Lleis, costums, resistències i avanços per a les dones asiàtiques (1)

per Lídia Vilalta
per la XIDPIC.CAT-XIPAVG

Igualtat de gènere a Àsia: lliçons i bones pràctiques, va ser una de les quatre taules rodones que va reunir a Casa Àsia de Barcelona el 28 i 29 d’octubre, la cinquena edició del Diàleg Orient-Occident, aquest any sota el títol “Nous actors, noves dinàmiques”. L’emergència amb molta força de dos nous actors internacionals com la Xina i l’Índia va donar peu a analitzar les diferents dinàmiques i mecanismes que s’estan generant en l’ordre mundial, però també es va organitzar una espai de debat per valorar alguns dels canvis en els països asiàtics, des de l’ óptica de la participació igualitària de les dones en la societat i la política.

Aquesta taula rodona d’ experiències sobre igualtat de gènere a Àsia va tenir la participació de tres dones i un home de 4 païssos (Filipinas, Índia, Indonèsia i Japó) i va estar coorganitzada per la UNESCO, que ja fa tres anys que col.labora i participa en aquesta iniciativa amb Casa Asia.
El debat el va moderar Sanye Gulser Corat, directora del departament de Igualtat de Génere de la UNESCO (Oficina per a la Planificació Estratègica). Aquesta experta internacional va iniciar la taula rodona repasant algunes dades: “El 63% dels 137 mil.lions de joves analfabets del món són dones” i en canvi, “nomès són dones un 18,2% dels parlamentaris mundials”. Aixó comporta, va subrratllar, que hi hagi més contagi del VIH entre les dones joves i també més violència contra elles en situacions de desastre. Aquesta inequitat ha fet que, “a la UNESCO, la igualtat de gènere hagi estat una de les dues prioritats globals per el 2007” i que del 2008 al 2013, ens planteijem abordar “programes de gènere amb desigualtats especifiques”.
Desprès de recordar que “Espanya es un dels pocs països amb Ministeri específic de Igualtat i ser un dels 11 beneficiats per fons especials de la seva organització”, va pasar la paraula a les ponents invitades.

Incloure als homes i facilitar serveis bàsics
La primera en intervenir va ser Lucita Lazo, exdirectora regional per a l’est i sud-es asiàtic de UNIFEM (Fons de Desenvolupament de les Nacions Unides per la Dona) i exsubsecretària de Treball de Filipines.
La ex funcionaria va esmentar que era la primera vegada que estaba Barcelona, que veia forta presència de dones espanyoles als organismes internacionals, com Inés Alberdi, que conexia que hi havia feminisme des de l’època de Gaudí i que hi havia vincles històrics de 333 anys entre Espanya i les Filipinas.
Lazo va parlar dels guanys i les bones pràctiques obtingudes desprès de Beijing per a les dones en el seu país, composat per més 7 mil illes. Aquests canvis els va explicar des de diferentes nivells.

Sobre les bones pràctiques, va dir que s’han enregistrat:
1. canvis en les politiques (Carta Magna de la Dona; Llei anti-trafic de 2003; Acta anti-violència contra dones i nens; protocols de la CEDAW i contra el trafic de persones de la ONU);
2. canvis en les institucions (Comissió nacional sobre les Dones; Revisió de la aplicació del Gènere a la Governanza);
3. canvis en els processos (d’auditar, presupostar i planificar) i també
4. canvis en les actituts de les persones (hi ha més dones en els processos polítics).

Hi ha hagut també guanys en la resposta de Gènere en el que s’anomena Governanza:
a) hi ha més participació de dones; b) més parternariat (participació i col.laboració) amb els mitjans de comunicació; i c) més mecanismes de transversalització en totes les polítiques pùbliques (línees de departaments, agèncias, governs locals i activitats de ONG). I Lazo va explicar que tot funciona amb el principi del bibingka una mena de foc simultani qu’actúa com una estufa però amb doble acció: des d’abaix i des de dalt. I va posar com a exemple que hi havia punts d’atenció a les dones en moltes de les illes amb una mena de coordinació total amb els poders públics, locals i les ONG.

També va indicar que hi ha guanys respecte als Drets Humans, els mateixos que permeten els canvis polítics:
1. Hi ha més serveis per a la violencia doméstica contra les dones (VAW);
2. hi ha més dones a les escoles de 3r nivell;
3. hi ha més alts index d’ expectativa de vida per a elles.

Només hi ha una excepció va dir: el cas de la mortalidad materna; solsament s’ha reduït de 180 x 100.000 al 1995 a 172 x 100.000 al 1998. En aquest sentit, va dir que no sap si podran cumplir l’objetiu del Mil.leni en aquest punt.

I finalment, va afirmar que també s’han registrat guanys en l’ empoderament econòmic. De 85 mil.lions de població total, 37 poden treballar, dels quals 1.46 mil.lions son dónes.

Lazo va concloure amb les lliçons apresses a les Filipines, que les va resumir en la necessitat d’ incloure als homes per aconseguir la equitad de gènere i, sobretot, facilitar serveis bàsics, a més de les necessàries reformes polítiques per promocionar la igualtat de les dones a les Filipines.
Els reptes que encara els hi queden, son: reduïr la violencia de gènere, compatibilitzar la migració amb les mesures comercials internacionals i ampliar els serveis bàsics, sobretot pel que fa a la SIDA.