Per Sonia Garcia, http://www.elperiodico.com/, 21.09.2009
La periodista Sonia Garcia, d'El Periódico entrevista a Julio César González Pagès, professor universitari i coordinador de la Red Iberoamericana de Masculinidades. Va estar uns dies a Barcelona explicant el seu projecte. Va mantenirun col.loqui amb la Xarxa Internacional de Periodistes i Comunicadores, a la ACISI sobre Noves Masculinitats.
De padre canario, abuelo gerundense y cubano de nacimiento, Julio César González Pagés coordina la Red Iberoamericana de Masculinidades. Hoy sostiene un coloquio con la Xarxa Internacional de Periodistes i Comunicadores, en la ACISI sobre Nuevas Masculinidades.–¿Por fin los hombres entran en el debate feminista?–Sí. Los hombres siempre hemos estado a la expectativa, formando parte de la estadística negativa, de los maltratadores, con culpas y con poco compromiso para cambiar. El debate de hoy quiere ayudar a formalizar un nuevo pacto entre hombres y mujeres.–¿Hay crisis de masculinidad?–Sí. Los hombres siguen muriendo por su comportamiento. Con la Autónoma tenemos un foro para estudiar por qué los hombres se suicidan o matan a sus mujeres cuando pierden el empleo. Por esa causa hay más muertos que en una guerra.
Més informació a:
http://www.elperiodico.com/envN.asp?p=46&i=CAS&n=646563&h=090921
29 de set. 2009
18 de set. 2009
Estudi sobre Diferències entre homes i dones en els àmbits familiar, social, econòmic i polític
Per Tona Gusi
per a XIDPIC.CAT-XIPVG
Avui, divendres 18 de setembre, el director del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), Gabriel Colomé, acompanyat de la Presidenta i la Directora de l’Institut Català de les Dones, Marta Selva i Anna Solà, ha presentat a una vintena de periodistes les conclusions extretes de l’estudi sobre gènere “Diferències entre homes i dones en els àmbits familiar, social, econòmic i polític”.
Amb una mostra de 1.483 enquestes realitzades domiciliàriament entre el 15 i 30 de setembre de 2008 i entre el 9 de febrer i el 6 de març de 2009, l’objectiu d’aquest estudi és conèixer les principals diferències entre homes i dones en els diversos àmbits de la vida quotidiana.
La novetat d’aquest estudi ve per dues bandes: és l’estudi més ampli temàticament que s’ha fet sobre el tema, superant de molt l’estudi de l’Observatori de Barcelona i el del CIS, i tracta de les percepcions que té la societat catalana actual sobre aquestes diferències. Está realitzat al voltant de 4 eixos: Societat; Mercat laboral i família; Participació política i social; i Poder.
En tots els resultats el CEO mostra la percepció de la totalitat de la societat catalana, les de les dones i les dels homes. Quan no fa aquesta diferència és que no hi ha diversitat d’opinió.
En opinió de Marta Selva “s’ha volgut copsar la percepció des de l’imaginari actual que tenim tots i totes, com vivim aquesta transformació”. Per la Presidenta de l’ICD ‘hem d’aplicar-hi una mirada des de l’exigència per a la igualtat’. Afirma que en societats més equitatives que la nostra la realitat ens diu que hi ha una major exigència per la igualtat i per tant una menor tolerància contra les desigualtats i com a exponent màxim d’aquestes contra les violències masclistes.
Sobre les quotes, la seva opinió és que de l’estudi se’n pot concloure que homes i dones han convingut un pacte creient que les quotes serveixen en la participació política, l’empresa, etc com a resposta a l’apreciació de les discriminacions indirectes.
Pel que fa a la conciliació entre el temps del treball i el temps de cura i atenció a la familia, l’estudi demostra que les generacions més joves en fan de la conciliació laboral i familiar un deure. Pensa que tot i no estar a l’agenda, si que és un tema que està damunt la taula i que s’avançarà en la línia que cada cop més l’eficiència en el treball primaràper damunt de la presencialitat. Aquest canvi beneficiarà a les dones i permetrà avançar en la cohesió social. Cal continuar aquest trajecte cap a una societat sostenible.
