Por Lídia Vilalta
Para la XIDPIC-CAT-RIPVG
‘Este es el tiempo de las alianzas, de trabajar juntas, de ser cómplices entre nosotras’, planteó en el jardín de la oficina de la Organización DEMUS de la capital peruana, Ana María Portugal, Coordinadora de ISIS Internacional (Servicio de Información y Comunicación de las Mujeres) cuya sede está Santiago de Chile.
Lima fue el escenario del Desayuno Feminista: Incidencia Feminista en la Agenda Pública y los Medios de Comunicación realizado el día 15 de Julio, cuyo objetivo era debatir la conveniencia de consolidar una Alianza Continental en América para promover convenios y alianzas con periodistas de los medios de comunicación y poder compartir agendas.
Para eso hemos venido a Lima, subrayó Portugal, para ‘ver como nos retroalimentamos, nos ponemos de acuerdo para juntar nuestras experiencias y aprendemos a trabajar juntas, a compartir recursos, a ser generosas y a montar nuestra agenda para romper el cerco mediático respecto a determinados temas en los medios de comunicación masivos’.
Desde siempre hemos trabajado con los periodistas, recordó la coordinadora de Isis, pero ‘nos ha faltado una estrategia con los medios de comunicación’’ porque la producción de conocimientos tiene que ser transmitida adecuadamente. Y nosotras, indicó, ya hemos comenzado a establecer las necesarias ‘complicidades’ para estos objetivos con SEMlac (Servicio de Noticias de la Mujer de Latinoamérica y el Caribe http://www.redsemlac.net). También está en el proyecto colectivo la Radio Internacional Feminista (RIF) (http://www.fire.or.cr/). RIF es la tercera socia y su directora, Katerina Anfossi, ya había convocado en 2008 en la capital de Costa Rica un Taller Internacional sobre "Usos estratégicos de las TIC (Nuevas Tecnologías de la Información)en situaciones de conflictos armados".
La iniciativa del Desayuno Feminista en la capital peruana, que agrupó a más de 30 personas, la mayoría mujeres, estuvo coordinado por DEMUS (Estudio para la Defensa de los Derechos de la Mujer: www.demus.org.pe), el Centro de la Mujer Peruana FLORA TRISTAN, que en 2009 está cumpliendo ya 30 años de vida (http://www.flora.org.pe), la Oficina Central de la Agencia informativa SEMlac en Lima, Isis Internacional (http://www.isis.cl) y la Asociación Nacional de Periodistas del Perú (ANP).
Al acto asistieron históricas feministas peruanas como Violeta Sara-Lafosse y Rosa Dominga, que fueron de las primeras en llegar y se fundieron en cálidos abrazos con Ana María Portugal y la feminista socialista y periodista mexicana Sara Lovera, encargadas de propiciar el debate, las reflexiones y empezar a tejer las redes antiviolencia con las invitadas del movimiento feminista, las de mujeres del Perú y de algunos periodistas. Incluso la reconocida socióloga y feminista peruana, Gina Vargas, acudió al llamado del encuentro.
[Segueix...]
Publicado por Lídia Vilalta para CLARIANAcomunicación
28 de jul. 2009
Certamen europeo de periodismo sobre discriminación y diversidad
Certamen europeo de periodismo sobre discriminación y diversidad
Enviado por Julia López, 27.07.09
Domingo 26 de Julio de 2009 19:22
P-ES.- Por la diversidad. Contra la discriminación es la campaña en la que se enmarca el certamen periodístico con el que la Comisión Europea premia los artículos periodísticos escritos online o en papel que contribuyen a una mejor comprensión de los beneficios de la diversidad y de la lucha contra la discriminación por motivos de religión o creencias, discapacidad, edad, orientación sexual, raza u origen étnico. El certamen de este año incluye una categoría especial dedicada a los artículos que tratan el nexo entre la pobreza y la discriminación.
El concurso está dirigido a los periodistas de la UE que, con su trabajo, contribuyen a un mejor entendimiento de los beneficios de la diversidad y de la lucha contra la discriminación.
Pra más información podéis consultar el link:
http://journalistaward.stop-discrimination.info/
Y también podéis consultar:
http://www.stop-discrimination.info/
Enviado por Julia López, 27.07.09
Domingo 26 de Julio de 2009 19:22
P-ES.- Por la diversidad. Contra la discriminación es la campaña en la que se enmarca el certamen periodístico con el que la Comisión Europea premia los artículos periodísticos escritos online o en papel que contribuyen a una mejor comprensión de los beneficios de la diversidad y de la lucha contra la discriminación por motivos de religión o creencias, discapacidad, edad, orientación sexual, raza u origen étnico. El certamen de este año incluye una categoría especial dedicada a los artículos que tratan el nexo entre la pobreza y la discriminación.
El concurso está dirigido a los periodistas de la UE que, con su trabajo, contribuyen a un mejor entendimiento de los beneficios de la diversidad y de la lucha contra la discriminación.
Pra más información podéis consultar el link:
http://journalistaward.stop-discrimination.info/
Y también podéis consultar:
http://www.stop-discrimination.info/
24 de jul. 2009
NO SIGUIS INDECENT: TREU-TE ELS PANTALONS!!!
NO SIGUIS INDECENT: TREU-TE ELS PANTALONS!!!
Per Anna González Batlle, http://miradordelesdones.blogspot.com, 16.07.09
Lubna Ahmed al-Hussein és una periodista sudanesa que va ser detinguda mentre s'estava amb d'altres dones en un restaurant per dur pantalons. Segons la llei islàmica, està condemnada a rebre 40 fuetades per aquest fet.
Aquí adjuntem un fragment de l'escrit de l'Anna Gonzalez Batlle, periodista catalana que en fa ressò al seu blog:
Lubna Ahmed al-Hussein és periodista i publica una columna setmanal anomenada "Kalam Rijal" (la traducció seria "Parli amb l'home" i es refereix al poc valor de la paraula de les dones) en alguns diaris sudanesos.Lubna Ahmed al-Hussein és empleada de les Nacions Unides al Sudan i molt critica amb el govern sudanès i amb la situació de les dones.Aquesta sudanesa ha estat detinguda en una restaurant de Khartum, la capital del Sudan, juntament amb altres 12 dones,
per vestir indecentment =per portar pantalonsHe dubtat molt abans de titular definitivament aquest comentari. Els fets són tan REPULSIUS que finalment he optat pel SARCASME!Lubna Ahmed al-Hussein s'enfronta a ser assotada. En aplicació de la llei islàmica, la xaria, ha de ser assotada i rebre fins a 40 fuetades.
Per llegir l'article sencer, a dalt disposeu de l'enllaç.
Per Anna González Batlle, http://miradordelesdones.blogspot.com, 16.07.09
Lubna Ahmed al-Hussein és una periodista sudanesa que va ser detinguda mentre s'estava amb d'altres dones en un restaurant per dur pantalons. Segons la llei islàmica, està condemnada a rebre 40 fuetades per aquest fet.
Aquí adjuntem un fragment de l'escrit de l'Anna Gonzalez Batlle, periodista catalana que en fa ressò al seu blog:
Lubna Ahmed al-Hussein és periodista i publica una columna setmanal anomenada "Kalam Rijal" (la traducció seria "Parli amb l'home" i es refereix al poc valor de la paraula de les dones) en alguns diaris sudanesos.Lubna Ahmed al-Hussein és empleada de les Nacions Unides al Sudan i molt critica amb el govern sudanès i amb la situació de les dones.Aquesta sudanesa ha estat detinguda en una restaurant de Khartum, la capital del Sudan, juntament amb altres 12 dones,
per vestir indecentment =per portar pantalonsHe dubtat molt abans de titular definitivament aquest comentari. Els fets són tan REPULSIUS que finalment he optat pel SARCASME!Lubna Ahmed al-Hussein s'enfronta a ser assotada. En aplicació de la llei islàmica, la xaria, ha de ser assotada i rebre fins a 40 fuetades.
