Comuniquem en Xarxa...

Monogràfic Periodístic. Sida i Societat

2011-07-01T16:39:00.000Z

Data de publicació: 01/07/2011
Font: Fundació Sida i Societat

El que aquest grup de reportatges-elaborats per un grup de corresponsals de SEMIac i la nostra companya de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere de Catalunya-mostra, és el context i els resultats específics de com es viu i busca la salut de les dones de la regió la llatinoamericana, considerada com la més desigual del món no només per la marginació i la pobresa, sinó per la manera i el tracte en què transcorre la vida de milions de dones i les famílies que se'ls toca mantenir.

Aquest dossier ha estat promogut, produït i coordinat per la FUNDACIÓ SIDA I SOCIETAT, amb la col.laboració de SEMLac, XIDPICCAT i l'inestimable suport de l'Agència Catalana de Cooperació per al Desenvolupament.

versió català

Open publication

Julia Cuadros, la mineria i les dones en Peru

2011-06-21T14:59:00.001Z

Veure video de Sicom, de la entrevista realitzada per Siscu Baiges, per Tots per Tots

Julia Cuadros: "en el nostre informe demostrem que els impactes de l'explotació minera son molt greus entre les dones i en la infància"

"Entrepobles" ha organitzat les jornades "Les dones primer", amb una àmplia presència de dones llatinoamericanes. Ho hem aprofitat per parlar amb Julia Cuadros, sots-directora de CooperAcción, una associació peruana. Ha fet un informe sobre els impactes diferencials de la mineria en la vida de les dones i els homes peruans. [Consultar a la Malla]

LES DONES PRIMER: Jornades Internacionals a Barcelona per a escoltar la veu i compartir amb lideresses

2011-06-14T19:30:00.007Z

La majoria de les dones que participen com a ponentes a les Jornades de Barcelona, estan ja a la ciutat o han iniciat una gira per diversos llocs de l'estat espanyol. Les que han vingut de Colombia es mostren molt dolgudes per l'assessinat de Ana Fabricia Cordoba, companya de la Ruta Pacìfica

També la companya de Guatemala va viure fa uns dies a la seva terra la mort d'una companya, i totes malgrat la repressió, les desaparicions i les morts , segueixen lluitant en primera llínia i volem reforçar el moviment de les dones en els seus paissos i en Europa.

Fitxa tècnica . Jornades internacionals, sobre els impactes diferencials, propostes i lluites de les doens en situacions de conflictes:

Dades; S’inauguren el dijous a les 18,30, continuen tot el divendres, i la clausura serà el dissabte al migdia. :

Lloc, Sant Pere més Baix, 7 0803 Barcelona, tels, 932684218 :

Comptarem amb: dones de Colòmbia, Equador, Perú i Marroc, i a més invitades expertes en el paper de les dones en els conflictes i en la lluita per la soberania alimèntaria.

Organitza Entrepobles

Impactes diferencials, propostes i lluites de les dones en situacions de conflictes

Aquestes dones lideresses i lluitadores parlaran a les Jornades organitzades per Entrepobles, amb la col·laboració d’un conjunt d’organitzacions socials, que s’iniciaran el dijous 16 de juny a les 18,30 hores, a la sala Gran de l’Espai Francesca Bonnemaison, continuaran el divendres 17 i acabaran el el dissabte 18 a les 14 hores.

Entre les participants destaquem a: Julia Cuadros, de Perú ; Carmelina Morán, que pertany al a la Asamblea Unidad Cantonal de Cotacachia a l’Equador; Sandra Patricia Sánchez de Colombia; Paula Irene del Cid, de La Cuerda, Guatemala; Gloria Chicaiza d’Acción Ecológica d’Equador, Alexandra Jurado de Colòmbia i Jamileth Vargas també de Colombia iGuadalupe Rodríguez, de Salva La Selva en colombia, així com Fatima Lamah, que ve del Marroc.

El dijous 16, a les 18,30 hores, en el primer conversatori del ‘inauguracio internvendranJulia Cuadros; subdirectora de CooperAcció; Peru . Experta en mineriai dones (Mirar entrevista y video en Napa); Gloria Chicaiza, es de Acció Ecòlogica de’Equador, i ha traballat estudiant i denunciant els imapctes difernciales en les doens per les industries esxtractivesw forestals , agrocombustibles, privatizació de l’agua, etc.., i Sandra Patricia Sánchez, de Fensuagro- Vía Campesina , Colombia; Treballa amb les desigualtats de les doens en l’accés ala terra i el seu protagonisme en la Defensa del territori. També parlarà en nom d els treballodores de les “maquil.les” al Marroc: Fatima Lamah, de Attawassoul. Treballadora de maquil·les a Tànger, el Marroc. Les transnacionals i les discriminacions envers les dones, vulneració de drets laborals i sindicals.

El divendres 17 hauran seminaris simultanis des de les 9,30 a les 18 hores i un nou Conversatori a les 18,30 de la tarda. Als seminaris es vol analitzar les causes dels conflictes i els seus impactes diferencials sobre les dones, així como posar en evidència el protagonisme de les dones en les lluites i propostes que s’estan plantejant. Així doncs, i sempre des d’un enfocament feminista es reflexionarà al voltant de les transnacionals i el seus impactes sobre el territori, pressions a les dones sindicalistes, situacions provocades per la instal·lació d'empreses mineres, conseqüències dels monocultius com els destinats a producció d'agrocombustibles, etc, i també de la lluita i resistència de les dones front els conflictes. Al Conversatori de la tarda podrem escoltar i compartir amb Alexandra Jurado, del Movimiento Social de Mujeres por al Paz y contra la guerra de Colòmbia; Paula Irene del Cid de La Cuerda, Guatemala, Jamileth Vargas del Movimiento de Víctimas de Crimenes de Estado de Colòmbia, Carmelina Morán de la Asamblea de Mujeres Diversas d’Equador i Guadalupe Rodríguez, de la organització europea Salva la Selva

Donar la paraula a les invisibles

Aquestes jornades impulsades per aquest conjunt d’organitzacions (Entrepobles, Centre Delàs de Justícia i Pau, Cooperacció, Dones per Dones, Ecologistes en Acció, EDPAC, IPB, Juristes Solidaris, Lliga pels Drets dels Pobles, Marxa Mundial de Dones de Catalunya, Mon Comunicació, ODG, Plataforma Q’atary Perú, Xarxa de Dones Periodistes amb visió de Gènere, SETEM) volen donar a conèixer les causes que generen conflictes a diferents països, sobretot de Centreamèrica, Sud-amèrica i alguna experiència al Marroc.

