Bianet i Babelmed, junt amb l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) van presentar el dimecres 6 de febrer el llançament del projecta 'Dones: tenir 20 anys a la Mediterrània' que té com objectiu constituir una xarxa de dones periodistes de les ribes del Mediterrani, per funcionar de manera permanent. La trobada va reunir a nou dones periodistes: Ghania Khelifi (Algèria), Lurdes Vidal (Espanya), Eman Shaban Mohammad Morsi (Egipte), Nadia Khoury-Dagher (França), Nathalie Galesne (Itàlia - França), Stefanella Campana , Catherine Cornet (Itàlia), Sahar Al-Attar (Líban), Kenza Sefrioui (Marroc) i Nadire Mater (Turquia). I va faltar la presència de la ponent palestina, Naela Husni Ali Khalil, ja que no va poder obtenir el visat per sortir del seu país a causa dels obstacles que posà el govern israelià [+info a ADPC i a Món Comunicació].
Per Noura Aharchi , Fotografia:Li Zompantli
per Tona Gusi
Els Premis
Aquest premis representen el reconeixement del Consell Municipal de Benestar Social de la Ciutat de Barcelona. El Consell està format pels grups polítics de la corporació municipal, els consells sectorials municipals, les entitats socials, les associacions empresarials, gremials i centrals sindicals, les universitats i els col·legis professionals, les obres socials de les caixes d’estalvis, la judicatura i la fiscalia, el Servei d’Ocupació de Catalunya, les oficines de treball de la Generalitat, l’arquebisbat de Barcelona i persones expertes de prestigi reconegut en l’àmbit de l’acció social.
Un apart:
L’ Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC), la Xarxa Internacional de Periodistes i Comunicadores a Catalunya (XIDPIC.CAT) i la Xarxa Mediterrània d’Informació i Comunicació de Gènere estan d’enhorabona amb aquests premis no tan sols per la membresia de les premiades Mercè Conesa i d’ONES DE DONES de Ràdio Gràcia, sinó també perquè la majoria de les premiades i dels premiats han tingut en compte en els seus treballs les diverses mirades de les dones.
La Crònica del dia 6 de febrer del 2008
El Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona aquesta tarda de gener es ple a vessar per acompanyar a les premiades i als premiats 2007 pel Consell Municipal de Benestar Social de la ciutat de Barcelona.
A l’acte les veus de dues dones seran una presència constant, la de la presentadora Sílvia Tarragona i la de la cantant Big Mama.
Ricard Gomà, encarregat del primer parlament, disserta sobre com la ciutat és cada cop més complexa i com cal que se’n facin lectures compromeses, com n’és de necessària la complicitat amb els mitjans i com especialment els espais comunicatius locals guanyen cada cop més força tracten els temes més vius: l’envelliment, la solitud, la manca d’habitatge digne i la pobresa.
Ja es pot parlar d’un cos de més de 950 treballs periodístics que construeixen un mosaic de gran valors des que l’any 1993 es varen instaurar els premis. Enguany s’han seleccionat 50 treballs en 8 candidatures.
I comencem doncs pel Premi menció especial a internet que es dona a la web: http://www.comprasocial.net , de la Fundació ‘Un sol món. Caixa de Catalunya’ pel seu senzill disseny, i per ésser una web eficaç per promoure la relació amb empreses de reinserció social. La web compta amb més de 250 organitzacions.
El Premi internet serà per el bloggersdesdeprision.blogspot.com de la Fundació FIES i el Centre penitenciari de joves de la Generalitat de Catalunya. Aquest bloc va començar com una eina per a l’alfabetització i la lectura i ha acabant essent un instrument relacional dels joves cap a fora que d’aquesta manera es comuniquen amb l’exterior i en reben comentaris.
El Premi menció especial TV és per Barcelona TV pel programa ‘Fer-se gran amb la síndrome de Dow’ per potenciar l’autonomia total dels i les que pateixen aquesta malaltia. Es destaca també que ells i elles són els protagonistes del programa evidenciant l’evolució dels mitjans en el tractament d’aquesta temàtica. Pels premiats la TV pública te l’obligació de ser una TV digna i atrevida. Les TV públiques com aquesta sobreviuen pel treball en xarxa.
TV Catalunya s’emporta el Premi TV pel programa ‘Habitacions a preus de pis’ per ser un reportatge sobre el tema de l’habitatge tractat en transversalitat d’edats i formalment molt proper al públic. En recollir el premi Salvà, en nom de 30 minuts, recorda al assistents que ja tenen 23 anys d’història, que intenten sempre fer-ho el millor possible i amb la intenció que ho vegi el major nombre. La seva voluntat es donar a conèixer les històries ocultes.
Premi de Ràdio, menció especial a Ones de Dones de Radio Gràcia. Conxa García en representació de tot l’equip (Consol Lacida i tres companyes mes que recullen el premi, i de les moltes que han dedicat el seu temps i esforç al programa). Agraeix aquest reconeixement a un treball setmanal sense interrupcions durant 5 anys, tenint present sempre les dues voluntats de les dones que l’han fet possible: la visibilització de les dones, els seus treballs i les seves lluites i alhora el fet de teixir una relació entre elles.
