PDF: ' Per un llenguatge igualitari en els mitjans de comunicació '

Per Laura López Tabernero, 20.11.09

Davinia Pozuelo Bono, regidora de l'Àrea de la Dona de l'Excm. Ajuntament de Sagunt, us envia la guia Per un llenguatge igualitari en els mitjans de comunicació, preparada i publicada per l'Ajuntament de Sagunt, esperantque siga del vostre interès.

http://www.igualtat-sagunt.com/ya/noticias/281/guia-per-un-llenguatge-igualitari-en-els-mitjans-de-comunicacio

SALVEM EL CIRD

Barcelona, 16.12.09

Us fem arribar aquesta nota de protesta davant l'externalització dels serveis del CIRD de Barcelona. Podeu afegir les vostres signatures al link que s'hi afegeix.

Per si voleu firmar:

www.petitinonline.com/Dones/petition.htm

Aquest enllaç es pot signar i posar-hi comentaris ( ja n'hi ha molts i és molt interessant llegir-los- clicant sobre els números es poden veure ).

Us agrairem que ho feu córrer. Diverses associacions ho tenen penjat en els seus blogs, o webs, etc. I els sindicants, especialment la CGT, també s'han manifestat en contra de la privatització de la gestió del CIRD.

En fi, és tot el que podem fer per un servei que era un referent per a les dones de Barcelona. Que la protesta quedi per a la història del feminisme en la nostra ciutat, ál menys.

treballadores del CIRD.

Dones amb coratge

Per Tere Mollà.

Així definia aquesta setmana un periodista a dues dones que, al llarg de la setmana, han donat molt que parlar.

Es tracta de l'activista sahrauí Aminetu Haidar que avui va iniciar el seu divuitè dia en vaga de fam i de María Luisa Muñoz Díaz, la dona gitana sobrenomenada "La Nena". I, curiosament ambdues són lluitadores pels drets humans de minories oprimides.

En el cas de la primera, Aminetu Haidar, lluita per poder tornar a la seva casa, amb els seus fills, amb la seva família, que viu en El Aaiún, sense que de moment, es percebi com una possibilitat immediata, ni les gestions del Govern d'Espanya amb les autoritats del Marroc donin cap fruit. Mentre Aminetu, es consumi en un habitacle de l'Aeroport de Lanzarote, en la seva lluita per la seva dignitat com a dona sahrauí amb drets humans vulnerats per dos estats. De nou és la lluita de la més feble contra dos estats sobirans. Amitatu corre el risc de perdre la vida, però per a ella, és molt més important la seva dignitat que la seva pròpia existència sense aquesta qualitat, la dignitat com a persona, com dona amb drets reconeguts.

En el cas de María Luisa, "La Nena", el Tribunal Europeu de Drets Humans acaba de donar-li la raó va donar sobre el cobrament de la pensió de viduïtat després de casar-se pel ritu gitano. El seu marit va cotitzar durant 19 anys a la Seguretat Social, però per no estar inscrit en el Registre Civil, en morir el seu espòs, es va rebutjar la seva sol·licitud de viduïtat. María Luisa és vídua des de l'any 2000 i, encara que l'estat els va reconèixer la condició de família nombrosa, li va negar el seu dret a la percepció d'una pensió de viduïtat. Ara el Tribunal d'Estrasburg li ha donat la raó.

Aquests són dos clars exemples de dones amb coratge que, al llarg d'aquests últims dies han aparegut en els mitjans de comunicació com a referència informativa, però jo vull donar un pas més enllà i recordar a totes les dones que, amb coratge, fan front cada dia a les seves pròpies condicions vitals per sobreviure en condicions hostils.

I vull, des d'aquí, recordar a totes les dones que, com les Palestines, viuen situacions d'ocupació doble o triple als seus propis cossos, que, a més són utilitzats com a camps de batalla.

