Natalia Estemirova. In memoriam. No t'oblidem

Natalia Estemirova. In memoriam. No t'oblidem

Secretaria de Ca la Dona, http://www.caladona.org/, 16.06.09

TOTES A LA PLAÇA SANT JAUME DILLUNS 20 de JULIOL a les 8 DE LA TARDA (ENS AJUNTAREM AMB LA CONCENTRACIÓ CONTRA LES VIOLÈNCIES A LES DONES)

La Natalia, la nostra amiga activista feminista de Txexènia i pels drets humans va ser segrestada i assassinada ahir dimecres 15 de juliol. La Natalia era una de les dones del nostre llibre Feministes contra les guerres.
la Natalia, com també ho va ser l’Anna Politkóvskaia, ha estat assassinada... però la seva vida, la seves paraules, ens ajuden a seguir el seu camí, a seguir compromeses amb la pau i la no-violència, amb els drets humans de les persones que els hi ha costat la vida. Amb ella vam compartir un 8 de març de 2004 a la Plaça Sant Jaume i un acte a la Bonnemaison; a Jerusalem, a la trobada de Dones de Negre i a Sant Petersburg junt amb l’Elena Vilenskaia vam donar suport a un projecte entre mestres de Rússia i Txexènia per la pau.

Exigim al govern rus i txetxè la investigació i aclariment d’aquest monstruós assassinat.NATÀLIA, ANA no us oblidem, els vostres somriures i les vostres accions seran sempre amb nosaltres...

Les seves paraules:
“Jo em declaro obertament pacifista, perquè sé el que suposa per a la gent jove el militarisme i les guerres. Estic en contra de totes les guerres i la violència i tinc molt clar el que suposen per a les dones, com també la capacitat que tenen per reconstruir la vida, defensar-la i desarmar-la.
A Txetxènia, tot el pes de la guerra ha recaigut sobre les dones. Quan van començar els segrestos, vam ser les dones les que ens vam enfrontar denunciant aquests crims. El 1995 vam organitzar una marxa pacífica des de Moscou fins a Grozni. I no denunciem únicament els crims i la violència del govern rus, també la violència del nostre propi govern i dels grups armats.
El paper de les dones és indispensable, ha estat indispensable durant tot aquest temps, si no Txetxènia hauria desaparegut. Imagineu com ha canviat la nostra vida: de cop, la família tradicional txetxena fortament patriarcal, té al capdavant una dona que ha d’assumir totes les responsabilitats.
Hem demostrat gràcies al nostre treball de resistència pacífica que Txetxènia pot sobreviure sense Rússia.
És inimaginable pensar les diferents situacions a què s’han hagut d’enfrontar, els recursos i les estratègies que han generat per tirar endavant la vida. Soles i sense cap arma! Si pensem en el que els homes consideren actes d’heroisme, les nostres accions sí que són actes d’heroisme: el treball diari per la supervivència. Recordo quanno teníem menjar i no ens arribava cap tipus d’aliments, les dones van trobar la manera de travessar els controls militars i de transportar aliments per les seves famílies.
Primer negociant amb els militars i amb un carro, intentant arribar a Grozni, sense que ens disparessin. Després vam llogar un tanc i després un helicòpter. Vam reconduir l’armament de la guerra i la destrucció en eines per a la vida. Malgrat el paper important de les dones txetxenes, Txetxènia és una societat molt tradicional, conservadora i patriarcal.
Queda molta feina per fer, per continuar fent. Primer, crec que és indispensable tenir un país, després reconstruir-lo; reconstruir la vida de les persones, que es puguin recuperar de tants anys de guerra i violències. És ben cert, les dones tenim una oportunitat important pera la pau i el futur de Txetxènia."Dones x Dones

Los medios de comunicación y las mujeres

Los medios de comunicación y las mujeres

Per Leonor Sedó, www.39ymas.com, 17.07.2009

En el mundo actual los medios de comunicación tienen un poder enorme. Son industrias mediáticas que actúan en un mercado cada vez más monopolista y globalizado. Además, los medios de comunicación, y de forma especial los audiovisuales, entran diariamente en los hogares, condicionan a fondo la manera de ver el mundo tanto personal como colectivamente. Buena parte de la ciudadanía, con independencia de su edad, pasa algunas horas al día viendo televisión, transformando esta actividad en una más del conjunto de las que hacen cada día. La revolución en curso es aún más potente si pensamos en el desarrollo que ha tenido y continua teniendo un instrumento de comunicación como Internet.