Aquests “Conflictes” van més enllà de ser “guerres declarades”, passen desapercebuts per a l’opinió pública, i sobretot no es té en compte la situació específica de les dones que resten invisibilitzades, per la complicitat dels mitjans de comunicació, les transnacionals i els governs. Per això en aquestes jornades dones representatives prenen la paraula, des d’una perspectiva molt concreta, analitzant els impactes diferencials en dones i homes, i la vulneració dels drets específics de la població femenina. Es vol fer visible les capacitats de resposta de les dones que actuen i resisteixen davant els conflictes per aconseguir un món més just amb equitat de gènere.

Les jornades compten amb el suport de ACCD, AECID i Diputació de Barcelona

Inscripció prèvia per als seminaris al blog les dones primer

Per a més info : Blogmoncomunicacio

La independent;

Defensa de territorios

Julia López

Homenatge a les dones deportades a Ravensbrück, amb motiu del 20è

2011-06-07T21:08:00.009Z

Dimarts 14 de juny, a partir de les 7 del vespre, a la Plaça del Rei:
Homenatge a les dones deportades a Ravensbrück, amb motiu del 20è aniversari de la mort de Montserrat Roig que amb la seva investigació i publicació “Els catalans als camp de concentració nazi” demostra que l'holocaust va afectar directament moltes catalanes i espanyoles.
L'acte, que inclou testimoniatges, actuacions musicals i lectura de poemes, i comptarà amb la presència de Neus Català supervivent del camp.

Indignada, furiosa, enfadada i frustrada

2011-06-06T08:59:00.001Z

Per Tere Mollà

Així em sento des de fa, potser, massa temps. Però ara el grau ha augmentat.
El moviment DEMOCRÀCIA REAL JA! ha posat sobre la taula molt temes pendents com tothom coneix i ha aconseguit il•lusionar a joves i grans fent-los sortir de casa per acampar a les places de pobles i ciutats.
És, segurament, el major moviment ciutadà des de la mobilització-polarització davant l’entrada d’Espanya a l’OTAN, o fins i tot des de la transició. La gent de l’acadèmia d’història, però els que saben fer bé el seu ofici i tenen escrúpols, seran els qui s’encarreguin d’analitzar, que no jo.

Comparteixo tots i cadascun dels punts del manifest del moviment, ja que com a ciutadana m’afecten i em semblen adequats. Però les formes .... Ai les formes!!

Un moviment com el que s’està produint no ha de caure a repetir i per tant reforçar un sistema androcèntric que parteix de la base de la desigualtat entre dones i homes. I ho està fent des de les formes fins als continguts.

Cal tenir en compte a les indignades també en el llenguatge

Per començar: la utilització del genèric masculí com a mètode per redactar el manifest posa en evidència que el moviment no és tan inclusiu com pretén ser-ho ja que tenint com tenen expressions neutres, no sexistes i incloents, s’hagués avançat de forma intencionada a desmantellar part del element simbòlic en el qual s’ubiquen els canvis proposats. Això no s’ha fet i per tant d’entrada no em puc sentir integrada en un moviment en què no se’m nomena, ja que el que no s’anomena, no existeix.

Per continuar: he llegit i rellegit el manifest d’aquest moviment i he descobert que no hi ha ni una sola línia que parli de la supressió de les desigualtats encara existents entre dones i homes.
També he llegit que quan un grup de dones feministes van penjar la seva pancarta on es podia llegir "la revolució serà feminista" algun jove indignat va retirar la paraula "feminista" de la mateixa entre els aplaudiments de l’assemblea. I ara les feministes Com ens diem a part indignades pels mateixos motius que la resta?, Rabioses contra els que ens neguen la nostra pròpia ideologia i filosofia dins d’un moviment que pretén un major grau de llibertat i participació?, De quina llibertat?, De la seva?, I la nostra?, Quants manifestos s’han llegit o quants minuts de silenci s’han guardat aquesta setmana en què han mort cinc dones a mans de terroristes masclistes? Qui recupera la veu d’aquestes dones assassinades?

Si els indignats (que no nomenen mai a les indignades) realment volguessin canviar tot el que pretenen canviar, s’incorporarien a les seves propostes la perspectiva de gènere que pretén eliminar, també, les desigualtats derivades d’un sistema androcèntric i patriarcal que segueix imposant rols en funció del sexe amb el qual has nascut i, sense negar que hi ha hagut molts avanços, tampoc vaig a negar l’existència d’aquest sistema entre els que estan en l’acampada.
El moviment feminista ha lliurat la major revolució de la història sobretot en l’últim segle. I ha estat incruenta i silenciosa, però aquí hi ha els èxits arrencats al patriarcat. Poques, molt poques vegades les dones hem comptat amb la complicitat del sistema perquè una igualtat real sigui precisament així, REAL.

I ara, alguna gent vinculada a les acampades es permeten amb els seus acudits, tocaments, etc no qüestionar que aquest tipus d’actituds fan perviure el sistema que cosifica a les dones. És com diuen les companyes de la comissió de feminismes de Sol "Això és una cosa que no és un fet exclusiu de la Porta del Sol, sinó que és un reflex de la societat en què vivim" i més endavant afegeixen en el seu comunicat sobre la notícia anterior que: "Volem denunciar públicament la instrumentalització d’aquest fet per part dels mitjans i de les persones contràries al moviment 15M. Recordem que pertanyem a l’acampada Sol i al Moviment 15 M des del primer moment i que romandrem fins al final. Agraïm les mostres de solidaritat mostrades. "

Democracia real ja inclusiva i no androcentrica

Molt bé companyes, però en el moment en què es repeteixen patrons d’aquest tipus en una mobilització que pretén igualar i trencar motlles de tot tipus, almenys per a mi, deixa de tenir sentit i de la indignació paso a la ràbia i la frustració, ja que una democràcia sense IGUALTAT REAL, que inclou respecte i dignitat a les dones mai no pot ser completa ni molt menys real, ja que una DEMOCRÀCIA REAL ha incloure’ns de manera real a totes les persones que conformem aquesta societat, dones, homes, nenes, persones amb discapacitats de tot tipus, gent gran, persones immigrades amb o sense papers, i així un llarg etc ...

Però a més quan es parla que no és un moviment que pretengui esdevenir partit polític, jo faig una aposta: Veurem quants dels actuals líders i / o líderesses d’aquest moviment pretesament no polític estan a les butaques de la direcció dels grans partits o dels grans centres de poder d’aquí a uns anys i el grau de frustració que això generarà, de nou, entre els que fem de la lluita una cosa quotidiana silenciosa, però imparable.

Jo també pretenc una democràcia real JA, però inclusiva, no androcèntrica, no masclista, i per una igualtat de drets i d’oportunitats entre dones i homes també REAL.

Ontinyent 5 maig 2011.
Teresa Mollá Castells
tmolla@teremolla.net

Balanç sobre el final de la Campanya Mou-te per la Igualtat. És de justícia”

2011-06-01T09:49:00.001Z

Balanç 2001 del final la Campanya Mou-te per la Igualtat. És de justícia”amb la comparecencia al Parlament amb nuria Gispert i tual de debat al Col.legi d epeirodistes

“S’ha desenvolupat un procés molt positiu d’actuacions entre el món del periodisme, la política i la joventut per lluitar contra la desigualtat”

La Campanya “Mou-te per la igualtat. És de Justícia” ha treballat amb professionals periodistes, representants parlamentaris, i alumnat d’institut sobre la desigualtat en el tractament de les dones en els mitjans de comunicació proposant mesures perquè es tinguin en compte la perspectiva de gènere en les noticies. Es segueix discriminant o invisibilitzant a les dones, sobretot quan es tracta d’informacions provinents del sud, o dels països menys desenvolupats. Nuria de Gispert, com a Presidenta del Parlament va rebre las conclusions del tallers realitzat per els alumnes de 3 instituts de Catalunya , i va felicitat a les noies i nois que han desenvolupar aquesta feina col.lectiva sobre d’igualtat en els seus instituts.

Aquesta campanya dirigida i coordinada per la Fundació Ajuda en Acció, que ha comptat amb la col.laboració d’Entreculturars i Intered i amb el suport de l’Agencia Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) ha tingut una durada de tres anys. Ha abastat tres eixos d’actuació: els mitjans de comunicació, els joves i els món de la política. L’última acció va ser al Parlament de Catalunya, on un grup de l’alumnat dels IES, Els Alfacs de Sant Carles de la Ràpita, Thos i Codina de Mataró, Francesc Ribalta de Solsona i del Francesc Cambó, de Verges van poder parlar en als eu de la cmabra catalana amb la Presidenta de Parlament, Nuria Gispert, que es va mostrar molt interessada en la seva feina.

Dies abans es va posar sobre la taula el tema de la desigualtat del tractament del gènere i el sud als mitjans de comunicació, en un desdejuni al Col.legi de Periodistes de Catalunya, al presentar el 3er Informe realitzat per Indera per ajuda en Acció. L’nforme titolat: Representacio de les relacions de Gènere en les noticies sobre el sud. Estudi de casos en mitjans de comunicacio catalans va ser debatut en aquesta taula en la que van participar uns 35 professionals del periodisme, experts i expertes de gènere i de la cooperació. “Hem aconseguit – valora Marta Macias delegada d’Ajuda en Acció de Catalunya i Balears- establir aliances amb diferents professionals dels mitjans de comunicació, per tal de sensibilitzar-los envers les desigualtats de gènere que es donen al món. En aquest sentit, no només hem posat en la agenda la desigualtat de les dones, si no que a mes hem viatjat, juntament amb aquests mitjans, a diferents països del Sud, on Ajuda en Acció impulsa projectes que promouen l’apoderament de les dones”. I en aquesta última taula han portat a Barcelona a periodistes de Bolivia i de l’India que han explicat la feina que estan desenvolupant i han corroborat que la discriminació i el tractament diferenciat de les dones està a l’orden del dia als seus països.

Fomentar la igualtat de gènere en las polítiques de cooperació

La Campanya ha implicat de manera molt específica a professionals i futurs professionals dels mitjans de comunicació i a col•lectiu de joves de Catalunya. S’ha escollit implicar a tres col•lectius clau de la societat civil catalana per aconseguir la transformació d’actituds i comportaments arrelats a les nostres societats:

Tal com explica Macias, “tenim la convicció que aquests dos col•lectius són agents claus per aconseguir la transformació d’actituds i comportaments arrelats a les nostres societats”. Alhora, i amb el mateix grau de importància, s’ ha fomentat la igualtat de gènere en les polítiques de cooperació al desenvolupament, incloent les polítiques de cooperació impulsades pel govern català. “Pensem que els canvis d’actituds s’han de donar des de sota, des de la societat, però que les polítiques públiques són fonamentals per impulsar i donar sostenibilitat en el temps a aquests canvis tan necesaris”

Aquest informe representa l'últim d'una sèrie de tres que han investigat temàtiques diverses amb l'objectiu de sensibilitzar sobre la representació mediàtica de les relacions de gènere, tant en el context de Catalunya, com en relació a la representació que des dels mitjans de comunicació del Nord es fa del Sud. Els informes s’han presentat en actes públics en els que s’han organitzat taules de debat amb professionals dels mitjans de comunicació de primer nivell a casa nostra, per tal de posar aquest assumpte sobre la taula i en el seu dia a dia.