O de les dones Afganeses, les eternes oblidades en nom dels compromisos polítics ja no solament dels qui les governen, sinó també de les potències aliades i les vides del qual valen menys que la d'alguns animals. A més de veure's recloses del món sense tenir de dret, amb prou feines ni a respirar i ja no només pel Burka, sinó per les condicions socials en les quals es veuen obligades a sobreviure.

O de les dones de l'Àfrica subsahariana que veuen morir les seves criatures de gana, mentre les potències occidentals els espoliem els seus importants recursos naturals i a més amb tot tipus d'estratègies endeutar-nos-els cada vegada més i els portem a guerres fraticidas en les quals elles, les nenes i dones s'emporten la pitjor part sempre.

O les dones de Guatemala o Mèxic, que veuen morir les seves filles joves com a part de ritus ancestrals d'homes corruptes que únicament volen demostrar el seu poder imposant terror i mort de centenars de dones-nenes en els últims anys.

O les nenes que es veuen obligades a renunciar a l'educació per passar a formar part de l'exèrcit de criatures esclavitzades per poder ajudar a les seves famílies a sortir endavant.

O les nenes esclaves sexuals a les que les màfies del sud-est asiàtic compren a les seves famílies empobrides fins a límits que des d'aquí costa imaginar per poder així enriquir-se amb elles usant-les com a simple carn que llogar a turistes occidentals que practiquen el turisme sexual.

ja, sense sortir de la nostra còmoda situació al mig del teòric benestar que ens proporciona viure en un estat que forma part del G-20, ens trobem amb que els majors índexs d'empobriment ja abans de la crisi i ara agreujats per aquesta, els tenen les dones, sobretot les dones més grans i vídues que han de sobreviure amb pensions irrisòries per al teòric grau de benestar en el qual diu que vivim.

Afortunadament hi ha dones amb coratge a tot arreu del món, però el fet de què ho siguin no dóna dret als estats a deixar-les sense drets humans com ocorre en massa llocs del món, com hem comprovat així, a vista d'ocell.

El coratge de les dones dóna pingües beneficis a tots els estats, i encara que només fora per això, pels criteris mercantilistes que regeixen aquest món, haurien de ser tractades d'una forma més digna.

Des d'aquest espai, vull mostrar la meva solidaritat i respecte envers totes elles, les verdaderes pàries de la terra.

Ontinyent, 13 de desembre de 2009.

Teresa Mollá Castells

tmolla@teremolla.net

SICAR CAT DENUNCIA EL TRÀFIC DE DONES AMB FINALITATS D’EXPLOTACIÓ SEXUAL COM A UNA FORMA DE VIOLÈNCIA MASCLISTA

Coincidint amb el 25 de novembre de 2009Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, les Adoratrius de Catalunya, a través de SICAR cat, un programa d’atenció integral a dones víctimes del tràfic de persones amb finalitats d’explotació sexual i dones relacionades amb entorns de prostitució, denuncien el tràfic de persones com a una forma de violència masclista. Per això, han llançat una campanya online per a sensibilitzar sobre els drets de les dones que cada dia són vulnerats.

Encarna Jordán, Directora de SICAR cat, comenta: “Hem volgut fer participar les dones que formen part del programa generant un espai de participació en les activitats de sensibilització. Elles són agents d’acció, de visibilització del fenomen del tràfic amb finalitats d’explotació sexual.”

Una de les dones que ha participat en aquesta iniciativa, procedent de Ghana, afegeix: “ Per a nosaltres és molt important la detecció i la prevenció des del país d’origen i la necessitat de crear xarxes a les quals unir-nos voluntàriament, lliurement; que convidin, no que imposin.”

Progressos en contra de la violència masclista

El passat 16 d’abril de 2008, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 5/2008, del 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista, on es recull el tràfic de persones i l’explotació sexual de dones i de nenes com a una manifestació de violència que es produeix en l’àmbit social o comunitari.

La llei utilitza l’expressió violència masclista, que és aquella que s’exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones, i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, tingui com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en l’àmbit públic com en el privat. Veure el vídeo

Barcelona. Nota de premsa enviada per SICAR