Hondures: Ràdio Internacional Feminista ha estat censurada

per Anna González Batlle a El Mirador de les Dones

Ràdio Internacional Feminista ha estat censurada i els seus programes no poden escoltar-se. Reproduïm un nou comunicat de repulsa que ens ha arribat de FEMINISTAS EN RESISTENCIA.

http://miradordones.blogspot.com/2009/07/hondures-una-nova-denuncia-de.html

Una nova causa que "justifica" la violència que s'exerceix contra les dones.

I és que com diu la dita popular "el que no es consola és perquè no vol". I pel que sembla això és el que ha hagut de passar-li a Juan Coullaut-Varela Jáuregui. Aquest home va ser convocat pel Partit Popular a la Comissió Mixta Congrés-Senat per a l'estudi del problema de les drogues com a psiquiatre, però l'esmentat va preferir parlar d'altres coses i no va haver d'afirmar millor idea que una de les causes de la violència de gènere és la menstruació (www.elpais.com)

I l'home es va quedar tan de gust que per a alguna cosa era en Seu Parlamentària i amb Parlamentàries i parlamentaris de tots els signes polítics que, pel que sembla es van quedar atònits amb la seva explicació sobre un tema que no era el que havia motivat la seva presència a l'esmentada seu.

I és que sembla que existeixen personatges que necessiten excloure qualsevol possibilitat de culpa dels homes assassins de dones en nom de continuar culpabilitzant les dones víctimes de la seva pròpia situació de dones agredides i maltractades.

No és, desgraciadament, l'únic cas conegut ja que hem de recordar les paraules d'un dels de faldilles llargues i negres de València que al full parroquial va arribar a dir que la culpa del terrorisme masclista la teníem les dones per tenir una llengua que provocava els homes. Cal fastiguejar-se amb els de faldilles llargues i negres que mai no van demanar perdó per aquestes paraules d'un dels seus!!!

Però la gravetat d'aquest nou cas de justificació del terrorisme masclista en el període de les dones arrela que la professió del susdit personatge és la de psiquiatre i que a més pot estar tractant persones amb aquest tipus de problemes i m'alarma pensar les conseqüències que aquest discurs pot tenir en els seus pacients.

Però a més m'alarma també de sobre manera que qui li van convocar a una seu parlamentària per presentar una ponència sobre Tractament i atenció en drogodependències, no coneguessin aquestes opinions i permetessin aquesta actitud. Qui el va convocar va ser la senadora del PP per Salamanca Teresa Cobaleda que s'ha cobert de glòria la senyora, almenys davant de qui tenim clar que els agressors, els assassins, els violents, els maltractadors, són aquests homes violents que tenim l'horror de tenir en la nostra societat. I que les dones som les víctimes.

Que pena haver de caminar encara llegint aquestes coses en la premsa!!!

La Pride Parade posa a Barcelona en el mapa rosa del món

Per Lina Barber
Des de fa 40 anys a Coney Island (la platja de Manhattan) es celebra el dia de l’orgull Gay amb una gran desfilada i una gran festa per a totes i tots, però, especialment per a gays, lesbianes i transsexuals. Aquesta desfilada s’ha reproduit per tot arreu del món, o si més no, per les capitals més importants d’Europa. La Pride Parade a Barcelona ha reunit a més de 35.000 persones, segons els organitzadors, i una gran festa a l’Avinguda de Maria Cristina de Montjuich recolçada per més de 27 associacions i entitats.

La desfilada ha suscitat opinions a favor i encontra. N’hi ha qui opina que ha estat un intent d’ atraure negoci sense cap implicació ideològica. I d’altres creuen que és un intent de reivindicar i visibilitzar l’orgull de ser gay de forma desenfada i lúdica. Per la seva part, els organitzadors han vollgut destacar la gratuitat de tots els actes, de la participació i els preus populars de les begudes en la festa final.