Macias subratlla d’importància de implicació política, ja que s’han reunit amb pràcticament tots els grups parlamentaris catalans, “en un primer moment, per a presentar la Campanya; més endavant i amb l’horitzó de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, per a incidir en els seus programes electorals, amb les recomanacions que hem fet des de la campanya en matèria de gènere, i finalment per fer-les arribar les conclusions”. Els representants polítics: perquè tenen el poder de fer possible la igualtat entre homes i dones. I això implica fer complir els compromisos adquirits en la Plataforma d’Acció i els Objectius del Mil•lenni

El jovent serà el protagonista dels canvis

La joventut: perquè son agents transformadors i multiplicadors del canvi
Durant aquests temps també han estat treballant a nombrosos IES de tot Catalunya, mitjançant diversos recursos educatius: reportatges, exposicions, tallers, xerrades, còmics… tots generats per la Campanya amb la temàtica de les desigualtats de gènere com a fil conductor. “L’objectiu ha estat sensibilitzar al nostre jovent sobre la discriminació que encara pateixen les dones arreu del món, el paper actiu que moltes d’elles prenen, tot i aquesta realitat adversa, pera assolir la igualtat, i el coneixement de la normativa internacional que existeix, tot i que no que no es fa efectiva en la major gran part d’estats del món”-explica Macias.

La campanya ha volgut tancar el cercle fent que aquest jovent sigui el protagonista i prenguin la paraula pera reivindicar l’acompliment dels tractats internacionals en matèria de drets de les dones, principalment la Plataforma de Beijing i els Objectius del Mil•lenni. “És així com creiem que aportarem, al nostre jovent, una important experiència: elles i ells son capaços de entendre una problemàtica, treballar-la conjuntament, trobar-ne les possibles solucions i demanar, a les persones que els representen, l’adopció de mesures per tal d’eradicar-la”

Les discriminacions per raó de sexe representen la negació dels drets humans a més de la meitat de la població del món, les dones. Complint les recomanacions internacionalment aprovades a la Plataforma de Beijing i als Objectius del Mil•lenni, no només universalitzem drets, sinó que fem un pas imprescindible per eradicar la pobresa al món, ja que és un fet demostrat que discriminació femenina i pobresa son dos fenòmens intrínsecament units.

Barcelona, 22 de maig 2011

Julia López
Foto: Susana S. Villafañe

Morente, una pel.licula que emociona...

2011-04-08T22:27:00.001Z

Avui he vist la pre-estrena d'aquesta pel.licula al Liceu. Es impresionant, Morente, l'home, l'artista, el creador, al seva pasió, la seva familia, i la que va ser la seva ultima obra: "El barbero de Picasso". Barrachina ha fet una feina fenomenal. Recomeno anar a veure-la (cines Icaria i Renoir)

Morente és un largmetratge sobre el cantaor que ha fet Emilio R. Barrachina (Ircania Producciones), i ques pot veure als cines Icaria i Renoir Durant la pel·lícula, el propi Morente parla sobre la seva vida, el flamenc, la família, la genialitat de Picasso, la seva història d'amistat amb el barber Eugenio Arias. Interpreta aquí cançons de pals tradicionals del flamenc, barrejats amb fusions i altres músiques. Canta per primera i última vegada amb la seva família als Banys àrabs de Granada. (Mirar trailer)

"Escuchame" dona la veu a una dona que ha patit explotació sexual

2011-03-18T10:13:00.001Z

El primer premi del jurat del I concurs DONAMCINE, de documentals de dones sobre dones se ha concedit a "Escuchame" , curtmetratge de Mabel Lozano. Aquest concurs ha estat organitzat per Entrepobles i per Doble Banda.

L’acte de lliurament dels premis tindrà lloc a la sala d’actes del Pati Manning, actual seu del CERC (Centre de recursos Diputació de Barcelona) el proper divendres 18 de març, a partir de les 18,30 hores, i fins a les 21 hores, i el dissabte 19, a l’Auditori de Vilafranca del Penedès

La protagonista del Curt s'interpreta a si mateixa

"Escuchame", que ha ha obtingut el Premi Cultures 2010, reflecteix la crua realitat de les persones que són víctimes del tràfic amb fins d'explotació sexual.

Mabel Lozano, va rodar aquest curtmetratge per arribar al màxim de persones i així fer visible un gran problema en la nostra societat. Segons el Ministeri d'Igualtat i Nacions Unides, el 80% de les dones que exerceixen la prostitució al nostre país són víctimes de tràfic.

El documental dona la veu a la vegada qeu protegeix la seva identitat auna dona que ha patit explotació sexual. La protagonista del curt, originària de Bielorússia, s'interpreta a si mateixa. Es dóna la circumstància que Inna, nom fictici, va ser esclavitzada a Madrid durant cinc mesos i 800 homes van pagar pels seus 'serveis' sense el seu consentiment. Segons fonts externes, la normalitat amb la qual es planteja el tema al nostre país ha estat una de les motivacions que ha portat a la directora i actriu a realitzar aquest projecte.

"A través de tres clients diferents-explica Mabel Lozano-hem volgut que molts espanyols es puguin reconèixer i adonar-se que la tracta no és un fenomen aliè ni totalment clandestí".

El jurat del concurs ha considerat que calia concedir el primer premi al curtmetratge “Escuchame” per la seva qualitat cinematogràfica, tant tècnica com artística i per la seva originalitat a l’hora de denunciar l'abús que pateixen moltes dones en el món: “El seu punt de vista ens situa com a testimonis directes d'una realitat d'explotació sexual invisibilitzada”. [Segueix al BlogdeJuliaTremols]
[+info a donamcine i a moncomunicacio.com/dones.htm]

Desenfocament de Gèner, documental d'Moute per la Igualtat

2011-03-03T23:48:00.001Z

El reportatge "Desenfocament de Gènere", realitzat per Ajuda en Acció neix arrel de l’experiència obtinguda amb la campanya "Mou-te per la igualtat. És de justícia", que té l’objectiu de sensibilitzar i fer incidència política en el nostre país per impulsar l’ avenç cap a la igualtat de gènere en les politiques públiques de cooperació al desenvolupament.

El nostre l'objectiu és fer visible la importància que tenen els mitjans de comunicació i els seus professionals en la lluita contra la desigualtat de gènere, no només en el nostre entorn més immediat, sinó també en aquells països on la pobresa afecta en major mesura a les dones, ja que el treball col·lectiu contra les desigualtats entre homes i dones desemboca en la lluita contra una de les més importants causes estructurals de la pobresa: la desigualtat de gènere.

La Fundació Quepo ha produït aquest reportatge, on s'analitza la representació de les dones als mitjans de comunicació i la perspectiva de gènere en la cobertura de la informació sobre cooperació al desenvolupament, mitjançant entrevistes a professionals del periodisme i expertes en comunicació i gènere.

La presentació oficial serà en les properes setmanes al Col·legi de Periodistes de Catalunya a la seu de Lleida.

Mirar trailer en Youtube :

deamanr copia DVd a : Montse Cardona Olveira en acció
Departament de Marketing i Comunicació
Fundació Ajuda en Acció
C/ Balmes, 32 3r 1a
08007 Barcelona
Tel.: +34 93 488 33 77
mcardona@ayudaenaccion.org

La politica municipal per a dones 2007_20011

2011-03-03T23:42:00.000Z

La Regidoria de Dones i Joventut ha estat l’encarregada de
vetllar per l’acompliment de la igualtat efectiva entre
homes i dones a la ciutat de Barcelona. L’execució de les
polítiques de dones s’ha portat a terme des de la
Direcció del Programa Dones, que depèn de l’Àrea de
Benestar i Cohesió Territorial. S’ha de destacar que,
malgrat la situació generalitzada d’austeritat, el
pressupost municipal destinat als serveis d’atenció a les
dones s’ha doblat durant aquest mandat.

Mireu el PDF amoncomunicacio.com/dones

Maria Elba recupera la vida d'El Siglo en blanc i negre

2010-12-04T23:37:00.002Z

Mireu la informació sobre aquesta exposició al Blok Fick de Maria Elba

Maria Elba va inaugurar el dijous 25 de novembre, al Pati Llimona l’exposició: “Dones d'El siglo". Una exposició sobre la vida quotiadana dintre dels grans matgazens "El Siglo" durant la decada dels anys 70. Elba, artista, fotógrafa escultora i esmaltista treballava de dependenta, a la vegada que per les nits estudiava fotografia. Les seves companyes eren normalent la seva font d'inspiració i de pràctica fotogràfica. Ara, 30 anys després ha recuperat els vells negatius, i també ha retrobat a gran part de les seves companyes de feina, a les que ja havia perdut la pista.

Ella mateixa explica en el futlletó d'invitació, el per què d’aquesta mostra única i exclusiva de l'inteior de uns grans matgazens més populars del centre de Barcelona. “A mitjans dels anys 60, als meus setze anys vaig entrar a treballar com aprenent de dependenta en els magatzems El Siglo. Aquesta exposició és una mostra de retrats d’aquella època, dels meus començaments en el món de la fotografia, negatius – trossos de temps- que van estar a punt de desaparèixer, salvats gairebé de miracle. Veure’ls em va portar el records dels meus companys, i sobre toto de les meves companyes, de les seves veus, dels seus noms.Vull reunir en aquesta exposició dues intencions: per una banda, l’abraçada i reconeixement a l’afecte d’aquests companys. Per l’altra, el valor que té com a reportatge fotogràfic nascut no d’una sessió precipitada per un diari, sinó de la convivència i el coneixement personal”.

Aquesta exposició mostra de la feina i l’estil de les dones d'una època que es va començar a acortar faldilles i a usar tot tipus de pantalons. El Siglo va desaparèixer a finals dels anys 80.

La Exposció romandra oberta fins al 17 de desembre. Sala Montserrat Roig. Pati Llimona. Barcelona

Julia López
Fotos: Susana Villafañe

I TROBADA DE PERIODISTES GALLEGUES I III TROBADA ESTATAL DE PERIODISTES AMB VISIÓ DE GÈNERE

2010-10-13T17:05:00.000Z

13.10.2010

http://xornalgalicia.com/index.php?name=News&file=article&sid=72368 en Xornal de Galicia

La formación en visión de género, fundamental para el periodismo de calidad
Xornal de Galicia | Sábado, 25 Septiembre, 2010 - 04:58

http://aureasanchez.blogspot.com

NOTA DE PREMSA SOBRE LA CELEBRACIÓ DE LA III TROBADA ESTATAL DE PERIODISTES AMB VISIÓ DE GÈNERE

2010-10-13T16:53:00.000Z

Santiago de Compostela, 13.10.2010

La III Trobada Estatal de Periodistes amb Visió de Gènere presenta a Galícia la campanya per no comprar premsa amb anuncis de prostitució

La campanya per eliminar els anuncis de contactes i prostitució a la premsa escrita s'ha presentat avui a Galícia en el marc de la III Trobada Estatal de diari amb Visió de Gènere, celebrat aquesta tarda a l'auditori de la facultat de Ciències de la Informació de la Universitat de Santiago de Compostela.

