix central en el progrés cap a una comunicació que compleixi amb els objectius d'informar, generar opinió i remoure consciències ". Segons ella, és necessari identificar els elements claus en l'estructura de les relacions desiguals de poder i, en conseqüència, cercar informació entre les dones, i preguntar-les sobre tots els assumptes informatius. Pel que fa a la cooperació, Silvia Galià, responsable de premsa de la FECONG (Federació d'ONGD), remarcava que "es tracta d'informar i comunicar sobre cooperació al desenvolupament des d'una visió positiva i més igualitària, tot fent una major pedagogia entre periodistes i mitjans sobre el treball i resultats de la cooperació en clau femenina ".

Eva Peruga, defensora Igualtat d'El Periódico de Catalunya, va expressar que en el mitjans corren mals temps per a la cooperació i la solidaritat: "Vivim un moment polític i econòmic complicat, i la perspectiva de gènere no és una prioritat. Es dóna més importància a temes polèmics com el burka, que les pròpies dones que els fan servir... Segons ella “tot té un component d'espectacle, i sembla que ens interessi més la" pornografia de la pobresa" que conèixer les causes o aportar solucions. Segons ella, l'única manera d'avançar és "fer lobby i pressionar per tal que s'introdueixin en els mitjans altres mirades, i altres temes".

Tant les i els professionals de la informació com l'àmplia representació del món de la comunicació i les ONGD, van estar d'acord que "la inclusió de la mirada, el treball i les propostes de les dones ens porta una informació més rica i inclusiva, en la qual la diversitat, la interculturalitat i la igualtat de gènere sigui una realitat ". "És a dir - en paraules d'Esther Fernández, directora d'incidència social de TV3- en donar una imatge més completa i menys estereotipada que permet crear un pont entre diferents realitats en el món i deixar de reforçar idees preconcebudes i discriminatòries". Per la seva banda Gemma Lienas, escriptora i feminista, que publica un article d'opinió setmanal a El País, es va mostrar una mica escèptica i va comentar que segueix sent molt difícil aconseguir una veritable atenció dels mitjans tradicionals, "i no obstant això tenim el camp de les noves tecnologies al nostre abast. Cal seguir impulsant mitjans alternatius, blocs, augmentar la nostra presència a les xarxes socials d'Internet, perquè s’ha d'arribar al públic més jove. Sabem que la joventut ja no busca la informació en mitjans impresos ni a les cadenes de televisió, sinó en els espais interactius d'Internet, en fòrums i també a la ràdio"

A l'acabament del debat es va llegir un informe de "Recomanacions" consensuat entre Ajuda en Acció i Intered, dirigit a periodistes, mitjans de comunicació i representants d'ONGD.

Barcelona, 19 de juny 2010

Text: Julia López Fotos: Susana Villafañe

16 de juny 2010

Carme Freixa nova presidenta de l’ADPC

Per Tona Gusi

Barcelona, 16 de juny de 2010


La periodista Montserrat Puig ha deixat el càrrec de presidenta de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) després de 7 anys d’exercici.

A l’Assemblea extraordinària d’ahir dimarts15 de juny de 2010 s’ aprovà la proposta de la Junta directiva de l’associació per la qual la periodista de radio i columnista a “20 minutos” Carme Freixa esdevé la Nova presidenta de l’ADPC . Carme Freixa també es coneguda per la seva tasca com a psicòloga.

S’incorpora com a vocal de la Junta la periodista Carmen Juan, subdirectora del programa de Júlia Otero “En la Onda” a Onda Cero. La resta de la Junta continua en els seus càrrecs.

La nova presidenta de l’ADPC es postulà amb l’experiència que donen més de 18 anys de treball en els mitjans de comunicació - sempre des del periodisme amb visió de gènere- i les tasques de coordinació realitzades en diverses campanyes comunicatives per les TICs.

Carme Freixa creu que donar visibilitat a l’ADPC i que es parli de l’Associació és un símptoma de vitalitat. Campanyes com les desenvolupades a través de facebook (contra els anuncis de prostitució als mitjans) han estat definitives per a l’extensió geogràfica del coneixement de l’ADPC. També alerta contra un cert “puritanisme” en la professió: ja que els oficis es fan i s’aprenen.

Les xarxes i el treball en xarxa és el primer objectiu i alhora mitjà que emprarà la nova Presidenta per arribar a centenars de milers de dones i treballar en la defensa dels seus drets i la visibilització de les seves lluites. Continuar l’impuls, que l’any 2005 l’ADPC va donar a la Xarxa Internacional de les Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya- Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere forma part dels seus objectius prioritaris, així com el recolzament a la Xarxa Internacional per a la creació d’una Agència de noticies amb Visió de Gènere a Catalunya (va expressar en resposta a aquesta periodista).

La nova presidenta de l’ADPC té l’encàrrec d’elaborar un pla de treball i presentar-lo a la propera Assemblea extraordinària de l’ADPC: Més presència als mitjans de la pròpia associació i de cada una de les seves membres són els dos objectius immediats que aportarà aquest pla.

Montserrat Puig deixa aquesta llarga presidència, a la qual va arribar després de Montserrat Minobis i Elvira Altés, amb un superàvit econòmic de l’associació i amb “un plantell de periodistes joves a la revista Dones digital i al revista monogràfica Dones”. També des de l’ADPC s’ha impulsat el treball a les ràdios del país de periodistes joves amb visió de gènere. El manteniment i l’èxit de la Festa dels Premis periodístics atorgats per l’ADPC, el cercador d’expertes i la seva ampliació constant, recerques periodístiques, anàlisis d’impactes en els media, presentacions, taules rodones, etc. formen part de les activitats desenvolupades per l’ADPC sota la seva presidència. Cal destacar la participació de l’associació en els Primers Tallers de Gènere i Comunicació a Catalunya, realitzats per la Xarxa Internacional.

Tanmateix la participació d’associades en els diverses comissions de l’ADPC continua essent molt minsa i es fa ineludible la seva activació.

Un bon nombre d’associades pressents a l’Assemblea varen fer sentir la seva veu en els sentit que si bé probablement no hi hagués hagut cap altra periodista a optar el càrrec de Presidenta de l’ADPC si que s’hagués hagut d’obrir un procés participatiu que remogués la massa social amb totes les associades a l’ADPC i les col·legiades al Col·legi de Periodistes de Catalunya amb altres possibles propostes. En aquest sentit es demanà mantenir la Junta anterior i obrir un procés. Aquesta proposta fou desestimada però alhora s’acceptà la idoneïtat de la presentació d’aquí un any del pla de treball de la nova Presidenta.


Notícies de la Xarxa

Agenda, comunicacions, campanyes...