Total de visualitzacions de pàgina:
25 d’abr. 2008
Colòmbia a Barcelona:Les dones sol·liciten una Comissió Ètica Internacional
Per Lídia Vilalta
* Colòmbia ja pateix, desprès de Sudan, la crisi humanitària més gran del món.
* Des de fa 20 anys, tots els Informes Internacionals inculpen Colòmbia com a violadora dels Drets Humans (DDHH).
* No parlem de 'Izquierdos Humanos' sinó de Drets Humans
* El narcotràfic es el motor que travessa la nostra realitat i finança TOTS els actors armats.
* El president Uribe es com un deu i la santíssima trinitat: controla els tres poders de l ' Estat.
* El paramilitarisme ha transversalitzat l'Estat i té un projecte nacional, via Congrés.
* Els paramilitars tenen 1/3 del poder polític i bloquegen qualsevol negociació de pau.
* Molts consolats ja estan en mans dels paramilitars (casos concrets a Suïssa i Alacant).
* Només el segrest ha creat consens ja quee la persona ja és como una mercaderia.
* Volem el segrestament fora del conflicte armat intern.
* Tots els medis de comunicació juguen un paper pervers sobre el que ens passa a Colòmbia.
* El diari l'Espectador, El Tiempo i Caracol, recorden a Ruanda i la campanya contra els tutsis.
* Som les dones les que aixequem la vida, mentre els homes arrasen els pobles.
* Només les víctimes tenen la veritat verdadera .
* Per què hi hagi Justícia cal que hi hagi Veritat i per què hi hagi Reparació cal que hi hagi Veritat i Justícia.
Colòmbia ha entrat furiosament a la palestra informativa a finals d'abril per la inculpació de Mario Uribe Escobar, cosí del president, per vinculació amb els paramilitars. Això, que es coneix allà com el fenomen de la 'parapolítica' -pels nexes que hi ha entre legisladors i polítics amb els paramilitars desmobilitzats de les AUC ( Autodefensas Unidas de Colombia)- ja ha esquitxat de moment, més de 60 congressistes, 32 dels quals, ja estan a la presó. Fins i tot, pot abocar a la celebració d' eleccions anticipades. Ara està esclatant pública i obertament l' evidència de la 'parapolítica', però fa estona que ja és una realitat, tristament coneguda i sovint silenciada, que és cobra moltes víctimes, segons ens explicaven les participants de la trobada Dones i Conflicte a Colòmbia, celebrada a Barcelona (17 al 19 abril 2008).
Aquesta trobada va ser la sisena convocatòria del que es denomina la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia, que aplega anualment a representants de diferents organitzacions de la societat civil colombiana i responsables del govern d' Álvaro Uribe, amb diferents institucions públiques, socials i acadèmiques de Catalunya.
Aquesta 'tabla', -com deien algunes participants-, es va constituir a Barcelona a finals de 2002, justament per donar suport a totes les iniciatives civils i obrir espais de discussió i diàleg entre tots els actors del drama colombià. Un conflicte que està gairebé enquistat en l'estructura sociopolítica i mental d' aquell país, del qual la societat civil, n' és la principal víctima. I que, darrerament, dibuixa un panorama desolador en matèria de Drets Humans (DDHH) per l'ús sistemàtic de la violència en totes les seves ferotges expressions.
Segons dades confirmades per juristes, procuradores i diferents advocades i participants de les organitzacions de la Taula, hi ha més de 4 milions de colombians desplaçats interns (segons la Consultoria de DDHH y Desplazamiento-CODHES i d'altres fons). Pel govern nomes en són 2 milions -perquè no tothom es registra- 1 milió dels quals són dones; una mitjana anual de 140 sindicalistes homes i dones assassinades (un total de 2.245 del 1991 al 2006, segons l' Escuela Nacional Sindical) i més de 7.000 desaparicions forçades en els últims 20 anys. La Comissió Colombiana de Juristes ha xifrat en 3.040 els morts o desapareguts por fuera de combate por paramilitares des de l' inici de la desmobilització l'1 de desembre de 2002 fins el 30 d' abril de 2007(http://www.coljuristas.org/).
Les dones, la meitat de la població colombiana de més de 42 milions, en són les més afectades d' aquest conflicte armat intern que, per altra banda, no és reconegut com a tal pel govern. El president Uribe pot considerar fins i tot 'terrorista' a qualsevol persona que n' opini el contrari.
Empentar el guerrers perquè entrin les constructores de la Pau
Aquesta negació de la realitat es va posar de manifest des del inici dels debats a Barcelona. A la Inauguració, a l' Ajuntament de Barcelona, ja van haver-hi interrupcions i crits de protesta contra la cònsul de la ciutat, Inés Díaz. I en els debats de les sis Taules posteriors, la Consellera presidencial d'Equitat per a la Dona, Martha Lucía Vasquez, va ser considerada mentidera i sovint interrompuda en la seva presentació. Com va dir alguna de les assistents des del públic -format per dones i homes exiliats, o migrants polítics, sindicals o econòmics i també representants vingudes de Colòmbia- els debats van reflectir la realitat colombiana, on no hi ha, encara, una actitud dialogant entre els diferents actors.
Vicenç Fisas, director de I'Escola de la Pau de la Universitat Autònoma (UAB) -una de les entitats observadores de la Taula, junt amb Amnistia Internacional de Catalunya- va palesar aquesta enorme dificultat en trobar espais en que es vagi 'de bona fe' i no et treguin elpunyal a Colòmbia'. També va lamentar que les dones no estiguin presents en la negociació (4% enfront un 96% d' homes) -com així ho insta la Resolució 1325/2.000 de l' ONU- perquè elles ja hi són presents en tota la resta del procés: els diferents moviments per la Pau i la Comissió Nacional de Reparació y Reconciliació (CNRR).
