Total de visualitzacions de pàgina:

16 de març 2010

Publicar en contra de la Igualtat: donar la veu a la reacció

Novament observem com un mitjà de comunicació general dóna la veu a la reacció i Victor Almela es llueix l'conisderar l'autor del llibret com politicmante no correcte???? Recordeu en aquesta secció que Hayne tingut cabuda opinions de dones sobre els temes que critica l'autor? . Si, és cert, en aquesta secció han tingut tingut espai i veu dones molt interesanes i representatives ... però havia de fer publicitat d'aquesta manera a un representant tan geunuino de la reacció ...

És vergonyós que el periodista admeti sense replica totes les xifres falses que dóna (sobre la violència de gènere, sobre nombre de morts homes, denúncies falses???) Sense tenir en compte que hi ha quantitat de treballs de recerca que desmunten aquestes tesi.

Es pot acceptar que es deixi caure que la violència de gènere és responsabilitat exclusiva de les dones!!!, Però cal contrarestar l'opinió de l'autor de que el feminisme pot ser la causa dela augment de la violència (recordar és la mateixa opinió que la que ha exposat algun jerarca de l'esglèsia ("si les maltracten és perquè provoquen"). Cal tenir un poc més de cura i no alimentar l'opinió d'una part de la societat que segueix justificant la violència, i sobre tot no es pot encoratjar als maltractadors i "machitos" que pul.lulen a milers per aquí. El periodista (per descomptat sense cap perspectiva de gènere i sense voler implicar-se) hauria d'haver mostrat els estudis del propi entorn judicial que demostren que les denúncies falses no superen l'1%, i que no es pot considerar denúncia falses que una dona retiri la denúncia que pot haber fet contra el maltractador. Per sort, i gràcies a la Llei d'Igualtat comptem amb expertes i experts que poden esbrinar quan existeix una denúncia falsa o s'utilitza un fals maltractament en un procés de divorci.

És possible que les dones volem fugir de la victimització i el proteccionisme i estem d'acord hauria de tractar les relacions de violència d'una manera preventiva, promovent a tots els nivells que les persones "violentes" es sentin excloses i fora de lloc, però no es pot posar en qüestió - llevat que es tingui molt mala intenció- la necessària "protecció" i els ajuts que necessiten tantes dones que pateixen dia a dia la violència.

Què pena, que les seves tesis reaccionàries alimentin a tants altres tipus i els justifiquin quan trepitgen a les dones ..

Quèe pena ... no entendre que el feminisme és una alternativa social, oberta a tots/es, i que proposa una societat igualitària (entre diferents) lliure i creativa, en la qual, cap (ni homes ni dones) se sent un per sobre de l'altre, ni tractat/da amb desconsideració i prepotència.

Si això és feminisme radical, crec som moltes les dones (que abans o després) ens considerem feministes radicals, i clar davant tipus tan reaccionaris com el del llibret el nom del qual no vull ni recordar ni nomenar (i us recordo que no és el primer qeu es vol fer famós a la nostra costa) ens sentim radicals. 'I tant No hi ha per menys

Crec que hem de reaccionar davant La contra d'avui (16 de març 2010) a La Vanguardia, i haurien d'enviar uan carta a la defensora del lector/a de La Vanguardia

Julia López (moncomunicacio.com)
****************************************
Dades sobre autor i llibre
Diego de los Santos, autor de l'assaig 'El règim feminista a Espanya'
"El feminisme radical ja té a Espanya el seu Estat-mascle"
VÍCTOR-M. AMELA - 16/03/2010

Mirar: http://www.lavanguardia.es/lacontra/lacontra.html

Aquest és el mail d'autor
ddelossantos @ terra. és
*************************************************

Notícies de la Xarxa

Agenda, comunicacions, campanyes...