La manifestació reivindicativa de drets es va celebrar el dia anterior dissabte i va ser secundada per molt poc públic al considerar que a l’andemà, la pride parade també oferia l’oportunitat de transmetre el missatge de la convocatòria d’enguany: “EDUCANT EN NOUS VALORS gltb”.
Amb polèmica o sense, Barcelona ha aconseguit celebrar el dia de l’orgull gay com ho fant les principals ciutats del món, ja és al mapa de l’itinerari rosa, com també hi és Madrid i la resta de capitals europees.

Les dones a Birmània, principals protagonistes de la Resistència

Conxa Pinós, directora de Birmania por la Paz, va presentar el seu llibre “Birmania, la voz de las mujeres", el dilluns 20 a Casa Asia. Va estar acompanyada per Silvia Escobar, ambaixadora de Drets Humans del Ministerio de Asuntos Exteriores y Cooperación de Madrid i de Rafael Bueno, de Casa Asia

Per a Pinós, cal sutbrajar que les dones a Birmania són les principals protagonistes de l’heroisme birmà: “la resistència és sobre tot cosa de dones” . L’autora pretén que el llibre sigui només una transcripció de les seves moltes converses amb dones birmanes de tota condició. Però abans de tot reconeix la lluita “pacifica” i sense treva de d’Aung San Suu Kyi, per aconseguir un canvi democràtic al seu país. A aquest acte de presentació Pino a defensar que el canvi a Birmania te que arribar de forma pacifica, per l’unió de forces internes i externes “per evitar un bany de sang” i va reconèixer que el paper de “La Dama”, que altre vegada torna a estar empresonada, es vital per unir les diverses ètnies del país i que es posin d’acord per desenvolupar unes eleccions democràtiques que acabin amb gairebé el 50 anys de dictadura militar d’aquest país del Sud-est Asiàtic.

Birmania por la paz, és una ONG que coopera con la resistència interior del país, promou cursos de formació i manté un hospital a la frontera amb Tailàndia: Malgrat tot, Pinós dona molta importància a la pressió política oficial del govern espanyol envers el govern militar birmà, per què segons ella: «La cooperació no és suficient per lluitar contra la injustícia, i precisament per tenir interessos petrolers espanyols a Birmania, el govern té una responsabilitat major per promoure el canvi». A la sala es va qüestionar que les organismes internacionals facin alguna cosa per canviar la situació, i que una desaprofitar la ocasió de les dificultats de fer arribar les ajudes a la població durant el huracà “Nargis” per aïllar definitivament a la junta birmana, l’ambaixadora Silvia Escobar, representant del Ministeri d’Exteriors, que s’asseguia al seu costat va reconèixer les limitacions dels organismes internacionals, però es va preguntar si “el món aniria millor sense la seva feina, i va comentar que tenint en compte que «durant la presidència espanyola de la UE hi haurà eleccions a Birmània i tindrem molt en compte el que s’ha dit aquí».
Text i fotos: Julia López
Veure vídeo a Mon Comunicacio

Dos comprimits i a votar a les europees...

Article de Gemma Liennas, publicat en castellà, a El Pais, del dilluns, 1 de juny 2009, en el que es valora la importància de les eleccions europees

"Penjat a Youtube podeu veure un vídeo d'Eva Hache anunciant un nou medicament produït pels laboratoris Pablo Iglesias. Es tracta de "Derechil el primer comprimit indicat específicament per als desordres ideològics provocats per l'excés de benestar, i que, prenent-lo amb regularitat, et col.loca de nou a poc a poc però sense descans a l'esquerra”. (l'article segueix al seu blog)

Sobre la participació de les dones a les eleccions europees, consultar: 50/50 a:
Món Comunicació/Dones i a la Plataforma de Suport al Lobby Europeu.

També són molt interessants els articles: Madres a su pesar, sobre l'avortament; Deseducar i hombres que aman a las mujeres

Julia López (moncomunicacio.com)