Les dones no han d'estar necessàriament a la taula, va dir Fisas, però sí han de tenir expressió i presència a les Agendes, perquè s'ha empentar als guerrers perquè hi entrin lesconstructores de la Pau'Per això, és volen escenaris com el de Barcelona, des d' on les dones colombianes van demanar la creació d'una Comissió Ètica Internacional perquè es pugui visibilitzar la situació real d'un país, que porta massa temps amb les armes a la mà i en el cors i l'esperit. I sobretot, perquè tinguin veu les opinions silenciades allà, massa sovint violentament.
Colòmbia, prioritat de la Cooperació Catalana
Colòmbia, és una prioritat del govern i això està recolzat per tot l'arc parlamentari català, que va aprovar el Pla Director de Cooperació al Desenvolupament (2007-2010), va afirmar David Minoves, director general de Cooperació i Acció Humanitària de la Generalitat deCatalunya. Ell va esmentar en concret la Resolució 1325 (d'incloure a les dones en totes les fases de la negociació dels conflictes) perquè, 'les dones son les víctimes que més pateixen la violència però alhora, perquè són les garants de la supervivència de les comunitats i les que fomenten l'estabilitat'.Minovis va lamentar que a la Llei de desmobilització dels paramilitars de les AUC li manqui Veritat, Justícia i Reparació, i va manifestar que la 'parapolítica' és l'esclerosi que afecta el país. Va acabar però, amb unes paraules d'esperança, al afirmar que ja hi han mobilitzacions multitudinàries a Colòmbia per demanar aquest l'Acord Humanitari pel qual, moltes participants de diferents taules, en van reclamar més suport internacional.
La majoria de les intervencions d' aquests tres dies a Barcelona denunciaven les noves formes de violència vinculades a la disputa territorial pels recursos del país, com a mètode sistemàtic per usurpar las terres a la població camperola, negre i indígena. L'estratègia del terror, via massacres, assassinats extrajudicials o amenaces a dirigents i líders comunals,obliga a les poblacions d'alguns departaments a fugir de determinats territoris, segons confirmava Leonora Castaño, dirigent exiliada de l'ANMUCIC (Asociación de Mujeres campesinas, indínegas y negras).
Alguns llocs ja estaven econòmicament 'cooptats' pel paramilitarisme però ara, desprès de les darreres eleccions municipals, ja els controlen fins i tot políticament, amb alcaldes i governadors. Hi ha una clara 'estratègia de desnonament i desocupació del territori per la força' perquè la prenguin determinats empresaris locals vinculats a la 'parapolítica', o se'n beneficiïn alguns megaprojectes d' empreses multinacionals, interessades amb els ingents recursos naturals colombians.
Van haver-hi 6 taules de treball entorn a diferents temes que afecten les dones en el conflicte. En la primera d'elles va estar-hi present Piedad Córdoba, la senadora que va mediar junt amb el president de Veneçuela, pel frustrat alliberament de la candidata presidencial Ingrid Betancour. I va ser tan multitudinària l'assistència de públic que és va haver de canviar l'escenari cap a la sala del Consell de Cent de l'Ajuntament de Barcelona. Córdoba va modificar la seva presentació per contestar, segons en va explicar, alguna inquietud exposada prèviament pel públic colombià present .
La violència contra la dona, al centre del conflicte
Al voltant del 80% de les persones assassinades son homes i, precisament per això, les dones ( 75% o 65% segons diverses fons) constitueixen la majoria de les desplaçades forçades d'aquesta guerra que es pretén silenciar. Aquestes dones, automàticament han d'asumir la funció de responsables o caps de la família sense cap tipus de suport econòmic, ni laboral. La majoria son camperoles illetrades que ' reclamen pels altres però no pas per elles' i, per tant, no denuncien les violències a les que han estat sotmeses; per vergonya, per ignorància o per evitar represàlies, segons indicava Patricia Linares advocada de la Procuraduria General de la Nació (PGN).
Pel que fa al 20% de dones assassinades, ho son pel seu lideratge polític, social i sindical o pel seu paper dirigent a les comunitats rurals. La Procuradora va passar uns minuts d'un vídeo de testimoni de dones, d'un grup de 10 programes ja gravats. Seran un total de 40 vídeos que, amb el nom de 'Tiempo de Verdad', s'enregistraran a les zones on s'han produït assassinats o massacres recents contra dirigents socials i les seves famílies.
El que més preocupa però, als organismes internacionals de DDHH (la Relatora Especial de la ONU i la Comissió Interamericana de DDHH-CIDH) i també a l'interior de Colòmbia, és la utilització de la violència de gènere o la violència sexual contra les dones, com a arma de guerra. La Procuraduria (PGN) qualifica ambdues modalitats de crims de lesa humanitat i/o crims de guerra i considera violència contra la dona en el marc del conflicte totes les següents actuacions: la discriminació per gènere, el control social sobre el comportament de les dones, l'esclavitud sexual i domèstica, la violència sexual i la violència intrafamiliar.
Pel que fa a la violència sexual, la PGN hi inclou: violació, esclavitud sexual, prostitució forçada, assetjament sexual, mutilació sexual, anticoncepció forçada, ambaraç forçat, esterilització forçada, despullament forçat i avortament forçat.
Federico Guzmán, magistrat auxiliar de la Corte de Constitucionalidad (CC) -l'equivalent al Tribunal Constitucional espanyol- va confirmar que, en efecte, el govern colombià no vol reconèixer el conflicte, però que la Corte sí, i per tant, ja dona totes les garanties del Dret Internacional Humanitari (DIH) a les víctimes. I és més, va dir-nos que, des del 2006, es consideren ' subjectes d'especial atenció les dones, els indígenes, les poblacions afrocolombianes i els menors'.
La Corte considera també, que les dones tenen un impacte diferencial i desproporcionat en el desplaçament forçat. Desproporcionat, perquè l'impacte és tan dur que les hi impedeix l'aplicació dels DDHH. I per a elles l'impacte és diferencial perquè és invisible per desconeixement. Justament Guzmán ens va avisar, que està a punt de sortir en aquest sentit un 'Auto' de la dona desplaçada a la web de la CC.
La Corte de Constitucionalitat també està molt preocupada per la violència contra la dona en el conflicte i ha enumerat 10 factors de risc de gènere, el primer dels quals fa referència només a la violència sexual en 3 distintes vertens:
a) la violència sexual o l' explotació sexual en operacions militars amplies, extenses, sistemàtiques i habituals, comeses per tots i que son numèricament altes. És la tipologia de la barbàrie, va dir, utilitzada en les massacres i les presses de territoris i llocs.
b) la violència sexual individual per venjança (retaliación), per ser enemigues i
c) la violència sexual contra nenes reclutades per guerrilles i paramilitars, l'esclavatge sexual obligada pels comandants, o la prostitució forçada. (http://www.constitucional.gov.co/corte/)
19 d’abr. 2008
per Maria Dolors Viñas. E la nave va....
M’omple d’optimisme i esperança el primer govern de l’estat paritari a favor de les dones. Celebro la creació d’un Ministeri d’Igualtat, al front del qual, el President ha posat una joveníssima llicenciada. I m’encanta, és que m’encanta! que Zapatero, desafiant tota mena de prejudicis, nomeni Ministra de Defensa una jove advocada catalana, en estat de gestació del seu primer fill.
Són notícies excel·lents; un magnífic festival d’accions destinades a fer pedagogia per normalitzar la presencia de les dones als llocs de decisió. Destinades a fer visibles els seus estils i lògiques de gestió. Però sobretot, hem d’interpretar-ho com un veritable compromís d’estat per governar comptant, també, amb les veus i les experiències dones . És molt evident que es posen bases sòlides per desencallar el patriarcat, La nau va ! Va a favor de la igualtat, la coherència amb les dones i, per damunt de tot, va a favor d’eradicar la dominació masculina.
El feminisme de la diferència i el feminisme de la igualtat ha estat motiu de debat de diferents corrents ideològiques. Segons la filosofa valenciana, Cèlia Amoròs, no hi ha un feminisme de la igualtat i un de la diferència, “només hi ha un femisme vindicatiu que te una tradició de tres segles i és el d’ incorporar les dones en totes les activitats humanes” una altre qüestió diu
Però la democràcia, ens ofereix ara una gran oportunitat de comptar, també, amb les dones per transformar la societat, per construir les ciutats que volem, les que hem somiat ...
”amb uns soldats no gaire de debò /on tothom s’entendrís de música i pintures/ o del bell arbre japonès quan treu la flor... ...
I tot sovint , vora el portal de l’església /hi hauria, acolorit, un mercat de renom / amb botí de la mar, amb presents de la terra / amb molt de tot per a tothom...
17 d’abr. 2008
BRASIL: LA VIDA DE LES DONES DESTROSSADA PER LA CRISI DE SEGURETAT PÚBLICA EN LES ZONES POBRES DE LES CIUTATS
Londres.- En un nou informe publicat avui, Amnistia Internacional desvetlla la situació de les dones que es veuen obligades a viure, a criar als seus fills i a lluitar per la justícia en les barriades pobres de les ciutats de Brasil.
"Per a les dones dels barris marginats de Brasil la realitat és catastròfica –ha manifestat Tim Cahill, investigador sobre Brasil d'Amnistia Internacional–. Són víctimes ocultes de la violència criminal i policial que assola les seves comunitats des de fa decennis."
L'Estat brasiler pràcticament brilla per la seva absència en les comunitats marginades, pel que en molts casos l'únic contacte que té la gent amb el govern són les incursions policials militaritzades que es produeixen esporàdicament.
Encara que el govern federal ha posat en marxa un nou projecte per ocupar-se dels anys de negligència que han contribuït a l'existència d'aquesta realitat, tot just no s'ha començat a fer res per analitzar i abordar les necessitats específiques de les dones que viuen en aquestes comunitats.
"En comptes de brindar protecció, la policia sol sotmetre a les dones a escorcolls il·legals, que realitzen agents homes, així com a un llenguatge insultant i discriminatori i a intimidacions, especialment si intenten intercedir davant ella per a protegir a algun parent" , ha explicat Tim Cahill.
Les dones que lluiten per aconseguir justícia per als seus fills o esposos acaben en primera línia de foc, exposades a sofrir noves amenaces i fustigaments per part de la policia.
"Sense la presència de l'Estat, en la majoria de les barriades pobres, els senyors de la droga i els caps de les bandes són la llei . Dispensen càstigs i protecció i utilitzen a les dones com trofeus o com objectes d'intercanvi en les seves negociacions" , ha assenyalat Tim Cahill.
Utilitzades com "camells" o com a cimbells per les bandes de narcotraficants, les dones són considerades objectes d'usar i llençar tant pels delinqüents com pels agents de policia corruptes.
Amnistia Internacional coneix casos de dones a les quals han afaitat el cap per haver estat infidels i han obligat a brindar favors sexuals per a pagar deutes. Un creixent nombre de dones acaben en el superpoblat i insalubre sistema de presons de Brasil, sotmeses a abusos físics i psicològics, inclosa, en alguns casos, la violació .
Els efectes de la delinqüència i la violència es fan sentir en la comunitat sencera, menyscabant considerablement la prestació de serveis bàsics, com l'atenció de la salut i l'educació. Si en una comunitat, les clíniques estan dintre del territori d'una banda rival, les dones poden veure's obligades a recórrer quilòmetres per a anar al metge. Els serveis de maternitat, les guarderies i les escoles poden estar molt temps tancats a causa d'operacions policials o a causa de la violència criminal. Els treballadors de la salut i els professors no s'atreveixen de vegades a treballar en aquestes barriades assolades per la delinqüència.
Les dones de les comunitats pobres suporten una tensió increïble. Una d'elles va contar: "Visc dopada. Prenc diazepam d'aquest per a dormir. Perquè si estic lúcida no puc dormir. Dopada, agafo la meva filla, em llenço per terra per a protegir-me dels trets i dormo tota la nit. Si la meva filla perd el canell, ja pot plorar tota la nit, perquè quan donen les vuit no surto de casa per a res".
"L'Estat viola els drets d'aquestes dones de tres maneres –ha afirmat Tim Cahill–. Dóna suport a pràctiques de manteniment de l'ordre públic que són causa d'homicidis, perpetua un sistema en el qual l'accés a la justícia és summament difícil, si no impossible, i condemna a les dones a passar-ho malament."
L'Estat brasiler ha pres iniciatives positives, com reforçar la protecció de les dones que pateixen violència domèstica mitjançant la introducció de la llei de Maria da Penha –que encara no s'aplica en la seva totalitat–.
A fi d'abordar la violència contra les dones, fan falta amb urgència mesures a llarg termini i de llarg abast, dirigides a millorar la vida de les dones de les comunitats marginades. Amnistia Internacional demana al govern federal brasiler que, com primer pas, integri les necessitats de les dones en el nou pla de seguretat pública, el Programa Nacional de Seguretat Pública amb la Ciutadania ( Programa Nacional de Segurança Pública com Cidadania , PRONASCI) .
10 d’abr. 2008
Model carta de denuncia de l'assassinat de dues companyes a Oaxaca
--------------------------------------------------------------------------------------------
Con indignación y pesar nos hemos enterado del asesinato de las periodistas Teresa Bautista y Felicitas Martínez, locutoras y reporteras de la Radio Comunitaria La Voz que rompe el silencio, del Ayuntamiento Popular de San Juan Copala, del estado de Oaxaca, México. Estos crímenes se suman a una larga de atentados contra periodistas de México, que al día de hoy siguen en la impunidad.
Atentar contra las y los periodistas en un país que se dice democrático es sinónimo de atraso y preocupación, sabemos que México hoy se coloca en el segundo país más peligroso para ejercer el periodismo. Como periodistas comprometidas con la libertad de expresión y con los derechos humanos de las mujeres exigimos al gobierno mexicano la inmediata investigación y el castigo a los culpables, así como todas las garantías necesarias para el libre ejercicio del periodismo en México.
Por la Red Internacional de periodistas con Visión de Género
Nombre Medio País Correo electrónico
-----------------------------------------------------------------------------------------
With indignation and sorrow we knew the murders of two journalists, Teresa Bautista and Felicitas Martínez, speakers amb reporters of Radio Comunitaria La Voz ( Community Radio Voice ) that breaks the silence, the People's Municipality of San Juan Copala, in the state of Oaxaca, Mexico. These crimes joined a long of attacks against journalists in Mexico, which today remain in impunity.
Attempt above the journalists in a democratic country which is said is synonymous with backwardness and concern, we know that today Mexico is placed in the second most dangerous country for exercising periodismo.Como journalists committed to freedom of expression and human rights of women demanding the Mexican government for the immediate investigation and punishment of the guilty as well as all the necessary guarantees for the free exercise of journalism in Mexico.
Media Country Name Email
9 d’abr. 2008
LOCUTORAS DE RADIOS COMUNITARIAS ASESINADAS, MAS DEL CASO
Periódico La jornada 8 de abril.
Oaxaca, 7 de abril.- Dos indígenas triquis de la RadioComunitaria "La Voz que rompe el silencio" del Ayuntamiento Popular de San Juan Copala, región de la Mixteca, fueron asesinadas hoy por la tarde con disparos de arma de fuego durante una emboscada en un camino local cuando se dirigían a esta ciudad a participar en el Encuentro Estatal por la Defensa de los Derechos de los Pueblos de Oaxaca.
Las víctimas, fueron identificadas como Teresa Bautista Merino yFelícitas Martínez Sánchez, locutoras de la estación, de 24 y 20 añosde edad, respectivamente, informó el procurador general de Justiciadel estado, Evencio Nicolás Martínez Ramírez. Además, resultaron heridos Francisco Vásquez Martínez, de 30 años deedad, su esposa Cristina Martínez Flores, de 22 años de edad, y suhijo Jaciel Vásquez Martínez, de tres años de edad. Según los primeros informes, las mujeres habían salido alrededor delas 13:00 horas de la estación de radio, afiliada la Red de Radios Comunitarias Indígenas del Sureste, y posteriormente abordaron una camioneta para trasladarse a esta capital, pero en inmediaciones del paraje Llano Juárez sufrieron la emboscada.
En un comunicado, el Centro de Apoyo Comunitario Trabajando Unidos (CACTUS), condenó los hechos y exigió a las autoridades estatales investigar y castigar a los responsables del crimen. Las dos locutoras, iban a coordinar la mesa Comunicación comunitaria y alternativa: Radios comunitarias, video, prensa, Internet, en el Encuentro Estatal por la Defensa de los Derechos de los Pueblos deOaxaca, que iniciará el próximo miércoles en el hotel del magisterio de la Sección 22 del Sindicato Nacional de Trabajadores de la Educación (SNTE).
El procurador de Justicia, Martínez Ramírez dijo que en el lugar de la emboscada, fueron encontrados 20 casquillos percutidos de calibre7.62, utilizados para rifles de asalto Ak-47 o Cuerno de Chivo. Ante los hechos, se trasladaron un agente del Ministerio Público del fuero común con sede en Putla de Guerrero y peritos en diferentes especialidades para realizar las primeras diligencias e iniciar la averiguación previa, que quedó asentada con el numeral 105/2008.
Oaxaca: asesinan a dos locutoras de radio comunitaria de Copala
Por Jessica Cecilia Martínez/corresponsal y Guadalupe Gómez Q.
Oaxaca, Oax., 8 abril 08 (CIMAC).- Teresa Bautista y Felicitas Martínez de 22 y 20 años de edad, respectivamente, locutoras y reporteras de la Radio Comunitaria La Voz que rompe el silencio, del Ayuntamiento Popular de San Juan Copala, fueron asesinadas ayer en una emboscada en el paraje Llano Juárez, en la carretera que conduce del paraje Joya del Mamey a Putla de Guerrero, cuando viajaban junto con otras personas en un automóvil particular rumbo a la capital del estado.
En el ataque resultaron lesionados Faustino Vásquez Martínez, oficial administrativo del Registro Civil con sede en Juxtlahuaca, y militante de la Unidad de Bienestar Social de la Región Triqui (Ubisort), al igual que su esposa Cristina Flores de 22 años de edad y sus hijos Agustín Gustavo y Jaciel Vásquez Flores de 3 y 2 años de edad, respectivamente, informaron autoridades judiciales de la entidad y la organización Centro de Apoyo Comunitario Trabajando Unidos (CACTUS).
Las dos mujeres partieron junto con las demás personas rumbo a la ciudad de Oaxaca aproximadamente a la una de la tarde, donde coordinarían la mesa Comunicación comunitaria y alternativa: Radios comunitarias, video, prensa, Internet, en el Encuentro Estatal por la Defensa de los Derechos de los Pueblos de Oaxaca, que inicia mañana miércoles en el Hotel del Magisterio de la Sección 22 del Sindicato Nacional de Trabajadores de la Educación (SNTE).
Las personas heridas por el tiroteo --ocurrido aproximadamente a 50 kilómetros de San Juan Copala, ubicado 350 kilómetros al poniente de la ciudad de Oaxaca-- presentan diversos impactos de proyectiles de arma de fuego, por lo que tuvieron que se trasladados al Hospital Amigo del Niño y de la Madre que se ubica en el municipio de Putla de Guerrero.
En entrevista telefónica, el Procurador de Justicia de la entidad informó que en el lugar de la emboscada fueron encontrados 20 casquillos percutidos de calibre 7.62, utilizados para rifles de asalto AK-47 o Cuerno de Chivo. Los hechos fueron consignados en la averiguación previa 105/2008.
CUMPLÍAN ENCARGO COMUNITARIO
La asociación civil CACTUS, con sede en Huajuapan de León, condenó los hechos y exigió a las autoridades estatales investigar y castigar a los responsables del crimen.
En un comunicado emitido hoy, las y los integrantes de CACTUS expresaron “nuestro dolor, nuestra rabia y el sentir de nuestro corazón”, por la muerte de Felicitas y Teresa.
Junto a ellas, recuerda CACTUS, “caminamos en la creación de su radio comunitaria Radio Triqui, La voz que rompe el silencio, la risa y el nerviosismo por ver que su voz le daba voz a los que siempre se les a negado, quienes hacían vivos los acuerdos de San Andrés, al ejercer un derecho a su autonomía de la forma más viva, en el ejercicio pleno de la libertad de expresión; en la practica el derecho de decir lo que pensaban como mujeres, como indígenas, como triquis era y será siempre enternecedor”.
La estación, proyecto del municipio autónomo de San Juan Copala, fue inaugurada por autoridades municipales el pasado 19 de enero e inició transmisiones en el 94.9 de frecuencia modulada, en el marco del encuentro de comunidades y organizaciones por el primer aniversario de la creación del municipio autónomo.
Fue creada para informar sobre la realidad que se vive en la región Triqui, para difundir lo que hace el municipio, cómo se vive aquí y en el estado, sobre la política federal e internacional, dijeron durante la apertura de la radio, porque la región ha estado muy incomunicada y no así se rompería el cerco que impide la comunicación con otras comunidades de Oaxaca y la República.
En ese sentido, las dos locutoras participarían, cumpliendo un cargo comunitario, el 9 y 10 del abril en el Encuentro estatal por la defensa de los derechos de los pueblos de Oaxaca, en el que La Voz que rompe el Silencio coordinaría la mesa de trabajo sobre Radios Comunitarias.
Los integrantes de CACTUS afirmaron que el ataque se viene a sumar a la inseguridad que existe en el estado y, a la represión ejercida por el estado contra las radios comunitarias que ejercen su derecho a la comunicación, estipulada en el Convenio 169 de la Organización Internacional del trabajo (OIT), y contra los municipios autónomos.
Se agrega, además, al clima de violencia que vive la zona Triqui durante los últimos años, ubicada en la parte más occidental de Oaxaca, en el distrito de Juxtlahuaca, Tlaxiaco y Putla, en la región de la Mixteca, donde existen grupos políticos como el Movimiento de Unificación de Lucha Triqui (MULT), Unidad de Bienestar Social de la Región Triqui (UBISOR) y el MULT Independiente.
