Milagros Perez Oliva, tal com havien comentat algunes companyes de Red Internacional de Periodistas con Visión de Género que havien rebut la seva resposta a la carta de protesta enviada per el reportatge i fotos d’El Pais sobre “La prostitució a Barcelona”, publicades l’1 de setembre 09. El diumenge 6 de setembre Perez Oliva ha publicat un llarg article en la seva secció com “Defensora del lector” d’El Pais sobre les reaccions a la publicació del reportatge, l’ha titulat: Fotos de sexo: cuando los límites se mueven:
Veure el vídeo: La prostitució al carrer continua sent molt visible
Perez Oliva que defensa en tot moment a la seva empresa, El País, a final de l’article anomena a companyes de la Red Internacional, com són Adriana Múgica, Angélica Herrera; Karme Freixa i Mónica Molina, que havien escrit una carta a la defensora del lector d’El Pais. Per suposat, no ha mencionat per res la denuncia generada en la llista de correu de la Red Internacional, per la publicació d’aquest reportatge i s’ha jutjat al mitja de manca d’ètica i a l’article de groc i sensacionalista, només ha creta alarma social, i no ha tingut en compte la dignitat de les dones prostitutes ni h aprofundit sobre problemàtica de la prostitució.
La meva opinió es que el feminisme s’hauria d’implicar molt més en la recerca de solucions a aquesta problemàtica, amb alternatives que posin sobre la taula les veritables causes i proposin canvis positius, tan per a les dones que practiquen la prostitució com per a la societat. No ens podem conformar, como fins ara, en l’invisibitlizació de dones prostitutes, ni tolerar la repressió i persecució sistemàtica sobre elles, accepten sense més la seva expulsió –aplicant en la llei d’estrangeria- como si fossin delinqüents.. Ja que això les fa més vulnerables i dependents de les màfies que les controlen. Com passa al qualsevol altre problema social s’hauria de donar la veu -necessariament – a les mateixes prostitutes, i per suposat, també a expertes i representants d’associacions feministes que tradicionalment tracten aquesta problemàtica. També s’hauria de denunciar la "demagogia" dels nostres polítics que, com en el cas del batlle de Barcelona, Jordi Hereu, prometen a la ciutadania solucionar el problema d’un dia per altre. Així com la posició "oportunista" d’altres que ara es treuen de la màniga la proposta de la llei catalana d’eradicació de la prostitució que fa gairebé quatre anys va voler imposarà la consellera Tura, y que va ser refusada al parlament i al seu propi partit, el PSC. En moltes trobades de dones es va analitzar que aquesta llei pretenia "regularitzar " el negoci del sexe, i apartar-lo de la via publica. En realitat aquest projecte de llei, a l’igual que la legalització d’"urgencia" que ara es reclama,. Només serveix per a beneficiar als proxenetes, a la màfia del sexe , i als empresaris de locals, que ven amb esperança com per fi van a poder justificar socialment un negocio tan lucratiu... i van a poder explotar tranquil·lament a les dones, molts relaxats amb el reconeixement afegit de “cobrir” una necessitat social. La solució no passa per tancar a algunes dones en locals “asèptics” mentre altres seguiran fent el “carrer” perquè ho volen o perquè són indocumentades. . d’acord el tema es polèmic, y cal reconèixer que no es fa complir la llei i que aquest locals ja funcionen en molts llocs amb “veritable” tolerància.
La meva opinió es que el feminisme s’hauria d’implicar molt més en la recerca de solucions a aquesta problemàtica, amb alternatives que posin sobre la taula les veritables causes i proposin canvis positius, tan per a les dones que practiquen la prostitució com per a la societat. No ens podem conformar, como fins ara, en l’invisibitlizació de dones prostitutes, ni tolerar la repressió i persecució sistemàtica sobre elles, accepten sense més la seva expulsió –aplicant en la llei d’estrangeria- como si fossin delinqüents.. Ja que això les fa més vulnerables i dependents de les màfies que les controlen. Com passa al qualsevol altre problema social s’hauria de donar la veu -necessariament – a les mateixes prostitutes, i per suposat, també a expertes i representants d’associacions feministes que tradicionalment tracten aquesta problemàtica. També s’hauria de denunciar la "demagogia" dels nostres polítics que, com en el cas del batlle de Barcelona, Jordi Hereu, prometen a la ciutadania solucionar el problema d’un dia per altre. Així com la posició "oportunista" d’altres que ara es treuen de la màniga la proposta de la llei catalana d’eradicació de la prostitució que fa gairebé quatre anys va voler imposarà la consellera Tura, y que va ser refusada al parlament i al seu propi partit, el PSC. En moltes trobades de dones es va analitzar que aquesta llei pretenia "regularitzar " el negoci del sexe, i apartar-lo de la via publica. En realitat aquest projecte de llei, a l’igual que la legalització d’"urgencia" que ara es reclama,. Només serveix per a beneficiar als proxenetes, a la màfia del sexe , i als empresaris de locals, que ven amb esperança com per fi van a poder justificar socialment un negocio tan lucratiu... i van a poder explotar tranquil·lament a les dones, molts relaxats amb el reconeixement afegit de “cobrir” una necessitat social. La solució no passa per tancar a algunes dones en locals “asèptics” mentre altres seguiran fent el “carrer” perquè ho volen o perquè són indocumentades. . d’acord el tema es polèmic, y cal reconèixer que no es fa complir la llei i que aquest locals ja funcionen en molts llocs amb “veritable” tolerància.
