Viajaban rumbo a Encuentro sobre derechos humanos
Por Jessica Cecilia Martínez/corresponsal y Guadalupe Gómez Q.
Oaxaca, Oax., 8 abril 08 (CIMAC).- Teresa Bautista y Felicitas Martínez de 22 y 20 años de edad, respectivamente, locutoras y reporteras de la Radio Comunitaria La Voz que rompe el silencio, del Ayuntamiento Popular de San Juan Copala, fueron asesinadas ayer en una emboscada en el paraje Llano Juárez, en la carretera que conduce del paraje Joya del Mamey a Putla de Guerrero, cuando viajaban junto con otras personas en un automóvil particular rumbo a la capital del estado.
En el ataque resultaron lesionados Faustino Vásquez Martínez, oficial administrativo del Registro Civil con sede en Juxtlahuaca, y militante de la Unidad de Bienestar Social de la Región Triqui (Ubisort), al igual que su esposa Cristina Flores de 22 años de edad y sus hijos Agustín Gustavo y Jaciel Vásquez Flores de 3 y 2 años de edad, respectivamente, informaron autoridades judiciales de la entidad y la organización Centro de Apoyo Comunitario Trabajando Unidos (CACTUS).
Las dos mujeres partieron junto con las demás personas rumbo a la ciudad de Oaxaca aproximadamente a la una de la tarde, donde coordinarían la mesa Comunicación comunitaria y alternativa: Radios comunitarias, video, prensa, Internet, en el Encuentro Estatal por la Defensa de los Derechos de los Pueblos de Oaxaca, que inicia mañana miércoles en el Hotel del Magisterio de la Sección 22 del Sindicato Nacional de Trabajadores de la Educación (SNTE).
Las personas heridas por el tiroteo --ocurrido aproximadamente a 50 kilómetros de San Juan Copala, ubicado 350 kilómetros al poniente de la ciudad de Oaxaca-- presentan diversos impactos de proyectiles de arma de fuego, por lo que tuvieron que se trasladados al Hospital Amigo del Niño y de la Madre que se ubica en el municipio de Putla de Guerrero.
En entrevista telefónica, el Procurador de Justicia de la entidad informó que en el lugar de la emboscada fueron encontrados 20 casquillos percutidos de calibre 7.62, utilizados para rifles de asalto AK-47 o Cuerno de Chivo. Los hechos fueron consignados en la averiguación previa 105/2008.
CUMPLÍAN ENCARGO COMUNITARIO
La asociación civil CACTUS, con sede en Huajuapan de León, condenó los hechos y exigió a las autoridades estatales investigar y castigar a los responsables del crimen.
En un comunicado emitido hoy, las y los integrantes de CACTUS expresaron “nuestro dolor, nuestra rabia y el sentir de nuestro corazón”, por la muerte de Felicitas y Teresa.
Junto a ellas, recuerda CACTUS, “caminamos en la creación de su radio comunitaria Radio Triqui, La voz que rompe el silencio, la risa y el nerviosismo por ver que su voz le daba voz a los que siempre se les a negado, quienes hacían vivos los acuerdos de San Andrés, al ejercer un derecho a su autonomía de la forma más viva, en el ejercicio pleno de la libertad de expresión; en la practica el derecho de decir lo que pensaban como mujeres, como indígenas, como triquis era y será siempre enternecedor”.
La estación, proyecto del municipio autónomo de San Juan Copala, fue inaugurada por autoridades municipales el pasado 19 de enero e inició transmisiones en el 94.9 de frecuencia modulada, en el marco del encuentro de comunidades y organizaciones por el primer aniversario de la creación del municipio autónomo.
Fue creada para informar sobre la realidad que se vive en la región Triqui, para difundir lo que hace el municipio, cómo se vive aquí y en el estado, sobre la política federal e internacional, dijeron durante la apertura de la radio, porque la región ha estado muy incomunicada y no así se rompería el cerco que impide la comunicación con otras comunidades de Oaxaca y la República.
En ese sentido, las dos locutoras participarían, cumpliendo un cargo comunitario, el 9 y 10 del abril en el Encuentro estatal por la defensa de los derechos de los pueblos de Oaxaca, en el que La Voz que rompe el Silencio coordinaría la mesa de trabajo sobre Radios Comunitarias.
Los integrantes de CACTUS afirmaron que el ataque se viene a sumar a la inseguridad que existe en el estado y, a la represión ejercida por el estado contra las radios comunitarias que ejercen su derecho a la comunicación, estipulada en el Convenio 169 de la Organización Internacional del trabajo (OIT), y contra los municipios autónomos.
Se agrega, además, al clima de violencia que vive la zona Triqui durante los últimos años, ubicada en la parte más occidental de Oaxaca, en el distrito de Juxtlahuaca, Tlaxiaco y Putla, en la región de la Mixteca, donde existen grupos políticos como el Movimiento de Unificación de Lucha Triqui (MULT), Unidad de Bienestar Social de la Región Triqui (UBISOR) y el MULT Independiente.
8 d’abr. 2008
per Dolors Viñas. Vídues del carbó
Vídues del carbó
-Dones sense nom-
És un documental basat en fets reals, signat per la periodista feminista mexicana Sara Lovera. El fil conductor parteix de l’explosió d’una mina a Pasta de Conchos (Mèxic) el 19 de febrer del 2006, on van morir 65 miners. La situació de desampar de les vídues queda reflectida a través dels seus colpidors testimonis, que, en el procés del dol, poden servir-se de la paraula per, explicar-se i explicar-nos, la realitat en la que es troben. Parlen de les morts del marits i també de les seves pròpies morts en vida, de les que cal fugir, però com ? Saben que tant el record com l’oblit som imprescindibles per continuar vivint.
Les condicions socials i costumistes que les atrapa son terriblement potents. Els factors de discriminació, pel fet de ser dones i per pertànyer a les classes més desfavorides, és sumen dramàticament, en un sistema d’injustícia social flagrant.
No sabria dir si és un vídeo tècnicament ben resolt, ni si el discurs està prou ben ordenat, ni si el material es presenta de forma coherent, allò que se del cert, es que el missatge incordia. Parteix d’autèntiques veritats que incomoden i no deixen lloc a la indiferència.
Diria que tant ens fa que, aquesta mena de documentals que ens permeten reflexionar des de la perspectiva de gènere, tinguin imperfeccions. Crec que són absolutament útils per conscienciar, per aconseguir mobilitzacions individuals de sentiments i mobilitzacions col·lectives i... ara, potser penseu que exagero, si dic que són indispensables, per elaborar nous compromisos i fer una constant apologia del present.
per Tona Gusi. La periodista Sara Lovera a Barcelona amb la XIDPIC.CAT.
Qui és Sara Lovera?
Sara Lovera
Periodista i feminista mexicana, fou reportera als diaris El Día, unomásuno, La Jornada; directora del suplement Doble Jornada i directora fundadora de Comunicación e Información de la Mujer, AC (CIMAC).
Per conèixer més i millor a Sara Lovera donem un cop d'ull a la frase amb que acaba tots els seus escrits personals: ¡Por la Vida y la Libertad de las mujeres!
Estada a Barcelona
Des de Madrid estant, on ha anat a fer un taller de periodisme de gènere per AMECO, l'agència espanyola de periodisme de gènere nascuda aquest any passat, la Sara es posa en contacte amb nosaltres, les de la Xarxa Internacional a Catalunya.
La coneixem des de la fundació de la Xarxa Internacional a Morelia, Michoacan, Méxic el novembre del 2005 (alguna de nosaltres fins i tot d'abans). A Morelia ens sorpren no només per la seva saviesa i trenta i tants anys d'exercici de periodisme tenint en compte les mirades de les dones sinó també per la seva empenta i qualitat didàctica. Uns dies més tard a Mèxic DF ens convidarà a un sopar memorable a casa seva amb la Directora de CIMAC, Lucia Lagunes i la també periodista Lucrecia Maldonado.
El novembre de 2006 la convidem a Barcelona a la II Trobada Estatal de la Xarxa Internacional, aprofitant que es troba a Madrid camí de Londres i Berlín. Sara Lovera coneix Catalunya i Barcelona a traves de la seva filla i li plau, tant com a ella, ser al nostre país i recórrer la ciutat de Barcelona.
No ens vàrem trobar a Oviedo a la II Trobada de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere del passat 2007, ja que estava fent precisament la investigació sobre les vídues dels miners arrel de l'explosió a Pasta de Conchos, i per tant no va passar per Barcelona tal i com ho varen fer col·legues mexicanes, de Costa Rica i d'Argentina.
Estava cantant doncs, que si parava a prop li oferiríem que ens vingués a visitar i a enriquir-nos. Coincidència de bons interessos ja que volia presentar el documental basat en la seva investigació periodística ' Las viudas del carbón. Mujeres sin nombre'.
Retrobaments
Una 'alumna' seva i alhora fundadora de la xarxa de periodisme de gènere a Mèxic, la periodista de 'El Periódico' Sonia García García es va posar en contacte amb nosaltres per fer-li una entrevista. La seva retrobada fou d' il·lussó compartida i de complicitat ens llurs vides, una a cada banda de l'Atlàntic.
Podeu llegir l'entrevista a la Sara que va publicar la Sonia García a 'El Periódico' del dia 7 d'abril: http://www.elperiodico.cat
'EL PERIÓDICO', 7 d'abril de 2008
Entrevista a ' Coses de la Vida',pàg. 41 per la periodista Sonia García. AL GRA // ENTREVISTA AMB SARA LOVERA, PERIODISTA I FEMINISTA MEXICANA:Sara Lovera: "A Mèxic, dos milions de dones amb fills són viudes"
Les companyes i amigues de la XIDPIC.CAT i de l'ADPC hem fet el possible per acollir a la periodista aquests dos dies que ha estat entre nosaltres. La veritat és que no ha parat ja que hem volgut aprofitar la seva estada al màxim per a futurs projectes del periodisme amb visió de gènere al nostre país.
Intercanvi de materials i converses tot compartint idees de futur.
Encara que no hi hagi fotos testimonials de totes les xerrades en grup val a dir que va ser rebuda també per Montserrat Puig, Presidenta de l'ADPC (Associació de Dones Periodistes de Catalunya) i Montserrat Minobis, Presidenta de l'AD. XIDPIC.CAT-XIPAVG ( Associació Dinamitzadora de la Xarxa) i va comparir tertulies amb les periodistes i comunicadores Lina Barber, Tona Gusi, Montse G. Sosa, Rosa Maria Palencia, Ma. Dolors Viñas, Julia López, Lidia Vilalta, Mony Monell, Elena Riera, diverses amistats i alguna representant institucionals.
Acte de presentació del documental 'VIUDAS DEL CARBÓN. Mujeres sin nombre'
Julià Castelló, el responsable de la Comissió de Periodisme Solidari del Col·legi de Periodistes de Barcelona fou l'encarregat de donar la benvinguda a la periodista i a l'assistència a l'acte. La comissió de Periodisme Solidari és molt activa en el Col·legi i no cal dir que la Xarxa Internacional se sent molt a prop de la seva tasca.
Montse Puig va rebre Sara Lovera en la seva doble vesant com a Presidenta de l'ADPC i com a periodista integrada a la Xarxa Internacional. Fou l'ADPC qui el maig de 2005 impulsa la formació d'una Xarxa de Periodistes i Comunicadores amb Visió de Gènere a Catalunya fi de poder teixir juntament amb altres col·lectius (Les Penelopes, Radio Paca, Moncomunicació, la Secretaria de la Dona del SPC, la Xarxa Europea de Dones Periodistes, etc...) aquestes malles al nostre país ( avui ampliades amb 'Ciberdona', 'Ones de Dones', 'Ciberdones, 'Al-hanan',...) que ens permetrien relacionar-nos internacionalment. Val a dir que la Presidenta de l'Associació Dinamitzadora de la Xarxa, Montserrat Minobis, va delegar la seva presentació en Montse Puig i Dolors Viñas. També hi eren presents a l'acte la professora de periodisme i coordinadora de la revista 'Dones', Elvira Altés, així com Leonor Sedó, directora de la revista digital '39 y más'.
Montse Puig va parlar de la Sara Lovera periodista i feminista i la Maria Dolors Viñas ( de l'ADPC i de la Xarxa) ho feu sobre la seva qualitat humana i el seu reconegut mestratge professional. Sara Lovera ha portat a terme tallers de formació arreu d'Amèrica Llatina, a Anglaterra, a Alemanya i a l'Estat espanyol.
Hem de dir que el visionat del documental fou un xic accidentat degut a que les copies disponibles estaven malmeses. Malgrat aquest entrebanc o potser justament a causa d'ell, el debat entre les i els mes d'una trentena de periodistes, comunicadores, professorat, cineastes, videastes etc. fou molt participat.
En les fotos del debat les periodistes Lidia Vilalta i Elena Tarifa i la Presidenta i comunicadora de l'associació contra la MGF (Mutilació Genital Femanina) Fatoo, escolten amb atenció a la investigadora del Centro de Estudios de Género de la Universidad de Guadalajara, Méxic, Anayanci Fregoso que es troba actualment a Barcelona impartint un master.
David Sastre, el periodista freelance que treballa a México, Catalunya i Australia, el cineasta mexicà David Marcos, la professora de Comunicació de la UAB i amiga personal, Rosa Maria Palencia, la jove cineasta García, la periodista Sonia García i la fotògrafa Anni Karouni foren altres participants actives i actius en el debat. Debat que Sara Lovera va enriquir amb diverses preguntes sobre les imatges que percebem en el tractament informatiu de les dones i els seus treballs o, com en el cas del documental, en la necessitat de saber-nos interrogar sobre aquesta absència total d'imatge col·lectiva, aquesta invisibilitat de les dones dels miners.
El debat comptà també amb crítiques del tractament d'algunes imatges del documental o, més ben dit, per l'absència d'imatges de la vida quotidiana d'aquestes dones, 'vídues del carbó', en altres moments menys dramàtics de llurs vides. Però és realment vida, la vida que porten aquestes dones? es preguntava la sala.
Dones sense instrucció, analfabetes, que no es relacionen entre elles, que viuen encerclades per les conductes d'un dels Estats més masclistes de Mèxic, que només surten a comprar en companyia de llurs marits un cop a la setmana i a un camió de l'empresa que els hi ven tot el que compraran. Aquestes dones que fins i tot desconeixen la feina real que feien els seus marits, no poden ara ni sortir a donar un tomb per la plaça els diumenges, no poden tan sols anar a fer un passeig a prop del riu amb la mainada ja que el riu ja no existeix.
Potser calia destacar que una d'elles s'havia proposat estudiar dret i se n'ha ensortit?
Potser calia donar més protagonisme a les accions d'una altra que recollia firmes per aconseguir que l'empresa minera els hi retornés els cossos dels seus homes?
I curiosament alguns homes dels assistents varen trobar a faltar també imatges de l'interior de les mines i la clarificació d'algunes qüestions tècniques.
Finalment La Qüestió (en majúscula) que ens va fer la Sara Lovera: Ens hi hem d'implicar a fons les periodistes i els periodistes amb les històries de la gent. Ella creu que no, que el periodista ha de descriure i donar a conèixer la veritat, la realitat. Però la Sara ens diu que ella no ha aprés encara a no implicar-se en el que li toca viure i narrar. Potser per això mateix tens el nostre reconeixement, Sara.
La periodista mexicana Sara Lovera presenta a Barcelona el documental 'Viudas del carbón'
http://es.noticias.yahoo.com/ep/20080407/tlc-la-periodista-mexicana-sara-lovera-p-5da5357.html
BARCELONA, 7 d'abril (EUROPA PRESS) - La periodista mexicana Sara Lovera ha presentat aquesta tarda a Barcelona el documental 'Viudas del carbón', que recull el testimoni de diverses viudes de les víctimes d'un accident en una mina de Mèxic.
El documental s'ha pogut veure avui en un acte organitzat per la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere (XIPDIC.CAR-XIPAVG), l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) i la Comissió de Periodisme Solidari del Col·legi de Periodistes de Catalunya, amb la col·laboració del Centre Internacional de Premsa de Barcelona.
El documental presenta el testimoni de les viudes dels 65 miners que el 19 de febrer del 2006 van quedar atrapats després d'explotar una mina del conjunt miner de Pasta de Conchos. Aquestes viudes van sol·licitar que els entreguessin els cossos de les víctimes, cosa que dos anys després encara no han aconseguit.
Aquest treball d'investigació periodística de Lovera incorpora també el testimoni d'altres viudes que també van perdre les seves parelles com a conseqüències d'accidents a les mines. A més, mostra el testimoni de l'única dona que treballava en l'explotació del carbó a Mèxic i qüestiona la feminització en el sector miner.
Las viudas del carbón
Leonor Sedó , la directora de '39 y mas' i companya de la XIDPIC.CAT-XIPAVG ha publicat l'article Viudas del carbón a l'espai destacat del mes d'aquesta publicació digital.
http://www.39ymas.com/comunidad/articulo%20mes/viudas-carbon/
leo@creactivitat.com
http://www.39ymas.com/comunidad/articulo%20mes/viudas-carbon/
leo@creactivitat.com
Premis Llibertat d'Expressió 2008 que atorga la Unió de Periodistes Valencians
La periodista i escriptora mexicana, Lydia Cacho, l'associació , Acció Cultural del País Valencià, el col.lectiu "Ja en tenim Prou", i els humoristes gràfics de la revista satírica " El Jueves", Manel Fontdevilla i Guillermo Torres, Premis Llibertat d'Expressió 2008 que atorga la Unió de Periodistes Valencians.
Els guardons, que enguany compleixen 27 anys, es lliuraran el 12 de maig ( dilluns, a les 12'00 h) a l'Aula Magna de l'edifici La Nau de la Universitat de València.
Acció Cultural del País Valencià és la titular dels repetidors que permeten la difusió de la cadena TV3 en el territori valencià i la presència dels qual i permanència ha estat motiu de persecució política per part del Govern de la Generalitat Valenciana. El premi reconeix el seu treball per la normalització de les emissions de TV3 en l'àmbit autonòmic, el dret a la pluralitat informativa i la liure circulació de senyals televisius en un marc actual sense fronteres.
El premi a, "Ja en Tenim Prou" reconeix la tasca del col·lectiu social valencià en defensa de les llibertats, la pluralitat, la libertat d'expressió i veracitat informativa en els mitjans públics així com la possibilitat de participació social en la vida pública.
Els humoristes gràfics, Manel Fontdevilla i Guillermo Torres són els autors de la vinyeta de "El Jueves" que il.lustrava la portada segrestada per ordre judicial a l' incloure una sàtira sobre els Prínceps d'Astúries.
En el cas de la periodista Lydia Cacho, la Unió reconeix la seva tasca en pro dels drets humans i els seus treballs de denúncia sobre les màfies mexicanes organitzades i l'explotació sexual o la violència de gènere, una feina que li ha causat una continua persecució personal i intel.lectual. La periodista és autora d'obres com : "Los Demonios del Edén" en el qual denúncia la màfia de la pederastia a Mèxic "Esta boca es mia" o "Memorias de una Infamia".
UNIO DE PERIODISTES VALENCIANS
unioperiodistes@unioperiodistes.orghttp://www.unioperiodistes.org/
Plaça Forn Sant Nicolau, nº 6 baix esquerra
46001 València
Telf. 96 392 09 68 / Fax: 96 391 68 52
Els guardons, que enguany compleixen 27 anys, es lliuraran el 12 de maig ( dilluns, a les 12'00 h) a l'Aula Magna de l'edifici La Nau de la Universitat de València.
Acció Cultural del País Valencià és la titular dels repetidors que permeten la difusió de la cadena TV3 en el territori valencià i la presència dels qual i permanència ha estat motiu de persecució política per part del Govern de la Generalitat Valenciana. El premi reconeix el seu treball per la normalització de les emissions de TV3 en l'àmbit autonòmic, el dret a la pluralitat informativa i la liure circulació de senyals televisius en un marc actual sense fronteres.
El premi a, "Ja en Tenim Prou" reconeix la tasca del col·lectiu social valencià en defensa de les llibertats, la pluralitat, la libertat d'expressió i veracitat informativa en els mitjans públics així com la possibilitat de participació social en la vida pública.
Els humoristes gràfics, Manel Fontdevilla i Guillermo Torres són els autors de la vinyeta de "El Jueves" que il.lustrava la portada segrestada per ordre judicial a l' incloure una sàtira sobre els Prínceps d'Astúries.
En el cas de la periodista Lydia Cacho, la Unió reconeix la seva tasca en pro dels drets humans i els seus treballs de denúncia sobre les màfies mexicanes organitzades i l'explotació sexual o la violència de gènere, una feina que li ha causat una continua persecució personal i intel.lectual. La periodista és autora d'obres com : "Los Demonios del Edén" en el qual denúncia la màfia de la pederastia a Mèxic "Esta boca es mia" o "Memorias de una Infamia".
UNIO DE PERIODISTES VALENCIANS
unioperiodistes@unioperiodistes.orghttp://www.unioperiodistes.org/
Plaça Forn Sant Nicolau, nº 6 baix esquerra
46001 València
Telf. 96 392 09 68 / Fax: 96 391 68 52
2 d’abr. 2008
7 d'abril 18h 30m Sara Lovera (Méxic) presenta documental 'Viudas del carbón' . Centre Internacional de Premsa de Barcelona
Hola a totes,
ens trobarem en aquest acte organitzat per la Xarxa i seria bo que en fessim la máxima difusió possible. La nostra companya Sara Lovera és una de les gran periodistes d' Amèrica Llatina i celebrem que ens faci aquesta visita. Ens ha dit que per a ella es sempre un gran plaer trobar-se amb les companyes de la Xarxa Internacional a Catalunya.
Comissió de Coordinació
XIDPIC.CAT-XIPAVG
Barcelona, 1 d'abril de 2008
----------------------------------------------------------------------
------------------------------
La XIDPIC.CAT- XIPAVG, l'ADPC i la Comissió de Periodisme Solidari del CPC, amb la col·laboració del Centre Internacional de Premsa de Barcelona
PRESENTEN A:
Sara Lovera i el documental 'Viudas del carbón (mujeres sin nombre)', basat en la investigació d'aquesta reconeguda periodista.
L'acte serà el proper dilluns dia 7 d'abril a les 18h 30 m al Centre Internacional de Premsa de Barcelona, Rambla de Catalunya 10, primer pis.
Per a les i els convocants a aquest acte serà una gran satisfacció poder compartir amb vosaltres el treball i les paraules en viu d'aquesta gran periodista i feminista mexicana, que va escriure als diaris ElDía, unomásuno, La Jornada i directora del suplemento Doble Jornada, directora fundadora de Comunicación e Información de la Mujer, AC (CIMAC).
Sara Lovera és també una de les grans impulsores de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere (Red Internacional de Periodistas con Visión de Género).
L'acte consistirà en el visionat del documental, d'una hora de duració, junt a la introducció que ens farà la pròpia periodista i que ben segur serà un privilegi per a tota l'assistència.
Després, el documental restarà a la disposició d'aquelles associacions o col·lectius que en vulguin fer difusió.
Sinopsis del documental:
El 19 de febrero de 2006, en la mina 8 del conjunto minero Pasta de Conchos explotó dejando atrapados a 65 mineros; en esta ocasión las viudas no guardaron silencio, alzaron la voz para pedir algo muy sencillo: que les entreguen los cuerpos de sus maridos. Dos años después esta demanda no ha sido satisfecha y la empresa ha determinado el cierre definitivo de la mina. Este documental presenta el testimonio de estas viudas así como de las que enviudaron en años anteriores y por diferentes explosiones, ellas narran cómo han vivido después de estas tragedias personales y colectivas. También muestra el testimonio de la única mujer que trabaja en la explotación del carbón en México (se prohibió la entrada de mujeres a las minas en 1887 en Francia), y el documental nos cuestiona acerca de la feminización de este oficio.
Duración 60 minutos
Realizadora: Rosario Novoa
Investigación periodística: Sara Lovera corresponsal de Semlac en México
Fotografía Alejandro Márquez
Música original Daniel Vallejo, Vladimir Garnica y Odisea Valenzuela
Producida por Didaxis Proyectos y Comunicación y la WAcc.
Con el apoyo de la diputada Marina Arvizu
Diseño DVD: Arre, Eréndira Garnica y Regina Santoscoy.
Barcelona, 31 de març de 2008
XIDPIC.CAT- Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere
ADPC (Associació de Dones Periodistes de Catalunya)
Comissió de Periodisme Solidari del CPC (Col·legi de Periodistes de Catalunya)
amb la col·laboració del Centre Internacional de Premsa de Barcelona
------------------------------
Subscriure's a:
Missatges (Atom)