8 d’abr. 2008
per Dolors Viñas. Vídues del carbó
Vídues del carbó
-Dones sense nom-
És un documental basat en fets reals, signat per la periodista feminista mexicana Sara Lovera. El fil conductor parteix de l’explosió d’una mina a Pasta de Conchos (Mèxic) el 19 de febrer del 2006, on van morir 65 miners. La situació de desampar de les vídues queda reflectida a través dels seus colpidors testimonis, que, en el procés del dol, poden servir-se de la paraula per, explicar-se i explicar-nos, la realitat en la que es troben. Parlen de les morts del marits i també de les seves pròpies morts en vida, de les que cal fugir, però com ? Saben que tant el record com l’oblit som imprescindibles per continuar vivint.
Les condicions socials i costumistes que les atrapa son terriblement potents. Els factors de discriminació, pel fet de ser dones i per pertànyer a les classes més desfavorides, és sumen dramàticament, en un sistema d’injustícia social flagrant.
No sabria dir si és un vídeo tècnicament ben resolt, ni si el discurs està prou ben ordenat, ni si el material es presenta de forma coherent, allò que se del cert, es que el missatge incordia. Parteix d’autèntiques veritats que incomoden i no deixen lloc a la indiferència.
Diria que tant ens fa que, aquesta mena de documentals que ens permeten reflexionar des de la perspectiva de gènere, tinguin imperfeccions. Crec que són absolutament útils per conscienciar, per aconseguir mobilitzacions individuals de sentiments i mobilitzacions col·lectives i... ara, potser penseu que exagero, si dic que són indispensables, per elaborar nous compromisos i fer una constant apologia del present.
per Tona Gusi. La periodista Sara Lovera a Barcelona amb la XIDPIC.CAT.
Qui és Sara Lovera?
Sara Lovera
Periodista i feminista mexicana, fou reportera als diaris El Día, unomásuno, La Jornada; directora del suplement Doble Jornada i directora fundadora de Comunicación e Información de la Mujer, AC (CIMAC).
Per conèixer més i millor a Sara Lovera donem un cop d'ull a la frase amb que acaba tots els seus escrits personals: ¡Por la Vida y la Libertad de las mujeres!
Estada a Barcelona
Des de Madrid estant, on ha anat a fer un taller de periodisme de gènere per AMECO, l'agència espanyola de periodisme de gènere nascuda aquest any passat, la Sara es posa en contacte amb nosaltres, les de la Xarxa Internacional a Catalunya.
La coneixem des de la fundació de la Xarxa Internacional a Morelia, Michoacan, Méxic el novembre del 2005 (alguna de nosaltres fins i tot d'abans). A Morelia ens sorpren no només per la seva saviesa i trenta i tants anys d'exercici de periodisme tenint en compte les mirades de les dones sinó també per la seva empenta i qualitat didàctica. Uns dies més tard a Mèxic DF ens convidarà a un sopar memorable a casa seva amb la Directora de CIMAC, Lucia Lagunes i la també periodista Lucrecia Maldonado.
El novembre de 2006 la convidem a Barcelona a la II Trobada Estatal de la Xarxa Internacional, aprofitant que es troba a Madrid camí de Londres i Berlín. Sara Lovera coneix Catalunya i Barcelona a traves de la seva filla i li plau, tant com a ella, ser al nostre país i recórrer la ciutat de Barcelona.
No ens vàrem trobar a Oviedo a la II Trobada de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere del passat 2007, ja que estava fent precisament la investigació sobre les vídues dels miners arrel de l'explosió a Pasta de Conchos, i per tant no va passar per Barcelona tal i com ho varen fer col·legues mexicanes, de Costa Rica i d'Argentina.
Estava cantant doncs, que si parava a prop li oferiríem que ens vingués a visitar i a enriquir-nos. Coincidència de bons interessos ja que volia presentar el documental basat en la seva investigació periodística ' Las viudas del carbón. Mujeres sin nombre'.
Retrobaments
Una 'alumna' seva i alhora fundadora de la xarxa de periodisme de gènere a Mèxic, la periodista de 'El Periódico' Sonia García García es va posar en contacte amb nosaltres per fer-li una entrevista. La seva retrobada fou d' il·lussó compartida i de complicitat ens llurs vides, una a cada banda de l'Atlàntic.
Podeu llegir l'entrevista a la Sara que va publicar la Sonia García a 'El Periódico' del dia 7 d'abril: http://www.elperiodico.cat
'EL PERIÓDICO', 7 d'abril de 2008
Entrevista a ' Coses de la Vida',pàg. 41 per la periodista Sonia García.
AL GRA // ENTREVISTA AMB SARA LOVERA, PERIODISTA I FEMINISTA MEXICANA:Sara Lovera: "A Mèxic, dos milions de dones amb fills són viudes"
Les companyes i amigues de la XIDPIC.CAT i de l'ADPC hem fet el possible per acollir a la periodista aquests dos dies que ha estat entre nosaltres. La veritat és que no ha parat ja que hem volgut aprofitar la seva estada al màxim per a futurs projectes del periodisme amb visió de gènere al nostre país.
Intercanvi de materials i converses tot compartint idees de futur.
Encara que no hi hagi fotos testimonials de totes les xerrades en grup val a dir que va ser rebuda també per Montserrat Puig, Presidenta de l'ADPC (Associació de Dones Periodistes de Catalunya) i Montserrat Minobis, Presidenta de l'AD. XIDPIC.CAT-XIPAVG ( Associació Dinamitzadora de la Xarxa) i va comparir tertulies amb les periodistes i comunicadores Lina Barber, Tona Gusi, Montse G. Sosa, Rosa Maria Palencia, Ma. Dolors Viñas, Julia López, Lidia Vilalta, Mony Monell, Elena Riera, diverses amistats i alguna representant institucionals.
