El triangle espanyol: reflexió, pensament feminista i acció
per Lídia Vilalta
per a la XIDPIC-CAT-XIPVG
Isabel Martínez, Secretària General de Polítiques de Igualtat del Ministeri d’Igualtat, va tancar la ronda de invitades al debat i va subratllar que des de la taula s’havia parlat dels reptes del món asiàtic, però que la història dels problemes de les dones és universals i que tenen les mateixes estratègies malgrat les diferents realitats històriques. Segons Martínez, el moviment feminista és global des de fa més d’un segle i té la mateixa biografia però diferents processos històrics: se’ns va excloure de l’espai públic, se’ns va relegar a l’espai de la cura familiar i hem estat sotmeses de manera semblant fins a la meitat del segle XX. Tenim, per tant, paral·lelismes en el camí amb les dones de la Xina i també amb les japoneses.
La singularitat espanyola, va dir, potser es que som dins la Unió Europea, las que hem canviat més en molt poc temps. Aquí des de la Constitució i en 30 anys de democràcia hem fet un avanç sensa precedents; .
El 1978 la majoria de les dones eren analfabetes o dones de casa; ara som el 52% del estudiantat universitari, son dones un 60% dels jutges i tenim un govern estatal paritari, malgrat la forta dosi de ‘fonamentalisme religiós’ que hi ha aquí. Però hem tingut una evolució i unes conquestes molt importants en els últims 25 anys.
¿Qué ha influït en la igualtat de gènere? Per a Martínez tres son les causes:
1. la presa de consciència de les dones pels seus drets, empentades per dècades de treball dels moviments feministes,
2. l’acció del feminisme acadèmic, que ha donat pistes sobre la possibilitat d’un altre model social al marge del patriarcat, i
3. el feminisme institucional, que ha demostrat en la pràctica aquesta consciencia de igualtat per part de les Polítiques Publiques, en especial a partir dels 80, a travers dels Instituts de les Dones.
Ella ho va anomenar el triangle de la reflexió, el pensament feminista i l’acció, que ha funcionat molt bé aquí. En això, s’hi han d’afegir -continuà- les reformes legals i les Lleis que ens permeten seguir avantzant, com les ambicioses lleis integrals: la primera, la Llei contra la violència de gènere, ‘ el més greu problema social i el símbol de la discriminació absoluta’, va dir, perquè 50 dones assesinades al any son massa. La segona, és la Llei per a la Igualtat efectiva entre els homes i les dones, aquella trasnversalitat que ens van transmetre a les Nacions Unides el 1995, subratllà, que ens ha de permetre que la responsabilitat en les empreses i en tota la societat ja no sigui només cosa dels homes.
La Secretària General de Polítiques de Igualtat va explicar que un 15% dels fons de Cooperació es dediquen a les polítiques de gènere i que col.laboren amb les Nacions Unides en la nova arquitectura de gènere a la que ja hi han destinat 50 mil.lions d’ euros, per fomentar la en els Països en Desenvolupament. Perquè, per al seu Ministeri, ‘l’empoderament de les dones es la clau per l’avançament del conjunt de la societat’. I ho seguirem fomentant, va dir Martínez per concloure, en tots els Fòrums, polítiques, estratègies o instruments que podem, per aconseguir la igualtat.
Últimes reflexions
Lucita Lazo va afegir que a les Filipines hi ha una acceptació general que els homes reconeixen ser part del moviment d’empoderament de les dones. I que, al marge del seu país, també hi ha una important inversió en la Igualtat de Gènere a Malàisia i Mongòlia. La moderadora Sanye Gulser Corat, la representant de la UNESCO, va resumir en tres punts el debats de la taula:
1. no n’hi ha suficient amb ells. La clau es la implementació dels programes i que realment es posin en pràctica.
2. aquest any 2008 ja no tindríem de parlar de la supervivència de les dones davant la violència, sinó de la igualtat, la veu, la representació i la oportunitat, i
3. els homes i les dones son iguals en el Diàleg Intercultural dels nous actors i les noves dinàmiques; respecte els nous actors i actrius hi trobem al Govern espanyol com a defensor de la Igualtat de Gènere, desprès de la fatiga que semblen mostrar Canadà i els països Nòrdics. Tenim dons, va concloure, una nova empenta i un model a seguir.
Des del tercer Diàleg Orient-Occident el 2006, s’ha inclòs una taula de gènere. L’octubre d’aquell any va ser la de ‘Drets de la dona i empowerment’. La quarta edició al 2007, la taula va girar al voltant del tema ‘Les dones lluiten per la pau i el desenvolupament sostenible’. I una de les importants conclusions de les quatre edicions anteriors recull que ‘ l’empowerment de les dones resulta esencial per la pau i el desenvolupament, per la qual cosa la UNESCO emplaça a les Nacions Unides per tal que elabori un estudi específic de gènere en desenvolupament, medi ambient i ajuda humanitària’.
La relatoria d’aquest any 2008 va anar a càrrec del actual ambaixador espanyol a Albània, Manuel Montobbio que, entre d’altres destinacions, ha estat diplomàtic a Indonèsia i Singapur i ell va extreure les conclusions dels debats.
Entorn a la taula Igualtat de gènere a l’Asia, va donar les següents pinzellades:
Respecte de Filipines les bones pràctiques demostren que s’ha de promocionar el gènere de manera transversal en totes les polítiques publiques; s’ha de lluitar contra la violència i s’ha d’incloure a les ONG. Les lliçons que es veuen allà es que s’ha de involucrar als homes i facilitar els serveis bàsics.
Per a Indonèsia, va dir, el camí de la igualtat de gènere ha d’arribar fent una nova lectura a l’Islam. Respecte de l’ Índia s’ha vist que els homes reformen les Lleis però desprès no es cumpliexen, per tant assenyalà, ‘no n’hi ha prou amb escriure les normes, sinó que també s’han de cumplir’. Japó ens ha ensenyat que ‘el repte es l’empoderament econòmic’ i l’experiència d’Espanya mostra que s’ha canviat molt en els últims 30 anys i les bones pràctiques venen de les dues Lleis de la última legislatura.
Montobbio va concluir expressant que per assolir unes bones practiques en la igualtat tindria d’haber-hi ‘una simbiosi entre les lleis, l’acció social i la política i a la dirigència política els hi correspon verificar i completar-ho tot, perquè s’arribi a bon port.
Últim article de la sèrie: Lleis, costums, resistències i avanços per a les dones asiàtiques
Articles anteriors:
L’empoderament tranquil de les dones a un Japó paternalista (3)
Quan el pes de les costums invalida la legislació (2)
Igualtat de gènere a Àsia: lliçons i bones practiques (1)