Gabriel Colomer cita al sociòleg Walter Ritman per recordar el pes del estereotips i la lenta evolució de la seva transformació. Per Colomer, caldria repetir aquest estudi d’aquí un parell o tres anys a fi de poder copsar com les polítiques públiques endegades per l’ICD i el Govern de Catalunya ajuden en aquest canvi de percepcions cap a una societat més igualitària. També creu que s’hauria de demanar una enquesta d’aquest tipus a nivell estatal, que avui per avui és inexistent.
per a XIDPIC.CAT-XIPVG
Avui, divendres 18 de setembre, el director del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), Gabriel Colomé, acompanyat de la Presidenta i la Directora de l’Institut Català de les Dones, Marta Selva i Anna Solà, ha presentat a una vintena de periodistes les conclusions extretes de l’estudi sobre gènere “Diferències entre homes i dones en els àmbits familiar, social, econòmic i polític”.
Amb una mostra de 1.483 enquestes realitzades domiciliàriament entre el 15 i 30 de setembre de 2008 i entre el 9 de febrer i el 6 de març de 2009, l’objectiu d’aquest estudi és conèixer les principals diferències entre homes i dones en els diversos àmbits de la vida quotidiana.
La novetat d’aquest estudi ve per dues bandes: és l’estudi més ampli temàticament que s’ha fet sobre el tema, superant de molt l’estudi de l’Observatori de Barcelona i el del CIS, i tracta de les percepcions que té la societat catalana actual sobre aquestes diferències. Está realitzat al voltant de 4 eixos: Societat; Mercat laboral i família; Participació política i social; i Poder.
En tots els resultats el CEO mostra la percepció de la totalitat de la societat catalana, les de les dones i les dels homes. Quan no fa aquesta diferència és que no hi ha diversitat d’opinió.
En opinió de Marta Selva “s’ha volgut copsar la percepció des de l’imaginari actual que tenim tots i totes, com vivim aquesta transformació”. Per la Presidenta de l’ICD ‘hem d’aplicar-hi una mirada des de l’exigència per a la igualtat’. Afirma que en societats més equitatives que la nostra la realitat ens diu que hi ha una major exigència per la igualtat i per tant una menor tolerància contra les desigualtats i com a exponent màxim d’aquestes contra les violències masclistes.
Sobre les quotes, la seva opinió és que de l’estudi se’n pot concloure que homes i dones han convingut un pacte creient que les quotes serveixen en la participació política, l’empresa, etc com a resposta a l’apreciació de les discriminacions indirectes.
Pel que fa a la conciliació entre el temps del treball i el temps de cura i atenció a la familia, l’estudi demostra que les generacions més joves en fan de la conciliació laboral i familiar un deure. Pensa que tot i no estar a l’agenda, si que és un tema que està damunt la taula i que s’avançarà en la línia que cada cop més l’eficiència en el treball primaràper damunt de la presencialitat. Aquest canvi beneficiarà a les dones i permetrà avançar en la cohesió social. Cal continuar aquest trajecte cap a una societat sostenible.
Gabriel Colomer cita al sociòleg Walter Ritman per recordar el pes del estereotips i la lenta evolució de la seva transformació. Per Colomer, caldria repetir aquest estudi d’aquí un parell o tres anys a fi de poder copsar com les polítiques públiques endegades per l’ICD i el Govern de Catalunya ajuden en aquest canvi de percepcions cap a una societat més igualitària. També creu que s’hauria de demanar una enquesta d’aquest tipus a nivell estatal, que avui per avui és inexistent.