Per llegir l'article sencer, a dalt disposeu de l'enllaç.
21 de jul. 2009
Els mitjans segueixent reproduint estereotips de gènere
En la presentació de l’Anàlisi de Gènere dels Mitjans de Comunicació Audiovisuals, realitzada el dimarts 14 de juliol, en una taula de debat amb 30 professionals de la comunicació es va tractar d’esbrinar perquè tant a les informatius com les sèries de ficció de les televisions segueixen reproduint estereotips de gènere i mantenen les aportacions de les dones en segon pla. Com a conclusions es van proposar mesures per facilitar d’inclusió de la perspectiva de gènere i augmentar la sensibilització dels professionals de l’informació
Consultar Crónica i Vídeo a Mon Comunicació [+info a Periodistes]
Natalia Estemirova. In memoriam. No t'oblidem
Natalia Estemirova. In memoriam. No t'oblidem
Secretaria de Ca la Dona, http://www.caladona.org/, 16.06.09
TOTES A LA PLAÇA SANT JAUME DILLUNS 20 de JULIOL a les 8 DE LA TARDA (ENS AJUNTAREM AMB LA CONCENTRACIÓ CONTRA LES VIOLÈNCIES A LES DONES)
La Natalia, la nostra amiga activista feminista de Txexènia i pels drets humans va ser segrestada i assassinada ahir dimecres 15 de juliol. La Natalia era una de les dones del nostre llibre Feministes contra les guerres.
la Natalia, com també ho va ser l’Anna Politkóvskaia, ha estat assassinada... però la seva vida, la seves paraules, ens ajuden a seguir el seu camí, a seguir compromeses amb la pau i la no-violència, amb els drets humans de les persones que els hi ha costat la vida. Amb ella vam compartir un 8 de març de 2004 a la Plaça Sant Jaume i un acte a la Bonnemaison; a Jerusalem, a la trobada de Dones de Negre i a Sant Petersburg junt amb l’Elena Vilenskaia vam donar suport a un projecte entre mestres de Rússia i Txexènia per la pau.
Exigim al govern rus i txetxè la investigació i aclariment d’aquest monstruós assassinat.NATÀLIA, ANA no us oblidem, els vostres somriures i les vostres accions seran sempre amb nosaltres...
Les seves paraules:
“Jo em declaro obertament pacifista, perquè sé el que suposa per a la gent jove el militarisme i les guerres. Estic en contra de totes les guerres i la violència i tinc molt clar el que suposen per a les dones, com també la capacitat que tenen per reconstruir la vida, defensar-la i desarmar-la.
A Txetxènia, tot el pes de la guerra ha recaigut sobre les dones. Quan van començar els segrestos, vam ser les dones les que ens vam enfrontar denunciant aquests crims. El 1995 vam organitzar una marxa pacífica des de Moscou fins a Grozni. I no denunciem únicament els crims i la violència del govern rus, també la violència del nostre propi govern i dels grups armats.
El paper de les dones és indispensable, ha estat indispensable durant tot aquest temps, si no Txetxènia hauria desaparegut. Imagineu com ha canviat la nostra vida: de cop, la família tradicional txetxena fortament patriarcal, té al capdavant una dona que ha d’assumir totes les responsabilitats.
Hem demostrat gràcies al nostre treball de resistència pacífica que Txetxènia pot sobreviure sense Rússia.
És inimaginable pensar les diferents situacions a què s’han hagut d’enfrontar, els recursos i les estratègies que han generat per tirar endavant la vida. Soles i sense cap arma! Si pensem en el que els homes consideren actes d’heroisme, les nostres accions sí que són actes d’heroisme: el treball diari per la supervivència. Recordo quanno teníem menjar i no ens arribava cap tipus d’aliments, les dones van trobar la manera de travessar els controls militars i de transportar aliments per les seves famílies.
Primer negociant amb els militars i amb un carro, intentant arribar a Grozni, sense que ens disparessin. Després vam llogar un tanc i després un helicòpter. Vam reconduir l’armament de la guerra i la destrucció en eines per a la vida. Malgrat el paper important de les dones txetxenes, Txetxènia és una societat molt tradicional, conservadora i patriarcal.
Queda molta feina per fer, per continuar fent. Primer, crec que és indispensable tenir un país, després reconstruir-lo; reconstruir la vida de les persones, que es puguin recuperar de tants anys de guerra i violències. És ben cert, les dones tenim una oportunitat important pera la pau i el futur de Txetxènia."Dones x Dones
Secretaria de Ca la Dona, http://www.caladona.org/, 16.06.09
TOTES A LA PLAÇA SANT JAUME DILLUNS 20 de JULIOL a les 8 DE LA TARDA (ENS AJUNTAREM AMB LA CONCENTRACIÓ CONTRA LES VIOLÈNCIES A LES DONES)
La Natalia, la nostra amiga activista feminista de Txexènia i pels drets humans va ser segrestada i assassinada ahir dimecres 15 de juliol. La Natalia era una de les dones del nostre llibre Feministes contra les guerres.
la Natalia, com també ho va ser l’Anna Politkóvskaia, ha estat assassinada... però la seva vida, la seves paraules, ens ajuden a seguir el seu camí, a seguir compromeses amb la pau i la no-violència, amb els drets humans de les persones que els hi ha costat la vida. Amb ella vam compartir un 8 de març de 2004 a la Plaça Sant Jaume i un acte a la Bonnemaison; a Jerusalem, a la trobada de Dones de Negre i a Sant Petersburg junt amb l’Elena Vilenskaia vam donar suport a un projecte entre mestres de Rússia i Txexènia per la pau.
Exigim al govern rus i txetxè la investigació i aclariment d’aquest monstruós assassinat.NATÀLIA, ANA no us oblidem, els vostres somriures i les vostres accions seran sempre amb nosaltres...
Les seves paraules:
“Jo em declaro obertament pacifista, perquè sé el que suposa per a la gent jove el militarisme i les guerres. Estic en contra de totes les guerres i la violència i tinc molt clar el que suposen per a les dones, com també la capacitat que tenen per reconstruir la vida, defensar-la i desarmar-la.
A Txetxènia, tot el pes de la guerra ha recaigut sobre les dones. Quan van començar els segrestos, vam ser les dones les que ens vam enfrontar denunciant aquests crims. El 1995 vam organitzar una marxa pacífica des de Moscou fins a Grozni. I no denunciem únicament els crims i la violència del govern rus, també la violència del nostre propi govern i dels grups armats.
El paper de les dones és indispensable, ha estat indispensable durant tot aquest temps, si no Txetxènia hauria desaparegut. Imagineu com ha canviat la nostra vida: de cop, la família tradicional txetxena fortament patriarcal, té al capdavant una dona que ha d’assumir totes les responsabilitats.
Hem demostrat gràcies al nostre treball de resistència pacífica que Txetxènia pot sobreviure sense Rússia.
És inimaginable pensar les diferents situacions a què s’han hagut d’enfrontar, els recursos i les estratègies que han generat per tirar endavant la vida. Soles i sense cap arma! Si pensem en el que els homes consideren actes d’heroisme, les nostres accions sí que són actes d’heroisme: el treball diari per la supervivència. Recordo quanno teníem menjar i no ens arribava cap tipus d’aliments, les dones van trobar la manera de travessar els controls militars i de transportar aliments per les seves famílies.
Primer negociant amb els militars i amb un carro, intentant arribar a Grozni, sense que ens disparessin. Després vam llogar un tanc i després un helicòpter. Vam reconduir l’armament de la guerra i la destrucció en eines per a la vida. Malgrat el paper important de les dones txetxenes, Txetxènia és una societat molt tradicional, conservadora i patriarcal.
Queda molta feina per fer, per continuar fent. Primer, crec que és indispensable tenir un país, després reconstruir-lo; reconstruir la vida de les persones, que es puguin recuperar de tants anys de guerra i violències. És ben cert, les dones tenim una oportunitat important pera la pau i el futur de Txetxènia."Dones x Dones
Los medios de comunicación y las mujeres
Los medios de comunicación y las mujeres
Per Leonor Sedó, www.39ymas.com, 17.07.2009
En el mundo actual los medios de comunicación tienen un poder enorme. Son industrias mediáticas que actúan en un mercado cada vez más monopolista y globalizado. Además, los medios de comunicación, y de forma especial los audiovisuales, entran diariamente en los hogares, condicionan a fondo la manera de ver el mundo tanto personal como colectivamente. Buena parte de la ciudadanía, con independencia de su edad, pasa algunas horas al día viendo televisión, transformando esta actividad en una más del conjunto de las que hacen cada día. La revolución en curso es aún más potente si pensamos en el desarrollo que ha tenido y continua teniendo un instrumento de comunicación como Internet.
Per Leonor Sedó, www.39ymas.com, 17.07.2009
En el mundo actual los medios de comunicación tienen un poder enorme. Son industrias mediáticas que actúan en un mercado cada vez más monopolista y globalizado. Además, los medios de comunicación, y de forma especial los audiovisuales, entran diariamente en los hogares, condicionan a fondo la manera de ver el mundo tanto personal como colectivamente. Buena parte de la ciudadanía, con independencia de su edad, pasa algunas horas al día viendo televisión, transformando esta actividad en una más del conjunto de las que hacen cada día. La revolución en curso es aún más potente si pensamos en el desarrollo que ha tenido y continua teniendo un instrumento de comunicación como Internet.
14 de jul. 2009
Hondures: Ràdio Internacional Feminista ha estat censurada
per Anna González Batlle a El Mirador de les Dones
Ràdio Internacional Feminista ha estat censurada i els seus programes no poden escoltar-se. Reproduïm un nou comunicat de repulsa que ens ha arribat de FEMINISTAS EN RESISTENCIA.
http://miradordones.blogspot.com/2009/07/hondures-una-nova-denuncia-de.html
Ràdio Internacional Feminista ha estat censurada i els seus programes no poden escoltar-se. Reproduïm un nou comunicat de repulsa que ens ha arribat de FEMINISTAS EN RESISTENCIA.
http://miradordones.blogspot.com/2009/07/hondures-una-nova-denuncia-de.html
12 de jul. 2009
Una nova causa que "justifica" la violència que s'exerceix contra les dones.
I és que com diu la dita popular "el que no es consola és perquè no vol". I pel que sembla això és el que ha hagut de passar-li a Juan Coullaut-Varela Jáuregui. Aquest home va ser convocat pel Partit Popular a la Comissió Mixta Congrés-Senat per a l'estudi del problema de les drogues com a psiquiatre, però l'esmentat va preferir parlar d'altres coses i no va haver d'afirmar millor idea que una de les causes de la violència de gènere és la menstruació (www.elpais.com)
I l'home es va quedar tan de gust que per a alguna cosa era en Seu Parlamentària i amb Parlamentàries i parlamentaris de tots els signes polítics que, pel que sembla es van quedar atònits amb la seva explicació sobre un tema que no era el que havia motivat la seva presència a l'esmentada seu.
I és que sembla que existeixen personatges que necessiten excloure qualsevol possibilitat de culpa dels homes assassins de dones en nom de continuar culpabilitzant les dones víctimes de la seva pròpia situació de dones agredides i maltractades.
No és, desgraciadament, l'únic cas conegut ja que hem de recordar les paraules d'un dels de faldilles llargues i negres de València que al full parroquial va arribar a dir que la culpa del terrorisme masclista la teníem les dones per tenir una llengua que provocava els homes. Cal fastiguejar-se amb els de faldilles llargues i negres que mai no van demanar perdó per aquestes paraules d'un dels seus!!!