Destaca també la producció a banda del programa setmanal de diversos programes especials sempre que es considera oportú. Una valoració molt positiva, també, del taller de radio que varen dur a terme contra la violència de gènere.
Les protagonistes de Ones de Dones se saben continuadores d’aquella premsa de barri dels moviments veïnals. És d’on n’han tret el mestratge i d’on se senten deutores.
Premi de Ràdio a Catalunya Radio per el programa ‘Quan a una persona li diuen escarabat’. Rep el premi la responsable del reportatge i entrevistes Núria Coll del programa ‘El matí de Catalunya Ràdio’ el director del qual és Antoni Bassas.
La premiada dona les gràcies al director per empès a realitzar aquest treball, que recull el valor testimonial del col·lectiu de gent gran que està sent assetjada per personal de certes empreses immobiliàries. I explica que així que anava avançant en la seva tasca s’anava indignant en comprovar personalment les ignomínies que pateixen aquestes persones grans. En aquest cas es va fer un seguiment a sis dones, tres de Barcelona i tres de València. Les tres dones de Barcelona, la Montserrat, la Maria i la Paquita presents al Saló de Cent. Una emocionada i combativa Núria Coll no ha dubtat en adreçar-se a l’Alcalde i al consistori a fi que posin totes les mesures per acabar amb aquest assajaments a un col·lectiu tan vulnerable.
Mercè Miralles és la guanyadora del Premi Premsa, menció especial per la seva sèrie d’articles a Presència: Qui mana a casa? Ha estat premiada tant per la idoneïtat temàtica sobre l’actual violència contra els pares com pel ben documentats i la quantitat d’informació que l’autora hi esmerça. Mercè Miralles vol deixar clar que en aquest cas ‘els agressors també en són víctimes. Víctimes denunciades, els pares als fills, per poder-los ajudar’.
El Premi Premsa és per a Mercè Conesa, per la seva trajectòria personal i pel seu compromís i tossuderia en defensa del més febles o marginats.
Per celebrar aquest premi es passa un vídeo amb les intervencions de diverses dones periodistes significatives de la professió i de l’actual Sindica de Greuges.
Diu Montse Minobis: Mercè Conesa és un referent per als i les periodistes, lluitadora nata per les llibertats individuals i col·lectives. Del món de les dones periodistes i convençuda de la necessitat de l’Associació de la qual n’és fundadora, l’ADPC.
Milagros Pérez Oliva defineix a la premiada com a representant del periodisme de compromís, amb un gran sentit de lleialtat vers els i les lectores mostra sempre totes les cares de la realitat.
Per Maria Eugènia Ibáñez la Mercè practica el periodisme crític, directe, difícil, gens còmode i ens ha ofert sempre la informació que està amagada però que és ben real.
La Sindica, Pilar Malla, acaba el torn amb un record molt personal dient que la troba a faltar molt en la seva actual tasca però que la Mercè Conesa sempre continua transmetent la realitat social.
En viu i en directe Antoni Franco, ex-director de la premiada, a ‘El Periódico’, li dona les gràcies més expressives pel seu treball.
Gràcies és el que també expressa finalment la periodista guardonada per ‘l’existència d’aquests premis que fa que tinguem més possibilitats en les nostres empreses i amb els nostres directors d’escriure sobre aquests temes’. Els temes d’una periodista especialitzada en els col·lectius més necessitats, trenta-tres anys de periodisme dels quals vint-i-cinc a ‘El Periódico’.
La tasca de Mercè Conesa ha estat la d’apropar-nos la gent sense sostre, les i els malalts de SIDA, la immigració, la vida a la presó, la gent gran, l’homosexualitat, la transexualitat, els col·lectius marginats com ara el gità. Ella destaca la gran feina que fan les ONG ‘la millor tasca’, diu, i nosaltres, periodistes, hem d’escoltar-les. No donem suficient visibilitat a la seva acció. El mitjans de comunicació som com la societat amaguem el cap sota l’ala. Qui fa periodisme té el privilegi de conèixer les històries i per tant les hem d’explicar.
L’altra gran defensa de la periodista és la cura del medi ambient: ‘Els drets de les persones no estaran salvats sense la defensa de la terra, és a dir de l’aire, del mar i de la terra.
Mercè Conesa dedica el seu premi a les ONG, a la gent que lluita al carrer i a la memòria del seu amic Josep Ma. Huertas Claveria, que li va ensenyar que qui fa periodisme ha de prendre sempre partit pel que més pateix, el que té més necessitats.
Tanca el lliurament de Premis del Consell Municipal de Benestar Social de Barcelona, l’Alcalde de la ciutat, Jordi Hereu que vol destacar la necessitat de cohesió social de les institucions, que el reconeixement dels premiats té molt més valor que si fos només el reconeixement de l’Ajuntament, ja que el Consell Municipal de la ciutat agrupa a les associacions i entitats molt significatives i finalment el treball indispensable dels Mitjans de Comunicació per visualitzar la feina que fan les entitats.
.tmp)
