Por Tere Mollá
Divendres
passat li comentava a la meva companya de feina que no m'he perdut cap vaga ni
general ni sectorial a què vaig estar convocada (administracions públiques) des
que, a finals de 1983, vaig començar a treballar com a netejadora a un
Institut. Les he secundat totes i em sento molt orgullosa per això.
Però
crec que aquesta és la més necessària de totes elles. Estic absolutament
convençuda que el proper 14N cal donar una lliçó de ciutadania a aquest govern
que enganya, manipula i que ens ha venut al capital més ferotge que mai ha
existit.
Ahir
dissabte escoltava Forges a la ràdio dir que estem entrant en l'era del
"MIEDOCENO" que ens està imposant aquest govern que tenim. Miedoceno
de pors, de terrors.
En
la seva estratègia política s'han canviat les necessitats de la ciutadania per
les necessitats dels mercats i comencen a morir persones com a conseqüència
d'aquestes polítiques. Moren persones pels desnonaments executats pels bancs
que han estat salvats amb diners públics.
Moren
dones a mans del terrorisme masclista i només obtenim silencis còmplices per
part dels que ens governen amb enganys i dels seus coatláteres de faldilles
llargues i negres que creuen que podrem sortir d'aquesta terrible situació amb
les seves pregàries.
Moren
persones a les llistes d'espera com a conseqüència de les retallades de tot
tipus en sanitat, ja que estan convertint el nostre dret a una assistència
sanitària de qualitat en un negoci.
Moren
persones per manca de tractaments de desintoxicacions a diferents addiccions.
Ens
augmenten les ràtios a les escoles i instituts i tracten l'alumnat amb
menyspreu en no tenir en compte les seves necessitats, alhora que exigeixen el
personal docent un esforç extra en tots els sentits sense cap contraprestació.
Es
desmantellen tots els serveis públics amb vista a una reducció del dèficit que
no hem creat la ciutadania del carrer.
Les
pensions tot just es revaloren i no crec que triguin el arrabassar a les
persones que les cobren una de les pagues extres tal com ens han fet al funcionariat.
I
tot això envoltat de l'etern discurs-mentida del "no ens agrada però s'ha
de fer". I mentre la reforma laboral segueix creant més persones
desocupades i les diferents patronals exigint més pressió per a la classe
treballadora i menys fiscalitat per a ells.
Hem
perdut drets de ciutadania i la por s'ha colat en les nostres entranyes.
Aquesta por de què parlava Forges. I aquesta por converteix la desconfiança en
bandera. La desconfiança extrema genera egoisme i manca de solidaritat entre
iguals en element quotidià de mesura de les coses.