15 de set. 2009
21.09.09 Xerrada-Debat NOVES MASCULINITATS a ACISI. Organitzen: ACISI i XIDPIC.CAT
Per Comissió de Coordinació de la XIDPIC.CAT-XIPVG, Barcelona, 15.09.2009
Xerrada-Debat NOVES MASCULINITATS a càrrec de Julio Cesar González Pagès
21 de setembre a les 7h de la tarda als locals d' ACISI, c/ Aragó 281, 2n.2a
Hola a tots i a totes,
Com ja sabeu el 10 d'agost vàrem trobar-nos a la Bonnemaison, companyes de la Xarxa, i companys d'AHIGE per conèixer a Julio Cesar Gonzalez Pagès i la Red Iberoamaericana de Nuevas Masculinidades, que ell coordina.
En aquesta ocasió, en motiu d'una nova estada seva a Catalunya, l' Associació ACISI http://acisiweb.no-ip.org/ i la XIDPIC.CAT organitzem una Xerrada -Debat a la seu d'ACISI a càrrec de Julio César González Pagés.Ell és doctor de Ciències Històriques a la Universitat de l'Havana i una de les veus més importants en el tema de 'Les Noves Masculinitats': Red Iberoamericana de Masculinidades http://www.redmasculinidades.com/
Entre els convidats hi haurà Bernat Escudero de l'associació catalana d' Homes Igualitaris AHIGE Catalunya http://www.ahige.org/
Des de la Comissió de Coordinació de la XIDPIC.CAT us recomanem moltíssim aquest acte i us preguem que en feu la màxima disfussió.
Totes aquelles companyes i companys de premsa, ràdio i tv que vulgueu concertar una entrevista amb ell podeu contactar directament amb la nostra companya Montse Garcia d'ACISI. Julio César González Pagés serà a Barcelona fins a finals de setembre.
Com ja sabeu el 10 d'agost vàrem trobar-nos a la Bonnemaison, companyes de la Xarxa, i companys d'AHIGE per conèixer a Julio Cesar Gonzalez Pagès i la Red Iberoamaericana de Nuevas Masculinidades, que ell coordina.
En aquesta ocasió, en motiu d'una nova estada seva a Catalunya, l' Associació ACISI http://acisiweb.no-ip.org/ i la XIDPIC.CAT organitzem una Xerrada -Debat a la seu d'ACISI a càrrec de Julio César González Pagés.Ell és doctor de Ciències Històriques a la Universitat de l'Havana i una de les veus més importants en el tema de 'Les Noves Masculinitats': Red Iberoamericana de Masculinidades http://www.redmasculinidades.com/
Entre els convidats hi haurà Bernat Escudero de l'associació catalana d' Homes Igualitaris AHIGE Catalunya http://www.ahige.org/
Des de la Comissió de Coordinació de la XIDPIC.CAT us recomanem moltíssim aquest acte i us preguem que en feu la màxima disfussió.
Totes aquelles companyes i companys de premsa, ràdio i tv que vulgueu concertar una entrevista amb ell podeu contactar directament amb la nostra companya Montse Garcia d'ACISI. Julio César González Pagés serà a Barcelona fins a finals de setembre.
Comissió de Coordinació de la XIDPIC.CAT-XIPVG
Fernanda Zanuzzi & Carme FreixaCoordinadores de laXIDPIC.CAT-RIPCVG
Sopar de presentació del V Fòrum contra les violències de gènere i del II Fòrum europeu.
Per Plataforma unitària contra les violències de gènere <prouviolencia@pangea.org, 14.09.2009
La Plataforma unitària contra les violències de gènere organitza el Sopar de presentació del V Fòrum contra les violències de gènere i del II Fòrum europeu.
Es durà a terme el proper divendres 18 de setembre a les 21 hores al Pati de l'Espai Francesca Bonnemaison (c/ Sant Pere Més Baix, 7 Barcelona).
El preu del sopar serà de 10€ per persona. Preguen la vostra confirmació d'assistència a través del telèfon 627398316 o del correu electrònic prouviolencia@pangea.org
Per més informació cliqueu el link: http://www.violenciadegenere.org/.