També es interessant el reportatge publicat també avui: "Hago la calle por necesidad", i el de "¿Victimas o infractoras?". , que incideixen en que no es pot centrar el tractament de la prostitució amb la repressin i diu “La questió es que multant a les dones només és consigueix victimizar-les doblement”.El diari La Vanguardia, per la seva banda, segueix jugant a tranquil·litzar a la ciutadania fent-li creure que el problema de la prostitució és un problema d’ordre públic, i donant més importància al rerefons polític del mateix, que a la problemàtica de les dones , i jutgen el problema como una simple qüestió d’ enfrontament entre el president Zapatero i el batlle de Barcelona, Hereu. Mireu "Callejon sin salida".
Cal reconèixer que realment alguna cosa pasa dintre del PSC, que no es volen definir,. Potser que influeixi la mateixa posició de les dones militants, que el seu moment van pressionar per què no s’aprovés una llei de legalització de la prostitució, però han passat més de 3 anys, y tampoc és qüestió de tornar a tancar els ulls a aquesta problemàtica..
A Barcelona, tothom està d’acord en que l’aplicació de l’ordenança municipal de Civisme” només ha servit per agreujar el problema. Mentre tant moltes associacions feministes i de serveis que treballen amb les dones prostitutes han demanant la "regularització" o el reconeixement de la feina sexual, i s’hauria de tenir en compte les seves propostes. També resulta sospitosa el posicionament sobre aquest tema d’un partit d’esquerres com Esquerra Unida, si tenint en compte el que ha publicat la mateixa Vanguardia a l’article: ICV se desmarca de Hereu y pide zonas de toleranciade la seva banda, El Periodico de Catalunya que també ha tractat el tema per sobre, i en diferents articles dora la píndola a l’Ajuntament. Mireu, si no: El plan para las prostitutas de Barcelona precisa más recursos, o l’últim que dona gran importància a les declaracions de Jordi Hereu: El vacio legal da alas al auge de la prostitución.
Cal reconèixer que realment alguna cosa pasa dintre del PSC, que no es volen definir,. Potser que influeixi la mateixa posició de les dones militants, que el seu moment van pressionar per què no s’aprovés una llei de legalització de la prostitució, però han passat més de 3 anys, y tampoc és qüestió de tornar a tancar els ulls a aquesta problemàtica..
A Barcelona, tothom està d’acord en que l’aplicació de l’ordenança municipal de Civisme” només ha servit per agreujar el problema. Mentre tant moltes associacions feministes i de serveis que treballen amb les dones prostitutes han demanant la "regularització" o el reconeixement de la feina sexual, i s’hauria de tenir en compte les seves propostes. També resulta sospitosa el posicionament sobre aquest tema d’un partit d’esquerres com Esquerra Unida, si tenint en compte el que ha publicat la mateixa Vanguardia a l’article: ICV se desmarca de Hereu y pide zonas de toleranciade la seva banda, El Periodico de Catalunya que també ha tractat el tema per sobre, i en diferents articles dora la píndola a l’Ajuntament. Mireu, si no: El plan para las prostitutas de Barcelona precisa más recursos, o l’últim que dona gran importància a les declaracions de Jordi Hereu: El vacio legal da alas al auge de la prostitución.
I com el debat ja ve d’antic os recomano la consulta de les pàgines de "Món Comunicació" sobre aquesta problemàtica.
Julia López
Julia López
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada