Per Dolors Viñas
Cada any el 8 de març torna i cal aprofitar-ho. Cal aprofitar les bones escletxes per parlar de dones. Cada any, les feministes de tot el món, tenim més cabells blancs i aixequem més les veus evidenciant injustícies i fent reivindicacions. Cada any, incorporem al discurs noves tesis de pensadores compromeses amb el replantejament del concepte de justícia democràtica, abordat des d’una perspectiva feminista.
Una gran majoria d’homes i dones, encara, no són conscients de que cal fer una reinterpretació crítica de la realitat masculina i femenina tradicional. El debat del masclisme, que no para d’ incidir en tota mena de violència, és infinit. Va des de les agressions a dones, joves i nenes, passant per les xarxes de prostitució organitzada, la xenofòbia i les guerres. Desmuntar, peça a peça, els paràmetres de la societat patriarcal és una feina titànica. Vivim immerses en aquests paràmetres i, a vegades, ens passen desapercebuts fins que esclaten i esclaten; a les mans, a la cara, al cor...
En un encertat article a La Vanguardia la periodista Maricel Chevarria és preguntava : “Ens sorprèn que un noi de 20 anys mati a una nena de 17 ? Hem fet alguna cosa per evitar-ho?.. No, perquè ens va. Ens va presumir de xaval mascle que les duu a totes de cap. En diferents formes d’expressió, ens agradi o no, aquest discurs és encara al carrer. L’educació mixta no implica que no sigui sexista. La violència que perceben als mitjans, als espectacles, a l’escola o les llars, acaben creant aquesta mena de personatges indesitjables, guaperes, canalles, cínics, protagonistes del tema del tango “la maté porquè era mia”. Hi ha una preocupant revifada masclista als sectors joves, per això, no hem de parar d’ advertir a les noies perquè posin milles entre elles i aquesta mena d’individus. Han d’aprendre a veure’ls venir de lluny. Insistir en que no es deixin domesticar i posin totes les seves energies en fer sempre allò que els agradi fer..
És un aprenentatge que hauríem de fer tothom. No prendre partit és una mala pràctica i no desentendre’ns, implica demanar programes de polítiques d’igualtat locals, per educar i detectar a temps actituds de risc. Fer prevenció des de l’àmbit local vol dir posar a treballar, a la plegada, les institucions i la ciutadania, amb el compromís de poder organitzar societats respectuoses, atentes al saber i els interessos de les dones, on la convivència diària s’estructuri en base a raons de diversitat i d’igualtat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada