14N, la vaga més necessària de la democràcia

Por Tere Mollá

Divendres passat li comentava a la meva companya de feina que no m'he perdut cap vaga ni general ni sectorial a què vaig estar convocada (administracions públiques) des que, a finals de 1983, vaig començar a treballar com a netejadora a un Institut. Les he secundat totes i em sento molt orgullosa per això.

Però crec que aquesta és la més necessària de totes elles. Estic absolutament convençuda que el proper 14N cal donar una lliçó de ciutadania a aquest govern que enganya, manipula i que ens ha venut al capital més ferotge que mai ha existit.

Ahir dissabte escoltava Forges a la ràdio dir que estem entrant en l'era del "MIEDOCENO" que ens està imposant aquest govern que tenim. Miedoceno de pors, de terrors.

En la seva estratègia política s'han canviat les necessitats de la ciutadania per les necessitats dels mercats i comencen a morir persones com a conseqüència d'aquestes polítiques. Moren persones pels desnonaments executats pels bancs que han estat salvats amb diners públics.

Moren dones a mans del terrorisme masclista i només obtenim silencis còmplices per part dels que ens governen amb enganys i dels seus coatláteres de faldilles llargues i negres que creuen que podrem sortir d'aquesta terrible situació amb les seves pregàries.

Moren persones a les llistes d'espera com a conseqüència de les retallades de tot tipus en sanitat, ja que estan convertint el nostre dret a una assistència sanitària de qualitat en un negoci.

Moren persones per manca de tractaments de desintoxicacions a diferents addiccions.

Ens augmenten les ràtios a les escoles i instituts i tracten l'alumnat amb menyspreu en no tenir en compte les seves necessitats, alhora que exigeixen el personal docent un esforç extra en tots els sentits sense cap contraprestació.

Es desmantellen tots els serveis públics amb vista a una reducció del dèficit que no hem creat la ciutadania del carrer.

Les pensions tot just es revaloren i no crec que triguin el arrabassar a les persones que les cobren una de les pagues extres tal com ens han fet al funcionariat.

I tot això envoltat de l'etern discurs-mentida del "no ens agrada però s'ha de fer". I mentre la reforma laboral segueix creant més persones desocupades i les diferents patronals exigint més pressió per a la classe treballadora i menys fiscalitat per a ells.

Hem perdut drets de ciutadania i la por s'ha colat en les nostres entranyes. Aquesta por de què parlava Forges. I aquesta por converteix la desconfiança en bandera. La desconfiança extrema genera egoisme i manca de solidaritat entre iguals en element quotidià de mesura de les coses.

Monogràfic Periodístic. Sida i Societat

Data de publicació: 01/07/2011
Font: Fundació Sida i Societat

El que aquest grup de reportatges-elaborats per un grup de corresponsals de SEMIac i la nostra companya de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere de Catalunya-mostra, és el context i els resultats específics de com es viu i busca la salut de les dones de la regió la llatinoamericana, considerada com la més desigual del món no només per la marginació i la pobresa, sinó per la manera i el tracte en què transcorre la vida de milions de dones i les famílies que se'ls toca mantenir.

Aquest dossier ha estat promogut, produït i coordinat per la FUNDACIÓ SIDA I SOCIETAT, amb la col.laboració de SEMLac, XIDPICCAT i l'inestimable suport de l'Agència Catalana de Cooperació per al Desenvolupament.

versió català

Open publication

Open publication

Julia Cuadros, la mineria i les dones en Peru

Veure video de Sicom,  de la entrevista realitzada per Siscu Baiges, per Tots per Tots

Julia Cuadros: "en el nostre informe demostrem que els impactes de l'explotació minera son molt greus entre les dones i en la infància"

"Entrepobles" ha organitzat les jornades "Les dones primer", amb una àmplia presència de dones llatinoamericanes. Ho hem aprofitat per parlar amb Julia Cuadros, sots-directora de CooperAcción, una associació peruana. Ha fet un informe sobre els impactes diferencials de la mineria en la vida de les dones i els homes peruans. [Consultar  a la Malla]

LES DONES PRIMER: Jornades Internacionals a Barcelona per a escoltar la veu i compartir amb lideresses

La majoria de les dones que participen com a ponentes a les Jornades de Barcelona, estan ja a la ciutat o han iniciat una gira per diversos llocs de l'estat espanyol. Les que han vingut de Colombia es mostren molt dolgudes per l'assessinat de Ana Fabricia Cordoba, companya de la Ruta Pacìfica

També la companya de Guatemala va viure fa uns dies a la seva terra la mort d'una companya, i totes malgrat la repressió, les desaparicions i les morts , segueixen lluitant en primera llínia i volem reforçar el moviment de les dones en els seus paissos i en Europa.