La Plataforma unitària contra les violències de gènere organitza el Sopar de presentació del V Fòrum contra les violències de gènere i del II Fòrum europeu.
Es durà a terme el proper divendres 18 de setembre a les 21 hores al Pati de l'Espai Francesca Bonnemaison (c/ Sant Pere Més Baix, 7 Barcelona).
El preu del sopar serà de 10€ per persona. Preguen la vostra confirmació d'assistència a través del telèfon 627398316 o del correu electrònic prouviolencia@pangea.org
Per més informació cliqueu el link: http://www.violenciadegenere.org/.
7 de set. 2009
La prostitució, un debat mediàtic
Milagros Perez Oliva, tal com havien comentat algunes companyes de Red Internacional de Periodistas con Visión de Género que havien rebut la seva resposta a la carta de protesta enviada per el reportatge i fotos d’El Pais sobre “La prostitució a Barcelona”, publicades l’1 de setembre 09. El diumenge 6 de setembre Perez Oliva ha publicat un llarg article en la seva secció com “Defensora del lector” d’El Pais sobre les reaccions a la publicació del reportatge, l’ha titulat: Fotos de sexo: cuando los límites se mueven:
Veure el vídeo: La prostitució al carrer continua sent molt visible
Perez Oliva que defensa en tot moment a la seva empresa, El País, a final de l’article anomena a companyes de la Red Internacional, com són Adriana Múgica, Angélica Herrera; Karme Freixa i Mónica Molina, que havien escrit una carta a la defensora del lector d’El Pais. Per suposat, no ha mencionat per res la denuncia generada en la llista de correu de la Red Internacional, per la publicació d’aquest reportatge i s’ha jutjat al mitja de manca d’ètica i a l’article de groc i sensacionalista, només ha creta alarma social, i no ha tingut en compte la dignitat de les dones prostitutes ni h aprofundit sobre problemàtica de la prostitució.
La meva opinió es que el feminisme s’hauria d’implicar molt més en la recerca de solucions a aquesta problemàtica, amb alternatives que posin sobre la taula les veritables causes i proposin canvis positius, tan per a les dones que practiquen la prostitució com per a la societat. No ens podem conformar, como fins ara, en l’invisibitlizació de dones prostitutes, ni tolerar la repressió i persecució sistemàtica sobre elles, accepten sense més la seva expulsió –aplicant en la llei d’estrangeria- como si fossin delinqüents.. Ja que això les fa més vulnerables i dependents de les màfies que les controlen. Com passa al qualsevol altre problema social s’hauria de donar la veu -necessariament – a les mateixes prostitutes, i per suposat, també a expertes i representants d’associacions feministes que tradicionalment tracten aquesta problemàtica. També s’hauria de denunciar la "demagogia" dels nostres polítics que, com en el cas del batlle de Barcelona, Jordi Hereu, prometen a la ciutadania solucionar el problema d’un dia per altre. Així com la posició "oportunista" d’altres que ara es treuen de la màniga la proposta de la llei catalana d’eradicació de la prostitució que fa gairebé quatre anys va voler imposarà la consellera Tura, y que va ser refusada al parlament i al seu propi partit, el PSC. En moltes trobades de dones es va analitzar que aquesta llei pretenia "regularitzar " el negoci del sexe, i apartar-lo de la via publica. En realitat aquest projecte de llei, a l’igual que la legalització d’"urgencia" que ara es reclama,. Només serveix per a beneficiar als proxenetes, a la màfia del sexe , i als empresaris de locals, que ven amb esperança com per fi van a poder justificar socialment un negocio tan lucratiu... i van a poder explotar tranquil·lament a les dones, molts relaxats amb el reconeixement afegit de “cobrir” una necessitat social. La solució no passa per tancar a algunes dones en locals “asèptics” mentre altres seguiran fent el “carrer” perquè ho volen o perquè són indocumentades. . d’acord el tema es polèmic, y cal reconèixer que no es fa complir la llei i que aquest locals ja funcionen en molts llocs amb “veritable” tolerància.
La meva opinió es que el feminisme s’hauria d’implicar molt més en la recerca de solucions a aquesta problemàtica, amb alternatives que posin sobre la taula les veritables causes i proposin canvis positius, tan per a les dones que practiquen la prostitució com per a la societat. No ens podem conformar, como fins ara, en l’invisibitlizació de dones prostitutes, ni tolerar la repressió i persecució sistemàtica sobre elles, accepten sense més la seva expulsió –aplicant en la llei d’estrangeria- como si fossin delinqüents.. Ja que això les fa més vulnerables i dependents de les màfies que les controlen. Com passa al qualsevol altre problema social s’hauria de donar la veu -necessariament – a les mateixes prostitutes, i per suposat, també a expertes i representants d’associacions feministes que tradicionalment tracten aquesta problemàtica. També s’hauria de denunciar la "demagogia" dels nostres polítics que, com en el cas del batlle de Barcelona, Jordi Hereu, prometen a la ciutadania solucionar el problema d’un dia per altre. Així com la posició "oportunista" d’altres que ara es treuen de la màniga la proposta de la llei catalana d’eradicació de la prostitució que fa gairebé quatre anys va voler imposarà la consellera Tura, y que va ser refusada al parlament i al seu propi partit, el PSC. En moltes trobades de dones es va analitzar que aquesta llei pretenia "regularitzar " el negoci del sexe, i apartar-lo de la via publica. En realitat aquest projecte de llei, a l’igual que la legalització d’"urgencia" que ara es reclama,. Només serveix per a beneficiar als proxenetes, a la màfia del sexe , i als empresaris de locals, que ven amb esperança com per fi van a poder justificar socialment un negocio tan lucratiu... i van a poder explotar tranquil·lament a les dones, molts relaxats amb el reconeixement afegit de “cobrir” una necessitat social. La solució no passa per tancar a algunes dones en locals “asèptics” mentre altres seguiran fent el “carrer” perquè ho volen o perquè són indocumentades. . d’acord el tema es polèmic, y cal reconèixer que no es fa complir la llei i que aquest locals ja funcionen en molts llocs amb “veritable” tolerància.
També es interessant el reportatge publicat també avui: "Hago la calle por necesidad", i el de "¿Victimas o infractoras?". , que incideixen en que no es pot centrar el tractament de la prostitució amb la repressin i diu “La questió es que multant a les dones només és consigueix victimizar-les doblement”.El diari La Vanguardia, per la seva banda, segueix jugant a tranquil·litzar a la ciutadania fent-li creure que el problema de la prostitució és un problema d’ordre públic, i donant més importància al rerefons polític del mateix, que a la problemàtica de les dones , i jutgen el problema como una simple qüestió d’ enfrontament entre el president Zapatero i el batlle de Barcelona, Hereu. Mireu "Callejon sin salida".
Cal reconèixer que realment alguna cosa pasa dintre del PSC, que no es volen definir,. Potser que influeixi la mateixa posició de les dones militants, que el seu moment van pressionar per què no s’aprovés una llei de legalització de la prostitució, però han passat més de 3 anys, y tampoc és qüestió de tornar a tancar els ulls a aquesta problemàtica..
A Barcelona, tothom està d’acord en que l’aplicació de l’ordenança municipal de Civisme” només ha servit per agreujar el problema. Mentre tant moltes associacions feministes i de serveis que treballen amb les dones prostitutes han demanant la "regularització" o el reconeixement de la feina sexual, i s’hauria de tenir en compte les seves propostes. També resulta sospitosa el posicionament sobre aquest tema d’un partit d’esquerres com Esquerra Unida, si tenint en compte el que ha publicat la mateixa Vanguardia a l’article: ICV se desmarca de Hereu y pide zonas de toleranciade la seva banda, El Periodico de Catalunya que també ha tractat el tema per sobre, i en diferents articles dora la píndola a l’Ajuntament. Mireu, si no: El plan para las prostitutas de Barcelona precisa más recursos, o l’últim que dona gran importància a les declaracions de Jordi Hereu: El vacio legal da alas al auge de la prostitución.
Cal reconèixer que realment alguna cosa pasa dintre del PSC, que no es volen definir,. Potser que influeixi la mateixa posició de les dones militants, que el seu moment van pressionar per què no s’aprovés una llei de legalització de la prostitució, però han passat més de 3 anys, y tampoc és qüestió de tornar a tancar els ulls a aquesta problemàtica..
A Barcelona, tothom està d’acord en que l’aplicació de l’ordenança municipal de Civisme” només ha servit per agreujar el problema. Mentre tant moltes associacions feministes i de serveis que treballen amb les dones prostitutes han demanant la "regularització" o el reconeixement de la feina sexual, i s’hauria de tenir en compte les seves propostes. També resulta sospitosa el posicionament sobre aquest tema d’un partit d’esquerres com Esquerra Unida, si tenint en compte el que ha publicat la mateixa Vanguardia a l’article: ICV se desmarca de Hereu y pide zonas de toleranciade la seva banda, El Periodico de Catalunya que també ha tractat el tema per sobre, i en diferents articles dora la píndola a l’Ajuntament. Mireu, si no: El plan para las prostitutas de Barcelona precisa más recursos, o l’últim que dona gran importància a les declaracions de Jordi Hereu: El vacio legal da alas al auge de la prostitución.
I com el debat ja ve d’antic os recomano la consulta de les pàgines de "Món Comunicació" sobre aquesta problemàtica.
Julia López
Julia López
La prostitució: Les diferents cares d'un mateix problema o, com evitar aquest problema mirant cap a un altre costat
Per Tere Mollà
Porto uns dies llegint a la premsa la situació en què es troba la zona del mercat de la Boqueria de Barcelona i de com les treballadores del sexe ofereixen els seus serveis al mig del carrer i la veritat és que estic indignada davant el tractament informatiu que se li està donant a aquest tema.
D'entrada és un tractament totalment masclista, misogin i ofensiu cap a aquestes dones, que com molt bé diu alguna d'elles, no està realitzant aquest treball per plaer sinó per necessitat en el millor dels casos.
L'enfocament que es dóna a aquesta notícia és el de les molèsties al veïnat i el de les conductes anticívicas al carrer. Cap dels dos arguments utilitzats són, en absolut discutibles. Però el que ja és discutible és el fet que es posi l'accent només en les dones. I m'explico.
Les dones que allí es troben, com deia anteriorment, en el millor dels casos són dones a qui la necessitat les ha portat a exercir la professió més antiga del món, però estic segura que hi ha moltes més que estan en aquesta situació com esclaves sexuals de les màfies que les han portat per a la seva explotació sexual. O dit d'una altra manera una mica més forta per tenir-les com a esclaves sexuals.
Però resulta que els mitjans no diuen ni una sola paraula sobre aquest tema, només tracten aquests dos arguments que anomenava abans.
Segueixo. No es parla tampoc en cap moment dels clients que també són part activa en l'equació oferta-demanda d'aquest negoci negre, pervers i dolorós per a les dones i que mou milions d'euros. Els Puteros utilitzen els serveis de les treballadores del sexe per satisfer el seu desig sexual, no com a necessitat com estan abocades elles a realitzar-la. És una diferència, un matís important.
3 de set. 2009
Les dones sempre la darrera, als autobusos i a la societat
Segregacióper sexes a Israel.
Mireu la noticia a La Vanguardia.
També es interesant la noticia i sobre tot, el Vídeo d'El Publico.
Julia López
moncomunicacio
Subscriure's a:
Missatges (Atom)