Aquesta campanya és una de les prioritats de l'agenda informativa de la Xarxa Estatal de Periodistes amb Visió de Gènere, els objectius passen per la reivindicació de la funció social del periodisme. La Xarxa proposa l'aplicació de la visió de gènere a les informacions, l'ús d'un llenguatge no sexista o fer visible a la gran quantitat d'expertes en les diferents àrees informatives, tal com proposa Carme Freixa, presidenta de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya (APDC).
La periodista catalana Tona Gusi va moderar aquesta trobada en la que va cedir el torn a la representant de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere, June Fernández, que va analitzar les propostes sorgides de la III Trobada Internacional celebrat el 2009 a Bogotà, així com les dades de la propera trobada que se celebrarà a Fes (Marroc) el proper any. Per la seva banda, la periodista Lídia Vilalta va destacar la propera trobada de la Xarxa Mediterrània d'Informació i Comunicació amb Visió de Gènere que se celebrarà al novembre a Roma.

Les Xarxes Internacionals es van establir el 2005 com una xarxa intercontinental per fer visible la desigualtat de gènere en els mitjans i per facilitar que les agendes informatives abastin temes de gènere.

Associació de Periodistes de Santiago de Compostela (APSC)
-------------------------------------------------- -----------------------------------------------
enllaços:

http://www.crtvg.es/ cal buscar a l'hemeroteca i veure, tant en la Ràdio Galega com en TVG.
http://www.20minutos.es/noticia/824384/0/ (previ)
http://www.adn.es/lavida/20100925/NWS-0695-Periodistas-presentan-anuncios-contacto-comprar.html (previ Europa Press)
http://www.atlantico.net/noticia/111602/asociaci% C3% B3n/mujeres/periodistas/anuncios/contactos / (previ atlantico diari)
http://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=530604 a ABC

Qui figura a les notícies?

2010-10-07T08:50:00.002Z

CPC i ADPC, barcelona, 7.10.2010

El Col.legi de Periodistes de Catalunya i l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya

Convoquen a la roda de premsa que tindrà lloc el 8 d'octubre, divendres, a les 11 del matí a la Sala d'actes del Col.legi de Periodistes de Catalunya per presentar l'estudi

Qui figura a les notícies?
Informe del Global Media Monitoring Project 2010 ( GMMP )

Aquest projecte internacional, que es porta a terme cada cinc anys, s'encarrega de monitoritzar la informació apareguda als diaris i als informatius de ràdio i televísió per tal de fer un seguiment de la presència de dones i homes com a subjectes de les notícies. L'estudi també mostra la situació i les opcions professionals que emprenen dones i homes periodistes en la produció informativa.

Presentarà i moderarà l'acte

Llibert Ferri, de la Junta del Col.legi de Periodistes

Elvira Altés, coordinadora per l'Estat Espanyol del GMMP- 2010, presentarà els resultats del GMMP - 2010

Amb la presència de Marta Corcoy, de la Junta de ñ'Associació de Dones Periodistes de Catalunya.

Relatoria I Trobada de Periodistes Gallegues

2010-09-27T13:45:00.001Z

27.09.2010 Foto: Áurea Sánchez.

(II) PONÈNCIA MARC

Isabel Menéndez, periodista experta en comunicació i gènere va ser l'encarregada de presentar la ponència marc: Gènere i comunicació: representació de les dones en els mitjans i situació de les periodistes a les empreses.

Isabel Menéndez és una companya molt apreciada a Santiago ja que va estudiar-hi la carrera de periodisme. Isabel va molt sovint a aquesta ciutat on imparteix cursos de comunicació i gènere, organitza tallers i redacta recomanacions per a les diferents administracions. Tampoc ha deixat mai la seva relació amb l'acadèmia, és investigadora i formadora i autora d’una tesi sota la sapiència d’ Amàlia Valcárcel i ella mateixa imparteix màster a la Facultat de Ciències de la Comunicació de Santiago. Moltes de les, i no sé si dels, presents han realitzat algun dels seus màster o tallers. Pertany a l'Associació de la Premsa de Santiago.

Aquesta experta va explicar que fa anys que no treballa en mitjans i que dubta que ho torni a fer ja que - segons la seva opinió - aquest és un moment especialment difícil per al periodisme i especialment per a les dones. Amb la feminització de la professió aquesta s'ha precaritzat, no per culpa de les dones certament! Està perdent també pel que fa a prestigi, i observa retrocessos en la qualitat de la informació. I el que és lògic per a aquesta formadora "si les dones periodistes no tenen formació en gènere faran un periodisme de l'anomenat neutre a dir androcèntric i sexista".

Per entrar en matèria, aporta les dades d'un estudi seu de 5 anys de premsa del País Basc sobre la violència de gènere. Hi ha trobat fotografies de la pròpia dona assassinada i plena de sang, termes a l'ús com a 'crim passional', etc. No s'ha avançat doncs molt després de tants tallers! La perspectiva de gènere hi és absent. La primera i més visible constatació és que els reportatges segueixen estant signats per homes.

Heus aquí algunes dades:

La radiografia de la professió ens dóna les següents dades majoritaries: Homes 63%; llicenciat 72%; jornada de 7 a 10 hores; salari entre 900 i 1200 euros (600 si es tracta de col·laboració), són partidaris de la col.legiació; sindicats 14 %; solteria 49'1%; sense fills, classe mitjana; només 1 de cada 3 és dona (32'5%).

Quins valors trobem? La manca de solidaritat deguda a la precarietat, la dificultat de conciliació de la vida familiar i professional (es destaca una entesa millor entre parelles de periodistes), en l'imaginari de l'alumnat que arriba a les facultats en un 40% vol escriure i la resta vol ser corresponsal de guerra. Això canvia amb la realitat de la professió però certament ara hi ha més dones en els conflictes bèl·lics i sens dubte és per l'espectacle. Fixem-nos: Com són?, Quina edat, quin físic tenen? Totes les que arriben són bones periodistes, sens dubte, ja que a totes les dones ens costa molt arribar però ... Què exigeixen les empreses a les periodistes dones que no exigeixen als homes? Hi ha una forta càrrega de premsa groga.

Els llocs de comandament. Les dones continuen tenint dificultat per accedir-hi. Ara tenim la primera dona directora d'un diari d'economia, Expansión. Però les periodistes que arriben a llocs de poder no adquireixen el poder simbòlic que tenen els periodistes homes líders d'opinió. El poder no et garanteix el lideratge. A més són llocs provisionals en relació als perpetus dels homes. És un poder al qual li falta la investidura. És la teoria del sostre de vidre.

Es retrocedeix en el model femení en clau de conflicte o negatiu (el feminista no existeix). L'agenda està marcada històricament pels homes i les dones periodistes segueixen aquest model sense adonar-se'n. Fins i tot sense aplicar les mínimes condicions que exigeix el periodisme tradicional com és la necessitat de citar fonts. O per exemple, sovint s'usa el to col·loquial, es marca una diferència de rang: Hillary contra Obama i Esperanza o pitjor Espe contra Gallardón. Les dones polítiques tenen un gran handicap (recordem que la ministra Chacón embarassada va provocar un debat sobre la maternitat i l'alt poder polític).

Va resumir així Isabel Menéndez el tractament de la dona en els mitjans: Sense nom; rol subordinat, tractament col·loquial, èmfasi en l'aspecte físic, androcentrisme, publicitats estereotipades (com en les publicitats de la neteja de la llar).

- A la premsa no s'han incorporat els nous valors. El talent i la formació universitària a Espanya és femenina i en canvi la premsa encara no ho reflecteix.
- En la majoria dels debats sobre l'avortament no hi ha hagut dones, són els homes els que diuen el que opinen les dones.
- El llenguatge no sexista és una batalla perduda. Hi ha desconeixement total i hostilitat sobre la utilització d'un llenguatge no sexista que estan impulsant les associacions de dones i les institucions. Ens ridiculitzen per l'ús del llenguatge no sexista. Les i els
lectors no coneixen les opinions de catedràtiques i si en canvi l'opinió de periodistes homes.
- Es creu erròniament que és un problema de dones periodistes i és de tot el periodisme.

Per acabar de il·lustrar-nos, l'experta va posar, entre altres, aquests exemples, trets dels mitjans de comunicació, alguns d'ells titulars:

El hijo adoptivo de Emma Thompson, la gran actriz británica de 48 años

La coqueta diva del piano. La nueva diva, Alicia Keys… no se mueve como Beyoncé

El terrible dolor de dos madres (no hi ha noms)

La madre del presunto asesino…acaba de ver a su hijo sentado en el banquillo

La ex de Sarkossi devuelve su vestido de Versace

Las vacaciones de Carolina son de interés general

La esposa de Pujol lamenta que Montilla sea un andaluz de nombre José

Físicos tan esplendidos como imposibles

...lo mismo que la guapa Carla, en la vieja Corte

Carme Chacón pasa revista a los militares … es la primera vez que los militares se cuadran ante una mujer…

Ellos tienen apellidos; ella es Soraya (aquest article és un exemple de bones pràctiques)

El poder de las “Zappettes” ( titular a la premsa estrangera)

El pronuncido escote de Merkel (notícia amb la fotografia d Àngela Merkel vestida de gala)

Pasarela Moncloa: triunfa el violeta y la chaqueta de buen corte

Carla Bruni y Letízia Ortiz eclipsan la vista de estado (els culs de Carla Bruni i Letizia Ortiz foren portada)

La culpa de Sara Carbonero...assegura ‘The Times’…la guapa novia de un deportista de éxito

O encara més recentment recordem que després de 6 anys es repeteix la portada de les ministres espanyoles a Vogue i que un diari alemany les anomena les ninetes de moda.

Doncs això! Tornant a citar a Isabel Menéndez: "Es creu erròniament que és un problema de dones periodistes i és de tot el periodisme".

Tona Gusi

Periodista

XIDPIC.CAT

RIMPYC-RIPVGEscuchar

Leer fonéticamente

Diccionario - Ver diccionario detallado

Relatoria I Trobada de Periodistes Gallegues

2010-09-27T13:45:00.000Z

27.09.2010

RELATORIA

I Encontro de Xornalistas Galegas
I Trobada de Periodistes Gallegues

(I) OBERTURA

A les 10 del matí del passat dissabte, 25 set 2010, a l'Auditori de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat de Santiago anaven arribant a poc a poc les i els periodistes al I Encontro de Xornalistas Galegas convocat per l'Agrupació de Mulleres Xornalistas Galegas.

Al davant d'aquesta Agrupació hi ha la nostra companya Áurea Sánchez i al seu costat i presidint, la reconeguda periodista de la TV Galega, Xulia Campo. Les complementen les també periodistes Lucia Castro i Mari Carmen Domínguez. Aquest equip va realitzar un gran treball organitzant i difonent aquesta Trobada: logística, invitacions a les taules, organització d'entrevistes, roda de premsa, redacció de comunicats i conclusions i sempre a temps.

Cal destacar que l'Agrupació de Mulleres Xornal Galegas rep el suport de l'Associació de Periodistes de Santiago de Compostela (AMX-APSC), des de la cessió del local per a la logística al suport de companys i companyes associades. El seu president Luís Menéndez va assistir a més de la Trobada a la roda de premsa i va ser un excel·lent amfitrió de la seva ciutat.

Al voltant de 35 professionals del periodisme van assistir a les sessions, a més de les xornalistas , 8 homes i un treballant (en referència al company de la TVG). Les dues taules del matí foren un èxit. La primera: Intervencions personals i professionals sobre "L’ Apoderament de les dones en els mitjans gallecs" va superar les expectatives ja que van ser-hi presents les periodistes galegues més apoderades en els mitjans del país i moltes van parlar des de la seva experiència personal. I la segona taula, la institucional, a més de molt completa va servir per ratificar el grau de compromís de les institucions envers la visió de gènere als mitjans.

Xulia Campo, presidenta de l'Agrupació de Mulleres Xornal de l'Associació de Periodistes de Santiago de Compostela (AMX-APSC) va obrir les sessions explicant que, en els darrers temps, a l'associació arribaven dones joves periodistes i així
poc a poc han anat creant l'Agrupació. També les va ajudar a prendre aquesta decisió la informació que obtenien de les diferents trobades estatals i internacionals.