Fitxa tècnica . Jornades internacionals, sobre els impactes diferencials, propostes i lluites de les doens en situacions de conflictes:

Dades; S’inauguren el dijous a les 18,30, continuen tot el divendres, i la clausura serà el dissabte al migdia. :

Lloc, Sant Pere més Baix, 7 0803 Barcelona, tels, 932684218 :

Comptarem amb: dones de Colòmbia, Equador, Perú i Marroc, i a més invitades expertes en el paper de les dones en els conflictes i en la lluita per la soberania alimèntaria.

Organitza Entrepobles

Impactes diferencials, propostes i lluites de les dones en situacions de conflictes

Aquestes dones lideresses i lluitadores parlaran a les Jornades organitzades per Entrepobles, amb la col·laboració d’un conjunt d’organitzacions socials, que s’iniciaran el dijous 16 de juny a les 18,30 hores, a la sala Gran de l’Espai Francesca Bonnemaison, continuaran el divendres 17 i acabaran el el dissabte 18 a les 14 hores.

Entre les participants destaquem a: Julia Cuadros, de Perú ; Carmelina Morán, que pertany al a la Asamblea Unidad Cantonal de Cotacachia a l’Equador; Sandra Patricia Sánchez de Colombia; Paula Irene del Cid, de La Cuerda, Guatemala; Gloria Chicaiza d’Acción Ecológica d’Equador, Alexandra Jurado de Colòmbia i Jamileth Vargas també de Colombia iGuadalupe Rodríguez, de Salva La Selva en colombia, així com Fatima Lamah, que ve del Marroc.

El dijous 16, a les 18,30 hores, en el primer conversatori del ‘inauguracio internvendranJulia Cuadros; subdirectora de CooperAcció; Peru . Experta en mineriai dones (Mirar entrevista y video en Napa); Gloria Chicaiza, es de Acció Ecòlogica de’Equador, i ha traballat estudiant i denunciant els imapctes difernciales en les doens per les industries esxtractivesw forestals , agrocombustibles, privatizació de l’agua, etc.., i Sandra Patricia Sánchez, de Fensuagro- Vía Campesina , Colombia; Treballa amb les desigualtats de les doens en l’accés ala terra i el seu protagonisme en la Defensa del territori. També parlarà en nom d els treballodores de les “maquil.les” al Marroc: Fatima Lamah, de Attawassoul. Treballadora de maquil·les a Tànger, el Marroc. Les transnacionals i les discriminacions envers les dones, vulneració de drets laborals i sindicals.

El divendres 17 hauran seminaris simultanis des de les 9,30 a les 18 hores i un nou Conversatori a les 18,30 de la tarda. Als seminaris es vol analitzar les causes dels conflictes i els seus impactes diferencials sobre les dones, així como posar en evidència el protagonisme de les dones en les lluites i propostes que s’estan plantejant. Així doncs, i sempre des d’un enfocament feminista es reflexionarà al voltant de les transnacionals i el seus impactes sobre el territori, pressions a les dones sindicalistes, situacions provocades per la instal·lació d'empreses mineres, conseqüències dels monocultius com els destinats a producció d'agrocombustibles, etc, i també de la lluita i resistència de les dones front els conflictes. Al Conversatori de la tarda podrem escoltar i compartir amb Alexandra Jurado, del Movimiento Social de Mujeres por al Paz y contra la guerra de Colòmbia; Paula Irene del Cid de La Cuerda, Guatemala, Jamileth Vargas del Movimiento de Víctimas de Crimenes de Estado de Colòmbia, Carmelina Morán de la Asamblea de Mujeres Diversas d’Equador i Guadalupe Rodríguez, de la organització europea Salva la Selva

Donar la paraula a les invisibles

Aquestes jornades impulsades per aquest conjunt d’organitzacions (Entrepobles, Centre Delàs de Justícia i Pau, Cooperacció, Dones per Dones, Ecologistes en Acció, EDPAC, IPB, Juristes Solidaris, Lliga pels Drets dels Pobles, Marxa Mundial de Dones de Catalunya, Mon Comunicació, ODG, Plataforma Q’atary Perú, Xarxa de Dones Periodistes amb visió de Gènere, SETEM) volen donar a conèixer les causes que generen conflictes a diferents països, sobretot de Centreamèrica, Sud-amèrica i alguna experiència al Marroc.

Aquests “Conflictes” van més enllà de ser “guerres declarades”, passen desapercebuts per a l’opinió pública, i sobretot no es té en compte la situació específica de les dones que resten invisibilitzades, per la complicitat dels mitjans de comunicació, les transnacionals i els governs. Per això en aquestes jornades dones representatives prenen la paraula, des d’una perspectiva molt concreta, analitzant els impactes diferencials en dones i homes, i la vulneració dels drets específics de la població femenina. Es vol fer visible les capacitats de resposta de les dones que actuen i resisteixen davant els conflictes per aconseguir un món més just amb equitat de gènere.

Les jornades compten amb el suport de ACCD, AECID i Diputació de Barcelona

Inscripció prèvia per als seminaris al blog les dones primer

Per a més info : Blogmoncomunicacio

La independent;

Defensa de territorios

Julia López

Homenatge a les dones deportades a Ravensbrück, amb motiu del 20è

Dimarts 14 de juny, a partir de les 7 del vespre, a la Plaça del Rei:
Homenatge a les dones deportades a Ravensbrück, amb motiu del 20è aniversari de la mort de Montserrat Roig que amb la seva investigació i publicació “Els catalans als camp de concentració nazi” demostra que l'holocaust va afectar directament moltes catalanes i espanyoles.
L'acte, que inclou testimoniatges, actuacions musicals i lectura de poemes, i comptarà amb la presència de Neus Català supervivent del camp.

Indignada, furiosa, enfadada i frustrada

Per Tere Mollà

Així em sento des de fa, potser, massa temps. Però ara el grau ha augmentat.
El moviment DEMOCRÀCIA REAL JA! ha posat sobre la taula molt temes pendents com tothom coneix i ha aconseguit il•lusionar a joves i grans fent-los sortir de casa per acampar a les places de pobles i ciutats.
És, segurament, el major moviment ciutadà des de la mobilització-polarització davant l’entrada d’Espanya a l’OTAN, o fins i tot des de la transició. La gent de l’acadèmia d’història, però els que saben fer bé el seu ofici i tenen escrúpols, seran els qui s’encarreguin d’analitzar, que no jo.

Comparteixo tots i cadascun dels punts del manifest del moviment, ja que com a ciutadana m’afecten i em semblen adequats. Però les formes .... Ai les formes!!

Un moviment com el que s’està produint no ha de caure a repetir i per tant reforçar un sistema androcèntric que parteix de la base de la desigualtat entre dones i homes. I ho està fent des de les formes fins als continguts.

Cal tenir en compte a les indignades també en el llenguatge

Per començar: la utilització del genèric masculí com a mètode per redactar el manifest posa en evidència que el moviment no és tan inclusiu com pretén ser-ho ja que tenint com tenen expressions neutres, no sexistes i incloents, s’hagués avançat de forma intencionada a desmantellar part del element simbòlic en el qual s’ubiquen els canvis proposats. Això no s’ha fet i per tant d’entrada no em puc sentir integrada en un moviment en què no se’m nomena, ja que el que no s’anomena, no existeix.

Per continuar: he llegit i rellegit el manifest d’aquest moviment i he descobert que no hi ha ni una sola línia que parli de la supressió de les desigualtats encara existents entre dones i homes.
També he llegit que quan un grup de dones feministes van penjar la seva pancarta on es podia llegir "la revolució serà feminista" algun jove indignat va retirar la paraula "feminista" de la mateixa entre els aplaudiments de l’assemblea. I ara les feministes Com ens diem a part indignades pels mateixos motius que la resta?, Rabioses contra els que ens neguen la nostra pròpia ideologia i filosofia dins d’un moviment que pretén un major grau de llibertat i participació?, De quina llibertat?, De la seva?, I la nostra?, Quants manifestos s’han llegit o quants minuts de silenci s’han guardat aquesta setmana en què han mort cinc dones a mans de terroristes masclistes? Qui recupera la veu d’aquestes dones assassinades?

Si els indignats (que no nomenen mai a les indignades) realment volguessin canviar tot el que pretenen canviar, s’incorporarien a les seves propostes la perspectiva de gènere que pretén eliminar, també, les desigualtats derivades d’un sistema androcèntric i patriarcal que segueix imposant rols en funció del sexe amb el qual has nascut i, sense negar que hi ha hagut molts avanços, tampoc vaig a negar l’existència d’aquest sistema entre els que estan en l’acampada.
El moviment feminista ha lliurat la major revolució de la història sobretot en l’últim segle. I ha estat incruenta i silenciosa, però aquí hi ha els èxits arrencats al patriarcat. Poques, molt poques vegades les dones hem comptat amb la complicitat del sistema perquè una igualtat real sigui precisament així, REAL.

I ara, alguna gent vinculada a les acampades es permeten amb els seus acudits, tocaments, etc no qüestionar que aquest tipus d’actituds fan perviure el sistema que cosifica a les dones. És com diuen les companyes de la comissió de feminismes de Sol "Això és una cosa que no és un fet exclusiu de la Porta del Sol, sinó que és un reflex de la societat en què vivim" i més endavant afegeixen en el seu comunicat sobre la notícia anterior que: "Volem denunciar públicament la instrumentalització d’aquest fet per part dels mitjans i de les persones contràries al moviment 15M. Recordem que pertanyem a l’acampada Sol i al Moviment 15 M des del primer moment i que romandrem fins al final. Agraïm les mostres de solidaritat mostrades. "

Democracia real ja inclusiva i no androcentrica

Molt bé companyes, però en el moment en què es repeteixen patrons d’aquest tipus en una mobilització que pretén igualar i trencar motlles de tot tipus, almenys per a mi, deixa de tenir sentit i de la indignació paso a la ràbia i la frustració, ja que una democràcia sense IGUALTAT REAL, que inclou respecte i dignitat a les dones mai no pot ser completa ni molt menys real, ja que una DEMOCRÀCIA REAL ha incloure’ns de manera real a totes les persones que conformem aquesta societat, dones, homes, nenes, persones amb discapacitats de tot tipus, gent gran, persones immigrades amb o sense papers, i així un llarg etc ...

Però a més quan es parla que no és un moviment que pretengui esdevenir partit polític, jo faig una aposta: Veurem quants dels actuals líders i / o líderesses d’aquest moviment pretesament no polític estan a les butaques de la direcció dels grans partits o dels grans centres de poder d’aquí a uns anys i el grau de frustració que això generarà, de nou, entre els que fem de la lluita una cosa quotidiana silenciosa, però imparable.

Jo també pretenc una democràcia real JA, però inclusiva, no androcèntrica, no masclista, i per una igualtat de drets i d’oportunitats entre dones i homes també REAL.

Ontinyent 5 maig 2011.
Teresa Mollá Castells
tmolla@teremolla.net

Balanç sobre el final de la Campanya Mou-te per la Igualtat. És de justícia”

Balanç 2001 del final la Campanya Mou-te per la Igualtat. És de justícia”amb la comparecencia al Parlament amb nuria Gispert i tual de debat al Col.legi d epeirodistes

“S’ha desenvolupat un procés molt positiu d’actuacions entre el món del periodisme, la política i la joventut per lluitar contra la desigualtat”

La Campanya “Mou-te per la igualtat. És de Justícia” ha treballat amb professionals periodistes, representants parlamentaris, i alumnat d’institut sobre la desigualtat en el tractament de les dones en els mitjans de comunicació proposant mesures perquè es tinguin en compte la perspectiva de gènere en les noticies. Es segueix discriminant o invisibilitzant a les dones, sobretot quan es tracta d’informacions provinents del sud, o dels països menys desenvolupats. Nuria de Gispert, com a Presidenta del Parlament va rebre las conclusions del tallers realitzat per els alumnes de 3 instituts de Catalunya , i va felicitat a les noies i nois que han desenvolupar aquesta feina col.lectiva sobre d’igualtat en els seus instituts.

Aquesta campanya dirigida i coordinada per la Fundació Ajuda en Acció, que ha comptat amb la col.laboració d’Entreculturars i Intered i amb el suport de l’Agencia Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) ha tingut una durada de tres anys. Ha abastat tres eixos d’actuació: els mitjans de comunicació, els joves i els món de la política. L’última acció va ser al Parlament de Catalunya, on un grup de l’alumnat dels IES, Els Alfacs de Sant Carles de la Ràpita, Thos i Codina de Mataró, Francesc Ribalta de Solsona i del Francesc Cambó, de Verges van poder parlar en als eu de la cmabra catalana amb la Presidenta de Parlament, Nuria Gispert, que es va mostrar molt interessada en la seva feina.

Dies abans es va posar sobre la taula el tema de la desigualtat del tractament del gènere i el sud als mitjans de comunicació, en un desdejuni al Col.legi de Periodistes de Catalunya, al presentar el 3er Informe realitzat per Indera per ajuda en Acció. L’nforme titolat: Representacio de les relacions de Gènere en les noticies sobre el sud. Estudi de casos en mitjans de comunicacio catalans va ser debatut en aquesta taula en la que van participar uns 35 professionals del periodisme, experts i expertes de gènere i de la cooperació. “Hem aconseguit – valora Marta Macias delegada d’Ajuda en Acció de Catalunya i Balears- establir aliances amb diferents professionals dels mitjans de comunicació, per tal de sensibilitzar-los envers les desigualtats de gènere que es donen al món. En aquest sentit, no només hem posat en la agenda la desigualtat de les dones, si no que a mes hem viatjat, juntament amb aquests mitjans, a diferents països del Sud, on Ajuda en Acció impulsa projectes que promouen l’apoderament de les dones”. I en aquesta última taula han portat a Barcelona a periodistes de Bolivia i de l’India que han explicat la feina que estan desenvolupant i han corroborat que la discriminació i el tractament diferenciat de les dones està a l’orden del dia als seus països.

Fomentar la igualtat de gènere en las polítiques de cooperació

La Campanya ha implicat de manera molt específica a professionals i futurs professionals dels mitjans de comunicació i a col•lectiu de joves de Catalunya. S’ha escollit implicar a tres col•lectius clau de la societat civil catalana per aconseguir la transformació d’actituds i comportaments arrelats a les nostres societats:

Tal com explica Macias, “tenim la convicció que aquests dos col•lectius són agents claus per aconseguir la transformació d’actituds i comportaments arrelats a les nostres societats”. Alhora, i amb el mateix grau de importància, s’ ha fomentat la igualtat de gènere en les polítiques de cooperació al desenvolupament, incloent les polítiques de cooperació impulsades pel govern català. “Pensem que els canvis d’actituds s’han de donar des de sota, des de la societat, però que les polítiques públiques són fonamentals per impulsar i donar sostenibilitat en el temps a aquests canvis tan necesaris”

Aquest informe representa l'últim d'una sèrie de tres que han investigat temàtiques diverses amb l'objectiu de sensibilitzar sobre la representació mediàtica de les relacions de gènere, tant en el context de Catalunya, com en relació a la representació que des dels mitjans de comunicació del Nord es fa del Sud. Els informes s’han presentat en actes públics en els que s’han organitzat taules de debat amb professionals dels mitjans de comunicació de primer nivell a casa nostra, per tal de posar aquest assumpte sobre la taula i en el seu dia a dia.

Macias subratlla d’importància de implicació política, ja que s’han reunit amb pràcticament tots els grups parlamentaris catalans, “en un primer moment, per a presentar la Campanya; més endavant i amb l’horitzó de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, per a incidir en els seus programes electorals, amb les recomanacions que hem fet des de la campanya en matèria de gènere, i finalment per fer-les arribar les conclusions”. Els representants polítics: perquè tenen el poder de fer possible la igualtat entre homes i dones. I això implica fer complir els compromisos adquirits en la Plataforma d’Acció i els Objectius del Mil•lenni

El jovent serà el protagonista dels canvis

La joventut: perquè son agents transformadors i multiplicadors del canvi
Durant aquests temps també han estat treballant a nombrosos IES de tot Catalunya, mitjançant diversos recursos educatius: reportatges, exposicions, tallers, xerrades, còmics… tots generats per la Campanya amb la temàtica de les desigualtats de gènere com a fil conductor. “L’objectiu ha estat sensibilitzar al nostre jovent sobre la discriminació que encara pateixen les dones arreu del món, el paper actiu que moltes d’elles prenen, tot i aquesta realitat adversa, pera assolir la igualtat, i el coneixement de la normativa internacional que existeix, tot i que no que no es fa efectiva en la major gran part d’estats del món”-explica Macias.

La campanya ha volgut tancar el cercle fent que aquest jovent sigui el protagonista i prenguin la paraula pera reivindicar l’acompliment dels tractats internacionals en matèria de drets de les dones, principalment la Plataforma de Beijing i els Objectius del Mil•lenni. “És així com creiem que aportarem, al nostre jovent, una important experiència: elles i ells son capaços de entendre una problemàtica, treballar-la conjuntament, trobar-ne les possibles solucions i demanar, a les persones que els representen, l’adopció de mesures per tal d’eradicar-la”

Les discriminacions per raó de sexe representen la negació dels drets humans a més de la meitat de la població del món, les dones. Complint les recomanacions internacionalment aprovades a la Plataforma de Beijing i als Objectius del Mil•lenni, no només universalitzem drets, sinó que fem un pas imprescindible per eradicar la pobresa al món, ja que és un fet demostrat que discriminació femenina i pobresa son dos fenòmens intrínsecament units.

Barcelona, 22 de maig 2011

Julia López
Foto: Susana S. Villafañe