Però la gravetat d'aquest nou cas de justificació del terrorisme masclista en el període de les dones arrela que la professió del susdit personatge és la de psiquiatre i que a més pot estar tractant persones amb aquest tipus de problemes i m'alarma pensar les conseqüències que aquest discurs pot tenir en els seus pacients.
Però a més m'alarma també de sobre manera que qui li van convocar a una seu parlamentària per presentar una ponència sobre Tractament i atenció en drogodependències, no coneguessin aquestes opinions i permetessin aquesta actitud. Qui el va convocar va ser la senadora del PP per Salamanca Teresa Cobaleda que s'ha cobert de glòria la senyora, almenys davant de qui tenim clar que els agressors, els assassins, els violents, els maltractadors, són aquests homes violents que tenim l'horror de tenir en la nostra societat. I que les dones som les víctimes.
Que pena haver de caminar encara llegint aquestes coses en la premsa!!!
4 de jul. 2009
La Pride Parade posa a Barcelona en el mapa rosa del món
Per Lina Barber
Des de fa 40 anys a Coney Island (la platja de Manhattan) es celebra el dia de l’orgull Gay amb una gran desfilada i una gran festa per a totes i tots, però, especialment per a gays, lesbianes i transsexuals. Aquesta desfilada s’ha reproduit per tot arreu del món, o si més no, per les capitals més importants d’Europa. La Pride Parade a Barcelona ha reunit a més de 35.000 persones, segons els organitzadors, i una gran festa a l’Avinguda de Maria Cristina de Montjuich recolçada per més de 27 associacions i entitats.
La desfilada ha suscitat opinions a favor i encontra. N’hi ha qui opina que ha estat un intent d’ atraure negoci sense cap implicació ideològica. I d’altres creuen que és un intent de reivindicar i visibilitzar l’orgull de ser gay de forma desenfada i lúdica. Per la seva part, els organitzadors han vollgut destacar la gratuitat de tots els actes, de la participació i els preus populars de les begudes en la festa final.
La manifestació reivindicativa de drets es va celebrar el dia anterior dissabte i va ser secundada per molt poc públic al considerar que a l’andemà, la pride parade també oferia l’oportunitat de transmetre el missatge de la convocatòria d’enguany: “EDUCANT EN NOUS VALORS gltb”.
Amb polèmica o sense, Barcelona ha aconseguit celebrar el dia de l’orgull gay com ho fant les principals ciutats del món, ja és al mapa de l’itinerari rosa, com també hi és Madrid i la resta de capitals europees.
Des de fa 40 anys a Coney Island (la platja de Manhattan) es celebra el dia de l’orgull Gay amb una gran desfilada i una gran festa per a totes i tots, però, especialment per a gays, lesbianes i transsexuals. Aquesta desfilada s’ha reproduit per tot arreu del món, o si més no, per les capitals més importants d’Europa. La Pride Parade a Barcelona ha reunit a més de 35.000 persones, segons els organitzadors, i una gran festa a l’Avinguda de Maria Cristina de Montjuich recolçada per més de 27 associacions i entitats.
La desfilada ha suscitat opinions a favor i encontra. N’hi ha qui opina que ha estat un intent d’ atraure negoci sense cap implicació ideològica. I d’altres creuen que és un intent de reivindicar i visibilitzar l’orgull de ser gay de forma desenfada i lúdica. Per la seva part, els organitzadors han vollgut destacar la gratuitat de tots els actes, de la participació i els preus populars de les begudes en la festa final.
La manifestació reivindicativa de drets es va celebrar el dia anterior dissabte i va ser secundada per molt poc públic al considerar que a l’andemà, la pride parade també oferia l’oportunitat de transmetre el missatge de la convocatòria d’enguany: “EDUCANT EN NOUS VALORS gltb”.
Amb polèmica o sense, Barcelona ha aconseguit celebrar el dia de l’orgull gay com ho fant les principals ciutats del món, ja és al mapa de l’itinerari rosa, com també hi és Madrid i la resta de capitals europees.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)