Acte de presentació del documental 'VIUDAS DEL CARBÓN. Mujeres sin nombre'
Julià Castelló, el responsable de la Comissió de Periodisme Solidari del Col·legi de Periodistes de Barcelona fou l'encarregat de donar la benvinguda a la periodista i a l'assistència a l'acte. La comissió de Periodisme Solidari és molt activa en el Col·legi i no cal dir que la Xarxa Internacional se sent molt a prop de la seva tasca.
Montse Puig va rebre Sara Lovera en la seva doble vesant com a Presidenta de l'ADPC i com a periodista integrada a la Xarxa Internacional. Fou l'ADPC qui el maig de 2005 impulsa la formació d'una Xarxa de Periodistes i Comunicadores amb Visió de Gènere a Catalunya fi de poder teixir juntament amb altres col·lectius (Les Penelopes, Radio Paca, Moncomunicació, la Secretaria de la Dona del SPC, la Xarxa Europea de Dones Periodistes, etc...) aquestes malles al nostre país ( avui ampliades amb 'Ciberdona', 'Ones de Dones', 'Ciberdones, 'Al-hanan',...) que ens permetrien relacionar-nos internacionalment. Val a dir que la Presidenta de l'Associació Dinamitzadora de la Xarxa, Montserrat Minobis, va delegar la seva presentació en Montse Puig i Dolors Viñas. També hi eren presents a l'acte la professora de periodisme i coordinadora de la revista 'Dones', Elvira Altés, així com Leonor Sedó, directora de la revista digital '39 y más'.
Montse Puig va parlar de la Sara Lovera periodista i feminista i la Maria Dolors Viñas ( de l'ADPC i de la Xarxa) ho feu sobre la seva qualitat humana i el seu reconegut mestratge professional. Sara Lovera ha portat a terme tallers de formació arreu d'Amèrica Llatina, a Anglaterra, a Alemanya i a l'Estat espanyol.
Hem de dir que el visionat del documental fou un xic accidentat degut a que les copies disponibles estaven malmeses. Malgrat aquest entrebanc o potser justament a causa d'ell, el debat entre les i els mes d'una trentena de periodistes, comunicadores, professorat, cineastes, videastes etc. fou molt participat.
En les fotos del debat les periodistes Lidia Vilalta i Elena Tarifa i la Presidenta i comunicadora de l'associació contra la MGF (Mutilació Genital Femanina) Fatoo, escolten amb atenció a la investigadora del Centro de Estudios de Género de la Universidad de Guadalajara, Méxic, Anayanci Fregoso que es troba actualment a Barcelona impartint un master.
David Sastre, el periodista freelance que treballa a México, Catalunya i Australia, el cineasta mexicà David Marcos, la professora de Comunicació de la UAB i amiga personal, Rosa Maria Palencia, la jove cineasta García, la periodista Sonia García i la fotògrafa Anni Karouni foren altres participants actives i actius en el debat. Debat que Sara Lovera va enriquir amb diverses preguntes sobre les imatges que percebem en el tractament informatiu de les dones i els seus treballs o, com en el cas del documental, en la necessitat de saber-nos interrogar sobre aquesta absència total d'imatge col·lectiva, aquesta invisibilitat de les dones dels miners.
El debat comptà també amb crítiques del tractament d'algunes imatges del documental o, més ben dit, per l'absència d'imatges de la vida quotidiana d'aquestes dones, 'vídues del carbó', en altres moments menys dramàtics de llurs vides. Però és realment vida, la vida que porten aquestes dones? es preguntava la sala.
Dones sense instrucció, analfabetes, que no es relacionen entre elles, que viuen encerclades per les conductes d'un dels Estats més masclistes de Mèxic, que només surten a comprar en companyia de llurs marits un cop a la setmana i a un camió de l'empresa que els hi ven tot el que compraran. Aquestes dones que fins i tot desconeixen la feina real que feien els seus marits, no poden ara ni sortir a donar un tomb per la plaça els diumenges, no poden tan sols anar a fer un passeig a prop del riu amb la mainada ja que el riu ja no existeix.
Potser calia destacar que una d'elles s'havia proposat estudiar dret i se n'ha ensortit?
Potser calia donar més protagonisme a les accions d'una altra que recollia firmes per aconseguir que l'empresa minera els hi retornés els cossos dels seus homes?
I curiosament alguns homes dels assistents varen trobar a faltar també imatges de l'interior de les mines i la clarificació d'algunes qüestions tècniques.
Finalment La Qüestió (en majúscula) que ens va fer la Sara Lovera: Ens hi hem d'implicar a fons les periodistes i els periodistes amb les històries de la gent. Ella creu que no, que el periodista ha de descriure i donar a conèixer la veritat, la realitat. Però la Sara ens diu que ella no ha aprés encara a no implicar-se en el que li toca viure i narrar. Potser per això mateix tens el nostre reconeixement, Sara.
La periodista mexicana Sara Lovera presenta a Barcelona el documental 'Viudas del carbón'
http://es.noticias.yahoo.com/ep/20080407/tlc-la-periodista-mexicana-sara-lovera-p-5da5357.html
Europa Press - lunes, 7 de abril, 21.37
BARCELONA, 7 d'abril (EUROPA PRESS) - La periodista mexicana Sara Lovera ha presentat aquesta tarda a Barcelona el documental 'Viudas del carbón', que recull el testimoni de diverses viudes de les víctimes d'un accident en una mina de Mèxic.
El documental s'ha pogut veure avui en un acte organitzat per la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere (XIPDIC.CAR-XIPAVG), l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) i la Comissió de Periodisme Solidari del Col·legi de Periodistes de Catalunya, amb la col·laboració del Centre Internacional de Premsa de Barcelona.
El documental presenta el testimoni de les viudes dels 65 miners que el 19 de febrer del 2006 van quedar atrapats després d'explotar una mina del conjunt miner de Pasta de Conchos. Aquestes viudes van sol·licitar que els entreguessin els cossos de les víctimes, cosa que dos anys després encara no han aconseguit.
Aquest treball d'investigació periodística de Lovera incorpora també el testimoni d'altres viudes que també van perdre les seves parelles com a conseqüències d'accidents a les mines. A més, mostra el testimoni de l'única dona que treballava en l'explotació del carbó a Mèxic i qüestiona la feminització en el sector miner.
Las viudas del carbón
http://www.39ymas.com/comunidad/articulo%20mes/viudas-carbon/
leo@creactivitat.com
Premis Llibertat d'Expressió 2008 que atorga la Unió de Periodistes Valencians
Els guardons, que enguany compleixen 27 anys, es lliuraran el 12 de maig ( dilluns, a les 12'00 h) a l'Aula Magna de l'edifici La Nau de la Universitat de València.
Acció Cultural del País Valencià és la titular dels repetidors que permeten la difusió de la cadena TV3 en el territori valencià i la presència dels qual i permanència ha estat motiu de persecució política per part del Govern de la Generalitat Valenciana. El premi reconeix el seu treball per la normalització de les emissions de TV3 en l'àmbit autonòmic, el dret a la pluralitat informativa i la liure circulació de senyals televisius en un marc actual sense fronteres.
El premi a, "Ja en Tenim Prou" reconeix la tasca del col·lectiu social valencià en defensa de les llibertats, la pluralitat, la libertat d'expressió i veracitat informativa en els mitjans públics així com la possibilitat de participació social en la vida pública.
Els humoristes gràfics, Manel Fontdevilla i Guillermo Torres són els autors de la vinyeta de "El Jueves" que il.lustrava la portada segrestada per ordre judicial a l' incloure una sàtira sobre els Prínceps d'Astúries.
En el cas de la periodista Lydia Cacho, la Unió reconeix la seva tasca en pro dels drets humans i els seus treballs de denúncia sobre les màfies mexicanes organitzades i l'explotació sexual o la violència de gènere, una feina que li ha causat una continua persecució personal i intel.lectual. La periodista és autora d'obres com : "Los Demonios del Edén" en el qual denúncia la màfia de la pederastia a Mèxic "Esta boca es mia" o "Memorias de una Infamia".
UNIO DE PERIODISTES VALENCIANS
unioperiodistes@unioperiodistes.orghttp://www.unioperiodistes.org/
Plaça Forn Sant Nicolau, nº 6 baix esquerra
46001 València
Telf. 96 392 09 68 / Fax: 96 391 68 52
2 d’abr. 2008
7 d'abril 18h 30m Sara Lovera (Méxic) presenta documental 'Viudas del carbón' . Centre Internacional de Premsa de Barcelona
------------------------------
La XIDPIC.CAT- XIPAVG, l'ADPC i la Comissió de Periodisme Solidari del CPC, amb la col·laboració del Centre Internacional de Premsa de Barcelona
PRESENTEN A:
Sara Lovera i el documental 'Viudas del carbón (mujeres sin nombre)', basat en la investigació d'aquesta reconeguda periodista.
L'acte serà el proper dilluns dia 7 d'abril a les 18h 30 m al Centre Internacional de Premsa de Barcelona, Rambla de Catalunya 10, primer pis.
Per a les i els convocants a aquest acte serà una gran satisfacció poder compartir amb vosaltres el treball i les paraules en viu d'aquesta gran periodista i feminista mexicana, que va escriure als diaris ElDía, unomásuno, La Jornada i directora del suplemento Doble Jornada, directora fundadora de Comunicación e Información de la Mujer, AC (CIMAC).
Sara Lovera és també una de les grans impulsores de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere (Red Internacional de Periodistas con Visión de Género).
L'acte consistirà en el visionat del documental, d'una hora de duració, junt a la introducció que ens farà la pròpia periodista i que ben segur serà un privilegi per a tota l'assistència.
Després, el documental restarà a la disposició d'aquelles associacions o col·lectius que en vulguin fer difusió.
Sinopsis del documental:
El 19 de febrero de 2006, en la mina 8 del conjunto minero Pasta de Conchos explotó dejando atrapados a 65 mineros; en esta ocasión las viudas no guardaron silencio, alzaron la voz para pedir algo muy sencillo: que les entreguen los cuerpos de sus maridos. Dos años después esta demanda no ha sido satisfecha y la empresa ha determinado el cierre definitivo de la mina. Este documental presenta el testimonio de estas viudas así como de las que enviudaron en años anteriores y por diferentes explosiones, ellas narran cómo han vivido después de estas tragedias personales y colectivas. También muestra el testimonio de la única mujer que trabaja en la explotación del carbón en México (se prohibió la entrada de mujeres a las minas en 1887 en Francia), y el documental nos cuestiona acerca de la feminización de este oficio.
Duración 60 minutos
Realizadora: Rosario Novoa
Investigación periodística: Sara Lovera corresponsal de Semlac en México
Fotografía Alejandro Márquez
Música original Daniel Vallejo, Vladimir Garnica y Odisea Valenzuela
Producida por Didaxis Proyectos y Comunicación y la WAcc.
Con el apoyo de la diputada Marina Arvizu
Diseño DVD: Arre, Eréndira Garnica y Regina Santoscoy.
Barcelona, 31 de març de 2008
XIDPIC.CAT- Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere
ADPC (Associació de Dones Periodistes de Catalunya)
Comissió de Periodisme Solidari del CPC (Col·legi de Periodistes de Catalunya)
amb la col·laboració del Centre Internacional de Premsa de Barcelona
------------------------------