Per Xulia Campo "aquesta és una professió mandrosa per parlar de si mateixa. Escoltem a altres col·lectius però no ho fem amb nosaltres mateixes. Entre nosaltres hi ha diferents experiències per compartir i l' ideal seria que sortís d'aquí un compromís per influir en el canvi en els mitjans ". Va destacar, la presidenta que aquest era una Trobada oberta als companys i al públic. Va saludar a les companyes de Catalunya i del País Basc i també a les presidentes de les associacions de la premsa de Lugo i d'Ourense. Va voler tancar la seva intervenció amb un record per Dora Vázquez, la poeta i narradora i Ana Quiro, comunicadora i cantant, ambdues mortes el dia anterior.

(II) PONÈNCIA MARC

Isabel Menéndez, periodista experta en comunicació i gènere va ser l'encarregada de presentar la ponència marc: Gènere i comunicació: representació de les dones en els mitjans i situació de les periodistes a les empreses.

Isabel Menéndez és una companya molt apreciada a Santiago ja que va estudiar-hi la carrera de periodisme. Isabel va molt sovint a aquesta ciutat on imparteix cursos de comunicació i gènere, organitza tallers i redacta recomanacions per a les diferents administracions. Tampoc ha deixat mai la seva relació amb l'acadèmia, és investigadora i formadora i autora d’una tesi sota la sapiència d’ Amàlia Valcárcel i ella mateixa imparteix màster a la Facultat de Ciències de la Comunicació de Santiago. Moltes de les, i no sé si dels, presents han realitzat algun dels seus màster o tallers. Pertany a l'Associació de la Premsa de Santiago.

Aquesta experta va explicar que fa anys que no treballa en mitjans i que dubta que ho torni a fer ja que - segons la seva opinió - aquest és un moment especialment difícil per al periodisme i especialment per a les dones. Amb la feminització de la professió aquesta s'ha precaritzat, no per culpa de les dones certament! Està perdent també pel que fa a prestigi, i observa retrocessos en la qualitat de la informació. I el que és lògic per a aquesta formadora "si les dones periodistes no tenen formació en gènere faran un periodisme de l'anomenat neutre a dir androcèntric i sexista".

Per entrar en matèria, aporta les dades d'un estudi seu de 5 anys de premsa del País Basc sobre la violència de gènere. Hi ha trobat fotografies de la pròpia dona assassinada i plena de sang, termes a l'ús com a 'crim passional', etc. No s'ha avançat doncs molt després de tants tallers! La perspectiva de gènere hi és absent. La primera i més visible constatació és que els reportatges segueixen estant signats per homes.

Heus aquí algunes dades:

La radiografia de la professió ens dóna les següents dades majoritaries: Homes 63%; llicenciat 72%; jornada de 7 a 10 hores; salari entre 900 i 1200 euros (600 si es tracta de col·laboració), són partidaris de la col.legiació; sindicats 14 %; solteria 49'1%; sense fills, classe mitjana; només 1 de cada 3 és dona (32'5%).

Quins valors trobem? La manca de solidaritat deguda a la precarietat, la dificultat de conciliació de la vida familiar i professional (es destaca una entesa millor entre parelles de periodistes), en l'imaginari de l'alumnat que arriba a les facultats en un 40% vol escriure i la resta vol ser corresponsal de guerra. Això canvia amb la realitat de la professió però certament ara hi ha més dones en els conflictes bèl·lics i sens dubte és per l'espectacle. Fixem-nos: Com són?, Quina edat, quin físic tenen? Totes les que arriben són bones periodistes, sens dubte, ja que a totes les dones ens costa molt arribar però ... Què exigeixen les empreses a les periodistes dones que no exigeixen als homes? Hi ha una forta càrrega de premsa groga.

Els llocs de comandament. Les dones continuen tenint dificultat per accedir-hi. Ara tenim la primera dona directora d'un diari d'economia, Expansión. Però les periodistes que arriben a llocs de poder no adquireixen el poder simbòlic que tenen els periodistes homes líders d'opinió. El poder no et garanteix el lideratge. A més són llocs provisionals en relació als perpetus dels homes. És un poder al qual li falta la investidura. És la teoria del sostre de vidre.

Es retrocedeix en el model femení en clau de conflicte o negatiu (el feminista no existeix). L'agenda està marcada històricament pels homes i les dones periodistes segueixen aquest model sense adonar-se'n. Fins i tot sense aplicar les mínimes condicions que exigeix el periodisme tradicional com és la necessitat de citar fonts. O per exemple, sovint s'usa el to col·loquial, es marca una diferència de rang: Hillary contra Obama i Esperanza o pitjor Espe contra Gallardón. Les dones polítiques tenen un gran handicap (recordem que la ministra Chacón embarassada va provocar un debat sobre la maternitat i l'alt poder polític).

Va resumir així Isabel Menéndez el tractament de la dona en els mitjans: Sense nom; rol subordinat, tractament col·loquial, èmfasi en l'aspecte físic, androcentrisme, publicitats estereotipades (com en les publicitats de la neteja de la llar).

- A la premsa no s'han incorporat els nous valors. El talent i la formació universitària a Espanya és femenina i en canvi la premsa encara no ho reflecteix.
- En la majoria dels debats sobre l'avortament no hi ha hagut dones, són els homes els que diuen el que opinen les dones.
- El llenguatge no sexista és una batalla perduda. Hi ha desconeixement total i hostilitat sobre la utilització d'un llenguatge no sexista que estan impulsant les associacions de dones i les institucions. Ens ridiculitzen per l'ús del llenguatge no sexista. Les i els
lectors no coneixen les opinions de catedràtiques i si en canvi l'opinió de periodistes homes.
- Es creu erròniament que és un problema de dones periodistes i és de tot el periodisme.

Per acabar de il·lustrar-nos, l'experta va posar, entre altres, aquests exemples, trets dels mitjans de comunicació, alguns d'ells titulars: