Els premis Vila de Gràcia són un reconeixement a les persones, entitats i institucions que treballen per Gràcia i pel conjunt d'una societat civil que es preua d'ésser dinàmica i sempre activa.
El Jurat està format per representats del Districte, de les institucions i entitats de Gràcia i per persones de reconeguda vàlua professional.
Els premis d'enguany, tots ells molt aplaudits per les més de dues-centes persones que omplien aquest dijous passat la sala d'actes del Centre Tradicionarius, han estat concedits a: Ramon Blasi Ras a títol individual; al Banc d'Aliments de les parròquies de la Salut i del Coll a títol col·lectiu; al Centre Ocupacional Eneida per la millor acció en defensa de la sostenabilitat i el medi ambient; a l'Escola de futbol C.E. Europa per la millor iniciativa pedagògica esportiva; a la Fundació Solidaria contra l'Atur per la millor tasca en defensa dels valors cívics; a la botiga Bateau Lune com a projecte comercial; a Josep Ma. Contel per les llibertats nacionals o promoció de la llengua; a Antoni González per la recerca històrica i a Conxa Garcia per a la millor acció comunicativa i/o de difusió de l'actualitat dels territoris que conformen l'actual districte de Gràcia.
Conxa Garcia i el programa setmanal 'Ones de Dones' de Ràdio Gràcia, ja van guanyar l'any passat el premi de Comunicació Social de la Ciutat de Barcelona. Ara bé el premid'aquest dijous ella el va agrair moltíssim, per ser de 'casa seva' i per retornar-la als orígens d'aquella Vocalia de Dones de l'Associació de Veïns ( i Veïnes) que la va empènyer amb força a assumir aquesta responsabilitat.
El programa 'Ones de Dones' fa més de set anys que és en antena i gràcies a la feina de la Conxa Garcia i de la resta de companyes comunicadores que hi treballen voluntàriament: les dones de Gràcia, de Barcelona, de Catalunya i del món tenen un espai on visibilitzarse en la seva diversitat i pluralitat, en les seves tasques i els seus projectes a través de les noticies i entrevistes que difon i realitza aquest programa setmanal dels dimecres a la tarda.
La Conxa Garcia va rebre el premi agraint a altres persones l'ajut i la col·laboració i ens va fer emocionar a moltes i a molts tancant el seu breu discurs amb una referència a la seva mare:
Primer vull agrair a totes les amigues, amics i familiars que heu vingut a acompanyar-me en aquest moment tan especial. La veritat és que vau aconseguir sorprendre’m amb l’atorgament d’aquest premi, que m’ha fet molta il·lusió, perquè és de la Vila de Gràcia , el meu barri, aquell que he estimat des de petita.
Fa més de trenta anys ja vaig participar activament en l’anomenada Premsa de Barris, però he d’agrair a Ràdio Gràcia i a les meves companyes de la Vocalia de Dones de l’AVV Vila de Gràcia, que un dia, ara fa sis anys m’embarquessin en l’aventura de crear un programa de Ràdio, per a dones i fet per dones.
Ones de Dones, com ja sabeu, va rebre un premi de comunicació l’any passat, a nivell de ciutat.
Com que sóc tossuda, persistent i molt responsable (deixeu-me dir els que són els meus defectes i virtuts alhora) vam aconseguir tirar-lo endavant. Després van venir les col·laboracions a l’Independent, la tortuga, i d’altres d’esporàdiques a revistes de diferents entitats del Districte.
Aquest any he participat en l’organització dels primers Tallers de Dones Comunicadores, un projecte que estimo molt i en el qual ja s’han embarcat un grapat de dones del Districte de Gràcia. I, juntament amb d’altres companyes i companys estem il·lusionats en la creació d’un nou mitjà de comunicació gracienc.
Com més mitjans de comunicació tingui un barri, més salut democràtica i participativa demostra i, al Districte de Gràcia, anem bé de salut.
Aquest premi vull rebre’l com un premi a totes les dones comunicadores gracienques, que són moltes, i que en serem més. Jo sense totes i cadascuna de les companyes que treballen al barri no hagués pogut fer res.
Els dedico aquest premi, juntament amb el meu marit i el meu fill que pateixen la meva febre comunicadora. I, si em permeteu, vull fer una dedicatòria especial a la meva mare, malalta d’Alzehimer. Ella no va entendre gaire quin premi em donaven i, al moment, ho va oblidar. Em va regalar tota una lliçó d’humilitat.
Gràcies a totes i tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada